dijous, 19 de març de 2020

Danys col·laterals (2)


A ca ma mare hi ha una foto antiga de mon pare amb dos amics seus. Seuen a una moto amb sidecar, i enlloc hi ha cap casc. Avui en dia és impensable que una persona vagi en moto sense casc (encara que faci com alguns cretins i el porti mal posat o al braç).
El casc, com el cinturó de seguretat, i com moltes altres coses, abans no les empràvem i ara són indispensables.

Alguns canvis:

— Distàncies de cortesia. Donar la mà, fer petons i abraçar seran (durant algun temps, almenys) coses reservades a persones especials. Ens saludarem a la japonesa, o a la feixista, o a la militar.

— Epis quotidians. A moltes ciutats europees ja era habitual veure ciclistes amb mascareta per a protegir-se de la contaminació. Arran de la SARS del 2002 molts xinesos van prendre com a costum dur mascareta. Potser haurem de normalitzar-ho.
El que no sé és com lligarà això amb les polítiques de seguretat i les novedoses càmeres d'identificació facial.

— Orgull veterà. Els que ja tenen una edat tenen al braç una marca del vaccí que els van inocular de petits (la BCG, Bacillus Calmette-Guérin). Fóra bo que els que ja han superat la infecció (a la llarga, la gran majoria) portessin una marca característica, i a gaudir (si volen) de la proximitat i el contacte físic.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Jo, el que porto pitjor, és la distància de cortesia :(
Ser petonera!

XeXu ha dit...

A mi que les distàncies de cortesia s'ampliïn ja em sembla bé. És clar que tocar les persones que estimes o a qui tens afecte de vegades és necessari, però a mi ja em sobraven molts contactes que tenim habitualment, no els trobo gens a faltar.

Anònim ha dit...

Morirem tots

lymacsau ha dit...

Thanks for sharing, nice post! Post really provice useful information!

Hương Lâm chuyên cung cấp máy photocopy, chúng tôi cung cấp máy photocopy ricoh, toshiba, canon, sharp, đặc biệt chúng tôi có cung cấp máy photocopy màu uy tín, giá rẻ nhất.