dilluns, 15 d’octubre de 2018

Tutorial de Youtube

Després de passar hores de cerca infructuosa per tota mena de llibreries, decidí provar sort 2.0 i es submergí per l'apassionant món dels youtubers, influencers i d'altres fars del segle XXI.

Però no servia de res: cap manul d'instrucció ni cap tutorial vàlid de com funciona la vida.

I apagar la pantalla es quedà del tot satisfet.

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Spin Off: independentistes per la unitat


Fa un any vam poder descobrir un interessant fenòmen, els dels unionistes per la independència. Enguany sembla que hem aconseguit superar aquest rècord. Anem a pams.

Ahir 12 d'octubre es celebrava el Día de la Hispanidad (i de la Guàrdia Civil, i del Pilar), i diversos partits i entitats unionistes van organitzar un cercavila per Sarrià (Los de Artós, es fan dir), una manifestació al passeig de Gràcia (VOX, PP, Ciutadans i d'altres moderats) i una concentració a la plaça de Catalunya (Hablamos Español, que es pot traduir com "no volem parlar català"). Per animar l'acte projectaren vídeos de connotacions patriòtiques i van cloure l'acte amb una actuació folklòrica llatinoamericana. Com que el nacioalisme espanyol té poca tirada entre els llatinoamericans residents a Catalunya, només van poder fitxar una entitat cultural. Aquesta entitat fou presentada com "del oriente boliviano", però lluïen pas la bandera de Bolívia, i sí la de Santa Cruz. Pel que he pogut saber, alguns dels integrants d'aquesta entitat són furibundament contraris a Evo Morales (com la gent de VOX, PP i Ciutadans) i partidaris de la independència de Santa Cruz.

No sé com acabarà tot plegat, però de moment ja hem aconseguit que els unionistes exigeixin la independència, i que els independentistes actuïn a les concentracions unionistes.


dijous, 4 d’octubre de 2018

Adéu FNAC


Anys enrere un servidor era client habitual de l'FNAC. Hi anava a comprar tot sovint, i era dels pocs establiments comercials on hi anava només a passejar i mirar (allò que les tietes fan a les botigues de roba, calçat i complements). No cal dir que tenia el carnet del Club FNAC, i que en treia bon profit dels descomptes. Potser, en algun moment, el carnet del Club FNAC era una mena de DNI per a hipsters, culturetes, mudarnillus i frikis.

Però vingueren les crisis (les meues i les de tothom) i vaig deixar de comprar, i d'anar-hi a tafanejar, i ja no em vaig renovar el carnet. Hi vaig passar a anar-hi un o dos cops a l'any, per a comprar regals pels altres, i prou.

Diuen que regalant llibres es fan amics, i que deixant-los se'n perden, així que vaig pensar en obsequiar una amiga mexicana amb l'obra d'un autor català exiliat a Mèxic. Vaig pensar en Avel·lí Artís Gener Tísner, i en Pere Calders, però esperava que a l'FNAC m'assessorarien bé. Quan jo n'era client sempre em trobava amb depenents experts en la seua matèria (música, cinema, literatura...) i sempre m'havien aconsellat bé.
Quina fou la meua decepció quan vaig demanar ajuda a dues dependentes! No sabien qui era Pere Calders, ni Tísner, ni sabien que hi havia hagut catalans exiliats a Mèxic. Tampoc coneixien escriptors i cineastes mexicans (i això que Octavio Paz va guanyar el Premi Nobel de Literatura). En un moment d'inspiració una de les dependentes va parlar de Mèxic dient "bueno, es que no se mucho de Sudamérica".

Vaig deixar les dues noies, molt modernes i ben abillades, al basar de gadgets i electrodomèstics en que s'havia convertit aquella antiga llibreria i em vaig adreçar a La Inexplicable, una nova llibreria d'allò que abans havia estat el meu barri. Allà m'assessoraren i m'oferiren llibres bons. I el preu era més baix!

Per cert, vaig arrodonir l'obsequi amb un vi català, comprat a un celler on saben què venen. I també em va sortir bé de preu.