diumenge, 22 d’octubre de 2017

Season Finale: cortines


Durant anys el debat polític català, el debat sobre el model d'estat per a Catalunya, es movia exclusivament en el terreny de les idees i les propostes. En aquest terreny hi havia espai per a tota mena de propostes, per a terceres vies i per a equidistàncies.

Des de fa unes poques setmanes la cosa ha canviat. Ara tenim més de mil ferits i dos presos polítics, i pel que sembla la cosa podria anar a pitjor. Ara ja no hi ha espai per a les equidistàncies. Aquests que s'autoproclamen equidistants, a quina distància es troben de la porra policial i de la iaia atonyinada?

Com que molts equidistants tenen recança a solidaritzar-se amb els independentistes, quan l'Espanya Eterna en fa una de les seues, ells tenen dues eines per a escapolir-se de fer la condemna  a les xarxes socials.
La primera eina consisteix en romandre en silenci unes hores, per a que la cosa baixi una mica.
La segona, complement perfecte de la primera, consisteix en treure de l'armari qualsevol tragèdia que hi hagi al món i fer-se'n ressò. És una manera de dir: "Dos presos polítics catalans? Au va, al Tibet n'hi ha vint mil".

L'actualitat ens brinda desgràcies cada dia. I si aquell dia no trobem res de fresc per internet, sempre podem tirar de Wikipèdia i cercar una efemèride prou colpidora.

De tota manera, si la cosa s'allarga i s'esgoten els temes —segons els llibre Homo deus de Yuval Harari, això de les guerres va a menys— sempre poden triar altres motius de tristor i d'indignació:

Memòria històrica profunda: S'ha parlat i escrit molt sobre l'Holocaust, la Guerra del 36, l'esclavatge i la inquisició, molt bé... Però per què no recordem el que va passar amb els neandertals? Per què ens oculten la seua tràgica fi? Exigim que tot surti a la llum!

Malalties oblidades: Les vacunes han fet desaparèixer moltes malalties (només la pobresa en els països pobres, i la imbecil·litat en els rics evita que això vagi millor). El mateix podem dir del càncer, on la diagnosi precoç i les millores (sobretot) en quimioteràpia estan fent-ne baixar la mortalitat. O la sida, gràcies a la profilaxi s'han reduït els contagis, i els retrovirals han fet que passi a ser una malaltia crònica (als països rics, als pobres segueix sent mortal).
Però els nostres equidistants no poden defallir. Encara que la Humanitat millori, ells trobaran noves malalties greus i oblidades per les quals patir. Per exemple, per què ningú es preocupa dels alopècics? L'ésser humà pot anar a la Lluna, però no pot trobar un remei per a la calvície!?

Conflicte social latent: La societat catalana està malalta. No es tracta de racisme, ni de sexisme, ni de classisme. Es tracta d'una cosa més greu i preocupant: ELS CATALANS SOM UNA COLLA DE RANCUNIOSOS.
No us ho creieu? Fixeu-vos-hi bé: Què passa si a un lloc li donem. sense voler, un copet a algú? De seguida diem "Perdoni, perdoni". I què ens contesta la persona interpel·lada? "No, no". Ho veieu? Una societat marcada per l'odi, alimentada per la rancúnia, i abocada al conflicte sagnant.

4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Hi ha possibilitat d'equiditància entre l'Ara i La Razón?
O entre TV3 i la Trece?
O entre Puigdemont i Felip VI?

pons007 ha dit...

Perdoni, perdoni... TVE no menteix, Catalunya viu en la crispació i el caos, sort que vindrà el govern espanyol a posar ordre...

Oliva ha dit...

ELS CATALANS ENS MATA L'ESTETICA...I EL NOSTRE ETERN "PARLEMNA..."
ELS ESPAÑOLS "EL ORGULL"...

Anònim ha dit...

La Coixet sí que sap xupar del pot.