dilluns, 15 de maig de 2017

Eurovisió 3: l'endemà


Després d'un gran esdeveniment, venen un allau de columnes d'opinió i tertúlies a comentar el que ha passat. No deixa de ser interessant com, en alguns aspectes, els analistes d'Eurovisió no difereixen dels analistes polítics o dels comentaristes esportius.

— Enquestes i apostes: en política tenim enquestes electorals, i en els esports les apostes. En tots dos casos intentem preveure el que passarà. I sovint l'erren. Ja sabem que hi ha enquestes que, més que reflectir opinió, volen crear opinió (fomentar la por, o el vot útil, o l'abstenció). També sabem que hi ha gent que aposta pensant en el que vol que passi, i no pas en el que acabarà passant.
Eurovisió és una competició, com un esport, però s'hi vota, com a unes eleccions. És una interessant combinació de prediccions.

— Llei electoral: aquells que es veuen perjudicats per una determinada llei electoral són els primers en demanar-ne la reforma. És lògic, però alguns n'abusen. Per exemple: els que tenint el 38% dels vots es queden a un regidor de la majoria absoluta i es queixen perquè han de pactar per a governar... o perquè els altres poden pactar per a fer-los fora del poder a ells.
En el món de l'esport passa quelcom semblant: que si el sistema de puntuació, que si l'arbitratge....
Un cop més, Eurovisió combina ambdues coses.

— Simpatia pels perdedors: ens cauen simpàtics els equips ascensor que tenen una afició molt entregada (com eixa expressió, "Tindre més moral que l'Alcoià"). També aplaudim els candidats que dimiteixen la mateixa nit electoral, o parlem bé d'eixos partits petits que, o bé són lluny de nosaltres, o bé ja van camí de la desaparició.
Amb Eurovisió passa quelcom semblant. I com els esportistes que canvien d'equip quan aquest baixa de categoria, o els polítics que fitxen per un altre partit amb més vots, ací també es pot dir que les rates són les primeres en abandonar el vaixell que s'enfonsa. I també, quan fou mort el combregaren.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Llegida una frase al diari "Ara":
"El que la fiscalia t'afina, Manuel Navarro ho desafina"

JP Merch ha dit...

Llavors, seguint la teoria de les rates que abandonen el vaixell, opines que el representant d'Espanya hauria fet bé fugint a Portugal quan li va eixir el gall?

Vicent Terol ha dit...

Interessants comparacions. En qualsevol cas, sembla que hi ha més gent parlant del dia després que espectadors del propi festival.