dimarts, 26 de setembre de 2017

El órdago de Don Tancredo


Una cosa que ens ha deixat el Procés Català és una curiosa ampliació de vocabulari de termes que la gran majoria no empra perquè fan referència a temes que la majoria de catalans no tracta habitualment. Ací tenim tres exemples.

Órdago. També órdago separatista i Lanzar un órdago al estado. La paraula órdago és l'adaptació castellana de l'expressió basca Or dago, que significa ací la tens. Órdago s'empra en el joc del mus quan un jugador s'ho juga tot en una ma. Per extensió, un órdago és una aposta forta de la que només es pot eixir o molt bé o molt malament.
En català tenim una expressió del militar i polític reusenc Joan Prim: "O caixa, o faixa". Això ve del risc d'un colp de força, ja que o bé va bé i guanyes la faixa de mariscal, o surt malament i vas a la caixa de difunts.

Don Tancredo. A finals del segle XIX, un home anomenat Tancredo López guanyà fama en el món de la tauromàquia. Allò que feu famós a Tancreo López fou romandre ben quiet davant del toro. Això era perillós per al torero, que podia patir una envestida del brau, però si li anava bé, el toro no el prenia per una persona viva i el deixava en pau.
D'estar-se quiet i no fer res en català tenim una expressió: "Estaquirot", o "Estar-se com un estaquirot". També tenim "Estaferm"

Zugzwang. També moure peça i moure fitxa. El zugzwang és el moment d'una partida d'escacs en què un jugador té l'obligació de moure fitxa, però qualsevol moviment que faci empitjorarà la seva situació i el portarà, segurament, a la derrota.
Es parla de moure peça i moure fitxa en d'altres jocs de taula d'estratègia sense atzar, com les dames o l'alquerc, així com jocs de taula d'estratègia amb atzar, com el dominó.
Per aquestes expressions no proposaré cap alternativa, ja que són expressions força desencertades: les estratègies en el conflicte entre l'independentisme català i l'unionisme espanyol no són equiparables amb les dels escacs o qualsevol altre joc d'estratègia. I la raó és ben senzilla: en els escacs hi ha igualtat de condicions en el principi del joc, i el fet de jugar amb les mateixes normes. I prou que estem veient com els catalans no partim de la mateixa situació inicial, i que no podem jugar amb les mateixes regles (ni amb les mateixes peces) que els espanyols.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

També han ampliat accepctacions a la paraula il·legal: tot allò que "no nos guste".

Anònim ha dit...

Zugzwang, això t'ho has inventat, no fotem

Anònim ha dit...

Qui potlles va als toros i juga al mus?