dimarts, 29 d’agost de 2017

Després de l'horror (1)


Els atemptats de Cambrils i Barcelona m'agafaren lluny de casa, sense wifi i molt enfeinat. Això m'ha permès no escriure en calent, i així no dir cap animalada.

L'horror m'agafa lluny. L'atzar ha volgut que els grans atemptats m'agafessin lluny, a mi, a la meua família i als meus amics. Fins i tot quan han tingut lloc a indrets on hi he viscut, o hi he estat, o hi tinc família (Londres, París, Bali, Barcelona...) eixe dia no hi havia cap dels meus allà.

Havia de passar. Els europeus hem assumit que estem condemnats a  patir un atemptat a casa nostra. Qualsevol país important, qualsevol ciutat de pes, està condemnat a patir-lo. Fins i tot es podria afirmar que una ciutat i un país no són importants si no tenen el seu atemptat: si no ets digne de patir un atac jihadista és que ets un mindundi. Aquesta afirmació és absurda, però mai hem menystindre la capacitat humana d'actuar estúpidament.
Al cap i a la fi va passar quelcom semblant quan es va destapar una xarxa d'espionatge a empresaris importants... Algun es va ofendre perquè, creient-se molt important, no havia estat espiat. I ell era molt important!

Autopistes de la informació. Un cop més es confirma que les autopistes de la informació (concepte de finals dels 90') són també les autopistes de la desinformació. I que els mitjans clàssics, per més que tinguin presència a les xarxes socials, segueixen donant per bones notícies falses.



2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

El problema és quan molts mitjans "clàssics" de Madrid, i també algun de Barcelona menteixen malintencionadament tot i sabent que publiquen una falsedat.

Anònim ha dit...

Molta vergonya