divendres, 30 de març de 2018

Desaparició digital


Senyores i senyors: no he estat segrestat. Almenys no he patit cap segrest dels habituals. M'explico: cap persona o grup m'ha tancat enlloc. Però sí que m'he trobat amb una saturació de feina (ara estic fent el recompte d'hores) i un ordinador moribund (ja té nou anys). Quin és el resultat de tot plegat?
Doncs tres setmanes sense actualitzar el blog, dues setmanes sense mirar els missatges directes de Facebook o Twitter, i milers de missatges de Telegram i WhatsApp sense llegir.

Ha arribat el moment de dir prou, i d'optimitzar el temps. I això vol dir temps per a mi. He perdut tot el mes de març, i això no es pot tolerar.

Bé, espero que la propera entrada a aquest blog no sigui el 28 d'abril, tot lamentant-me del temps perdut.



A veure, que tampoc és tan greu: he vist tres temporades de Joc de Trons.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

I la síndrome d'abstinència que deus haver patit què, eh? Això qui t'ho torna? Perquè curar-te no t'hauràs curat, així que no haurà servit de res patir.

xavier pujol ha dit...

Joaquin Sabina ídol dels tabernesos. Abans se solidaritzava amb totes les causes nobles, ara va sempre de costat amb els poderosos.