dimecres, 14 d’agost de 2019

Conspiració terraplanista


En els darrers anys han proliferat per internet (canals de Youtube, audios d'Ivox, grups de Facebook, blogs i perfils de Twitter) que afirmen que la Terra és plana i que hi ha una gran conspiració per a enganyar-nos.

La inmensa majoria de persones que defensen aquests postulats són bromistes. Quan més treballats són els càlculs, els vídeos, les gràfiques i les referències, més es nota que són un bon grapat de fotetes. És clar que hi ha gent que s'ho creu, però quan veus el que escriuen i diuen —i com ho  escriuen, i com ho diuen— te n'adones que els pobres no toquen quarts ni hores. Aquests darrers, a manca d'arguments geomètrics o experimentals sòlids, apunten a la conspiració. Per a ells, tots els astrònoms, geògrafs, navegants, científics o turistes que han demostrat que la Terra és una esfera són membres d'alguna malvada conspiració.

I jo, darrerament, començo a creure que hi ha una Conspiració Terraplanista, però d'una altra mena. Podria ser que, més enllà del saludable exercici de fer conya, hi hagi la volguda intenció de ridiculitzar qualsevol mostra de pensament dissident? Fixeu-vos que, a dia d'avui, qualsevol plantejament discrepant amb la línia oficial (no necessàriament en ciència) és titllada de conspiranoia i equiparada amb el terraplanisme.

Que alguna cosa no et quadra en un cas criminal? Ets un conspiranoic i t'equiparen als terraplanistes.
Que no et creus les xifres oficials en algun tema? Ets un conspiranoic i t'equiparen als terraplanistes.
Que no te'n refies de segons quines empreses? Ets un conspiranoic i t'equiparen als terraplanistes.

Sincerament, tant els bromistes com els curts de gambals li estan fent un gran favor a aquells que ens volen enredar. I l'ensarronada no té res a veure amb la forma de la Terra, si no a empassar-nos segons quines mesures (d'austeritat, de seguretat, de sostenibilitat) que ens venen com a imprescindibles.

dilluns, 5 d’agost de 2019

Autocine


Escolto per la ràdio que hi ha el projecte de fer un autocine a Barcelona. Aclariment: escolto aquesta notícia l'agost del 2019. Ja sé que, segons el tòpic periodístic, a l'agost hi ha poques notícies i cal tirar de serps d'estiu i d'altres coses poc importants. Però la notícia té el seu què.

Segons la ràdio, es planteja ubicar l'autocine al Fòrum, Bellvitge o la Zona Franca. Segons la notícia, el preu de la entrada serà de 10€ per vehicle, i les pel·lícules s'emetran per un senyal de ràdio que el públic podrà sintonitzar a l'aparell del seu automòbil, podent triar si volen versió original o doblada (no especifiquen l'idioma del doblatge, però ja posats, podrien fer en català i en castellà, i que cadascú triï el dial que més li plagui).

Pot semblar contradicotori que una ciutat que li ha declarat la guerra a l'automòbil permeti un autocine, però si filem prim veurem que li ha declarat la guerra al transport en automòbil (sobretot de motor dièsel). I un cotxe aturat no contamina. I, segons sembla, estaria a un barri sense àrea verda d'aparcament, així que no perjudicaria els veïns.

Idea de negoci: 10€ per vehicle és un preu molt interesant. Si hi va una parella els surt la pel·lícula a 5€. Si hi va una parella amb dos fills, a 2.5€. A la ciutat de Barcelona l'aparcament és escàs i car; a la ciutat de Barcelona cada cop hi ha més gent que no té cotxe (i molts d'ells són cinèfils). I si fem una app que vinculi tots dos col·lectius?
Anem a veure: si la pel·lícula dura dues hores, et surt l'hora d'aparcament per 5€. Fent que paguin l'entrada a parts iguals propietari del cotxe i espectadors, a 2.5€ l'hora. Si al cotxe hi anem tres amic, ens surt la pel·lícula per 1.67€
això sí, l'app haurà de preveure despeses addicionals si la pel·lícula és infantil (els nens i les crispetes, ja se sap) o si és romàntica i sensual (les parelles, o els trios, encara pitjor).

dissabte, 3 d’agost de 2019

Destí antiturístic


Era un indret segur, barat, amb gent amable, gastronomia meravellosa i paisatges idíl·lics. Però no podia ser cap destinació turística, la cobertura 5G era nul·la i la gent no podia penjar fotos i vídeos a les xarxes socials.

dimecres, 31 de juliol de 2019

Sense Deu

Un cop van acordar, per unanimitat i amb ovacions, decidir que Deu ja no existia, van haver d'afrontar un inexplicable augment dels miracles i tota mena de fenòmens extranys.

divendres, 19 de juliol de 2019

Trol·legeu l'algoritme


Les xarxes socials, el Big Data i la intel·ligència artificial estan entrant amb força a les nostres vides, i la privacitat i les nostres dades en són les primeres víctimes.

Amb la voluntat de servei que em caracteritza, procedeixo a donar-vos alguns consells útils sobre com protegir la vostra privacitat:

1) Revisa les configuracions de seguretat. Mira bé a veure quines autoritzacions has donat a segons quines aplicacions. Si cal, posa la famosa tireta a la webcam del portàtil.

2) Desinstal·la.  Treu totes les aplicacions que no necessites: gasten electricitat, dades i ocupen memòria. I moltes no saps per a què les tens.

3) No portis el mòbil a tot arreu. Si és cert que et tenen controlat, geolocalitzat, enregistren el que parles i filmen el que fas, el millor és que aquest petit espia electrònic no surti de la petita cel·la analògica (un calaix de fusta).

4) Trol·leja l'algoritme. De moment la intel·ligència artificial no és capaç de captar el matisos de la ironia, el sarcasme, la mentida pietosa i la supervivència. Com es pot trol·lejar l'algoritme? Ací teniu alguns consells:

Fes cerques de coses que no t'interessen, i fins i tot de coses que et desagraden. L'algorisme començarà a buscar nínxols de mercat tan absurds i innecessaris com les vostres cerques. I us faran ofertes realment bones.... tan bones com prescindibles.

 Aplica el like a coses que no t'agraden. L'algorisme pot acabar trobant una relació entre la galvanoplàstia i el vot a la ultradreta si sou prou gent fent els mateixos likes. Només així es poden entendre segons quines promeses electorals.

Escolta música que no t'agrada, i posa vídeos que no t'interessen. De fet, no cal ni que escoltis ni que vegis, n'hi ha prou amb que et treguis els auriculars, o que afluixis el volum dels altaveus (els que van amb rodeta), i que no miris la pantalla on es projecten els vídeos que te la bufen (bé que hauràs de passar el fregall, fer la bugada o baixar a comprar el pa).
Si els teus amics i tu us coordineu bé, podem aconseguir que es pensin que els votants de la CUP són uns entusiastes seguidors de Cine de Barrio i dels acudits de l'Arévalo.

Au, no us rendiu. Si el present és lluita, en el futur l'algoritme us proposarà  un ampli ventall de productes per a lluitar contra l'algoritme.

dimecres, 10 de juliol de 2019

Dispersió, dispersió!


Sempre he tingut molts parents prop de casa, per a mi era ben normal passejar pel carrer i creuar-te amb una tieta o una cosina. Però hi ha dos moments a l'any, festes nadalenques i estiu, en el que es produeix una interessant, divertida i relaxant dispersió.

En aquestes setmanes puc tindre la mare a Andorra, un nebot a Montecarlo i cosins dispersats per mitja Europa. No és que estiguem tot juliol i agost viatjant —ja ens agradaria!— però sí que ens trobem amb que un torna i vint-i-quatre hores després marxa l'altre.

Només ens falta que passi alguna cosa —i sempre passa alguna cosa— per a que ens interessem per si es troba bé l'altre.

— Ha entrat en erupció l'Etna, com es troba la tieta, que feia vacances a Xipre?
— Atemptat a Istambul? Ràpid, a veure si es troba bé el teu cosí, que estava de viatge a Budapest.

Però la resta, tot bé.

dilluns, 8 de juliol de 2019

Lectures d'estiu (1)

Com cada estiu pretenc aprofitar les vacances per a llegir una mica més. I com cada estiu, no em dóna temps de gaudir de tot el que m'he comprat.

Aquest estiu he començat amb dos relats i un recull de contes. Ací els teniu:

— Cardona, de Gabriel Pallarès. Relat de clares influencies lovecraftianes, ambientat a la Catalunya central durant els anys 50'.

— El destino de los idealistas, de Sergi Sallent. Relat futurista sobre el poder i la revolta.

— El abrevadero de los dinosaurios, de Daína Chaviano. Relats curts de fantasia, amb molts dinosaures.

diumenge, 7 de juliol de 2019

Tristor ascendent al casal d'estiu

Tothom sap que hi ha un desajust entre el calendari laboral de la majoria de persones que tenen criatures petites i el calendari escolar. Això es resol per dues vies: família i casals d'estiu. O una combinació d'ambdós.

Hi ha moltes menes de casals d'estius, però els més consumits, si més no quan les criatures són més petites, són els que es desenvolupen a la mateixa escola. Hi ha tarifes diverses, n'hi ha que cobren per dies, d'altres per setmanes, i cobreixen diversos serveis.

Una cosa que m'entendreix és veure com va minvant el nombre d'alumnes al casal, a mesura que va avançant l'estiu. Els primers dies hi són gairebé tots, el canvi els últims dies en són ben poquets. N'hi ha que, si no tenen un nombre mínim d'alumnes, ja ni es programen (per això les inscripcions són un o dos mesos abans). N'hi ha que fusionen diverses escoles, si aquestes estan prou properes.

Què pensen els nens d'aquesta minva de companys i amics? S'entristeixen pels que falten? S'alegren que, segons qui, ja no hi vagi? Estan més contents perquè així tenen més espai, joguines i atenció dels monitors? Pot ser el més creatius s'imaginen alguna història tipus Deu negrets d'Agatha Christie, qui sap.

I els adults? No ens posem una mica trists quan passem per davant d'un pati d'escola i el veiem buit i callat? Bé, això últim depèn, perquè ja se sap que a l'estiu s'aprofita per a fer obres. I la maquinària de la construcció és molt més sorollosa que les criatures jugant.