dimecres, 21 d’octubre de 2020

Qui té una fòbia té un tresor


Des de ben petit he tingut una fòbia. Bé, no sé si la paraula correcta és fòbia, per a mi era més aviat un fàstic i una angúnia. Fòbia ve del grec fobos (Φόϐος), que vol dir por, però pel que sembla els psicòlegs fiquen odi, fàstic, angúnia i por al mateix sac. Al cap i a la fi el que defineix la fòbia és la irracionalitat i el condicionant negatiu que té per a qui la pateix.

He parlat poc de la meua fòbia, i mai n'he escrit res. Poques persones saben que la tinc, i millor així. De fet, a dia d'avui, encara no he cercat el nom de la fòbia a Sant Gúguel. Això té mèrit, ja que un servidor era un jugador de La Crida de Cthulhu, joc de rol on les fòbies i la follia hi tenen un paper destacat.

Fa temps que volia escriure aquest article: els avantatges de tindre una fòbia. 

— Motivació. La fòbia et dóna una motivació. Per més cansat que estiguis, per més estressat i ocupat que et trobis, quan has d'esquivar (o atacar) allò que et provoca la fòbia, treus energia d'on sigui i tires endavant.

— Enginy. No és fàcil viure sense una cosa que és habitual. No conec ningú que li tingui fòbia a un animal extingit, però sí gent que té fòbia a animals quotidians, domèstics i presents arreu. Per a esquivar una fòbia cal empscar-se solucions imaginatives. 

De la combinació de la motivació i de l'enginy pot eixir una carrera professional: Tens fòbia a les cremalleres? Doncs fes-te dissenyador de moda i fes que les cremalleres passin a ser demodé i dissenya peces de roba tancades amb botons, velcros i gafets. 

— Discreció. Siguem realistes, no sempre ens trobem amb persones empàtiques, i no entendran una por (o un fàstic) irracional. Siguem clars, hi ha molt psicòleg autodidacta que es pensa que pot fer-li un tractament de xoc a algú (nen o gran) i guarir-li la "mania tonta" amb un impacte sobtat [Espòiler: mai funciona]. I siguem dramàticament sincers: hi ha gent que es pensa que és molt divertida [Espòiler: no tenen ni puta gràcia] i aprofitarà la teua fòbia per a fer un sketch.

Des de fa uns pocs mesos noto que la meua fòbia afluixa. Mai m'he posat en mans d'un psicòleg, i sense haver fet cap treball veig que la fòbia va marxant. 

Suposo que hauria d'estar content, però no deixa d'haver un puntet de pena (em faig vell?), de preocupació (i la motivació i l'enginy que m'ha donat durant tants anys?) i de neguit (i si ara em ve una nova fòbia, encara pitjor). Malgrat tot, i amb prudència, de moment estic content.

3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo tenia por de baixar les escales i el metge em va dir que no m'agafés a la barana. No ho feia, però em posava prou a prop per agafar-me si calgués. També tinc por dels llamps i dels gossos.

sargantana ha dit...

jo no podia trucar des de una cabina si tancava la porta ( pero ja ho he solucionat aixo )
ni podia tancar la porta del bany si no obria primer l aixeta
ja veus....som nosaltres i les nostres fobies !
salutacions, Josep !!

MADRIDISTA BANZAI 这是一个消歧义页 ha dit...

VEO VEO UNA RALLITA ROJA EN LA MIRADA.
VEO VEO UN CHUSEP.
VEO VEO UN CULERO.
VEO VEO UNO DE MIS PERSONAJES FAVORITOS DE VUDÚ.
CUANDO BOGARDEAS COMENTARIOS ME PARECE SOMERAMENTE TROTÓN.
ERES ESPECIALMENTE BARCELONISTA Y ESO ME DESVANECE.