dissabte, 7 de juliol de 2018

Tu vivras toujours grande et belle


Ja fa anys que molts analistes coincideixen en que el Regne de Bèlgica acabarà desapareixent, que avui en dia ja hi ha dos nacions, i dues societats, prou diferents, i que la cosa no té futur.
De fet ja fa anys que es diu que no té futur  (una manca de futur amb molt de passat). I fa molts anys que es diu que walons i flamencs només tenen tres coses en comú: la ciutat de Brussel·les, la monarquia i el Partit Comunista Belga

Però ja fa temps que Brussel·les ha deixat de ser una ciutat belga per a ser una ciutat europea (i, sobretot, d'euròcrates), el rei Felip de Bèlgica no desperta passions entre els seus súbdits i el PCB-BKP és extraparlamentari (i el seu espai polític l'ocupen formacions d'esquerra anticapitalista walones i flamenques, per separat). 

Però vet ací que, en els darrers mesos, flamencs i walons han trobat quelcom que els uneix: els catalans. Els refugiats catalans a Bèlgica li han donat protagonisme i dignitat al país, i el seleccionador Robert Martínez ha aconseguit que el seu combinat federal hagi aconseguit un èxit històric al Mundial de Futbol de Rússia.

No sé si aquesta situació s'allargarà durant gaire temps, però ja veig el cantant Valtònyc (exiliat a Gent, Fandes) fent una versió trap de La Brabançonne.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Bèlgica és un país democràtic o Valtonyc ara per ara hi viu lliure.
A Espanya la Manada també hi viu lliure.

JP Merch ha dit...

El problema que té Bélgica és que la vida està molt cara, cal tenir molts diners.

Anònim ha dit...

Anem cap a Turquia.