dimarts, 21 de maig de 2019

Euroreflexions eurovisives


 Un any més, i ja en van molts, el Festival d'Eurovisió ha estat l'esdeveniment no esportiu que més audiència ha tingut al continent europeu (i també fora d'Europa, a Austràlia i Israel).

Enguany la novetat ha estat la crida a boicotejar el festival. Val a dir que la majoria dels que l'han boicotejat són persones que habitualment no li feien gaire cas.

Quan arriba aquest festival no puc evitar fer una reflexió sobre una cosa que em sembla paradoxal: hi ha un èxit televisiu sense mercat, i mercat sense èxit televisiu. No hi ha un mercat musical europeu. La majoria de catalans no som capaços de dir tres artistes polonesos, ucranians o alemanys que triomfin al seu país (com a molt podem esmentar grups com Scorpions, amb molts anys d'història). De fet, tampoc escoltem música cantada en alemany o polonès. I cap artista català fa carrera musical a Alemanya, Polònia o Ucraïna.

Per contra, a Llatinoamèrica i als països àrabs sí que hi ha un mercat musical comú. És habitual que cantants mexicanes o colombianes triomfin a Perú i Argentina, també és habitual que artistes libaneses i egípcies omplin auditoris a Jordània i Tunísia. I també hi ha canals de televisió musicals que emeten per a tots aquests països. I, en canvi, no hi ha cap festival de música que els aplegui. Tots els intents de fer-ne un han fracassat.




Probablement sigui un cas únic en el món de l'espectacle.

Ah, el vídeo és de la primera cançó que va obtindre zero punts en aquest festival. Aquest fenomen ha tingut lloc en 36 ocasions, i el primer quàdruple empat a zero fou el 1962: Àustria, Bèlgica, Espanya i els Països Baixos. Més informació en aquest enllaç.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Fa molts anys que no ho segueixo.

Joana ha dit...

Mai he estat seguidora, sóc així... :)

Anònim ha dit...

Andorra no hi participa?