diumenge, 27 d’octubre de 2019

Edu

La mort sempre m'agafa lluny.
Fa poc em vaig trobar un antic company de feina. Ens vam saludar cordialment, vam comentar com ens anava la vida i com estava el sector. I fou llavors quan em va dir que s'havia mort l'Edu.

L'Edu és un tio de la meua edat (ens portem pocs mesos), amb el que vaig treballar i tenia molt bon rotllo. Actualment treballo sol (gairebé sempre) i estic molt a gust. Conec gent que ho passa malament a la feina perquè no té mala relació amb algun company de treball. o directament pateix mobbing (assetjament laboral). Sé el que és estar amb gent pesada i estúpida, per això valoro estar amb gent normal, i per això em considero afortunat d'haver compartit temps i experiències amb l'Edu. Anar a treballar amb ell era una festa.

La gent mor —és llei de vida— però la gent que se'm mor no és propera a mi. Fins i tot, la gent que conec i m'estimo mor després d'estar allunyada de mi. Aquest ha estat el cas de l'Edu: s'ha mort quan feia anys que no ens vèiem.

Un grup que em va descobrir l'Edu és Garage López, hi toca un cosí seu.

Un petit homenatge a l'amic distanciat i malauradament perdut.

La mort m'agafa lluny.


2 comentaris:

ANNA ha dit...

Hola buenos dias espero estes bien ya que no leo ingun comentario tuyo y parece que te has ido como seguidor lo siento mucho
Besos
cuidate

Anònim ha dit...

Una putada