divendres, 27 de març de 2020

Danys col·laterals (4)

Una cosa que està deixant palesa aquesta crisi sanitària és l'escletxa entre persones que les persones que poden teletreballar i les que no, entre els que treballen a una empresa amb una mínima decència, i les que no. No és que hi hagi grans diferències salarials (des de fa uns anys la precarietat ens ha arribat a tots), però sí que es veuen les diferències en les condicions de treball.

Sí, hi ha moltes persones que no es poden confinar. I no només perquè treballin en un sector estratègic (sanitat, neteja, alimentació), sinó perquè a l'empresa per la que treballen els importa ben poc la salut dels altres (dels treballadors, i sobretot de la gent que es pot creuar amb els treballadors).

Coneixent alguns casos, potser ja no em fa tanta gràcia aquesta cançó:

2 comentaris:

Guillem ha dit...

I love you this song. No han tingut en compte ni els treballadors precaris, ni la gent a l atur, ni els avis, ni els nens,ni els autonoms, ni els immigrants. Yo si s han de suspendre totes aquestes llibertats que em suspenguin totes les obligacions i començare a creure amb lo que predica el sistema.

XeXu ha dit...

Els condicionants són tants que per més casos que intentis imaginar no els trobaràs tots. D'empresaris i empreses n'hi ha de tota mena. També hi ha els que diuen que no volen fer un ERTO i que, per tant, la gent ha de seguir treballant, no poden seguir pagant a la gent sense que facin res. Altres empreses que intenten adaptar-se i convertir-se, almenys temporalment, en serveis essencials. I també hi ha empresaris fills de puta, és clar. Com d'altres que deixaran de cobrar per pagar els seus treballadors els dies de confinament. Tot plegat fa que, efectivament, no tothom es pugui confinar i la cosa s'allargarà més del compte.