dijous, 4 d’octubre de 2018

Adéu FNAC


Anys enrere un servidor era client habitual de l'FNAC. Hi anava a comprar tot sovint, i era dels pocs establiments comercials on hi anava només a passejar i mirar (allò que les tietes fan a les botigues de roba, calçat i complements). No cal dir que tenia el carnet del Club FNAC, i que en treia bon profit dels descomptes. Potser, en algun moment, el carnet del Club FNAC era una mena de DNI per a hipsters, culturetes, mudarnillus i frikis.

Però vingueren les crisis (les meues i les de tothom) i vaig deixar de comprar, i d'anar-hi a tafanejar, i ja no em vaig renovar el carnet. Hi vaig passar a anar-hi un o dos cops a l'any, per a comprar regals pels altres, i prou.

Diuen que regalant llibres es fan amics, i que deixant-los se'n perden, així que vaig pensar en obsequiar una amiga mexicana amb l'obra d'un autor català exiliat a Mèxic. Vaig pensar en Avel·lí Artís Gener Tísner, i en Pere Calders, però esperava que a l'FNAC m'assessorarien bé. Quan jo n'era client sempre em trobava amb depenents experts en la seua matèria (música, cinema, literatura...) i sempre m'havien aconsellat bé.
Quina fou la meua decepció quan vaig demanar ajuda a dues dependentes! No sabien qui era Pere Calders, ni Tísner, ni sabien que hi havia hagut catalans exiliats a Mèxic. Tampoc coneixien escriptors i cineastes mexicans (i això que Octavio Paz va guanyar el Premi Nobel de Literatura). En un moment d'inspiració una de les dependentes va parlar de Mèxic dient "bueno, es que no se mucho de Sudamérica".

Vaig deixar les dues noies, molt modernes i ben abillades, al basar de gadgets i electrodomèstics en que s'havia convertit aquella antiga llibreria i em vaig adreçar a La Inexplicable, una nova llibreria d'allò que abans havia estat el meu barri. Allà m'assessoraren i m'oferiren llibres bons. I el preu era més baix!

Per cert, vaig arrodonir l'obsequi amb un vi català, comprat a un celler on saben què venen. I també em va sortir bé de preu.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Pel que fa a l'FNAC, la teva història és la meva. Jo sóc més de La Impossible, però la Inexplicable és també una bona opció. Llibreries especialitzades en llibres.

Joana ha dit...

Bon regal, sense cap dubte!
T'entenc.... ni que encara visito la botiga :(

xavier pujol ha dit...

És imprescindible que el venedor conegui el que ven.

Helena Bonals ha dit...

Crisi vol dir manca de cultura? Al Festival Acròbates de l'Hospitalet ja ho diuen, que la cultura és una urgència!

cantireta ha dit...

Trobo que vas fer ben fet. Si la llibreria té personalitat, no la deixis.

Un petó!! :-)

Pons ha dit...

Encara hi ha gent interessada en els llibres? Esteu folls...

Josep ha dit...

Benvolgut XeXu: suposo que és el que havia de passar.
Benvolguda Joana: doncs sí. I cal reivindicar l'ofici de llibreter.
Benvolgut Xavier Pujol: totalment d'acord
Benvolguda Helena Bornals: cert, tenen raó.
Benvolguda Cantireta: el problema són els preus dels lloguers. Aquests negocis pateixen molt.
Benvolgut Pons: nooo, és pur postureig.

JP Merch ha dit...

Què vols que facen el pobres depenents, un grau, un màster i tres o quatre idiomes no dóna per a molt.