dimecres, 10 de gener de 2018

Els pitjors subversius

Malgrat els insults primer, els escorcolls després, els arrestos més tard, aquell poble seguia sense prendre les armes.
Després vingueren els estomacaments i els empresonaments, i eixa gent seguia dempeus sense atemorir-se ni sense (el pitjor de tot) tornar-s'hi violentament.
Es decidiren a pujar el llistó amb més empresonaments, partits il·legalitzats i mitjans de comunicació tancats.
I si, malgrat l'escalada, seguien sense passar a la lluita armada, els anirien a pelar.
Eixe vell imperi tenia bones raons per a voler-los matar: el seu pacifisme despertava el pitjor dels seus instints.

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Això no pinta bé, no... i s'assembla molt a algun país que coneixem.

xavier pujol ha dit...

Els buscaran porta per porta si convé.

Anònim ha dit...

Volen el terrorisme, a Euskadi els va funcionar.

Helena Bonals ha dit...

Hi ha dones que desperten aquest pitjor dels seus instints en els homes perquè no es reboten, però tampoc assenteixen. Ho sento, és en el primer que he pensat.

Josep ha dit...

Benvolguda Carme: Precisament, perquè no pinta bé ens hi hem de posar. I molt!
Benvolgut Xavier: Dos milions de portes obertes.
Benvolguda Anònima: Tot GAL necessita una ETA.
Benvolguda Helena: Suposo que tenim un excés de símils de gènere.