dimecres, 24 d’octubre de 2018

Vampirismes


Ja som a la quinzena del Halloween i toca parlar de vampirs. Bé, no toca parlar de vampirs, però em ve de gust esmentar algunes tipologies de vampir, més enllà de l'hematòfag habitual.

Vampir Temporal. El més estès i desacomplexat de tots. No és pas la sang el que et xucla, sinó el temps. Un Vampir Temporal no és una persona que et fa perdre el temps —involuntàriament qualsevol de nosaltres li pot fer perdre el temps al proïsme— sinó algú que necessita prendre't el temps per a seguir visquent.
Aquestes persones necessiten fer perdre el temps als altres per a sentir-se vives i importants, i no els importa el preu. En l'àmbit laboral són aquests quefonets que et fan quedar-te una hora més no pas per necessitats de la producció, ni per necessitats seues (ells fins i tot en poden eixir perjudicats), sinó per a satisfer el seu ego. En les relacions d'amistat i parella també n'hi ha. Potser la imatge és típica i clara és la de la núvia que, per tradició, ha d'arribar tard i fer esperar el nuvi i els convidats.


Vampir Biogràfic. És una mena de vampir que va apareixent i actuant a mesura que et vas fent gran. Bàsicament el que fa és explicar com a pròpies vivències que, en realitat, són teues. És el germà, o cosí, o antic company d'escola que narrarà en primera persona coses (normalment divertides) que has viscut tu.
Ignoro si aquest vampir actua així per falta de memòria o per manca de repertori.

Vampir de les Males Emocions. És una mena de vampir emocional que es nodreix només de les coses dolentes que et passen. Fa seu el teu dolor, i l'exhibeix a tort i a dret. No et resol cap problema i te'n genera un de nou: consolar-lo. Sí, has llegit bé: tu l'has de consolar a ell pel patiment que li provoquen les coses dolentes que et passen a tu.
 

Vampir de les Dades. És una mena de vampir digital que necessita xuclar les dades del teu wifi o del teu mòbil. Al principi ho fa per pura necessitat (un correu urgent, demanar hora al metge..) però després s'acaba viciant i te'l trobes descarregant-se vídeos amb els himnes nacionals de tots els països d'Oceania (anècdota real).

Per últim recordeu: la freqüència és el que marca la diferència entre la donació de sang i el vampirisme.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

En definitiva: el vampir segueix alimentant-se dels recursos d'altri.
Políticament i bancàriament això em sona.

Anònim ha dit...

Xuclar i succionar sempre és interessant.