Un cas senzill

 El sots-inspector aplicà el manual i començà amb les indagacions escaients al cas: la desaparició d'una persona adulta. 

La persona desapareguda, anomenada Trebor, no s'havia presentat a la feia el dilluns. Dimarts va rebre el correu electrònic amb l'avís de sanció. Dijous la notificació de quatre dies d'absència no justificada i al següent dilluns ja havia estat acomiadat.

Al gimnàs on anava cada dimarts i dijous a fer classe de pilates li seguiren cobrant l'abonament. Al centre cívic on feia el curs de shushi també.

No hi havia familiars ni amics que haguessin interposat cap denúncia per desaparició. Probablement perquè els pocs familiars que tenia eren llunyans, en el parentiu i la geografia, i els amics escassos o nuls.

Sense referents per a contrastar la possible desaparició amb els autèntics hostes que s'allotjaven al dipòsit de cadàvers, el sots-inspector procedí a redactar un informe de pur tràmit.

Al cap i a la fi, a ningú li interessava què li havia pogut passar a l'esmentat Trebor. I el sots-inspector només necessitava uns quants informes més per a poder accedir a la plaça d'inspector. Un assassinat dóna més punts de cara a un ascens, és ben cert, però també dóna molta més feina. I el sots-inspector tenia una vida pròpia per atendre.

Un any, catorze mesos, vint-i- tres dies

Vaig entrar a la feina on sóc ara fa tot just catorze mesos. Vaig començar un dos de novembre, i vaig estrenar una T-Usual (antiga T-Mes) perquè era la que em sortia més a compte. Per la seua durada, cada dia 2 em tocava renovar i comprar-me'n una altra. Bé, no sempre el dia 2, ja que hi ha mesos de 31 dies, de 30 i de 28. I també hi ha mesos que el dia 2 cau en cap de setmana i, potser, no necessito la targeta. I, també, dies que fa bon temps i vaig i torno de la feina a peu, i faig tots els meus desplaçaments a peu. Així, poc a poc, s'anava retardant la data de l'estrena del nou abonament mensual. 

El fet és que la targeta que tinc ara caduca el dia 25. Això vol dir que en catorze mesos he guanyat vint-i-tres dies. Si cada mes puc esgarrapar un dos o tres dies, aviat hauré aconseguit estalviar un mes a l'any. És a dir, que per a desplaçar-me durant tot un any només necessitaré onze targetes. Això vol dir un estalvi del 8.33% a l'any, pel que fa el transport.

Això estaria molt bé si no fos perquè les autoritats han reduït a la meitat el preu de l'abonament. Un simple decret ha fet que, d'un dia per l'altre, l'estalvi passi a ser del 50%. Això està molt bé, és clar, però deixa una cosa en evidència: els meus petits sacrificis per a estalviar serveixen comparats amb qui realment té el poder de canviar les coses.

Els petits canvis són poderosos, sí, sobretot quan el petit canvi és posar una signatura a un decret ministerial.

Llista Negra 2023

No pot acabar-se un any sense seguir les boniques tradicions: raïm, bons desitjos i negres prediccions.  L'any 2022 vaig fallar molt, a veure si aquest any n'encerto més.

Dotze mesos, dotze morts. Les persones candidates són: 

José María Sanz Loquillo, cantant.

Joaquín Sabina, cantautor.

José Ortega Cano, torero.

Rosa Regàs, escriptora.

Carmen Sevilla, actriu.

Antonio Gala, escriptor.

Joe Biden, President dels EUA.

Jordi Pujol i Soley, ex-President de Catalunya.

Mara Ferrusola, Mare Superiora. 

Carlos Navarro El Yoyas, poeta i empresari.

Woody Allen, cineasta. 

Pedro Castillo, ex-president del Perú.

A la categoria corporativa hi posem Twitter, la xarxa social.

Sobreviuré sense mòbil!

El meu mòbil s'ha espatllat. Fa uns mesos ja es va espatllar, i  me'l van arreglar per 5€ en unes poques hores. No feia bon contacte el botó d'engegada, així que el van fermar amb una goma de pollastre. Sort, em volien entaforar una bateria nova. Enguany passa el mateix, però em mosqueja que se'l quedin vint-i-quatre hores. Vinti-i-quatre hores a sumar a les 36 que he trigat en portar-lo a arreglar (me'l vaig deixar a la feina).

He comprovat que només hi ha dues persones amb les que vulgui contactar i no pugui. L'anterior avaria del mòbil va implicar que tres persones s'ofenguessin amb mi, perquè els tenia blocats (segons ells).

També he calculat el que estic disposat a pagar per la reparació. El mètode de càlcul és el següent: el preu del mòbil dividit entre els mesos de vida útil que li vaig donar al comprar-lo, multiplico aquest valor pels mesos que falten per a que se li acabi la vida útil calculada. Si el valor de la reparació és superior, llavors prefereixo comprar-me'n un de nou, d'un import similar.

En el meu cas és un OPPO que va costar 199€, i al qual li vaig donar un mínim de dos anys (24 mesos) de vida). Això ens dóna un valor mensual de 8.3€ Tenint en compte que encara queden quatre mesos i mig per a que es compleixin els dos anys, el màxim que estic disposat a pagar per reparar el vell és 37.32€ 

Tot i això, tenint en compte que dos anys és molt de temps i que no sé si caldran noves reparacions, no vull pagar més de la meitat d'aquest import, es a dir 18.65€

Mentrestant, tornaré al 2001 i sobreviuré sense WhatsApp.

Aprofiteu la guerra, abans no s'acabi

Sí, ja sé que al món hi ha més d'una dotzena de guerres en funcionament. Sí, ja sé que alguna d'aquestes guerres fa dècades que existeix. Però des de fa un parell de mesos la guerra que ens interessa (que ocupa espai als mitjans d'informació) és la d'Ucraïna. 

Com era previsible, la guerra d'Ucraïna ha estat l'excusa perfecta per a pujar el preu de tota mena de productes (encara que no es produeixin a Rússia ni Ucraïna, ni passin per Rússia ni Ucraïna), per ampliar la despesa militar (tot i la crisi econòmica, tot i la distància amb Rússia), per a retallar llibertats i drets civils (encara que no tinguin cap relació amb Rússia), i per a ficar propaganda política a llocs on fins ara estava vetada (retransmissions esportives, per exemple).

Doncs bé, si els altres ho fan, nosaltres també. Ha arribat el moment de treure la guerra com argument i justificació de tota mena de capricis, desoris i oblits.

 - Com? Que avui era el nostre aniversari de noces? Però que no saps que, arran de la guerra, ara ens regim per calendari julià, com els russos i ucraïnesos? Fins d'ací a quinze dies no toca.

 - Com? Que estic marxant abans d'hora? Però vostè no sap que, segons el fus horari del Donbas, ja es l'hora de plegar!? 

 - Que qui és aquesta rossa? Que què hi fa al nostre llit? Au, si us plau, no siguis insolidària i uneix-te a aquest acte d'acollida de refugiades ucraïneses! 

DEU MOS DONI PLUJA, SOL I GUERRA A SEBASTOPOL!

Vint-i-quatre hores sense mòbil?

Fa anys que els experts parlen dels riscs de la dependència digital. No són només els adolescents els que estan enganxats al mòbil i les xarxes socials, i sovint li proposen al públic en general: Intenta viure vint-i-quatre hores sense mòbil.

Un servidor no s'ha proposat pas aquest repte, un servidor es troba que el mòbil, un oppo que només té setze mesos de vida, està començant a fallar molt. La setmana passada vaig estar dinou hores  amb el mòbil apagat, de diumenge a dilluns, i ja tenia gent ofesa perquè donaven per fet que passava d'ells o, encara més, els havia blocat de totes les vies de contacte. Bé, de totes menys de deixar comentaris al meu blog.

Aquesta matinada ha tornat a morir-se'm el telèfon. Mentre cerco un lloc on me'l reparin per un preu assumible (per a la meua butxaca) compto les hores que porto complint involuntàriament amb aquest repte.

De moment no presento cap símptoma d'abstinència, probablement perquè vaig néixer quan encara existia la pesseta.

 

Durant els darrers dies he intentat accedir al meu blog i, en dues ocasions, al navegador salta hi apareix una alerta de seguretat. Es veu que un web rus intenta accedir a diferents comptes de diferents webs. 

Sincerament, no sé quin interès pot tindre un blog que llegeixen quatre gats, però suposo que la guerra asimètrica de quarta generació (crec que en diuen així) ja té aquestes coses.

 Hauria de sentir-me amenaçat, però em sento IMPORTANT.

Ara quan faig un cafè em poso ulleres fosques per a que no em reconeguin. Crec que l'individu que es veu al fons és un espia rus que em vigila. 

Bé, potser no és rus, ni és espia, ni em vigila... però és neguitejant! 

Cinturó caigut en acte de servei

 

Després de més de vuit anys de servei, el meu cinturó ha caigut en acte de servei. Durant aquests anys m'ha acompanyat en les quatre mudances que he fet, a les empreses que he treballat, i ha durat més que tots els pantalons que m'he comprat. S'ha adaptat als meus canvis de pes, i ha compartit solidàriament espai amb ronyoneres i camises lligades a la cintura (estil hardcorette de Seattle). I sempre ha estat discret, mai ha dit res de les mans que l'han descordat.

No recordo exactament quant em va costar, sé que era un pèl car pel meu minvat pressupost, però barat pel que és un cinturó que tingui una mínima qualitat. He anat a la botiga on el vaig comprar, per a fer-me'n amb un de nou i, de passada, felicitar-los per la qualitat del producte. Malauradament la botiga ja ha tancat i ara hi ha una fleca. 

Avui li faré un acte d'homenatge i agraïment pels serveis prestats. També investiré el nou cinturó que el substituirà, del que no en demano més, però tampoc n'espero menys que del seu predecessor.  M'ha costat quatre euros, però sé que la lleialtat no es paga amb diners.