dilluns, 24 de juliol de 2017

Més enllà del surrealisme


La mateixa setmana hem tingut dues notícies interessants: l'exhumació del cadàver de Salvador Dalí i la mort de Miguel Blesa. Més enllà de les conspiracions i les frikades, voldria fer una reflexió: per què en els protocols de tractament de difunts no es contempla deixar una mostra d'ADN per a possibles necessitats posteriors?

La tècnica és ben simple: treure una petita mostra de sang i teixits del cadàver, i conservar-la en un congelador. Si algú vol fer una demanda de paternitat, o esclarir un crim, o sospita que un mort en realitat és viu, ho té ben fàcil.

És una idea senzilla i relativament barata (crec), així que, probablement, no prosperi.


3 comentaris:

JP Merch ha dit...

M'agrada més l'exhumació, és molt més romàntica.

xavier pujol ha dit...

Seria una paradoxa que finalment aquella dona fos filla del gran masturbador.

XeXu ha dit...

És una idea senzilla, però molt sensata, i estaria molt bé. Sorprèn que ningú s'ho hagi plantejat fins ara, però comporta certs dubtes. De qui es guardaria? De tothom? D'aquells que han tingut un perfil públic notable? On es guardaria, i qui? Capital privat. Magatzems de mostres convenientment condicionades? O hauria de ser una empresa pública, amb la pertinent despesa que això comportaria, ja no l'extracció de la mostra, sinó el manteniment de la infraestructura i el personal? Perquè pensa que les mostres només es farien servir en un molt petit percentatge dels casos.