dissabte, 13 de maig de 2017

Eurovisió 2


El Festival d'Eurovisió és un esdeveniment molt donat al friqueig. Tant pels incondicionals, com pels participants, com per les coses que hi passen. L'edició d'enguany no és cap excepció. A tall d'exemple:

— Candidat moribund: El representant portuguès és un home que pateix una greu malaltia cardíaca. Segons informen, a causa del seu delicat estat de salut ni tan sols ha assajat. Alguns rumors diuen que està a l'espera d'un transplantament de cor, i que la seua aparició al Festival és per a sensibilitzar els europeus amb les donacions d'òrgans.
També podria ser fals tot plegat.
Sigui com sigui, molts diran que no el votaran per tal d'evitar que de l'emoció li falli el cor.

— Models de predicció:  des de ja fa una quinzena d'anys, amb votacions populars i participació de més representants, que s'observen unes pautes que permeten predir el que passarà. Algunes d'aquestes pautes:
  1. Criteri artístic. El gruix de cançons formen part de l'estil anomenat europop. Tot allò que se surti d'aquest model, ha de ser molt bo i molt diferent per a triomfar.
  2. Proximitat nacional. Es vota amb criteris artístics, sí, però també amb criteris de proximitat nacional. Moldàvia i Romania sempre es voten mútuament, com Kosovo i Albània, Xipre i Grècia, o Àustria i Alemanya.  A part de la proximitat lingüística i cultural, cal considerar la presència de població immigrant (per això Andorra sempre vota a Espanya i Portugal), i el pes dels conflictes recents (per això darrerament Geòrgia i Ucraïna no voten Rússia). 
  3. Guapos vs Frikis. Per a triomfar a Eurovisió cal estar molt bo o ser molt diferent. L'aparença "normal" fracassa estrepitosament. 
  4. LGBTI. Durant l'època anomenada "decadent" del Festival, el seu públic més fidel fou el gai. Segons els analistes, els representants LGBTI obtenen més bones puntuacions.
— Apostes i frau. Si el negoci de les apostes per internet han portat el frau a molts partits de futbol intranscendents, alguns alarmistes diuen que pot passar el mateix en aquest festival de la cançó. Sé que hi ha apostes, i que van fortes, però no veig la manera fàcil de pactar el resultat: ací no tens vint-i-dos garrulets compartint vestidor.

— Televisions participants. Per acabar, no us deixeu enganyar per les banderes: no hi participen països ni pobles, sinó televisions públiques. Tothom parla molt bé de la BBC — fins i tot qui mai l'ha vist—  però penseu que a la majoria de països participants, la televisió pública es vista com un ens car, carrincló i servil amb el govern.  Per un dia a l'any, els ciutadans s'identifiquen amb la televisió que paguen amb els seus imposts. Un altre miracle televisiu!


8 comentaris:

JP Merch ha dit...

Bona anàlisi, t'hi veig molt versat. Cap pronòstic?

Josep ha dit...

Sí: guanyarà un país eslau

Anònim ha dit...

Spain zero points

xavier pujol ha dit...

Catalònia deux points.
Catalònia two points.

JP Merch ha dit...

Com que la Terra és redona, podíem considerar a Portugal un país eslau, no?

pons007 ha dit...

Et veig molt posat en el tema, que hi vas participar, o què?

MEQUETREFE ha dit...

Do it for your lover

Josep ha dit...

Benvolguda Anònima: ... i Margallo perdent el temps amb els catalans!
Benvolgut Xavier Pujol: només!?
Benvolguda Mequetrefe: I love you
Benvolgut Pons 007: m'interessa el tema, sí.
Benvolgut JP Merch: és evident que vaig equivocar-me. Tot i que la màfia russa s'està comprant l'Algarve.