Descans: el blog d'un home que descansa

Apunts autobiogràfics 2

2012-02-01T04:52:00.000-08:00

No m'assemble gens a mon pare. Mon pare tampoc s'assemblava a son pare. I el pare de mon pare tampoc s'assemblava gens a son pare. Podríem concloure doncs que sí que tinc quelcom en comú mon pare. Coses del cromosoma Y a la 23a parella, m'imagine.

Sempre he estat un avançat als meus temps: als vint-i-tres anys vaig patir la crisi dels trenta, als vint-i-sis la crisi dels quaranta i als vint-i-vuit la dels cinquanta.

L'assignatura constava de set temes. L'examen era de cinc preguntes, a dos punts per pregunta. Vaig concentrar els meus esforços en estudiar només quatre temes, oblidant-me dels tres restants. Vaig treure un 8. De què anava l'assignatura? Combinatòria, Càlcul de Probabilitats i coses d'eixes.

Jo de petit tenia els ulls blaus, però amb els anys s'enfosquiren. Com molts altres nens.

Homes de poca fe 1

2012-01-29T21:00:00.000-08:00

Si llegim els textos sagrats de les religions majoritàries ens trobarem la descripció d'allò que Deu considera dolent ―ço és: és pecat― i el càstig que rebrà el pecador.

Per alguna estranya raó els integristes religiosos no esperen a que Deu castigue el pecador, sinó que són ells els que s'avancen i li fan la feina. Per què ho fan? És per impaciència, no poden esperar fins el Dia del Judici? És per vanitat i egolatria, per voler fer ells les coses que fa Deu? O és que els fonamentalistes religiosos en realitat són homes de poca Fe, i no estan segurs de que el Totpoderós complisca la seua paraula?

Una mica groc? Tot depèn del color del cristall amb el que em mireu

La paradoxa dels foguerons

2012-01-28T11:27:00.000-08:00

Aquest cap de setmana es celebra l'Any Nou Xinès i Sa Pobla a Gràcia. Tot i que a Gràcia hi transiten un elevat nombre de mudarnillus, sobretot entre els (presumpte) estudiants mallorquins a Barna, aquests dies es transmuten en folkis i es tornen d'allò més tradicional.

I ves per on, que qui millor toqui la ximbomba mallorquina, no acabarà sol a sa casa tocant la simbomba. Recordeu: és any nou xinès, així que tindrà final feliç amb una al·lota balear.

Apunts autobiogràfics 1

2012-01-25T22:22:00.000-08:00

Vaig començar amb mal peu. El meu fou un part complicat: vaig néixer al tretzè mes d'embaràs. Ma mare va suspendre el curs de preparació al part i va haver d'anar a recuperació.

Els anys de la meua infantesa estigueren profundament marcat per l'integrisme religiós que professaven els meus pares. Eren tan fanàtics que, hores d'ara, encara no sé quina religió practicaven.

Tinc bons records de l'escola: un neurocirurgià em feu una lobotomia que m'esborrà els records de setembre a juny, entre els sis i els tretze anys. I ja se sap: els no-records són bons records.

De la meua afició a la novel·la rosa ja en parlarem un altre dia.

Sessió de ouija

2012-01-23T22:22:00.001-08:00

A la taula i amb la mèdium s'hi congregaren els familiars del finat. L'estimaven, l'enyoraven i tenien alguna conversa pendent amb ell. Tot i tractar-se d'una família il·lustrada i viatjada, o precisament per això, provaren amb aquesta tècnica esotèrica per contactar amb els éssers estimats del Més Enllà.

La mèdium seguí el procediment habitual per entrar en estat de trànsit de consciència (o com en volguessin dir). Al principi el gotet es movia lentament, després més ràpid i al final tot sol, sense l'acompanyament dels dits dels pressents. Sense cap ma ni cap dit, el got avançava decidit lletra per lletra. Un poltergeist en tota regla?

Bé, només foren 39 lletres, formant un total de 9 paraules, però el missatge de l'esperit era clar i contundent:

A- I-X-Ò É-S U-N-A E-N-G-A-N-Y-I-F-A, D-E-I-X-E-U D-E P-E-R-D-R-E E-L T-E-M-P-S!

La mèdium finalitzà la sessió amb la sensació agredolça de saber que els esperits existien i es podien comunicar amb els vius, però que la seua feina no tenia cap mena de prestigi.

Un talent desaprofitat.

Reflexions creatives de cap de setmana

2012-01-22T21:00:00.000-08:00

En la societat de consum en la que vivim allò que no té nom no existeix. És lògic que els professionals de la mercadotècnia (o màrketing) dediquin esforços a triar el nom dels productes o serveis. D'açò, que en català en diem anomenar, els creatius en diuen nàming. Fins i tot hi ha empreses especialitzades en la tria de nom. La meua pregunta és: com s'anomenen a si mateixes les empreses de naming?

He fet una cerca per internet i m'han eixit aquests noms:
Summa, Nombra, Ginkgo Comunicación, Naming Barcelona, El Nombre de La Cosas, Ecta 3, Names ‘n’ Brands, Branward.

I amb aquests noms ens hem d'enrefiar de la seua capacitat per a posar noms!?

Tampoc ens hem d'enrefiar d'un metge amb cara de poca salut.

Valhalla Montigalà, Niflheim Gran Via

2012-01-19T12:50:00.000-08:00

"Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit Svelvik, una taula Bjursta, una cadira Börje i un llum Årstid, perquè s'hi pugui retirar sempre que vingui. " Segon Llibre dels Reis, capítol 4, verset 10.

Aprofita les rebaixes, abans no esdevingui el Ragnarök.

He dit sord, no bord

2012-01-16T23:32:00.000-08:00

Sa Majestat Alfons XIII de Borbó i Hagsburg-Lorena, rei d'Espanya del 1902 al 1931, es va casar amb Victòria Eugènia de Battenberg l'any 1906. Aquest matrimoni tingué sis fills. En destacarem:

―Alfons Pius Cristià Eduard, el primogènit. Va renunciar als seus drets al tron per poder-se casar amb una cubana que no tenia sang reial. Després es va divorciar i es va tornar a casar. Va morir en un accident de trànsit a Miami, sense deixar descendència legítima (il·legítima potser sí, però ningú ha demostrat fefaentment res).

―Jaume Leopold Isabelí Enric Alexandre Albert Alfons Victor Acaci Pere Pol Maria de Borbó i Battemberg, el sord. Son pare el va obligar a renunciar als seus drets dinàstics a causa de la seua sordesa (hi ha qui discuteix la validesa del la renúncia).

Avui en dia ens trobem amb un príncep hereu casat amb una divorciada, una infanta (i Duquesa de Lugo) divorciada (cesse temporal de la relació matrimonial) i una altra infanta (i Duquesa de Palma) casada amb Iñaki Urdangarín. Iñaki Urdangarín es va lliurar de fer el servei militar adduint sordesa complerta.

Ja ho sabeu perquè Sa Majestat Alfons XIII va deixar de ser rei l'any 1931?

Gràcies Fraga!

2012-01-15T16:27:00.000-08:00

És llei de vida, i feia dies que s'esperava la notícia. De fet jo ja l'havia posat a la Llista Negra del 2012. I també ens esperàvem que la dreta ultramuntana li voldria fer un sentit homenatge. L'eslògan que han triat és Gracias Fraga.

Doncs res, donem-li les gràcies, que s'ho mereix:

― Gràcies per haver parat els peus a perillosos comunistes com Adolfo Suárez i Felipe González.
― Gràcies per haver aturat a terribles separatistes com Josep Tarradellas, Narcís Serra i Miquel Roca.
― Gràcies per haver regalat una província espanyola, la més extensa i menys poblada, al Marroc. Sí, l'any 1976 el Marroc ja era una democràcia modèlica, i els ex-panyols del Sàhara Occidental viuen la mar de bé.
― Gràcies per haver fet que joves maoistes com Pio Moa i Federico Jiménez Losantos veiessin la llum.

Algú hauria d'anar a la sala de vetlles on tenen a Fraga i escriure al llibre de condolències alguna cosa com "Tens dret a romandre en silenci, si renuncies a aquest dret qualsevol cosa que diguis serà emprada en contra teu. Tens dret a un advocat, si no en disposes d'un de propi te n'assignarem un d'ofici... "

Més llarg del compte

2012-01-12T16:47:00.000-08:00

Tenia una bona història per explicar i féu un conte de 10 pàgines. Però un conte sol no es podia publicar, així que l'editor li feu allargar el relat fins fer una avorrida novel·la de 200 pàgines.

Tenia un bon argument i bons personatges per a un migmetratge de 40 minuts. Però la indústria cinematogràfica no produïa aquesta mena de films, i a les sales no es projectaven migmetratges. Així que el productor li feu allargar la cosa fins enregistrar un avorrit llargmetratge de 150 minuts.

Tenia idees i ganes per a tres cites interessants, amb conversa divertida i sessions de sexe espectacular. Però ella va voler una relació més llarga.

Tres unces

2012-01-09T11:11:00.000-08:00

Tres unces, això tot el que m'he engreixat entre Hanukà, Festivus, Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Ni Pronokal, ni mètode Duncan, ni dietes... una crisi totxaca com la que tenim, això sí que ajuda a mantindre la silueta!

Aniria de rebaixes, que tot em queda bé amb el tipet que tinc, però no tinc calers per gastar.

Reflexions legislatives de cap de setmana

2012-01-08T06:36:00.000-08:00

No t'obligaran a fer-te vegetarià, però et prohibiran menjar carn i peix.

Prenent mesures

2012-01-04T00:01:00.000-08:00

Els pares obligaven el vailet a menjar bleda, però el nen no en volia. Els pares l'insultaren, l'amenaçaren i l'agrediren: primer clatellots, després plantofades i al final cops de puny. Fins i tot el lligaren a la cadira per a que mengés bleda, que segons els pares és molt sana.

Un cop es va saber la terrible història, la societat es va quedar corpresa i les autoritats decidiren prendre mesures urgents per a que mai més tornés a passar. Fugint de paraules buides, i conscients que el que calia era actuar, opinaires i polítics coincidiren en que calia anar a l'arrel del problema, així que no dubtaren ni un segon en prohibir les bledes.

Prohibiren la plantació, comerç i consum de bledes. Sotmeteren els restaurants a estricta vigilància, sobretot els vegetarians, i feren campanyes de conscienciació a escoles i mitjans de comunicació. La història del nen obligat a menjar bledes, el drama del xiquet vexat i colpejat per no menjar bledes, no podia caure en l'oblit.

Actualment encara hi ha funcionaris del Ministeri d'Agricultura patrullant per camps i boscos, per si troben algun exemplar de Beta vulgaris arrencar-lo de soca rel.

De capa caiguda

2012-01-03T03:40:00.000-08:00

Sospites que no estàs bé quan la gent comença a donar-te consells sense tu demanar-los.
Saps que estàs malament quan persones normals i racionals comencen a donar-te consells obvis, absurds i fins i tot estúpids.

Llista Negra 2012

2011-12-30T16:37:00.000-08:00

L'any 1988 Clint Eastwood protagonitzava la pel·lícula The Dead Pool, estrenada ací com La Llista Negra. En aquest film hi havia una llista de famosos que moririen durant l'any. Un joc macabre, però divertit.

No és una llista de desitjos, és la combinació del càlcul de probabilitats i el morbo. Com cada any, un servidor fa la seua Llista Negra de 12 noms que podrien caure en els propers 12 mesos:

—Kirk Douglas, actor.
—Joaquín Sabina, poeta, cantautor i politoxicòman.
—María Jiménez, cantant i politoxicòmana.
—Fidel Castro, líder comunista cubà.
—Olivia de Havilland, actriu, famosa per protagonitzar Allò que el vent s'endugué.
—Manuel Fraga Iribarne, polític espanyol.
—Blas Piñar, polític espanyol.
—Moisès Broggi, metge i polític català, guanyador d'un PNPLC.
—Valentino Rossi, motociclista italià.
—Stéphane Hessel, filòsof i indignat.
—Diego Armando Maradona, futbolista argentí.
—Snoop Dogg, cantant de rap.

El Tió restrenyit

2011-12-29T05:11:00.000-08:00

Un reproductor de vídeo VHS nou de trinca, una màquina d'escriure Olivetti i entrades per anar a veure els Guerrers de Xian al Fòrum.
Van arribar a l'encertada conclusió que portaven massa temps reciclant els regals.

Malalts sexuals

2011-12-27T12:41:00.000-08:00

Entenc que els gais i les lesbianes, després de segles de persecucions, estiguin a la defensiva, però si demà algú publiqués un estudi dient que la heterosexualitat és una malaltia, tindria tot el meu suport.

Us imagineu que la heterosexualitat fos reconeguda com una discapacitat? A la Europa del Benestar implicaria una paga, excempcions fiscals, targeta rosa, places d'aparcament reservades i un percentatge mínim de llocs de treball a les empreses.

Jo ja firme.

[irònic mode OFF]

Això del dia 24

2011-12-24T01:10:00.000-08:00

El 25 de desembre és festiu, i el 26 de desembre també és festiu. Per raons diverses, s'ha estès el costum de considerar el 24 de desembre com una mena de semifestiu, i plegar abans del migdia. Puc entendre que si pels espanyols el 26 és laborable, vulguin fer més festa el 24 al vespre, que és revetlla. Però ací ja és festiu el 26, així que tenim prou temps per afartar-nos de menjar, de beguda, de regals i de parents que no suportem.

El més fort és que, com enguany el 24 cau en dissabte (i el 25 en diumenge), a molts llocs han decidit fer el semifestiu el divendres 23 de desembre.

Serà que alguns necessiten uns dies de descans per a recuperar-se de l'aqüeducte de la Puríssima Constitució?

Un premi molt repartit

2011-12-23T00:55:00.000-08:00

Un clàssic de la rifa de Nadal és comentar si el premi ha estat poc o molt repartit. I hi ha el consens generalitzat de creure que és bo que estigui molt repartit. Sincerament, crec que això és un error.

La gràcia de la Grossa de Nadal és que permet unes petites acumulcions de capital que treuen estretors a molta gent (tapar forats, que en diuen) i en uns pocs casos es produeix una gran acumulació de capital que permet tirar endavant inversions que poden dinamitzar molt el lloc on ha caigut el premi.... si és que el premiat té esperit emprenedor, és clar.

Un premi perfectament repartit seria d'allò més decebedor: un cop descomptat el benefici que es queda Jocs i Apostes de l'Estat, cada participant rebria el 70% del que ha apostat.

Us imagineu la cara que faria algú que s'ha gastat 10 euros i en cobra 7?

Druts cauts

2011-12-21T10:08:00.001-08:00

Li va fer unfollow al Twitter, la va desagregar del Messenger, deixaren de ser amics al Facebook i la va bloquejar al Google +, Tuenti i Flickr.

Ningú sospitaria que havien començat a ser amants.

La Llei de Rothbard

2011-12-18T21:00:00.000-08:00

La Llei de Rothbard sosté que una persona preparada s'especialitza i se centra en una àrea en la qual és més feble o, senzillament, va molt errada (i cerca la manera de fer acadèmic el seu error). Com sovint s'ha dir: "cadascú s'especialitza en el que és pitjor".

A partir d'aquest principi, he decidit fer una tesi doctoral en Literatura Turca del Segle IX. Tinc dues bones raons per a fer-ho

1) No sé parlar turc. No entenc ni un borrall.
2) Al segle IX la llengua turca encara no tenia escriptura, així que poca literatura en deuria quedar.

D'altres opcions són el cinema medieval i la marina suïssa.

El futur és dels que s'especialitzen!

Reflexions patriòtiques de cap de setmana

2011-12-16T15:33:00.000-08:00

La gent dirà el que vulgui, però ser suís ha de ser esgotador.

Criminals i supervivents

2011-12-13T00:59:00.000-08:00

Fa un any es reunien tots els líders àrabs per a donar suport a Omar Hassan Al-Baixir, el dictador sudanès. Quedava un mes per a que els negres del Sudan del Sud fessin el seu referèndum d'autodeterminació i els líders àrabs no podien permetre que uns cafres els plantessin cara.
Cafre és una paraula que ve de l'àrab kafir i servia (i encara serveix) per a definir els negres no musulmans. Després dels genocidis de Darfur i Sudan del Sud, Al-Baixir encara es sentia fort.

Un any més tard, els principals avaladors del règim sudanès han caigut: Gaddafi ha estat linxat, Zine ben Alí i Abdul·lah Al-Sal·lih són a l'exili, i Mubàrak està arrestat a l'espera de judici. Baixar Al-Assad està matant abans de morir (o fugir).
Una any més tard, el Sudan del Sud és independent, i Al-Baixir ―supervivent de mena― ha reconegut la independència i no pensa fer res per a que la gent del Darfur també voti lliurement el seu futur.

De vegades hi ha escletxes per a l'optimisme.

Reflexions comunicatives de cap de setmana

2011-12-12T04:03:00.000-08:00

I de què parlem quan no parlem del que hauríem de parlar?

Aqüeducte 2

2011-12-09T00:30:00.000-08:00

Mentre uns saturen els centres comercials ―un gran èxit, compren en festiu per morbo, que si no ja ho farien divendres i dissabte― i d'altres pateixen als aeroports o als peatges de les autopistes, segueixen passant coses molt importants.
Alguns exemples:

1) Mata la dona i cobra la pensió de viduïtat. Sis anys fa que la va matar i sis anys porta cobrant la pensió de viduïtat. I com que l'import de la pensió és inferior al salari mínim, no es pot embargar per pagar l'indemnització als familiars de la víctima. Tens un fill nini? Doncs ja pots començar a tremolar.

2) Europa a dues velocitats. Merkel i Sarkozy s'estan manegant la refundació d'Europa. Es parla d'una Europa a dues velocitats o d'una Europa a la carta. L'any 1980 van refundar el Regne d'Espanya amb autonomies de dues velocitats (article 143 o 151, a gust del consumidor), o autonomia a la carta. Uns es van quedar amb el concert econòmic i d'altres amb les presons (i il·lustres inquilins, com El Vaquilla).

3) Temes de conversa. El dimarts tocava parlar de la Constitució Espanyola i a les barres dels bars tothom hi deia la seua. El dijous, en canvi, ningú parlava de l' Immaculada Concepció de Maria.
Podem concloure que als nostres bars hi ha molts experts en Dret Constitucional, però cap en Teologia Cristiana In Vitro.

I ara us deixe, que he de preparar el Festivus.

Aqüeducte 1

2011-12-05T01:00:00.000-08:00

Entre els que són a l'atur, els estudiants i els que fan pont, un fotimer de gent va comentant que el dilluns i el dimecres semblen divendres, mentre que el dimarts i el dijous semblen dimarts. Paradoxalment, el divendres semblarà un divendres.

I mentre uns miren el calendari al món van passant coses molt importants. Alguns exemples:

1) Enrique Villarreal, aka "El Drogas", plega del mític conjunt de rock radikal basc Barricada. Jo ja m'ho esperava. Fa temps que El Drogas té ofertes musicals molt més interessants

2) Els presos bascos. Poc a poc i sense fer soroll els presos bascos estan sent traslladats a presons del País Basc. Alguns empenedits amb molts anys de condemna complerts ja comencen a gaudir de permisos penitenciaris. Alguns pensareu que és per la fi d'ETA. Aneu errats, li estan preparant l'indult a un altre basc pres:

Procés lacrimal

2011-12-02T09:57:00.000-08:00

Com que ella mai l'havia vist plorar, va arribar a la conclusió que era un home sense sentiments.

Tampoc mai l'havia vist cagant, així que podríem concloure que per a ella, ell tampoc tenia tub digestiu.

El 29 de novembre

2011-11-29T20:02:00.000-08:00

El 28 de novembre del 2010 va néixer el diari ARA.

El 29 de novembre del 2010 els vaig enviar la següent carta:

"Senyor director: sóc un fidel lector del seu diari, el compro des de el primer dia que va aparèixer al quiosc. Però em sento profundament decebut per com ________ ha tractat el tema ________. Crec que es tracta d'una gravíssima falta de respecte i una inadmissible manca de professionalitat, raó per la qual he decidit deixar de comprar i llegir el vostre diari

Una cordial salutació ________, un lector decebut"

Inexplicablement no publicaren la meua carta al director.

A la de tres

2011-11-27T21:01:00.000-08:00

Si la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals anunciés que tanca Catalunya Ràdio consideraríem que és una gran pèrdua, però no diríem que està amenaçada la presència de la llengua catalana a la ràdio. Al cap i a la fi hi ha moltes emissores de ràdio, tant públiques com privades, que emeten en català (total o parcialment).
Actualment RAC1 té programes que són líders d'audiència, com en d'altres temporades ho han estat programes de Ràdio Flaixbac (Prohibit als Pares, El Matí i la Mare que el va Parir), COM Ràdio, Ràdio 4, la SER (origen d' El Terrat d'Andreu Buenafuente), o RàdioClub 25-Onda Cero (origen del Força Barça).

En canvi, en televisió, això no passa. Tenim assumit que sense la Corpo, no hi ha tele en català. Per què? Crec que hi ha tres elements que han estat claus en aquest procés:

1) La mort de TVE-Catalunya. El centre de Sant Cugat del Vallès va produir gran quantitat de programes pel circuit català de TVE, començant a emetre en català abans que existís Tv3. S'hi feien programes d'humor amb professionals de la talla de Joan Capri, Joan Pera, Rosa Maria Sardà, Els Joglars (Som una meravella, la millor sàtira que s'ha fet sobre el pujolisme) o Alfons Arús. Però no només humor, també hi feren programes culturals Terenci Moix, d'entreteniment Àngel Casas, musicals Miquel Calçada (Mikimoto Clip) i Tinet Rubira (Plàstic), esportius Pitu Abril, o informatius Queco Novell.
S'emetien programes de qualitat en català, però el centralisme que imperava a RTVE va anar asfixiant el Circuit Català de TVE. I va deixar Tv3 com l'única cadena que emetia en català.
Un error estratègic per a TVE, que va quedar com a referent de la caspa celtíbera, i una pèrdua per la cultura catalana, que associava la llengua del país amb la tele de Pujol.

2) La televisió privada. La Llei de Televisió Privada de l'any 1988 només va adjudicar tres concessions: dues en obert (Antena 3 i Tele 5) i una de pagament (Canal +). Tot i que tècnicament la franja de l'UHF permetia fins a 18 canals de televisió analògica, es va prioritzar el benefici empresarial en detriment de la competència, i quedaren fora de les concessions el projectes del Grupo Z (que preveien una desconnexió en català) i el Canal C (d'empresaris catalans, que també tenien previst emetre en català).
Malgrat ser de concessió pública i ocupar un espai públic (l'espai radioelèctric és un espai públic), la llei no contemplava que haguessin d'emetre en cap llengua cooficial. L'única força política que va reclamar aquest deure fou l'Izquierda Unida de Julio Anguita. CiU no va donar suport a l'esmena de reclamar un 50% d'emissió en català a les comunitats on és oficial, i les teles privades esdevengueren monolingües.

3) Les fronteres hertzianes. Si Tv3 al País Valencià ha estat víctima de persecucions, Canal 9 al Principat ha patit la indiferència, que fa més mal. Nascuda el 9 d'octubre del 1989, mai fou rebutjada per CiU, però tampoc desitjada. La societat civil domesticada (Mòmium Cultureta i similars) ignoraren el nou canal valencià (en eixa època inicial, entre el 55% i el 65% en català). L'aparició de Punt 2 l'any 1997, 100% en català, tampoc va provocar cap reacció. Ara Punt 2 s'anomena Canal Nou Dos.
Potser el pujolisme tenia por d'un canal en català occidental, més proper al parlar dels lleidatans i els tortosins, que al dels gironins, barcelonins i manresans? Potser no volien un canal que emetia porno en català? (Nit d'erotisme, mític programa).
IB3 va nèixer el 2005, quan Cuatro ja estava en funcionament, la TDT emetent en proves i quedava menys d'un any per la irrupció de La Sexta. Ço és: el mercat ja estava copat.

El resultat és ben trist: no entenem una televisió en català si no és de titularitat pública i gestionada per la Generalitat del Nord.

Hem renunciat a que RTVE, que la paguem entre tots, emeti també en català. Hem renunciat a que les cadenes privades facin alguna cosa en català, com a molt informatius de 20 minuts en desconnexió. I de les teles locals, malgrat programes de qualitat com Telemonegal, no n'esperem gran cosa, donat el pressupost del que disposen.

Que l'existència de televisió en català depengui de Tv3 és un fracàs polític, empresarial i cultural. Un fracàs del país.

Reflexions cognitives de cap de setmana

2011-11-24T23:32:00.000-08:00

La veritat ens farà lliures, però la ignorància ens fa valents.

Supersticions

2011-11-22T22:02:00.000-08:00

Jo no sóc supersticiós, però el president del govern espanyol sempre ha estat una persona llicenciada en Dret i amb una Z al seu nom: Adolfo Suárez, Felipe González, Jose María Aznar, i José Luis Rodríguez Zapatero. Però aquesta vegada havien de triar entre Rajoy,un jurista sense Z, o un Pérez Rubalcaba que és químic. Això sí, tots dos tenen barba.

Posats a trobar una solució de compromís, un partit frontisa, tenen la Rosa Díez de UPyD. Ha estudiat Dret, té la Z al nom i la barba a la cara.

Jo no sóc supersticiós, però la legislatura comença el dimarts 13 de novembre.
Jo no sóc supersticiós perquè porta mala sort.

Racisme

2011-11-20T21:02:00.000-08:00

Jo no sóc racista. Jo mai he estat racista. El racisme és una pulsió primària i irracional, pròpia de les races inferiors.

Jo no practico el racisme ni la xenofòbia, els aris no fem aquestes coses.

Taxi! A la discoteca Caribe Caliente...

Minoria de bloqueig

2011-11-19T16:27:00.000-08:00

L'important d'aquestes eleccions no serà fins on arriba la majoria absoluta del PP, o fins on s'enfonsa el PSOE. El que més ens afectarà no és si ERC baixa o si ICV puja.
El que serà realment determinant és que en el nou parlament hi hagi una minoria de bloqueig.
La reforma exprés de la Constitució que fa tres mesos pactaren PSOE i PP és només un aperitiu del que vindrà: menys llibertat individual, menys drets socials i més centralisme.
Aquesta reforma exprés fou possible perquè no hi havia un 10% de diputats, o de senadors, que exigís un referèndum. Sense aquest 10%, sense aquesta minoria de bloqueig, es pot reformar la Constitució sense haver de consultar al poble.

Així doncs, si volem evitar que la piconadora bipartidista ens retalli encara més drets, hem de votar formacions que no s'avinguin a aquestes maniobres. Hem de donar suport a candidatures que, encara que no governin, puguin obligar a qui governa a sotmetre les seues reformes a referèndum. I sabem que els de CiU, i molt especialment en Josep-Antoni Duran i Lleida, no són de fiar.

Hom vota on està empadronat, així que les opcions són:

― Illes Balears i Pitiüses: PSM-IV i ERC-RCat.
― País Valencià: EUPV, ERC-RCat i Compromís pel País Valencià.
― Principat de Catalunya: Partit Pirata, ICV-EUiA i ERC-RCat.

La guia definitiva del votant

2011-11-16T22:22:00.000-08:00

Benvolguts compatriotes,

sé que aquestes dies la majoria de vosaltres esteu un xic desorientats i no sabeu què fer el proper diumenge 20 de novembre. Hi ha eleccions, per si algú encara no se n'ha adonat, i molts ciutadans encara no han triat el seu vot. I d'altres l'han triat erròniament.

Amb la voluntat de servei que em caracteritza, he realitzat aquest petit qüestionari que us ajudarà a triar la candidatura que més bé pot representar els vostres principis i els vostres interessos.

1) Què en penses de l'eutanàsia i el testament vital?

És un crim, només Deu pot decidir el moment de la nostra mort.
Cada persona té dret a decidir lliurement fins on vol arribar en cas de malaltia terminal.
Només s'hauria d'aplicar en casos extrems, incurables i terribles: alopècia, halitosi, socis del RCD Espanyol...

2) Què en penses del matrimoni homosexual?

És una aberració, el matrimoni només es possible entre un home i una dona.
És un dret, ja que els homosexuals són ciutadans amb els mateixos drets i deures.
Ni homosexual, ni heterosexual, el que s'ha de fer és abolir el matrimoni i empresonar tots els sogres i cunyats, començant pels meus.

3) Què en penses del transvassament de l'Ebre i del PHN?

Hem de ser generosos amb els nostres compatriotes murcians, Polaris World s'ho mereix tot.
Tot i que els tortosins es dutxen poc i tenen costums salvatges com el correbou, no podem matar un riu.
Cal enviar aigua a Múrcia, però per a no perjudicar els ebrencs i els aragonesos, en comptes d'aigua del riu Ebre, els hi podem enviar l'aigua que es fa servir per refrigerar els reactors nuclears d'Ascó i Vandellòs.

4) Què en penses de la immigració il·legal?

Només poden vindre immigrants amb contracte de treball, cal expulsar els sense papers, els immigrants delinqüents, les dones que portin burkha, els baixets, els lletjos i els que escriuen amb lletres rares.
Cap persona és il·legal, papers per a tothom. Paper de fumar, és clar.
Cal restablir l'esclavatge, així ens assegurem que els immigrants que venen tindran casa, feina i seran ben valorats pels seus amos. També ens assegurem el retorn voluntari i ràpid quan ja no tinguin feina.

5) Què en penses de la Llei de Partits?

S'ha d'il·legalitzar qualsevol partit que no condemni el terrorisme, o que tingui militants que anteriorment hagin format part de partits que no condemnessin el terrorisme, o que no acatin la Constitució, o que tinguin lletres com la K, la Ç o L·L al seu nom.
Totes les opcions tenen dret a presentar-se, i són els ciutadans els que, amb el seu sufragi, determinen qui té legitimitat per ser present al Parlament. En tot cas, i per prudència, es podrien fer controls d'alcoholèmia als col·legis electorals.
Els partits polítics haurien de tindre una etiqueta informativa, amb la composició exacta, avisos d' al·lèrgia i la data de caducitat.

6) Com creus que s'hauria de reduir el dèficit públic?

Retallant la despesa en Sanitat i Ensenyament.
Apujant els impostos dels més rics i rebaixant el sou dels alts càrrec del Govern.
Portant el ratolí fins a la pestanya que posa Veure, desplegar-la, clicar on posa Zoom i seleccionar 50%.

7) Com creus que haurien de ser les grans infraestructures ferroviàries?

De València a Barcelona passant per Saragossa, Madrid i Puerto Hurraco. Connexió amb França perforant el Pirineu aragonès.
L'Arc Mediterrani: línia directa d'Alacant a Perpinyà, amb parades a València, Marina d'Or, Tarragona, Port Aventura, Barcelona i Girona.
L'Arc Veritablement Mediterrani: un tren que uneixi Alacant amb Eivissa, Mallorca, Sardenya i Còrsega.

8) La llengua a l'escola

El 50% en espanyol, llengua d'escriptores com Ana Rosa Quintana i periodistes com Belén Esteban. 40% en la llengua de Justin Bieber, i un 10% en català .
Bilingüe pur: 50% en català i 50% en valencià.
Bilingüe perfecte: 50% en klingon i 50% den èlfic.
"La lletra amb sang entra" independentment de l'idioma.
A partir dels 14 anys és l'edat legal oi? Doncs a partir dels 14, francès i grec.

CLICA ACÍ PER SABER A QUI HAS D'ANAR A VOTAR

No sé a què esperen per a donar-me la Creu de Sant Jordi!

Dat i beneït

2011-11-15T15:35:00.000-08:00

Anem a veure, si segons les enquestes ja fa un any que està tot dat i beneït, es pot saber per què pebrots fem les eleccions?

Dóna gust veure com, set lustres després, segueixen fidels als seus principis, i al seu perruquer.

Govern Sorpresa

2011-11-14T02:46:00.000-08:00

"Mariano, fas ben fet de no dir res del teu programa electoral". Aquesta frase és d'un famós periodista de la Brunete Mediàtica. Moltes persones ho veuen amb por, temorosos de l'ultradreta més espanyolista i violenta. Però, i si no és el que molts es pensen? I si no ens pot dir que és el que farà perquè molts dels seus no el votarien? I si ens esperen grans sorpreses?

― Abolició del matrimoni homosexual. Per no discriminar ningú, també s'abolirà el matrimoni heterosexual.

― Pla Hidrològic Nacional: es transvasarà l'aigua de l'Ebre a Múrcia. Per compensar els ebrencs, es transvasaran els forats del camp de golf de Polaris World al Delta de l'Ebre. Només hi portaran els forats, que al cap i a la fi és el més important.

― Antiterrorisme. Per a no ser menys que el P$O€, el PP aconseguirà que el GRAPO plegui. Com que la cosa dóna molta popularitat, cada mes anunciarà que plega algún grup armat. De moment ja estan editant el vídeo els del GRAPO, el FRAP, les Forces Armades Guantxes, i el Club de Fans de Pajares i Estesso.

― Reformes constitucionals. Si en tres setmanes reformaren un article, en quatre anys de legislatura poden fer-ne una de nova i encara els sobra temps per afegir-hi una seqüela i una preqüela, com a les grans sagues literàries... i si qüela, qüela.

L'hora del lector

2011-11-09T22:22:00.000-08:00

Un llibre té tantes lectures com lectors, sobretot si és un d'eixos llibres que no s'ha llegit ningú.

La mort de Jesús Ferrer

2011-11-08T21:01:00.000-08:00

L'actor Jesús Ferrer i Baza ha mort aquest dimarts a l'edat de 67 anys, segons ha informat l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Com a actor de doblatge, Jesús Ferrer ha posat veu a Marlon Brando i Anthony Quinn però, ai las, també a Ben Kingsley, Clint Eastwood i Harrison Ford. Vull dir que els dos primers ja han traspassat, però els altres tres encara són vius i estan en actiu.

Ara bé la terrible decisió: qui el substitueix? Proposo alguns noms:

— Joaquín Sabina, així la gent començaria a veure cinema en versió original subtitulada.
— Xavier Trias, ara que fan retallades a l'Ajuntament de Barcelona li tocarà buscar-se un sobresou.
— Sara Montiel, per quan cal una veu viril.
— Carmen de Mairena, per si fan alguna pel·lícula eròtica.
— Aquesta dona, per a que els espectadors no perdin el temps entenent els diàlegs i es fixin en el que de debò importa: la fotografia, el maquillatge i els efectes especials.

L'adúlter prudent

2011-11-06T21:01:00.000-08:00

Eixe home era un adúlter. No practicava l'adulteri, ell era l'adulteri. Però malgrat tot estimava la seua dona i volia salvar el seu matrimoni.
Per això era tan exigent amb les seues amants, i només tenia afers amb dones que fossen més lletges, grasses, baixes i velles que la seua muller.
Que no la xupessen bé també els donava punts.
Ell sabia que prenent aquests precaucions el seu matrimoni no corria cap perill.

Esport valencià

2011-11-04T22:22:00.000-07:00

El trinquet és l'esport típic del País Valencià. Genuïnament valencià.

Que quede ben clar: és el TRINQUET, no el TRINQUE.

YES, WE CAMPS

El govern dels pitjors

2011-11-02T23:32:00.000-07:00

Després d'un rigorós anàlisi del context polític, econòmic i social, els experts han arribat a la conclusió que Catalunya només serà independent quan sigui total i absolutament deficitària i nociva per a Espanya. Quan Catalunya no sigui rendible per a Espanya, Espanya ens deixarà marxar.
Per tal d'assolir aquest objectiu els experts proposen una mesura que acceleri el procés: EL GOVERN DELS PITJORS.

Sí, la constitució d'aquest govern dels pitjors serà l'inici de la meua breu i triomfant carrera política

Festival de tòpics!

2011-11-01T21:02:00.000-07:00

Que els periodistes d'aquest país van fluixos en política internacional i en economia ja ho sabem, i ho acceptem ressignadament. Però que per a parlar de la darrera crisi a l'eurozona parlin de "drama grec i comèdia italiana" és caure massa baix.

Com que la crisi econòmica i política europea no remet, i la festa major va per barris, ens haurem d'acostumar a aquest festival de tòpics? Si és així, posem-nos-hi bé:

― El vodevil francès
― La sarsuela espanyola
― El fado portuguès
― L'sketx anglès
― El kabuki japonès
― El ruhowzi iranià
― El sainet català

L'inevitable post de Tots Sants

2011-10-30T21:00:00.000-07:00

[irònic mode ON]

No per esperada la notícia deixa de ser menys greu: "Dos ferits en incendiar-se una parada de castanyes a Sabadell".

No sé a que esperen les autoritats per a treure del carrer les perillosíssimes parades de castanyes i moniatos, així com per prohibir begudes poc sofisticades com el moscatell o la ratafia.

En canvi les carabasses de Halloween són d'allò més inofensives.

Més informació sobre Halloween en aquest enllaç.

[irònic mode OFF]

Arévalo Peces Barba

2011-10-28T02:29:00.000-07:00

Hores d'ara tothom ha llegit i escoltat les declaracions de Gregorio Peces Barba i l'animus iocandi que ha al·legat. Bé, ell tot i fer les bromes al conclave dels advocats espanyols va dir "en clau d'humor", però sent del gremi que és, fóra més propi dir-ho en llatí: animus iocandi.

Potser l'home volia aplicar la màxima que diu que l'humor és "una tragèdia més el pas del temps". Per això ha considerat que no és el mateix fer broma dels bombardejos a la ciutat catalana que amb el de Gernika durant la Guerra Civil, o els atemptats d'ETA.

Però com que ETA ja és història, proposo seguir l'exemple de Gregorio Peces Barba i fer acudits sobre les víctimes d'ETA. Per exemple:

— Sabeu per què la Guàrdia Civil va anar a rescatar l'Ortega Lara? Perquè no tenia el zulo declarat com a segona residència.

— En què s'assemblen Ortega Lara i Chiquito de la Calzada? En que donen dues passes i diuen "No puedo, no puedo

— "A vivir, que son dos días". Firmat: Miguel Àngel Blanco

Podeu posar més acudits on posa Comentaris.

APM? vs ETA

2011-10-23T21:00:00.000-07:00

Aquest cap de setmana els mitjans de comunicació s'han fet un fart d'explicar-nos la història d'ETA i del conflicte basc. Com que cada cop som més els catalans que veiem el Món en clau APM? no em puc estar de fer un resum dels reportatges en aquesta clau.

Segons Carles Francino:

Segons el GARA:

Segons els que ja donen per perdudes les eleccions:

Segons l'ABC:

Segons Intereconomía:

Entenc que algunes persones es puguin sentir ofeses:

Qui té un enemic té un tresor

2011-10-20T21:02:00.000-07:00

Ja fa set anys, deu mesos i vint dies que ETA va passar a tindre la mateixa ~~perillositat~~ importància al meu dia a dia que les FARC, l'LRA o els integristes hindús.
De fet, tenint en compte la quantitat de pakistanesos, algerians, colombians i peruans que viuen al meu barri, m'afecta més la violència als seus països d'origen que els caixers automàtics que es puguin cremar a Sestao.

Però veient com n'és d'important pels espanyols el darrer comunicat d'ETA, i veient com pateixen per quedar-se sense el seu millor enemic, no em puc estar de regalar-los-hi un darrer titular: A GADDAFI L'HA MATAT ETA.

Algo se muere en el alma, cuando un enemigo se va....

Respecte als mestres

2011-10-18T21:02:00.000-07:00

Abans, quan els pares dels alumnes eren uns pobres analfabets que no havien pogut anar a l'escola, els pares respectaven —i feien que els seus fills respectessin— els mestres i professors.

Ara, que els pares són uns rics analfabets que han hagut d'anar a l'escola i l'institut, els pares ja no respecten els mestres ni els professors.

Aeroports a bon preu

2011-10-16T21:01:00.000-07:00

AENA i el Ministerio de Fomento han decidit endarrerir tres mesos la privatització dels aeropors d'El Prat i Barajas. "El motiu per a l'ampliació del termini és la petició per part de les empreses participants en el concurs a causa de les dificultats per reunir el finançament necessari per a la data establerta", és a dir, que els aspirants a comprar no tenen dobelers ni crèdit. Ni cash ni VISA.

És una llàstima que el govern espanyol no es pugui vendre els aeroports rendibles i quedar-se només amb els que no rutllen. Tot i que els que no funcionen com aeroports poden tindre d'altres utilitats.
Per això proposo algunes tècniques de màrketing avançat, per a veure si s'anima la cosa i troben compradors més solvents.

— Aparcament: A Madrid sempre és difícil trobar lloc on aparcar, que aprofitin les pistes d'aterratge menys utilitzades.

— Ampollot i Rave: Siguem realistes, als joves els agrada beure i anar de farra. Per a evitar que no molestin els veïns poden llogar pistes d'aeroport.

— Càmping: Calia tancar els mític càmpings de la Balena Alegre i el Torito Bravo per a fer la nova terminal d'El Prat? Si en temporada alta no hi ha prou habitacions d'hotel, es pot aprofitar i acampar a l'aeroport.

— Sector serveis: Exerceixes l'ofici més antic a l'autovia de Castelldefels i vols un lloc ample i còmode per atendre els teus clients? Compra't un parell de pistes de l'aeroport.

Per començar haurien d'oferir regals addients amb cada aeroport, coses útils i pràctiques, com una Blackberry o una Power Balance.

Per tal d'animar les subhastes jo m'adaptaria a la realitat. Potser en comptes de dir "Algú ofereix 100.000? El senyor de l'americana d'Armani ofereix 100.000?" caldria animar la subhasta amb frases com "100? He sentit 100? la noia de les rastes? l'indigent del Don Simón?"

I si no, ja que són aeroports, que aprenguin dels ports i de les subhastes de peix.

Blackberry is not a muslim woman

2011-10-13T23:57:00.000-07:00

Portava cinc dies sense actualitzar el seu blog, i sense dir res a les xarxes socials. Cinc llargs dies sense enviar correus electrònics, ni SMS, ni tan sols trucar per telèfon.

—Així la gent es pensarà que tinc una Blackberry— pensava el pobre de solemnitat.

Per tal de fer més versemblant la mascarada, durant cinc dies tampoc es va afaitar, ni dutxar, ni es va posar roba neta.

—Un bon usuari de Blackberry confia en totes les seues aplicacions: iPhaitada, iDutxa, iRentadora...— afirmava convençut.

I els captaires de la ciutat guardaren un rigorós dol per la mort d'Steve Jobs.

Holimonday

2011-10-12T03:18:00.000-07:00

Enguany l'1 de maig ha caigut en diumenge, igual que l'11 de setembre i el 9 d'octubre. El poc estimat 12 d'octubre ha caigut en dimecres. Amb la quantitat de gent a l'atur que hi ha no es nota tant, però hi ha anys en els que el calendari és amable i deixa que els festius caiguin en dilluns o en divendres, permetent un cap de setmana llarg. Alguns festius molt propers en el temps, com el 9 i el 12 d'octubre, havien arribat a caure en divendres i dilluns, permetent unes curtes vacances als valencians.

Fa molts anys que algunes veus proposen passar tots els festius a dilluns, evitant així el catxondeig dels ponts i els aqüeductes. Alguns proposaven la paraula Holimonday.

Sóc partidari de celebrar els festius a dilluns, i així guanyar un cap de setmana llarg. També sóc defensor del laïcisme, i que les festes de caràcter religiós, qui les vulgui fer, que se les agafi els dies d'afers propis. Però també sóc realista i sé que costa canviar inèrcies. Per això proposo un calendari variable, segons les necessitats de festius. A tall d'exemple:

—Setembre. Què enguany la Diada Nacional ha caigut en diumenge? Doncs res, celebrem la Diada Nacional de Cap Verd, que es celebra el 12 de setembre, que cau en dilluns. El 2012 podríem triar entre celebrar la Diada Nacional de Belize o la de Gibraltar. Jo voto per la segona.

—Octubre. Que la Diada Valenciana, commemorant l'entrada de lo Rei Jaume I a València ens ha caigut en diumenge? Doncs res home, el 10 d'octubre és dilluns i podem celebrar la Diada Nacional de les Illes Fiji (allò sí que és una Terra Mítica, i no el que va fer S'Aplana!). El 2012 es podria celebrar el Dia Nacional de Nigèria, l'1 d'octubre que cau en dilluns. Tenint en compte el nivell d'honradesa dels polítics nigerians i valencians, ningú notarà la diferència.

—Novembre. Cal celebrar el Dia de Tots Sants, també anomenat dels Difunts o Halloween? Al cap i a la fi, si el que volem és anar a passar uns dies a Port Aventura, el Dia Internacional de la Obesitat o el Dia Internacional de la Diabetis ja van bé. Sobretot tenint en compte l'afartamenta de castanyes, panellets, moniatos i ratafia. Si algú vol insistir en la cosa sinistra, pot celebrar el Dia del Príncep Rainier de Mònaco.

—Desembre. El que originàriament era la festa pagana del Solstici d'Hivern fou adoptada com a Natalici de Jesús. No està malament, sobretot si també celebres Sant Esteve i fas dos dies seguits de festa, però posats a quadrar millor els festius al calendari, sobretot havent la cosa aquella de la Constitució i la Puríssima, jo proposo celebracions alternatives: el Dia dels Advocats Indis, cada 3 de desembre; el Dia Internacional Anticorrupció, el 8 o 9 de desembre; el Dia dels Primats, el 14 de desembre; el Dia dels Treballadors i Treballadores Sexuals, cada 17 de desembre.

—Espanya. No m'he oblidat d'aquest bonic país. Quin dia podrien celebrar la seua Diada Nacional (i no nacionalista)? L'1 d'octubre, aniversari d'Antonio Gala, Emilio Botín i Francisco Álvarez-Cascos (lírica, poder i testosterona nacional).
Ara, que si volen seguir celebrant el 12 d'octubre, que ho facin per una bona raó: l'aniversari de la cantant Melody.

Pioners i oportunistes

2011-10-09T21:01:00.000-07:00

En ecologia, s'anomena pionera a l'espècie que té una taxa de reproducció elevada i és capaç d'aprofitar ràpidament un espai deixat erm en l'ecosistema. Aquestes característiques els permeten ser les primeres en colonitzar un medi sotmès a una pertorbació, com per exemple un terreny incendiat, afectat per una erupció volcànica, o qualsevol pertorbació important.

En ser capaces d'instal·lar-se en medis profundament alterats i inhòspits, els oportunistes contribueixen a crear-hi condicions favorables per a espècies posteriors, més exigents.

En microbiologia s'anomena infecció oportunista a tota malaltia causada per un patogen que habitualment no causa patologies a les persones amb un sistema immune sa. Un sistema immune malalt representa una oportunitat per al patogen de causar infecció. No deixa de ser una variant de l'espècie pionera.

L'any 1993 va aparèixer Herbalife als Països Catalans. La recuperació econòmica de finals del 1995 la va fer desaparèixer. L'esclat de la bombolla tecnològica, allà l'any 2000 els féu reaparèixer, però van desaparèixer. A finals del 2007 tornaren a fer acte de presència i encara romanen pels nostres carrers.

Mobilitat reduïda

2011-10-06T22:01:00.000-07:00

És inadmissible que siguem a l'any 2011 i que es accessos al transport públic no estiguin adaptats. Avui en dia, les persones que van amb crosses o amb cadira de rodes són les úniques que no es poden colar al tren, metro, tramvia o autobús.

Sarri (Això és gravíssim 2)

2011-10-04T14:37:00.000-07:00

Aquests dies ha estat notícia l'escriptor basc Joseba Sarrionandia Uribelarrea. Novel·lista, dramaturg, poeta, traductor i assagista, ha estat guardonat amb el Premi Euskadi de Literatura pel seu treball Moroak gara behelaino artean?. Li sobren mèrits literaris i la cosa no tindria més importància si Sarrionandia, conegut també com a Sarri, no fos un etarra fugat.

S'integrà a ETA a finals dels 70' i l'any 1980 fou condemnat a 22 anys de presó. No tenia, ni té, delictes de sang. Cinc anys després es va fugar juntament amb un altre membre de l'organització, Iñaki Pikabea, Pitti, de la presó de guipuscoana de Martutene amagat dins d'un altaveu després d'un concert del cantant Imanol.

La caverna espanyola està enfurismada i no volen que aquest premi, dotat de 18.000 eurets, li sigui concedit. No addueixen la qualitat literària de l'obra —encara no ha estat traduïda a l'espanyol, ni al català— si no al passat etarra de l'autor. La cosa té el seu que, ja que, normalment, no et lleven un premi si no és que has fet alguna trampa per aconseguir-lo: dopatge en l'esport, plagi en la creació artística o falsificació de dades en la investigació científica.

Els catalans, poble creatiu i original on els hi hagi, ja fa anys que vàrem desenvolupar una nova modalitat d'exclusió del premiat: absència en l'acte de lliurament. Són molts els premis literaris, artístics o cívics on el guardonat rebrà el premi sí, i només sí, assisteix a l'acte de lliurament. Si per la raó que sigui no hi pot anar, ja no és digne de tal reconeixement.

Si bascos i espanyols no fossin tan hispanament bascos (o bascament espanyols) aplicarien la fórmula catalana i no li donarien el premi fins que fes acte de presència.

Probablement els menors de 30 anys no coneguin aquesta cançó. No passa res, l'original és aquesta.

Reflexions teològiques de cap de setmana

2011-10-02T21:01:00.000-07:00

Què passa quan una religió perd tots els seus adeptes? El Deu (o els deus, si és una religió politeista), que fa? Busca nous creients? Fa com els vells musics i es reinventa? Reapareix amb un nom nou i nou aspecte? S'associa amb altres deus que estan passant pel mateix tràngol?

O no és cap tràngol? Potser acaben farts de segons quins fidels...

Un cop va perdre el darrer dels seus seguidors, el deu Mithras es va fer torero? En cas afirmatiu, una plaça de bous és un temple? Es pot reaprofitar La Monumental de Barcelona per a fer-hi una gran mesquita?

Moviments de població

2011-09-30T00:59:00.000-07:00

Els treballadors qualificats catalans emigren a països com Alemanya i Holanda. Treballadors qualificats que s'han format amb els nostres impostos, ja sigui amb CFGS (a instituts públics i concertats), ja sigui amb carreres universitàries (a universitats públiques).

Els immigrants que venen fan feines no qualificades i cobren sous de misèria. Alguns d'aquests immigrants són treballadors qualificats, d'altres no, però tots fan i cobren el mateix.

I els catalans que són treballadors no qualificats? Ah, doncs aquests es queden ací, a l'atur, i li donen la culpa de tot als immigrants.

Alguns encara s'estranyaran si el proper 20N aquest andova acaba tallant les dues orelles i la cua.

Morbonomia

2011-09-28T02:18:00.000-07:00

A dia d'avui l'economia europea en general, i la catalana en particular, està molt malament, i no hi ha cap dada objectiva que ens faci pensar que d'ací a un any estigui millor. Però tampoc hi ha cap dada objectiva que ens faci pensar que d'ací a un any estigui pitjor.

Aquests dies és notícia el senyor Alessio Rastani i les seues declaracions a la BBC. Si als anys 80' es va parir el terme Reaganomics per a referir-se a les teories i propostes econòmiques de l'administració Reagan, als 90' la Infonomia (en anglès Infonomics) per a l'economia del coneixement, i ja al segle XXI van aparèixer els Freakonomics. Podem dir que aquesta setmana ha nascut la Morbonomia, o economia del Morbo. En anglès Morbidnomics.

Cadascú farà les valoracions pertinents de les paraules d'aquest broker. Jo només donaré dos apunts:

1) En àmbits com la sismologia o la vulcanologia els fenòmens succeeixen independentment de la voluntat humana. Podem ser previsors i allunyar-nos dels llocs amb més risc, o posar sensors per detectar activitat perillosa, però els terratrèmols i les erupcions volcàniques succeiran igualment. L'economia en canvi, en tant que ciència social, és sensible a la voluntat de les persones, ja que són les persones els agents econòmics (cadascú segons les seues capacitats).

2) En economia, com en qualsevol ciència social, es donen les profecies autorrealitzades. I el senyor Alessio Rastani, que profetitza l' imminent enfonsament de l'euro i la pèrdua de milions d'euros estalviats, gestiona importants inversions en or i plata. Or i plata, dos valors segurs fàcils de transportar.

Mireu, un broker!

BREAKING NEWS: sembla ser que el broker és només un modest inversor particular. Sí, és cert que fa anys que es mou per la City i que ha comprat i venut molts actius financers, però no ha fet cap fortuna. L'home tenia ganes de cridar l'atenció.
Això li dóna encara més valor a les seues declaracions, ja que el Morbo no cal que es basi sempre en fets reals, però sí que ha de ser original i creatiu.
Comptat i debatut, aquest andova s'ha limitat a dir el que molts volien escoltar. Sobretot els que estan totalment en contra. Eus ací l'èxit de gent com César Vidal o Salvador Sostres.

Un bar ple de dones

2011-09-25T21:01:00.000-07:00

Ciutat de Barcelona, barri de l'Eixample. Festes de La Mercè.

L'home va entrar a un bar. Als pocs segons es va adonar que el bar era ple de dones. En pocs minuts va constatar que era ple de dones que l'ignoraven.
Va meditar breument sobre quina mena de local era eixe i va concloure que només hi havia dues possibilitats:

1) Allò era un bar de lesbianes.
2) Allò era un prostíbul.

Si es tractava d'un bar de lesbianes, l'estaven ignorant pel fet de ser un home. Si es tractava d'un prostíbul, l'estaven ignorant pel fet de ser un home sense diners.

Sense temps ni esma de contrastar empíricament quina era l'opció correcta, va decidir triar la primera i dir que havia acabat la nit fent una cervesa en un bar de lesbianes.

El seu Ego li ho agrairia. Al cap i a la a fi, ser un home té el seu costat positiu. En canvi, ser pobre, mai ha tingut cap cantó bo.

Odissea judicial

2011-09-22T01:27:00.000-07:00

La senyora G.Z. fou segrestada, torturada i violada. Per tal de superar la traumàtica experiència, va escriure un llibre on narrava els fets. El llibre fou un best seller i se'n feu una adaptació cinematogràfica, que també va triomfar.
Un tribunal d'Atlanta (Geòrgia, EUA) ha dictaminat que la senyora G.Z. ha de donar el 50% dels beneficis del llibre i la pel·lícula al seu agressor. Al cap i a la fi, sense aquest criminal no haurien existit ni el llibre ni el film.

El senyor X.P. fou víctima d'un atracador que va entrar a sa casa, es va endur tots els objectes de valor amb el cotxe del senyor X.P. Mentre fugia amb el botí, l'atracador va patir un accident.
Un tribunal d'Atlanta (Geòrgia, EUA) ha dictaminat que el senyor X.P. és responsable de l'accident que va patir l'atracador, i que l'ha d'indemnitzar. També ha dictaminat que l'atracador es pot quedar el botí.

Uns assaltants van robar i assassinar uns americans. En la seua fugida amb el botí, el vaixell en el que anaven fou enfonsat. Dos-cents anys més tard, l'empresa Odyssey, arqueòlegs marins i rescatadors de tresors, van trobar i treure del fons del mar el botí.
Un tribunal d'Atlanta (Geòrgia, EUA) ha dictaminat que el tresor robat als americans pertany als espanyols.

No sé a que esperen per a nomenar Fèlix Millet magistrat del Tribunal Suprem.

Quatre amants

2011-09-18T21:01:00.000-07:00

L'home casat tenia quatre amants. No era pas un home de gran atractiu físic, desitjat per totes les dones. Tampoc era un home de gran carisma, irresistible tan bon punt parles amb ell. Ni molt menys era un home ric, d'eixos que et tenen mantinguda i entretinguda. Ni tan sols tenia un gran furor sexual.

El que passava és que la seua muller era una dona tan meravellosa i extraordinària, que li calia sumar quatre amants per a estiguessin al mateix nivell.

Reflexions fiscals de cap de setmana

2011-09-16T23:55:00.000-07:00

L'any 1977, el govern de l'UCD d'Adolfo Suárez va establir l'impost sobre el patrimoni, també conegut com a impost sobre les grans fortunes. Els successius governs del PSOE, de Felipe González i del PP, de José María Aznar, el van mantidre. L'any 2008, esperonat per la crisi i una empanada econòmica on es barrejava liberalisme, keynesianisme, socialdemocràcia i teoria dels cicles econòmics i astrològics, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, del PSOE, el va abolir.

Ara, sense idees ni esperances, han decidit restablir aquest impost per un període de dos anys. El més curiós de tot és que la oposició política, el PP, i la mediàtica (gairebé tots els mitjans) han titllat la mesura d' electoralista.

Vivim temps interessants: és la primera vegada que pujar impostos és una mesura electoralista!

Sant Ornemi (falca publicitària)

2011-09-12T23:12:00.000-07:00

Després de les vacances d'estiu, torna El Web Negre. Ironia, sàtira i humor intel·ligent. Canya i conya en dibuixos, fotomuntatges, textos i vídeos.

També comença una nova temporada del programa de ràdio En Companyia. Cada dilluns a Ràdio Martorell, al 91.2 de l'FM. Si no el podeu escoltar en directe, us el podeu baixar d'internet al blog del programa o al web de l'emissora.

Reflexions laiques de cap de setmana

2011-09-09T21:12:00.000-07:00

El Govern català ha decidit modificar la Llei de Centres de Culte. Entre els aspectes més destacables hi ha:

1) Els ajuntaments ja no estan obligats a reservar sòl per acollir/construir aquests centres. "Reservar" no vol dir "regalar", però l'Anglada ja va fer la seua campanya.
És una mesura intel·ligent, tenint en compte la mida de la majoria de municipis, la situació del mercat immobiliari i el caràcter laic que haurien de tindre les administracions públiques.

2) Els temples han de "respectar les característiques arquitectòniques, culturals, de tradició, històriques i els elements artístics dels centres de culte ja existents".
És una mesura que promet ser divertida. Sobretot a llocs com Sant Cosme, Bellvitge o Badia del Vallès.

3) Aïllament acústic dels centres de culte, per a no molestar els veïns.

Aquesta em sembla la més interessant de totes. Què faran amb els campanars i les campanes que sonen tot el sant dia, i tota la punyetera nit!? (cas de l'Albi, Garrigues, hores i quarts, amb toc de recordatori a les hores, en total 90 cops al dia!).

Ja pot enfonsar-se el Món, que seguiran tocant els collons.

El cogombre

2011-09-06T21:00:00.000-07:00

El cogombre.
El tema cogombre.
El que vindria a ser el tema cogombre.
Tot el que vindria a ser el tema cogombre.
A nivell de tot el que vindria a ser el tema cogombre.
A nivell de tot el que vindria a ser el tema cogombre i similars.

El que apareix en aquesta imatge no és pas un cogombre, sinó un carbassó. Però si amb perifrasis i crosses lingüístiques ets capaç de multiplicar per set el nombre de paraules que hauria de tindre una frase, no cal que t'esforcis en ser precís. Ni precís, ni concís, ni tan sols interessant.

Més articles, és la guerra!

2011-09-04T21:00:00.001-07:00

Després de les darreres ofensives per terra, mar i aire... perdó, volia dir "després de les darreres accions dels poders executiu, legislatiu i judicial" queda palés que cal modificar més articles de la Constitució Espanyola:

—Article 51.1 Actualment afirma que "Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics", però en realitat hauria de dir que "Els poders públics garantiran la defensa de les empreses de serveis bàsics de les queixes dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços el monopoli i els legítims interessos econòmics"

—Article 4.1 On ara diu "La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles" hauria de modernitzar-se i dir "La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga tindrà un toro d'Osborne"

—Article 3.1 On actualment s'afirma que "El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la", hauria de concretar més "El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a ser els únics monolingües d'Europa".

—Article 2.1 On ara diu "La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat", hauria de dir "La sobirania nacional resideix en els governs francès i alemany, així com a les agències d'avaluació Moody's i Standard & Poor's, dels quals emanen els poders de debò". Molt més sincer i ajustat a la realitat.

Posats a fer reformes

2011-09-01T04:40:00.001-07:00

Una persona va començar penjant un quadre a la sala d'estar, però mentre el posava bé va veure una taca d'humitat, arreglant les canonades que provocaven la taca va notar que els cables elèctrics estaven mig cremats i calia canviar-los, i per a tal fi calia obrir el fals sostre... quan es va voler adonar, ja estava envaït per un allau d'operaris fent reformes a la llar.

Sense molestar-se en dissimular, el PP i el PSOE han pactat a corre-cuita una reforma constitucional. No s'amaguen de dir que ho fan per la pressió dels líders europeus (Merkel i Sarkozy) i els mercats financers internacionals. Volen reformar l'article 135 de la Constitució Espanyola, que fa referència al dèficit fiscal.

I com era previsible, molta gent ha plantejat que hi ha més reformes constitucionals a fer: el Senat, la successió al tron, el model centralista, el model federal, el Dret a decidir... Sembla que trenta-tres anys després, la constitució del 78 necessita un lífting.

Un servidor, amb la voluntat de servei que em caracteritza, no serà menys i proposarà la reforma d'alguns articles. Ací en teniu alguns.

—Article 5. Actualment diu "La capital de l’Estat és la vila de Madrid". Home... tenint en compte que Madrid és una ciutat cara, on el trànsit està impossible, on no hi ha edificis ni solars disponibles, jo proposaria una altra capital. Una vila amb pisos i edificis lliures, ben barat i on es pugui jugar al golf, l'esport nacional espanyol. "La capital de l'Estat és Polaris World". O fins i tot "La capital de l'Estat és Seseña de gener a juny i Polaris World de juliol a desembre".

—Article 12. Ara hi diu "Els espanyols són majors d’edat als 18 anys". Considerant que la patologia més extesa entre la població és la Síndrome de Peter Pan, i que les lleis protegeixen molt els menors d'edat, jo retardaria la majoria d'edat. La retardaria fins a fer-la coincidir amb l'edat de jubilació: "Els espanyols són majors d’edat als 67 anys".

Imagineu-vos els avantatges: s'acabaria amb l'atur (tot i que augmentaria l'explotació laboral infantil, d'infants de 40 anys), la gent votaria pensant en el llegat que li deixaria als seus néts, els jurats populars estarien formats per persones que tindrien tot el temps del Món per estudiar el cas... Una reforma imprescindible!

—Article 18.4. Actualment diu "La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets". Està bé, però per a ser més concisos hauria de dir "Queda abolit el Facebook".

—Article 20.1, apartat A. Ara hi diu "Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció", també hauria de dir alguna cosa com "Es reconeix i es protegeix el dret a no voler saber que pensen els altres i a no ser bombardejat per tertúlies de tota mena".

Què pensen els racistes? I els antiracistes?

2011-08-30T03:33:00.000-07:00

S'ha mort el President Heribert Barrera i Costa. A part del homenatges habituals, els sincers i els obligats, s'han produït una sèrie d'atacs. També previsibles, també habituals. Entre d'altres atacs, a aquest home se l'ha titllat de racista.

Se'l titlla de racista perquè, en el llibre titulat Què pensa Heribert Barrera (any 2001) va fer esment d'uns estudis científics on es demostrava que els negres dels EUA tenien el CI més baix que la resta de la població. No és referia al conjunt de persones de raça negra, sinó als afroamericans.
Heribert Barrera no és l'únic que ha estat titllat de racista.
Arribats a aquest punt caldria aclarir quatre punts:

1) No hi ha cap relació entre la quantitat de melanina que es té a la pell i la quantitat de neurones que es tenen al cervell. No hi ha cap relació entre la pigmentació dels ulls i els cabells i la velocitat i efectivitat de la sinapsi. No hi ha cap relació entre el gruix dels llavis i la memòria, ni entre la forma del nas i la capacitat de càlcul. En resum: no hi ha cap relació entre les diferències genètiques d'això que anomenem raça i la intel·ligència i les capacitats intel·lectuals (en el sentit més ampli del terme).
Per cert, ja que ix el tema, entre les races humanes les diferències genètiques són molt minses. L' Homo sapiens és un dels mamífers amb menys diversitat genètica.

2) El cervell, com qualsevol altre òrgan, és sensible al tracte que li donem. Fins i tot abans de nèixer, les condicions ambientals condicionen el bon o mal desenvolupament del cervell. La manca de descans, la manca d'estímuls intel·lectual, l'alcohol i diverses drogues afecten negativament el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals.

3) En una societat on es discriminen les persones per raons d'ètnia o raça, aquells que formen part del col·lectiu perjudicat acostumen a manifestar problemes sanitaris derivats de la marginació social.
Per exemple, a la Sud-Àfrica de l'apartheid els negres tenien una esperança de vida molt més baixa que els blancs. Demostrava això que els blancs eren superiors als negres? És clar que no, en tot cas demostrava que els blancs (el poder blanc) havia condemnat a la majoria negra a viure en condicions de vida molt precàries. El mateix es pot dir del rendiment acadèmic dels negres: sense escoles dignes de tal nom, com podien aspirar a competir amb els blancs que tenien escoles on no faltava de res!?

En el cas dels afroamericans, la cosa està ben clara: si un xiquet no ha pogut dormir mai una nit sencera perquè al barri on viu cada nit hi ha xivarri (festes, baralles, batusses de la policia...) el seu cervell se'n ressenteix. Si a l'escola no l'estimulen, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 13 anys ja comença a consumir alcohol, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 15 comença amb la marihuana, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 17 cauen les primeres clenxes de cocaïna, el seu cervell se'n ressenteix. I dò, als 19 anys quin resultat del test del CI us creureu que traurà algú que ha estat condemnat a viure en aquestes circumstàncies!?

No és pel fet de ser negre, si no pel fet de ser un marginat. No és la genètica, és la societat!
Aquests estudis no avalen el racisme, aquests estudis demostren els efectes devastadors del racisme. Sabem que un nadó de raça negra adoptat per una família de raça blanca i classe mitjana-alta tindrà unes capacitats intel·lectuals tant o més bones que un nen blanc.

4) Les mentides dels racistes tenen un gran aliat en el dogmatisme dels que s'anomenen antiracistes. Cal ser molt enze per confondre una símptoma amb una malaltia o un remei. Cal ser molt ingenu per creure que negant els símptomes es guareix una malaltia. Cal ser molt totalitari per voler censurar estudis científics. I cal ser molt estúpid per titllar de racista un estudi que demostra els efectes del racisme.

Un carrer de Sants

2011-08-27T23:32:00.000-07:00

Hi ha un carrer de Sants on els veïns i comerciants fan aportacions econòmiques a la Comissió de Festes del carrer. Però, a diferència d'altres carrers, en aquest les contribucions tenen per objectiu evitar que un any més es celebri en eixe carrer la festa major.

No us puc dir quin carrer és, només que és un carrer que en els darrers anys no pateix talls circulatoris ni soroll. Els actes vandàlics durant els dies de festa també han minvat una mica. I els veïns ja no pateixen vergonya aliena pel guarniment que s'hi fa.

Desconnexió de Sants

2011-08-25T23:32:00.000-07:00

Aquest agost hi ha hagut desconnexió de Sants. No desconnexió a Sants, cosa impossible amb la festa major i el xivarri generalitzat, sinó desconnexió de l'estació de Sants. Desconnectada de Bellvitge i de L'Hospitalet, i de les línies que van cap el sud.

De l'objectiu de l'obra, la cobertura de les vies que farà que els veïns d'un segon pis passin a viure a un soterrani, i els de la planta baixa a l'infern, no en diré res, de moment. Els veïns ja estan prou emprenyats. Del que sí que parlaré és de la gestió d'aquesta desconnexió.

Una obra d'aquesta envergadura no s'improvisa. Fa més d'un any que sabien que haurien de desconnectar el servei, així que haurien pogut planificar una mica:

1) Màquines expenedores de bitllets Mitja Distància. Anem a vore, a Sants hi ha aquestes màquines, que funcionen igual que les de Rodalies o el Metro. Si ja sabien que farien aquest tall, costava gaire portar-ne un parell a L'Hospitalet i a Bellvitge?

2) Pagament amb targeta. Qualsevol botiga de barri té un lector de targetes, per a poder pagar sense diners en efectiu. Però les estacions de Bellvitge i de L'Hospitalet no. Tant costava? A Sants bé que es pot pagar amb targeta!
El més greu és que dins d'aquestes estacions no hi ha cap caixer automàtic, així que t'has de buscar la vida fora.

3) Personal a la finestreta. Si fruit d'aquesta desconnexió d'ha de multiplicar el nombre d'usuaris que van a Bellvitge i L'Hospitalet, no fóra més lògic augmentar el personal de finestreta que ven bitllets? Sobretot si no hi ha màquines expenedores de MD. Poden contractar gent a l'atur, o desplaçar alguns dels que són a Sants.
El que és un despropòsit és que només una persona —només una!— atengui tots els viatgers.

4) Informadors. Això sí, han contractat moltíssims informadors. Són persones amb armilles llampants que et diuen per on has d'anar. El problema és que molts d'ells són sudamericans que no saben un borrall d'anglès, ni de francès, ni de català.
M'ha tocat fer de traductor: un informador (paioponi, per si us interessa l'ètnia) parlava en espanyol sud-americà i jo havia de traduir a uns guiris.

Us preguntareu si el tall amb Bellvitge i Cornellà, entre el 4 i el 27 d'agost, ha reduït l'afluència de killus a les festes de Sants. La resposta és no: venen en metro, caminant o en cotxe tunejat.

Paioponi calb glumcida travel·lo

2011-08-23T21:00:00.000-07:00

Diuen que de mentides n'hi ha de diferents mides: petites, mitjanes, grans i estadístiques. Feia mesos que no em mirava bé les estadístiques del blog, especialment les que tenen a veure amb les fonts de trànsit i les paraules de cerca.

La darrera vegada que m'ho vaig mirar fou al maig, amb les eleccions, i vaig descobrir que m'havien enllaçat des de la pàgina de la CUP. Ara he trobat encara més sorpreses. A part de rebre visites de blogs que fa setmanes que no s'actualitzen, resulta que la gent ve a petar a aquesta pàgina fent les següents cerques:

caçadora de cossos: 20 visites en el darrer mes. 153 visites en els darrers quatre mesos.

georgina rieradevall: 9 visites en el darrer mes

mohamed jordi: 6 visites en el darrer mes

Garrigues gay: 6 visites en el darrer mes

gay glumcida experience: 5 visites en el darrer mes

Paioponi calb : 5 visites en el darrer mes

glumcida travel·lo: 5 visites en el darrer mes

temples killus: 4 visites en el darrer mes

Garrigues gay glumcida experience: 4 visites en el darrer mes

Paioponi calb glumcida travel·lo: 3 visites en el darrer mes

cabells curts: 3 visites en el darrer mes

No sé ben bé com funciona el motor de cerca de Google. Sé que han canviat uns quants cops l'algoritme, per tal d'evitar que segons que (o segons qui) sortís al principi d'una determinada cerca. Però el més preocupant és: qui carai vol trobar res sobre paioponis calbs o travel·los amb glumcida?

Internet comença a fer por.

Efectivament, en aquesta foto hi ha tres cacauets. Tres cacauets que no tenen cap relació amb l'entrada d'avui, però de la cerca d'imatges ja en parlarem un altre dia.

Gaddafi plega

2011-08-21T21:00:00.000-07:00

Es confirma que el líder libi Muammar Al Gaddafi ha fugit.

Contretament és a Sants, gaudint d'una festa major on ell s'hi troba molt a gust, ja que hi ha la perfecta combinació de moros, killus, gitanos, buscabregues i radikals ideològicament dispersos i confusos.

El terrible home blanc

2011-08-17T01:51:00.000-07:00

Tenia la sort de ser un home blanc, europeu i heterosexual, sa i sense cap discapacitat. No és que tot això el fes creure's millor que els altres, gens ni mica, però sí que hi veia un gran avantatge: ningú pretenia representar-lo, ningú volia alliberar-lo.

I com que ningú creia representar-lo ni alliberar-lo, ningú li deia el que havia de fer, ni que era digne o indigne de la seua condició.

Ningú aspirava a alliberar-lo, així que no havia de patir les imposicions dels alliberadors.

Noces garriguenques 3

2011-08-12T01:33:00.000-07:00

Al Món hi ha milions d'homes capaços de fer-se el nus de la corbata amb els ulls tancats, però cap d'ells surt a aquesta foto.

La mida de les mànigues de les americanes, un altre tema a tractar.

Noces garriguenques 2

2011-08-07T22:22:00.000-07:00

Això d'anar a un bodorriu és més complicat del que sembla. La coincidència de l'agost amb el Ramadà fa que al barri on visc només estiguin oberts els comerços regentats per paioponis. La meua dieta n'ha sortit greument afectada i estic guanyant pes i perdent alçada.

Per tal de combatre els efectes de la mala alimentació he decidit provar el famós Mètode Dukan, a vore si és tan efectiu com diuen.
He fet una cerca per internet i m'he trobat això:

I la veritat és que és molt efectiu: escoltar cada dia aquest grup et provoca tal diarrea que en un parell setmanes et quedes ben prim.

Per cert, algú hauria de llençar-li a la cara un quilo de sardines podrides, així veuria el Mikel Erentxun on coi van cent gavines.

Noces garriguenques 1

2011-08-04T01:06:00.000-07:00

Estimats lectors, estimades lectores

aquests dies he tingut el blog una mica abandonat, molts de vosaltres us haureu trobat perduts sense aquest far que us il·lumina i algú fins i tot s'haurà preguntat què ha estat de mi, a vore si m'ha passat res de greu.

No cal patir, de moment. El que passa és que m'han convidat a unes noces a Les Garrigues. Açò és més dur i complicat del que sembla. Per exemple: com collons es fa el nus de la corbata?

És clar que, tractant-se de Les Garrigues, també hi puc anar amb xil·laba.

El postgrau

2011-07-31T21:00:00.000-07:00

—Mare, ja ho tinc decidit: faré un postgrau de microbiologia.
—Ai fill meu, tu sempre tan poruc, tan covard i tan curt de mires! Microbiologia, quines poques aspiracions! No el podries fer en macrobiologia? I què és això d'un postgrau? Tu sempre vas lent, sempre ets l'últim, mai has tingut cap mena de visió de futur. Un postgrau? No podries haver fet un pregrau i avançar-te als esdeveniments? Poc previsor que ets...

Jazzman (si fa no fa)

2011-07-28T04:24:00.000-07:00

Era un enamorat del Soul. La música Soul ho era tot per ell, gairebé una religió, on els artistes com John Lee Hooker i B.B. King eren els seus profetes i cançons com The Thrill is Gone eren els psalms i pregàries.
Ningú sabia com dir-li que els seus cantants admirats i les seues cançons estimades no eren de Soul, sinó de Blues.

65 dies després

2011-07-25T21:02:00.000-07:00

A primers de gener vaig deixar el meu pis del segle XIX a Piju-Sants i em vaig mudar a un de més gran, nou i amb ascensor a La Bordeta, a tocar de Santa Eulàlia i la Ciutat de la Justícia.

A finals de febrer hi vaig veure les primeres dones passejant amb nicab. Només en dues ocasions les vaig veure acompanyades d'homes i criatures, gairebé sempre les veia de dues en dues. Sovint fins i tot passejant de nit. A l'abril i al maig te les trobaves constantment, sobretot per la banda de Santa Eulàlia. És més, es veien molts pocs nicabs més enllà de la Rambla del Badal, i cap passada la plaça d'Espanya. En canvi, entre el mercat de Santa Eulàlia i la plaça d'Europa se'n veien moltíssimes.

I vet ací que, a partir del dilluns 23 de maig, ja no en vaig vore cap més. Vaig seguir veient musulmas i musulmanes, és clar, molts i amb diferents vestits típics. Però amb aquesta tapamenta integral, cap ni una més. Seixanta-cinc dies després només n'he vist dues, lluny de La Bordeta: una el duia (i se li veien ulleres de pasta) i l'altra se l'havia tret (no era pas de raça blanca, si us interessa el detall), anaven amb dues criatures.

I ara la pregunta: per què entre març i maig en vaig vore tantes i ara no en veig cap? Hi ha quatre possibles explicacions:

A) Casualitat. No sempre ens trobem la mateixa gent pel carrer, ni amb la mateixa tipologia de gent. Podem trobar-nos gent molt alta, o molt baixa, o molt prima, o molt grassa. De vegades veiem moltes embarassades, o mota gent amb crosses, o molta gent gran. Podria ser casualitat, tres mesos de casualitat. Possible, tot i que molt poc probable.

B) Afers personals. Quantes dones eren en realitat? El grup més nombrós que vaig veure era de quatre nicabs, més un home i tres criatures. Però normalment eren grups de dos. Si no els podia vore la cara, i el vestit era sempre el mateix... de quanta gent parlem? De quatre persones? De cinc? Una família, dues? Vivien tots al mateix pis?
Pot ser que hagin marxat a un altre lloc, o que ara tinguin un altre horari i ja no coincideixin amb mi pel carrer.

C) Por. I si l'èxit de la PxC va espantar aquestes dones? Potser no els va espantar a elles —qui sap si viuen al marge del que passa en aquest país— sinó als homes de la família. Potser els homes de la família, espantats, els han imposat l'enclaustrament domèstic, per si de cas pateixen un atac islamofòbic. Si fos així, caldria felicitar els progres i les feministes que han pretès alliberar-les prohibint un tros de roba.

D) Muntatge. I si tot plegat ha estat un muntatge? I si dos o quatre persones, que no són musulmans, ni immigrants, ni tan sols dones (ves a saber qui hi havia allà sota!) s'han dedicat a passejar-se pels carrers de Santa Eulàlia? Si fos així, podem concloure qui ha estat l'impulsor i beneficiari d'aquest muntatge?

No tinc proves, així que no puc concloure res. Si algú ha vist o viscut quelcom semblant, que m'ho expliqui.

Això és gravíssim 1

2011-07-23T11:55:00.000-07:00

[irònic mode ON]

Això és gravíssim! On s'és vist!? Us heu fixat quin panxot que fa? Està massa gras! I fuma puros, Tot el dia fumant. I tot el sant dia amorrat a l'ampolla! Bevent xampany i brandi.

I a sobre vol celebrar les victòries. Celebrar victòries! On s'és vist!?

AIXÒ ÉS GRAVÍSSIM!

[irònic mode OFF]

Gramàtica valenciana

2011-07-20T10:03:00.000-07:00

Us presente el nou èxit de la Gramàtica Valenciana:

Jo dimitisc
Tu dimitixes
Ell dimitix
Nosaltres dimitim
Vosaltres dimitiu
Ells dimitixen

YES, WE CAMPS

L'hoste i el paràsit

2011-07-18T02:48:00.000-07:00

S'anomena hiperparasitisme a un tipus de relació interespecífica, que es caracteritza per ser un cas particular de parasitisme, en la que un paràsit parasita a un altre paràsit.
Un hoste pot viure sense el paràsit, però el paràsit no pot viure sense l'hoste. Tot i que l'hoste viuria millor sense el paràsit, quan l'hoste ja té un paràsit ja li va bé que aparega l'hiperparàsit, ja que aquest frena el creixement d'aquell. Vindria a ser com una mena d'aliat.
Tot i que, en el fons tant el paràsit com l'hiperparàsit viuen de l'hoste principal, i l'hoste estaria millor sense aquests dos, l'hiperparàsit acaba beneficiant l'hoste, ja que evita que el paràsit creixi massa.

De vegades sembla que una part de la societat valenciana es veja a si mateixa com un hoste que pateix un paràsit. Aquest paràsit seria l'administració pública. I sembla que en aquesta relació, el polític corrupte faça el paper d'hiperparàsit, evitant que l'administració pública, el paràsit, vaja a més.

Probablement per açò hi ha tant valencians que voten el PP: per esperit pragmàticament àcrata, del gos que confia en el bacteri per a desfer-se de la puça.

Però, un cop més, s'equivoquen. I que conste que la part tèxtil és la menys important de totes.

YES, WE CAMPS

18 de juliol

2011-07-16T13:46:00.000-07:00

El 18 de juliol és un dia en el que es commemoren moltes coses.

—Els persones de bé en general, i els sud-africans en particular, celebren l'aniversari de Nelson Mandela.
—Les perones de mal en general, i els espanyols en particular, celebren el Alzamiento Nacional de Franco.
—Els amics del Sergi BR en general, i jo en particular, celebrem que és el dia en que la S.E. es va casar.

Què qui és la senyora S.E.? Doncs la dona que va afirmar públicament que el Sergi tenia el penis molt petit i una trempera molt fluixa i de curta durada.
Cal dir que aquesta dona mai es va embolicar amb el Sergi, ni tan sols l'ha vist mai nu, així que només albirem dues opcions:

A) Aquesta dona és una bocamolla que parla del que desconeix.
B) Aquesta dona té clarividència.

Els amics del Sergi optem per la B. És difícil d'entendre, oi? Sí, sobretot com algú té amics com nosaltres.

He intentat resumir tots tres esdeveniments en aquest bonic videoclip:

Un cas aïllat

2011-07-12T21:02:00.000-07:00

—Però es pot saber que cony ha passat!?— El senyor ministre estava furibund. Les parets del seu despatx eren fermes, però semblaven tremolar, com tots els allà presents.

—Heu llegit bé l'informe!?— És clar que l'havien llegit bé, l'Inspector en cap i el seu ajudant l'havien redactat a partir dels testimonis dels fets, el metge que havia atès el ferit i les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat.

—Hematomes, contusions, cremades amb puntes de cigarreta... puntes de cigarreta! Però que no estava prohibit fumar a les dependències policials!?— La cara del ministre de l'interior estava agafant unes tonalitats vermelles que feien patir.

—Senyor ministre, estic tan desolat com vostè...— El doctor Garrigosa, el psiquiatra que assessorava el ministeri tampoc se'n sabia avenir.

—Luxacions, erosions a la pell... i, què collons és això!?— semblava que la llista era tràgicament ascendent i no s'albirava la fi. El senyor ministre no entenia algunes abreviatures.

—Mmm.... Això són els miliampers. És un càlcul aproximat és clar, a partir de les lesions provocades per les descàrregues elèctriques...— L'ajudant de l'Inspector en cap intentava ser professional. O, sí més no, semblar-ho.

—Tenim una comissaria energèticament estalviadora i autosuficient. Guanyadora de mitja dotzena de premis d'arquitectura. Per culpa d'aquesta mariconada de les plaques fotovoltaiques, si connectem totes les impressores hem d'apagar l'arc detector de metalls... Però ara resulta que sí que hi ha electricitat per a torturar— Ja està. Ja ho havia dit. Havia conjugat el verb que ningú volia sentir.

—És un cas aïllat— Frase previsible, però inevitable, de l'inspector en cap.

—Mai abans s'havia donat un cas com aquest— L'ajudant no era de gran ajuda, però ho intentava.

—Els jutges ja faran complir la Llei, i el culpable ho pagarà car, però ara vull respostes polítiques. Comencem pel principi: què ha fallat en el procés de selecció? Tants anys presumint d'una policia modèlica i ara ens trobem amb això? Quina mena de tarats estem reclutant!?— Aquesta pregunta era una daga que volava directa al pit del doctor Garrigosa.

—La nostra policia té un dels processos de selecció més acurats que hi ha al Món. El perfil dels candidats està estudiat fins el més petit detall, la nostra Acadèmia de Policia ha guanyat tots els guardons que es donen en aquest ram i a cada agent se li assignen només les tasques per a les quals està ben capacitat.

El doctor parlava amb vehemència, com si impartís una lliçó magistral als seus estudiants de doctorat. Els assistents l'escoltaven, tampoc podien fer res millor.

—Doncs alguna cosa ha fallat— El ministre s'havia esforçat en donar-li un to de veu molt impertinent a la frase. Va agafar l'informe i va seguir recitant:
— Cops de puny, puntades de peu, amenaces, tortura psicològica i, el més greu de tot: UNA CONFESSIÓ SIGNADA!

—Sí, li va fer signar una confessió, però una confessió obtinguda sota tortura no té cap validesa jurídica—L'ajudant volia demostrar que tenia estudis.

—Estic desolat, és la primera vegada que passa.— L'inspector en cap estava realment desolat, però no sabem si per la gravetat dels fets o per la gravetat de les conseqüències, especialment de cara a una futura promoció.

—La ment humana és complexa. Complexa i canviant. En situacions de gran pressió, com les que es poden viure en una comissaria de policia, a la gent se li pot anar la ma i cometre barbaritats que en circumstàncies normals no farien, i...— La dissertació del doctor no anava enlloc.

—Sí, és clar, però ací estem oblidant un detall molt important: EL TORTURAT ERA UN POLICIA I EL TORTURADOR UN DETINGUT!

— És la primera vegada que passa— L'inspector en cap no sabia dir res més.

—Un detingut ha torturat un policia i, a sobre, li ha fet signar una confessió. I tot això en una de les nostres millors comissaries, guanyadora d'un Premi FAD, i.... — El ministres estava atordit.

—És la primera vegada que passa, no tenim constància de cap altre cas al Món.—L'ajudant s'havia documentat, havia passat hores remenant arxius i parlava amb coneixement.

Del 10 al 9

2011-07-10T21:02:00.000-07:00

Aquest cap de setmana s'ha commemorat el primer aniversari de la gran manifestació del 10 de juliol del 2010.

Per a celebrar-ho, a Barcelona s'ha demostrat que la fusió entre revival i partitofòbia té menys poder de convocatòria (13.000 manifestants segons l'Ajuntament i 40.000 segons els convocants) que un concert de Ramoncín, mentre que els espanyols del PSOE han proclamat l'Alfredo Pérez Rubalcaba candidat a la presidència del govern espanyol.

Però per a proclamació bona, la del Sudan del Sud, que aquest dissabte ha fet la proclamació de la seua independència. El referèndum d'autodeterminació, celebrat mesos enrere, va guanyar el sí amb el 98.83%. A la cerimònia celebrada a Juba —capital del nou estat— hi havia representants de molts països: fins i tot el dictador i genocida del Sudan àrab del Nord, Omar al-Baixir.

Tot i ser un estat de Dret amb constitució democràtica, els sudanesos del sud van haver de respectar una mínima diplomàcia i no van arrestar al dictador àrab. I això que el TPI el té en cerca i captura. Val a dir que fa només vuit mesos, Mubàrak i Gaddafi havien promés suport incondicional a Omar al-Baixir.

La República de Sudan del Sud ha esdevingut el 193è estat membre de l'ONU. Segons els meus càlculs, Catalunya podria ser el que fa 200. Però molt em temo que no ens donaran cap premi.

Alfabèticament, en anglès, estarem ubicats entre Cap Verd i la República Centre-africana. Així que no hem d'enviar l'Anglada a fer d'ambaixador a les Nacions Unides.

Darrera reflexió: si un parell de friquis et diuen que facis una cosa, el més aconsellable pot ser fer just el contrari. Víctor Alexandre i Jordi Bilbeny han signat un manifest demanant l'abstenció independentista a les properes eleccions generals.
Així que caldrà començar a treballar una gran coalició, a veure si aconseguim que Espanya, igual que Bèlgica, s'evapori també.

L'any de la plaga

2011-07-07T03:28:00.000-07:00

Fer una crítica literària és una cosa ja de per sí pedant, però començar-la fent-se una autocita ja és casus belli. Però en aquest cas està justificat: "L'originalitat és una virtut, però això no vol dir que la falta d'originalitat sigui un defecte", a la crítica d' El joc de Deu, de Salvador Macip.

La novel·la L'any de la plaga no és gens original, ans al contrari, i ja ens va bé. Intentaré ser breu i concís:

—Referents: Aquesta és una novel·la de referents. No són necessàriament referents locals (passa a Barcelona com podria passar a Marsella o Nàpols), tampoc generacionals (l'autor i jo som nascuts als 70', però l'obra pot agradar a gent nascuda el 1965 o el 1985) ni tan sols socials. Són referents de cinematogràfics, literaris, musicals i televisius. Curiosament a l'obra no hi ha referències als jocs de rol, i els jocs d'estratègia i simulació.

—Remakes, versions i relectures: La música és plena de versions de temes anteriors. És cert que sovint són horribles, però també és cert que moltes versions milloren l'original. També en el cine es fan remakes. Alguns són infumables, és cert, però d'altres són necessaris, ni que sigui per aportar les millores tecnològiques que van sorgint amb els anys. També en el teatre es fan relectures i noves adaptacions de velles obres. Algunes són terribles, però d'altres queden prou bé. També els llibres de divulgació científica i tècnològica s'actualitzen, amb el mateix o amb nous autors.
En canvi, les novel·les no. Actualitzar una novel·la és vist com un plagi. Potser sí que és un plagi, però en alguns casos és necessari. Marc Pastor actualitza la novel·la de Jack Finney (i les adaptacions cinematogràfiques de Don Siegel de 1956, de Kaufman del 1978, Abel Ferrara el 1993, però no la de l'Oliver Hirschbiegel del 2007). Ens planteja la mateixa història, però a la Barcelona del segle XXI. Amb internet, immigrants, i tots els elements tècnics i socials que no eren presents a la novel·la original dels anys 50'.

Es podria fer el mateix amb d'altres novel·les? S'admeten propostes.

—Llibres d'aforismes: En aquest país, els llibres d'aforismes, proverbis i reflexions breus tenen poca eixida, com a molt es venen traduccions de savis orientals (coses de l'autoajuda i similars). L'únic llibre d'aforismes que ha tingut un cert èxit és de Jorge Wagensberg, A més com, menys perquè. És força recomanable, per cert.

El llibre de Marc Pastor és un llibre ple d'aforismes, proverbis moderns i reflexions breus. No es presenten com a tals, sinó que s'insereixen elegantment en el text. Seguint el fil conductor d'una història que ja coneixem, l'autor va deixant anar els seus pensaments. I he de dir que combrego amb la majoria de les seues reflexions.
Un petit dubte: es podria fer el mateix amb un altre gènere literari? Per exemple, escriure una novel·la eròtica, amb les escenes típiques, i anar hi inserint aquests pensaments. Crec que sí que és possible. És més, si tingués temps (i ja posats, em paguessin per fer-ho) ho faria inserint exactament els mateixos aforismes.

—El plaer d'escriure: Es nota que el paio s'ho ha passat bé escrivint la novel·la. I a sobre ven exemplars, quina enveja!

____________________

Nota mental: si algun dia publico una novel·la, hauré de fer-ho amb pseudònim. No fos cas que el Salvador Macip i el Marc Pastor es revengin i em facin una crítica sagnant.

Maximalismes quotidians

2011-07-05T00:34:00.000-07:00

—Això ho sap tothom. I quan dic "tothom" vull dir el 73.3% de la població, com a molt
—Això no interessa a ningú. I quan dic "ningú" vull dir ningú amb qui hagi parlat d'aquest tema, ço és: tres persones.
—De tota la vida que s'ha fet així. I quan dic "tota la vida" vull dir fins allò que em va explicar mon avi de la seua infantesa.

Vida conjugal 1

2011-07-03T21:01:00.000-07:00

Super-Ella— Et parlaré d'una persona que no coneixes de res i que ha fet una cosa que no t'afecta en res, ni a tu ni a ningú que tu coneguis. Sé que allò que ha fet aquesta persona no t'interessarà gens ni mica, perquè no té cap mena d'interès, però m'estaré tres quarts d'hora amollant el rotllo.

I malgrat tot, callaràs i escoltaràs.
Al cap i a la fi no estàs amb mi per la conversa.

El Dia de la Teta

2011-07-01T23:59:00.000-07:00

El divendres 1 de juliol és el segon Dia de la Teta a la Blogosfera Catalana (o l'odisfera residual, o com en vulguin dir).
Un servidor dubtava sobre quina mena de mamella mostrar. Mamella natural? Mamella operada? Mamella adquirida? Mamellam parell? Mamellam senar?

Al final, com sovint passa a la vida, la realitat ens supera i el Gran Pit, la Teta Triomfant, la Mamella Inesgotable:

Algú sap si aquesta cançó té Drets d'Autor? En faran una versió dient "Teddy Bautista askatu"?

Tahrir i nosaltres

2011-06-30T04:22:00.000-07:00

Estaven disposats a lluitar fins la mort. Però no entenien que, si estaven morts, no podien lluitar. (la revolució zombi quedava pendent)
Estaven disposats a lluitar fins les últimes conseqüències, entenen que la conseqüència última havia de ser la victòria. I sense sacrificis.
Portaven tant de temps lluitant per la causa que ho sabien tot de la lluita, però havien oblidat quina era la causa.

El dissabte 12 de febrer, l'endemà de la dimissió de Mubàrak, mentre els militars comencen a treure les barricades, els revolucionaris, per iniciativa pròpia i amb els seus propis recursos, començaven la neteja de la plaça Tahrir. Primer pas cap a la normalitat a Egipte.

Mubàrak i els seus són a la presó a l'espera de judici. Els partits polítics, i totes les altres organitzacions, són legals. I queda pendent convocar les eleccions.

A Catalunya, de moment, no ha canviat res. I la neteja de la plaça costa 240.000 euros i la fa l'Ajuntament.

Et felicito, #acampadaBCN

No és ell, sou vosaltres, manxecs

2011-06-27T22:22:00.000-07:00

Ell— Crec que hem de parlar.
Ella— Com!? Que em vols deixar!?
Ell― No. Bé, sí. No. Sí. Sí.
Ella― Però per què!? Parla, cabronàs!!
Ell― Mira no anem bé, t'aprecio com amiga, però no estic enamorat de tu. En el fons ets bona persona, però em resultes insuportable. Els nostres gustos són incompatibles i ja m'he cansat d'anar cedint. Ja no m'atreus. Bé, de fet mai m'havies atret gaire.... No m'atreu el teu cos, tampoc la teua cara, m'avorreixen els teus monòlegs, no suporto les teues amigues, ni la teua família, no m'agraden els teu cabells, ni la música que escoltes i sexualment m'ho passaria millor amb una mòmia inca. Això sí, no hi ha terceres persones.
Ella― Però... però si jo he estat sempre així! Per què em deixes ara, precisament ara?
Ell― Perquè ara els teus pares s'han arruïnat i ja no ets un braguetassu.

RENFE supremeix l'AVE entre Conca, Toledo i Albacete. El Ministerio de Fomento, RENFE i ADIF han descobert que no és una línia rendible. O han descobert ara, que el PP els ha guanyat les eleccions a Castella-La Manxa.
Quan el PP governi a Madrid ja sabem on posaran l'Aeroport d'El Prat: a Badalona.

Auxili, auxili

2011-06-26T21:01:00.000-07:00

Ací tenim en Gerard Figueras, dirigent de la JNC i diputat al Parlament per CiU.

L'any 1988, a Santa Coloma de Gramenet Jordi Pujol fou agredit per un grup de veïns. Van ploure pedres i van trencar el cotxe oficial, i el Molt Honorable, en comptes de cridar auxili, es va abraonar i va plantar cara als agressors. Per cert, els agressors foren filmats, però mai els van detindre ni van anar a judici.

Perquè el Pujol, com a mínim, era valent. No debades s'havia enfrontat al franquisme i havia patit la presó i l'exili.

Els convergents d'ara, en canvi, són tan covards que ni s'atreveixen a reconèixer que depenen del PP.

Què és la Llei Òmnibus? Una Llei que deroga o canvia dràsticament 80 lleis del Tripartit. I perquè una única llei? Moltes reformes o derogacions podrien ser recolzades per SI, PSC, ERC o Ciudadanos. Però és clar, CiU no vol coincidir 80 vegades amb el PP. Ni el PP es vol presentar a les eleccions generals coincidint 80 vegades amb CiU.

El que us he dit: són covards.

Partit Transversal

2011-06-24T02:37:00.000-07:00

Segons la tradició política europea, els partits d'esquerra i centre-esquerra es diferencien dels de dreta i centre-dreta en matèria fiscal.
Així doncs els partits d'esquerra i centre-esquerra et fan pagar impostos alts però, a canvi, et donen més serveis.
En canvi, els de dreta i centre-dreta et fan pagar menys impostos, però no et donen tants serveis.

El ciutadà pot triar: pagar més impostos i rebre més serveis o pagar menys impostos rebent menys serveis.

Un cop més CiU demostra que és una formació política transversal, ja que fusiona les dues polítiques fiscals en una de sola: pagues més impostos i reps menys serveis.

Com deia el filòsof: Et felicito CiU!

Pàgina 214

2011-06-22T01:30:00.000-07:00

Estic llegint-me L'any de la plaga de Marc Pastor. De moment estic gaudint molt del llibre, però no em puc estar de tractar un tema que em neguiteja: la paginació.

La majoria de llibres segueixen una paginació clàssica: ordre ascendent, d'un en un i començant per l'1. Però també hi ha interessants excepcions. Per exemple Risto Mejide va paginar el seu llibre El pensamiento negativo en ordre decreixent, perquè així els lectors sabessin quant quedava per acabar. Això no és nou, i ja ho havien fet alguns escriptors de la generació beat fa cincuanta anys.
També fou original l'escriptor anglès Mark Haddon, que va publicar el seu llibre El curiós incident del gos a mitjanit amb els capítols ordenats seguint els números primers.
I un autor de contes de terror, un nord-americà del que no en recordo el nom, va escriure un recull de contes on tots tenien 13 pàgines, i aquesta numeració s'anava repetint. No sé fins a quin punt era mèrit de l'autor o del maquetador.

Però el llibre de Marc Pastor presenta una interessant i inquietant característica: la repetició de la pàgina 214.

A la primera pàgina només hi apareix el nom de la col·lecció, Les ales esteses, del que aquest títol n'és el 297. La segona pàgina està en blanc. A la pàgina 3 hi apareix el nom de l'autor, el títol i l'editorial. A la pàgina 4 hi ha el copyright, l'ISBN i dades editorials (el meu és la primera edició, d'octubre del 2010). A la pàgina 5 hi ha la dedicatòria, a una tal Eva. La pàgina 6 està en blanc. A les pàgines 6 i 7 hi ha cites. I a la pàgina 9 comença la novel·la, i també apareixen els números de pàgina.
Aquests números segueixen un ordre correlatiu i ascendent, d'un en un, fins arribar a la pàgina 214.

Un cop arribats a la pàgina 214, totes les pàgines successives tenen el mateix número, el 214, fins arribar al final. Acabada la novel·la hi ha els agraïments, que és i té la pàgina 360. La numeració segueix l'ordre clàssic. A la pàgina 363 hi ha un Addèndum multimèdia que s'allarga fins la pàgina 366.

Per què es repeteix la pàgina 214? Què ens vol dir l'autor? Quin missatge s'hi amaga?
He estat investigant el tema i tinc algunes pistes:

— Numerologia: ens haurà deixat en Marc Pastor un missatge ocult en clau numerològica? Si sumem els dígits de 214 obtenim 7. El 7 és, segons la numerologia, el número del pensament, la sabiduria i l'espiritualitat. És clar que, en comptes de sumar els dígits, els podem multiplicar. Llavors obtenim el 8. El 8, segons la numerologia, és el número del poder, l'habilitat executiva i manca d'escrúpuls. Hi ha més possibilitats, com la potenciació (ens dóna 16), la logaritmetització (el 2) i combinacions de sumes, restes, multiplicacions, divisions, potències, arrels i logaritmes: 3, 5, 1.5, 10, 0.5 ....

— Article 214 del Codi Penal espanyol: l'autor de la novel·la és criminòleg. I si ens ha deixat una referència al Codi Penal? El Codi Penal espanyol, a l'article 214 diu això "Si l’acusat de calúmnia o injúria reconeix davant l’autoritat judicial la falsedat o falta de certesa de les imputacions i se’n retracta, el jutge o el tribunal ha d’imposar la pena immediatament inferior en grau i pot deixar d’imposar la pena d’inhabilitació que estableix l’article anterior". Hem d'entendre que l'autor considera que el seu llibre és una gran injúria i ja demana perdó?

— Article 214 del Codi Penal als EUA: en Marc Pastor, com la majoria de nerds de la nostra generació (i d'anteriors i posteriors, no ens enganyem) té molts referents culturals americans. Es referirà a un dels 50 codis penals que hi ha als EUA? L'article 214 del C.P. de Califòrnia diu això. Assalts i robatoris a trens i autobusos? És cert que molts llegim en el transport públic, però aquest llibre pretén avisar-nos del que passa al vagó mentre estem absorts llegint el seu llibre? A Texas i Nova York no tenen article 214... és aquest el missatge ocult?

— Habitació 214: és un film de Marc Higa, ací teniu l'enllaç. La pel·lícula parla de la deteriorada relació entre un fill i son pare. Una referència al protagonista, Víctor Negro, i el seu pare?

— Una sèrie: l'autor, i el protagonista de la novel·la, són grans consumidors de telesèrires. Però molt poques han arribat als 214 episodis. Només Els Simpson, on l'episodi 214 versa sobre vandalisme a les escoles. Ens vol fer alguna confessió? Tal vegada, quan era un adolescent va cometre algun terrible acte vandàlic i, fruit del penediment, es va ficar als Mossos d'Esquadra?

Seguiré investigant aquest misteri.

La profecia dels maies

2011-06-19T21:01:00.000-07:00

Després de repassar els seus càlculs he arribat a la conclusió següent: els maies tenien raó, i la fi del Món serà el 2012.

O, per a ser més precisos, la fi del Món fou el 2012. Mirant bé les dades, he trobat un decalatge de 520 anys. La data de la Fi del Món segons els maies, el 21 de desembre del 2012, un cop s'han ajustat bé els càlculs i les dates, es correspon amb el 12 d'octubre del 1492.

Efectivament, fou la fi del seu Món.

Els maies la van encertar. Si algú creu que 520 anys és un marge d'error excessiu, que agafi l'AVE que va de València a Barcelona.

Males combinacions

2011-06-17T02:08:00.000-07:00

Hi ha coses que fan de mal combinar. Tradicionalment acotàvem l'alquímia xunga a elements bàsics i qüotidians:

— Les cremes de licor amb els refrescos carbonatats.
— La pirotècnia i les benzineres.
— El bruxisme i el sexe oral.

Aquests darrers dies hem vist més coses que fan de molt mal combinar:

— Guàrdia Civil i Oenagé (Tricornis Sense Fronteres).
— Sindicats i subvencions.
— Patronals i directius que mai han fundat una empresa.
— Revolucionaris sense ideologia i Mossos sense criteri.
— Mossos d'Esquadra i Festes de disfresses.

Gris clar

2011-06-14T02:18:00.000-07:00

Lliçó política de la setmana: El pitjors enemics dels Partidaris del Blanc no són els Partidaris del Negre, sinó els Partidaris del Gris Clar.

Jardiner

2011-06-12T21:00:00.000-07:00

I quan es va fer jardiner li van créixer els bonsais.

Quissos i flautes

2011-06-09T22:22:00.000-07:00

I com que hi havia tanta gent fent cua a la discoteca, ens hi vam afegir. Segur que a dins s'hi estava la mar de bé.
I com que tanta gent que anava a un laberint a comprar els mobles per peces i mandonguilles de ren, també ens hi vam afegir.
I com que hi havia gent queixant-se, per força havien de tindre raó i els vam donar suport incondicional.

Èpic fail. En els darrers vuit dies ja han estat set les persones que diuen que, amb els meus eslògans, un servidor maigdelseixantavuiteja. De sis d'ells no em preocupa, però n'hi ha un que sí. Bàsicament perquè aquest ho va viure en viu i en directe.
He dit Èpic fail? Volia dir Patètic fail.

→ Sota les llambordes hi ha cable de coure.
→ Felip Puig diu "Mai he volgut desallotjar els concentrats". També és cert que mai va voler quedar-se calb i ara mira-te'l.

Odio el Felip Puig. Per culpa del Felip Puig m'he vist obligat a defensar els quissoflautes.

No t'estressis, reina

2011-06-08T02:37:00.000-07:00

Segons la capacitat d'actuació de la Generalitat, hi ha cinc tipus d'acció de govern

1.- Allò que depèn de Madrid.
2.- Allò que depèn d'un acord entre Madrid i la Generalitat, i costa diners.
3.- Allò que depèn d'un acord entre Madrid i la Generalitat, i no costa diners.
4.- Allò que depèn de la Generalitat i costa diners.
5.- Allò que depèn de la Generalitat i no costa diners.

Entenc que en el cas 1 (el Codi Penal, la Llei Penal del Menor) ens queixem amargament i no hi fem res, perquè no hi podem fer res.
Entenc que en els casos 2 i 3 (traspàs d'infraestructures) no es puguin fer moltes coses, ja que dos no es posen d'acord si un no vol, sobretot i cal amollar calers.
Entenc que en el cas 4 (escoles, ambulatoris), hom pot ser tan actiu com potent sigui el pressupost. I en temps de crisi encara més.
Però, en el cas 5, quina excusa tenen? Si hi ha majoria al Parlament i no has de pagar ni cinc... per què no ho fas!?

La Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, afirma que fer la Llei electoral catalana "requereix temps, generositat, serenor i consens". Diu que no hi haurà temps de tirar-la endavant durant aquesta legislatura. Total, només queden tres anys i mig de legislatura! No hi ha temps...

31 anys sense Llei electoral. Després es sorprendrà si el 73% dels catalans dóna suport als indignats.

No t'estressis Núria, que a les fades no se les pot sobrecarregar de feina.

Mediterràniament

2011-06-05T21:02:00.000-07:00

Amb això del canvi climàtic la gent va molt desorientada. Afortunadament les principals autoritats del país, conscients de la gravetat del problema, s'encarreguen de recordar-nos a quina època de l'any som.
Així doncs El Corte Inglés ens informa de l'arribada de la primavera i Estrella Damm ens notifica l'inici de l'estiu (en principi, i si l'autoritat competent no diu al contrari, va després de la primavera i abans de la tardor).
Estrella Damm, amb lloable voluntat pedagògica, no només ens informa del moment, sinó també del lloc. Cada estiu ens recorda on som: a la Mediterrània. Així doncs l'any 2009 filmaren el seu espot a Formentera, el 2010 a Menorca i el 2011 a l' Empordà.

Com que el Mare Nostrum és gran i divers, i els publicistes agafen idees d'on sigui, no em puc estar de proposar nous emplaçaments per enregistrar els anuncis dels propers anys.

—Lampedusa. Bonica illa situada entre Tunísia i Sicília. Un mosaic de multiculturalitat: amb refugiats kurds, àrabs, senegalesos, etíops...
Ja veig el videoclip d'una voluntària de la Creu Roja rescatant un nàufrag mandinga i evitant que que mori d'hipotèrmia.

—Sant Cosme. Entre l'aeroport d'El Prat i Barcelona es troba aquesta bonica urbanització de low standing a segona línia de mar. Tot i que hi ha gent acampada no s'hi fa cap mobilització d'els indignats. El que passa és que hi ha xabolisme [sota les llambordes hi ha cable de coure].
Ja m'imagino l'espot on els nois que visiten el barri i aprenen a fer interessants combinats de cervesa amb opiacis. També aprenent a reciclar el vidre de l'ampolla, convertint-la en un arma blanca.

—Albània. Un país on hi ha més kalaixnikovs que habitants ha de ser divertit per força.

—Gaza. Una ciutat governada per Hamàs ha de ser oberta i tolerant. Ja veig el vídeo amb els protagonistes banyant-se despullats a la platja, bevent cervesa i fent unes tapes de pernil.

—Melilla. Us imagineu un espot enregistrat a Melilla? Legionarios, una presó xunga, un centre d'internament d'immigrants, una estàtua de Franco i un club de golf just a la tanca fronterera.

—Marina d'Or. La Ciutat de Vacances, després de l'esclat de la bombolla immobiliària, és una festa de pisos en venda.

L'art de plegar

2011-06-04T01:37:00.000-07:00

Avui he sabut que un professor de literatura, amant del reggae i l'ska, ha estripat el carnet del seu partit.

La cultura francesa em repugna, però avui valia la pena fer una excepció.