dimarts, 19 de setembre de 2017

El parany de l'abstenció



Els contraris a la independència de Catalunya, en comptes de fer campanya pel no, han optat, majoritàriament, per fer campanya per l'abstenció. Això és un greu error. Analitzem-lo una mica:

— Abstenció habitual. A les eleccions catalanes del setembre del 2015 (també anomenades plebiscitàries) la participació fou del 74.9%, un rècord històric. En els darrers 15 anys l'abstenció ha oscil·lat entre el 32.2% (catalanes del novembre del 2012) i el 53.8% (europees del maig del 2014).
Resumidament: un de cada tres catalans amb dret a vot no té el costum de votar.

— Herri Batasuna. Durant anys hem sentit com els abertzales deien que la Constitució Espanyola no anava amb ells, ja que ells no l'havien votat. Quan es va fer el referèndum de la Constitució Espanyola el desembre del 1978 l'opció guanyadora (amb el 70.2% dels vots) fou el sí a la (que que després seria la) Comunitat Autònoma Basca. A Navarra els vots afirmatius foren el 76.4%. Si va guanyar el sí, per què els abertzales —sobretot Herri Batasuna— insistien en que els bascos no ?havien votat la Constitució Espanyola? Doncs perquè l'abstenció fou del 55.3% a Vascongadas (i del 33.3% a Navarra).
Com que alguns abertzales havien demanat el No, i alguns altres l'abstenció, van comptar l'abstenció i el vot blanc com una forma de dir que no. Una suma ben tramposa, tot sigui dit.
Ironies de la història: veurem la dreta espanyolista repetint el discurs de l'esquerra abertzale, i comptant al bloc del no les persones que no vagin a votar.

— Subjecte de dret. A què es déu aquesta aposta per l'abstenció?  L'espanyolisme nacionalista afirma que Catalunya no és —ni pot ser mai— un subjecte de dret. Segons l'espanyolisme nacionalista, no hi ha més nació que Espanya, i una cosa com la independència de Catalunya només podria ser votada pel conjunt dels espanyols.
Però la majoria dels contraris a la independència no són nacionalistes espanyols. La majoria dels contraris a la independència són federalistes, confederalistes i partidaris de la tercera via. Gent que havia votat CiU i UDC, el PSC i, fins i tot, ICV-EUiA (i CSQEP). Aquests partits consideren que Catalunya és una nació, i que té el Dret a Decidir el seu futur. Per què, en comptes de fer campanya pel no, estan fent campanya per l'abstenció?

— Por a la derrota. Tot indica que, davant la divisió dels contraris a la independència entre els nacionalistes espanyols (els que voten PP, Ciutadans, UPyD i VOX) i els federalistes (els que voten PSC, UDC i CSQEP), aquests segons, veient que no podran comptar amb els primers, no volen arriscar-se a una derrota i s'afegeixen al carro de l'abstenció.
Probablement aquesta por a la derrota sigui, realment, la causa de la seua derrota. Si pretenen que el nacionalisme espanyol, la resignació, la por, el semenfotisme i la mandra sumin el 51% d'abstenció s'arrisquen a fracassar i a que, les amenaces de Madrid i la inacció del PSC facin que sigui la participació la que superi el 50%. I potser superi de llarg aquest percentatge.
Tal i com vaig llegir fa poc a les xarxes socials: Si lluites pots perdre, si no lluites estàs perdut. Si votes pots perdre, si no votes ja has perdut.
Tal i com digué un amic meu: derrota per incompareixença.

— La suma. La suma dels vots de totes les candidatures que defensaven el setembre del 2015 el Dret a Decidir (JxS, CSQEP, CUP, UDC i Partit Pirata) era de 2437741 vots, això vol dir el 44.2% del  cens.
Els partits contraris al Dret a Decidir (PP, Ciutadans, PSC, Recortes Cero i Guanyem Catalunya) sumaren 1624451 vots, que representa el 29.4% del cens.

dijous, 14 de setembre de 2017

La campanya del referèndum (2)

Si les eleccions i referèndums són, com diu el clàssic, la festa de la democràcia, la nostra no pot deixar de tindre un bon cartell.
I com mana manen els clàssics, abans de l'estrella actuen els "teloners". Coses de la geopolítica, una setmana abans del referèndum català tindrà lloc el referèndum kurd. Del Kurdistan Meridional (Irak) per a ser precisos.



Caldrà estar amatents del resultat (segurament guanyarà el sí) i de les reaccions internacionals.
Estarem visquent una nova primavera de les nacions? En cas afirmatiu, quin serà el tercer?

dimecres, 13 de setembre de 2017

La campanya del referèndum (1)



Doncs ja la tenim ací. Aprovada la Llei del Referèndum d'Autodeterminació, aprovada la Llei de Transitorietat Jurídica i convocat el referèndum pel proper 10 de vendimiari (diumenge 1 d'octubre). Com era previsible, l'estat s'hi ha posat en contra i, entre d'altres coses, han prohibit fer anuncis electorals, i ni tan sols es pot informar del referèndum.

Com que estic a favor de resoldre les coses civilitzadament, democràticament, procediré a ignorar l'ordre del Tribunal Constitucional i ha penjar al blog l'anunci del referèndum.
I que cadascú voti el que lliurement vulgui.


dimarts, 5 de setembre de 2017

Tragèdia imminent


Les autoritats competents, prèvia consulta als científics més destacats, procediren a alertar a la població del desastre imminent. La població, seguint les pautes marcades per Protecció Civil, procedí en ordre i sense histèries a comprar productes de primera necessitat.

Quan els experts constataren que la població només havia acumulat aliments vegans i medicaments homeopàtics, arribaren a la conclusió que realment era molt gran la magnitud de la tragèdia.

Acceleració

Ja és habitual que juliol em passi volant. Tot i ser un mes de 31 dies, a mi sempre se'm fa curt. Agost, en canvi, de petit se'm feia llarg i pesat. Probablement per l'avorriment a casa els iaios. La darrera setmana d'agost ja començava a ploure i tornàvem a casa.
Però amb els anys agost també se m'ha escurçat. Durant uns anys treballava a l'agost i feia vacances al setembre (menys gent i més barat). Aleshores agost començà a escurçar-se: el ritme més relaxat a la feina, sense quefes ni pressió, feia que la cosa passés molt millor. Els anys que em vaig repartir els 22 dies de vacances en dies solts, allargant caps de setmana, feren que tot passés encara més ràpid.

Però aquest any ha estat exagerat. A la feina, moltíssima feina. De vacances, moltes activitats. I, a sobre, un entorn en el que sempre estan passant coses (i massa sovint, coses tràgiques).

Sospito que setembre també serà ràpid, i que el que passi a partir de l'u d'octubre serà encara més trepidant.

Ignoro en quin estat arribaré al tradicional Castanyot de Brumari. Ni quin dia el podré celebrar com cal!!