dimarts, 12 de desembre de 2017

Season Finale: tret al peu.


un anterior article ja esmentava com el Procés ens ha encolomat un seguit de frases i expressions. Avui vull fer esment d'una de ben estesa i ben errònia: disparar-se un tret al peu.

Els opinaires professionals acostumen a emprar l'expressió fotre's un tret al peu o disparar-se un tret al peu o fer-se un tret al peu per a indicar que hom (un líder o un partit polític) ha comès un error que li sortirà car. Per a dir que una cosa no ha sortit com s'esperava diem que ens ha sortit el tret per la culata. El tret al peu és una altra cosa, i té un altre origen.

La guerra mundial del 1914-18 fou molt cruel i sanguinària. Un dels escenaris més durs fou la guerra de trinxeres al front occidental, on soldats amb armament del segle XX mataven i morien molt al seguir les tàctiques del segle XIX que els ordenaven els seus superiors. Entre els joves destinats a aquest front començà a fer fortuna una estratègia de salvació personal: ferir-se ells mateixos disparant-se un tret al peu, ja que al ser ferits eren retirats front. Al cap i a la fi sembla que és millor tornar coix i viu, que tornar amb honors i mort. Molts d'aquests soldats foren jutjats i condemnats per covardia i traïció. Però recordeu: sempre s'ha escrit sobre els valents i no sobre els covards perquè els covards, al tornar vius, ja ho podien explicar tot ells.

En el context polític podríem entendre un tret al peu com un petit sacrifici personal, un gest dolorós i covard, que et permet eixir viu d'una situació ben difícil.

1 comentari:

xavier pujol ha dit...

El tret al peu és més contundent que l'altra frases tertulianista de "fer-se trampes al solitari"