dilluns, 18 de novembre de 2019

Ens espien!


Aquesta setmana és notícia l'Institut Nacional d'Estadística i la seua compra de dades massives (allò que en diuen Big Data) a les principals empreses operadores de telecomunicacions. Segons aquest ens públic, l'objectiu és saber per on es mouen 18 milions d'usuaris i així disposar d'informació fiable per a les polítiques públiques de mobilitat.

Hem hagut d'esperar fins el novembre de 2019 per a que els funcionaris i polítics que ens governen sospitin que posar una estació d'AVE a Yebes, o La Secuita, o Tardienta, o Utiel, o Guiomar no era una bon idea; i que els aeroports d'Osca, Ciudad Real, Alguaire i Albacete no eren gaire necessaris... Bé! 
Potser aquest estudi pugui ser útil per a saber que és urgent que el metro arribi a l'Hospital de Sant Joan de Déu (Esplugues), que el ferrocarril torni a Banyoles, Palamós i Palafrugell, o que es treguin els peatges de les autopistes de l'Arc Mediterrani (si escric Països Catalans igual em tanquen el blog).

Però és clar, segur que molts de vosaltres us malfieu de les intencions del govern central. Us entenc. Fa uns mesos vaig escriure sobre com trol·lejar l'algorisme que ens controla, i avui us proposo algunes mesures més:

Viatge impossible. Consisteix en deixar els nostres mòbils a un amic que viatgi molt, o que tingui cotxe i temps lliure. Aquest amic, amb cent mòbils connectats anirà a passejar amb el seu cotxe pels indrets més perduts i desolats del país. Vosaltres només us heu d'estar tres horetes sense mòbil, i el sacrifici valdrà la pena.

Operació Setge. Consisteix en quedar unes quantes persones i concentrar-se donant cercles davant les delegacions del INE i d'altres organisme que aspiren a saber més del compte. Com si fòssim indis a una pel·lícula de cowboys.

Coreografia impossible. Com ja ens ha ensenyat l'ANC, coordinar-nos i fer una rara coreografia, que provoqui desconcert. No és fàcil, però pot quedar molt bé.

Gest obscè. Consisteix en anar a un lloc desèrtic (els Monegros, per exemple) i allà, com hem après de l'ANC, ubicar-nos per trams i fer algun gest obscè.




Recordeu: si el present és lluita, el futur és nostre! 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ens espien tant que al final resultarà que som importants.

xavier pujol ha dit...

Espia-tsunamis.