dilluns, 7 d’agost de 2017

Buidant la memòria

Ja fa temps que tinc la mateixa adreça de correu electrònic, a Gmail. Tinc aquesta adreça perquè a la feina algú va fer alguna pocasoltada i van capar internet, podent accedir només a quatre llocs autoritzats. Un d'aquests llocs autoritzats era Google, i per això em vaig haver de fer una adreça de Gmail.
Google oferia una memòria pràcticament il·limitada. Bé, il·limitada pel consum de dades que teníem fa una dècada. Doncs bé, amb tanta memòria gairebé mai havia d'esborrar correus.
Fa un any i mig que vaig trobar-me que s'esgotava la memòria i que havia d'esborrar coses. Vaig començar amb els que portaven fitxers adjunts sense interès.
Però les buidades periòdiques no han estat suficients, així que he hagut de mirar-m'ho amb més detall per a no superar el límit dels 15 GB.  I ací és quan el passat ha tornat.


Capbussant-me en els arxius rebuts, enviats, i en els esborranys, m'he trobat amb moltes coses que tenia oblidades. Des de projectes creatius (una web sèrie, una revista d'humor) fins a currículums per a cobrir diferents ofertes de treball (tant de lumeu com d'altres perfils laborals) fins a correus plens de paraules dolces amb la que aleshores era la meua parella.

Per un costat dóna gust veure com algunes pors s'han anat esvaint, per un altre banda et preguntes que se n'ha fet de la gent amb la que vas tindre projectes professionals o creatius que no van quallar, o que ja fa temps que vam deixar.

He vist fotos entendridores, que he descarregat tot d'una, correus que no entenc i una cosa ben curiosa: dotzenes d'esborranys sense cap ni peus.

Per un moment he estat temptat de fer un còpia+pega d'alguns correus, i penjar algunes fotos. Però he pensat que és millor no fer-ho: vull preservar la privacitat dels altres, i vull que els records romanguin en el passat, i recuperar-los només quan ho necessiti.


3 comentaris:

Joana ha dit...

És, crec, el millor correu. Deus tenir mooolta cosa per ser ple.. :)
Jo he de fer neteja, m'he proposat fer-ho aquestes vacances, però noi... quina mandra mirar enrere!
Bon estiu!

Anònim ha dit...

La vida és el que passa mentre vas buidant la carpeta spam.

JP Merch ha dit...

Quin post més rar t'ha quedat. Per un moment he pensat que m'havia equivocat de blog.