dimarts, 26 d’abril de 2022

Aprofiteu la guerra, abans no s'acabi


Sí, ja sé que al món hi ha més d'una dotzena de guerres en funcionament. Sí, ja sé que alguna d'aquestes guerres fa dècades que existeix. Però des de fa un parell de mesos la guerra que ens interessa (que ocupa espai als mitjans d'informació) és la d'Ucraïna. 

Com era previsible, la guerra d'Ucraïna ha estat l'excusa perfecta per a pujar el preu de tota mena de productes (encara que no es produeixin a Rússia ni Ucraïna, ni passin per Rússia ni Ucraïna), per ampliar la despesa militar (tot i la crisi econòmica, tot i la distància amb Rússia), per a retallar llibertats i drets civils (encara que no tinguin cap relació amb Rússia), i per a ficar propaganda política a llocs on fins ara estava vetada (retransmissions esportives, per exemple).

Doncs bé, si els altres ho fan, nosaltres també. Ha arribat el moment de treure la guerra com argument i justificació de tota mena de capricis, desoris i oblits.

 - Com? Que avui era el nostre aniversari de noces? Però que no saps que, arran de la guerra, ara ens regim per calendari julià, com els russos i ucraïnesos? Fins d'ací a quinze dies no toca.

 - Com? Que estic marxant abans d'hora? Però vostè no sap que, segons el fus horari del Donbas, ja es l'hora de plegar!? 

 - Que qui és aquesta rossa? Que què hi fa al nostre llit? Au, si us plau, no siguis insolidària i uneix-te a aquest acte d'acollida de refugiades ucraïneses! 

DEU MOS DONI PLUJA, SOL I GUERRA A SEBASTOPOL!


dijous, 31 de març de 2022

Vint-i-quatre hores sense mòbil?

Fa anys que els experts parlen dels riscs de la dependència digital. No són només els adolescents els que estan enganxats al mòbil i les xarxes socials, i sovint li proposen al públic en general: Intenta viure vint-i-quatre hores sense mòbil.

Un servidor no s'ha proposat pas aquest repte, un servidor es troba que el mòbil, un oppo que només té setze mesos de vida, està començant a fallar molt. La setmana passada vaig estar dinou hores  amb el mòbil apagat, de diumenge a dilluns, i ja tenia gent ofesa perquè donaven per fet que passava d'ells o, encara més, els havia blocat de totes les vies de contacte. Bé, de totes menys de deixar comentaris al meu blog.

Aquesta matinada ha tornat a morir-se'm el telèfon. Mentre cerco un lloc on me'l reparin per un preu assumible (per a la meua butxaca) compto les hores que porto complint involuntàriament amb aquest repte.

De moment no presento cap símptoma d'abstinència, probablement perquè vaig néixer quan encara existia la pesseta.

dilluns, 14 de març de 2022

 

Durant els darrers dies he intentat accedir al meu blog i, en dues ocasions, al navegador salta hi apareix una alerta de seguretat. Es veu que un web rus intenta accedir a diferents comptes de diferents webs. 
Sincerament, no sé quin interès pot tindre un blog que llegeixen quatre gats, però suposo que la guerra asimètrica de quarta generació (crec que en diuen així) ja té aquestes coses.

 Hauria de sentir-me amenaçat, però em sento IMPORTANT.


Ara quan faig un cafè em poso ulleres fosques per a que no em reconeguin. Crec que l'individu que es veu al fons és un espia rus que em vigila. 
Bé, potser no és rus, ni és espia, ni em vigila... però és neguitejant! 

diumenge, 13 de març de 2022

Cinturó caigut en acte de servei

 

Després de més de vuit anys de servei, el meu cinturó ha caigut en acte de servei. Durant aquests anys m'ha acompanyat en les quatre mudances que he fet, a les empreses que he treballat, i ha durat més que tots els pantalons que m'he comprat. S'ha adaptat als meus canvis de pes, i ha compartit solidàriament espai amb ronyoneres i camises lligades a la cintura (estil hardcorette de Seattle). I sempre ha estat discret, mai ha dit res de les mans que l'han descordat.

No recordo exactament quant em va costar, sé que era un pèl car pel meu minvat pressupost, però barat pel que és un cinturó que tingui una mínima qualitat. He anat a la botiga on el vaig comprar, per a fer-me'n amb un de nou i, de passada, felicitar-los per la qualitat del producte. Malauradament la botiga ja ha tancat i ara hi ha una fleca. 

Avui li faré un acte d'homenatge i agraïment pels serveis prestats. També investiré el nou cinturó que el substituirà, del que no en demano més, però tampoc n'espero menys que del seu predecessor.  M'ha costat quatre euros, però sé que la lleialtat no es paga amb diners.

dimecres, 2 de març de 2022

Apunts per a una política internacional catalana

 

Apunts per a una política internacional catalana: 

1) Si tu no en tens la culpa i tampoc en tens la solució, no cal que t'hi emmerdis, ni que et facis mala sang. 

2) Encara que tinguis tota la raó del món, no val la pena alçar molt la veu si ningú et vol escoltar. Almenys si no t'afecta directament a tu.

3) No disposar de gran quantitat de recursos naturals pot ser una sort. 

4) L'enemic del teu enemic serà el teu amic mentre existeixi aquest enemic comú, i mentre no aparegui un quart actor que ho destiroti tot. Les aliances no acostumen a ser eternes.

5) Els immigrants no són només una força de treball, poden ser també els nostres millors ambaixadors. Tractem-los bé i parlaran bé de nosaltres. 

6) Els turistes no només porten diners (o problemes, en alguns casos), també poden tindre un vincle amb nosaltres i ser els nostres ambaixadors. Tractem-los bé i parlaran bé de nosaltres. 

7) Si el topònim acaba sent un adjectiu i un argument, fem que Catalunya esdevingui un bon referent i un bon argument.

dimecres, 2 de febrer de 2022

Premi desert i desert de premis

Aquest mes de gener hem tingut dues notícies literàries que gairebé han passat desapercebudes. La primera és que el periodista Toni Cruanyes ha guanyat el Premi Josep Pla de novel·la. La segona és que el Premi Llibres Anagrama de Novel·la ha quedat desert. 

Mai m'he presentat a un concurs literari, així que no en puc parlar en primera persona. El que sí que puc dir és que conec gent que ha estat ficada en aquest món.

·  Un escriptor semiprofessional va aconseguir tindre una font d'ingressos anant a concursos modestos. La majoria de vegades no guanyava, però un segon premi ja li salvava el mes. 

·  Un veterà home de lletres em va explicar que havia llegit la mateixa novel·la a tres concursos on havia fet de jurat. Als tres originals (originals?) s'hi explicava la mateixa història, però canviant els noms dels protagonistes i d'algun lloc, i modificant algun detall menor. Ignoro si el persistent concursant havia fet gaires més versions del mateix relat, però no descarto que al final guanyés algun premi. 

·  Una dona que va fer de jurat una única vegada em va dir que, en el moment de la deliberació, ella havia estat la única que s'havia llegit senceres totes les obres. Els altres membres del jurat descartaven la majoria d'obres a les primeres pàgines, i només s'acabaven les que valien la pena (dues o tres, segons les ganes i criteri de cada membre del jurat).

Pel que sembla, durant els Feliços Noranta molts ajuntaments destinaven una petita partida pressupostària a premis literaris. Les successives crisis van acabar amb aquesta pràctica a moltes poblacions. En algun cas hom diria que la construcció forassenyada de centres culturals fa contribuir a aquesta hecatombe. Cruel paradoxa: projectes culturals acabant amb la cultura.

Per últim, i per a fer amics, no deixa de ser curiós veure com quan un famós decideix provar d'escriure algun llibre, de seguida guanya un premi (o en queda finalista). A la primera, tu, això sí que és arribar i moldre!

Vés que, quan els del Premi Anagrama el van declarar desert, no fos per falta de bones novel·les, sinó per falta d'autors famosos.

divendres, 31 de desembre de 2021

Llista Negra 2022


Hi ha tradicions que no es poden perdre, i com cada any nou arriba. La Llista Negra del 2021 va tindre pocs encerts, com també és tradició.  Enguany la llista presenta noves incorporacions.

Dotze mesos, dotze morts.


Joan Manuel Serrat, cantautor.

Joaquín Sabina, cantautor.

Pau Riba, cantautor.

Jaume Sisa, cantautor.

Carmen Sevilla, actriu.

Antonio Gala, escriptor.

Joe Biden, President dels EUA.

Jordi Pujol i Soley, ex-President de Catalunya.

Mara Ferrusola, Mare Superiora. 

Greta Thunberg, activista.

Ibai Llanos, influencer.

Milan Kundera, escriptor.


A la categoria institucional i corporativa hi posem Ciudadanos, el partit polític.


dimecres, 3 de novembre de 2021

Un os a l'esquena.

Mandrós de mena, la gent deia d'ell que tenia un os a l'esquena.

I a fe que en tenia un, de molt pesat i mandrós, per això sempre portava bambú per alimentar eixe panda que el privava de fer qualsevol esforç, fins i tot posar un proscrit accent diacrític.