dilluns, 7 de maig de 2018

Pàgines, pàgines!

Com qui no vol la cosa, empalmem el primer centenari de la Revolució Russa amb el segon centenari del naixement de Karl Marx. Un servidor no vol caure en el manistream de dir que je suis marxiste, tendance Groucho, així que em limitaré a dir que vaig llegir-me sencer el Manifest Comunista de Engels & Marx SL, però que no vaig poder passar de les 35 pàgines de la introducció d'El Capital. Així doncs no puc definir-me com a marxista ni com a antimarxista, ja que no conec la seua obra. Com a molt puc ser amarxista.

I Karl Marx no és l'únic cas d'impotència lectora. Per regla general, tots els filòsofs de llengua alemanya que he intentat llegir (Hegel, Kant,Schopenhauer...) em provoquen la mateixa reacció: Que no saben posar punts? Què és això de fer frases de dotze línies i paràgrafs de dues pàgines!? Que respiri el text, collons!!


Aquests dies dues notícies inconnexes m'han recordat aquest problema de texts exageradament llargs.

— Conferència Nacional d'ERC. El partit republicà està preparant el seu conclave i ha enviat a la seua militància un document de 54 pàgines que ha de ser debatut, esmenat i votat. Un allau de crítiques han caigut sobre ERC, per part de persones que no s'han llegit el document, document que encara no ha estat debatut, ni esmenat, ni votat.

— Sentència de La Manada. Si ja costa trobar gent que llegeixi 54 pàgines, imagineu-vos les 370 pàgines de la sentència condemnatòria de La Manada. Darrerament han aparegut per les xarxes socials persones que afirmen haver-se llegit la sentència (com si tota la veritat sobre els fets estigués a la sentència) i que diuen que absoldrien els condemnats.

No m'he llegit la sentència, i no tinc temps per a llegir-me les 370 pàgines. Tampoc em ve de gust llegir els detalls d'una agressió sexual. I aquí ve el meu dubte: els que diuen que se l'han llegit i promouen el #yonotecreo ho fan de debò, ho pensen de debò? O ho diuen només perquè saben que ningú es llegirà la sentència sencera?
Avui en dia, aposto per la segona opció.

2 comentaris:

JP Merch ha dit...

Quan un jutge necessita 370 pàgines per a explicar la seua decissió és que ell mateix no té les coses clares. La millor explicació, normalment, és la més senzilla.

Anònim ha dit...

Postuero.