dimecres, 3 de novembre de 2021

Un os a l'esquena.

Mandrós de mena, la gent deia d'ell que tenia un os a l'esquena.

I a fe que en tenia un, de molt pesat i mandrós, per això sempre portava bambú per alimentar eixe panda que el privava de fer qualsevol esforç, fins i tot posar un proscrit accent diacrític.

dilluns, 25 d’octubre de 2021

Proposta de millora de guió (Bricoheroes)

Un servidor té un blog perquè, entre d'altres coses, és un escriptor frustrat. Això inclou ser un guionista frustrat (i un dramaturg frustrat, i un novel·lista frustrat). Però les frustracions també poden tindre el seu cantó útil.

Aquest cap de setmana ha estat notícia la censura d'un gag del programa Bricoheroes de la CCMA (s'emet per Youtube i per Tv3). En aquest gag es feia broma sobre què farien els protagonistes (dos pelacanyes) i què podrien pagar si tinguessin molts diners. Un d'ells, en Peyu, diu que voldria que la reina Letizia li fes una mamada. Aquest gag ha estat retirat per masclista, però molta gent considera que s'ha retirat perquè fa esment a la casa reial espanyola. I ja sabem que els monàrquics unionistes tenen Tv3 en el punt de mira. Ho explica en Peyu aquest fil de Twitter

Com que avui disposo d'una mica de temps lliure m'he atrevit a fer aquesta petita modificació al guió. Ja em direu que us sembla.

Jaïr — Pensa en una excentricitat, una bogeria de milionari. 

Peyu — Una cosa que em cardaria il·lusió si fos molt molt ric?

Jaïr — Una bestiesa, va! 

Peyu — Em cardaria gràcia que me la xuclés la Letizia Ortiz!

Jaïr — El què? La nòmina, a través del pressupost assignat a la Casa Reial?

Peyu — No, la cigala. I que em fes pessigolles al melic amb la corona.

Jaïr — Vigila, t'hauries de posar protecció, com a mínim tres preservatius.

Peyu — Què em podria passar?

Jaïr — Una cosa terrible, et podries tornar in-im-pu-ta-ble. Aquest és un trastorn molt perillós, sobretot si tens germans o elefants prop teu.

dimarts, 19 d’octubre de 2021

De Troia vingueren


Era un brillant estratega, deien que el millor de la seua època. Potser per això, perquè sabia estudiar l'enemic, coneixia la condició humana i era el millor deixeble de Sunzi, va saber quina era la millor manera de guanyar aquell setge.

En comptes d'un cavall i posà un dromedari, animal més exòtic per a aquells enemics.

I el feu un puntet lleig i desgastat, que no fos massa lluent.

I el més important de tot, la clau de volta: no era cap regal, s'havia de pagar un preu per ell.

I així fou com aconseguí fer entrar les tropes a la ciutat enemiga.

diumenge, 17 d’octubre de 2021

Dèiem ahir


— Bon dia. Quant de temps. 
— Sí, molt de temps. Bon dia. Et veig bé. 
— Gràcies, jo a tu també et veig bé. 
— Més prim? 
— Sí, i un xic més trist. 
— Ja... Vols que hi tornem?
— Fem que torni i fem que es noti.

 


dilluns, 5 de juliol de 2021

Apunts d'una pandèmia: El nen ha fet ciències

Des de que tinc memòria que a tots els mitjans de comunicació hi ha tertulians i antaradillus. Quan jo era petit, a les televisions públiques (i això inclou la denostada Canal 9) hi havia en plantilla algun periodista científic i a la graella hi havia programes de divulgació científica. Però amb el temps tot açò va anar desapareixent. A dia d'avui sóc incapaç de dir qui són els caps visibles del periodisme científic a la gran majoria de mitjans. I sí, és cert que hi ha youtubers i blogaires que difonen molta ciència, però també hi ha molts (molts més) opinadors, magufos i conspiranoics que difonen qualsevol collonada que els hi rota.

Malgrat tot he pogut observar que hi ha unes generacions anteriors (àvies, mares i tietes) que confien en la formació científica dels seus fills/néts/nebots i ens pregunten tot de coses. Des de fa un any i mig, és clar, tot de coses de virologia, immunologia, infectologia i epidemiologia.

Aquestes dones (perquè la majoria són dones) tenen una foto nostra, una foto de grup on eixim amb uns companys de la universitat, amb bata blanca i al laboratori, i aquest document gràfic és la prova fefaent de la nostra capacitat de resoldre tota mena de dubtes al moment.

I a vore qui els diu que has estudiat Geologia i eixa foto es va fer al laboratori de minerologia, o que has fet Agrònoms i allò que es veu és el laboratori d'edafologia, o que has fet Ambientals i estàs analitzant aigües contaminades! El poder de la bata blanca!

Pel que sembla, les generacions que van patir la tirania anticièntífica de les bates negres (en el nostre cas, crec que la cosa es remunta fins l'alta edat mitjana) ara troben confort en el raonament i l'empirisme de les bates blanques, on el coneixement es basa en els fets demostrats i no en l'autoritat atorgada per un presumpte poder diví.

Sí, això afalaga molt, fins que has d'informar a tietes, àvies i mare que tu al microscopi mires llevadures de cervesa, i no pas restes de COVID.

I ja sabem que l'hàbit no fa el monjo, però pot ajudar a semblar-ho.

Potser per això homeòpates i acupuntors van sempre amb bata blanca.

dimecres, 30 de juny de 2021

Apunts d'una pandèmia: El Dia de la Victòria

Aquest matí, mirant els informatius de la televisió, li he fet una ullada a la banda inferior de la pantalla. A primer cop d'ull no he estat capaç de saber si el reguitzell de topònims i xifres es corresponia amb la informació meteorològica, l'estat de les platges o l'índex de rebrot de la COVID-19. Perquè a dia d'avui aquesta informació —fins i tot quan és molt tràgica—  no deixa de ser llegida com una informació de servei més (com el trànsit, que també pot ser molt tràgic). 

Malgrat que una part de la població hagi interioritzat i normalitzat la pandèmia, hi ha molta gent (potser la majoria) que ho veu i ho viu com una cosa temporal, amb una data no determinada de finalització, i així estan esperant els esdeveniments. 

Moltíssima gent està esperant que passi com amb la verola i es declari oficialment erradicada. I de ben segur que ja n'estan assajant les celebracions.

Però també vull recordar-vos el que moltes oenagés ens deien abans de la Pandèmia: al Tercer Món hi ha gent que mor de malalties que al Primer Món ja estan erradicades.

dimarts, 29 de juny de 2021

Ambigüitat i Interseccionalitat

Un any més celebrem la Setmana de l'Orgull GLBTI, i un any més tenim polèmiques i nous conceptes.

No entraré ara amb les terf i la transfòbia, cosa que dóna per a moltes hores de polèmica a les xarxes socials, sinó que parlaré d'un dubte que fa anys que tinc: per què ningú es pensa que jo sóc gai?

A veure, si volem acabar amb els tòpics i normalitzar la situació, hauríem d'acceptar que qualsevol tio pot ser gai i que qualsevol tia pot ser lesbiana. No cal tindre ploma per a ser gai, ni cal semblar una camionera per a ser lesbiana, si més no això és el que jo penso. Però darrerament, que veiem com es reclamen parcel·les per a tot, ens trobem tota mena de queixes. Però el fet és aquest, només dues persones s'han pensat que jo podia ser gai. I les dues eren dones. Per contra, la gran majoria de dones que han tingut relació amb mi (parella formal, druda, amistançada o cardamiga) a banda de no tindre dubtes sempre han tingut un bon grapat d'amics gais. Com si s'haguès de compensar vés-a-saber-què.

Un altre tema que fa temps que corre és l'anomenada interseccionalitat. Bàsicament consisteix en fer causes comunes i lluites compartides, vinculant causes diverses com l'aniracisme, l'antifeixisme, o el feminisme. I ací és on sí que apareix l'ambigüitat: al llarg dels anys m'han près per membre de diferents ètnies i nacionalitats. 

Així és la meua ambigüitat: italià, grec, àrab, jueu, gitano, kinki... però sempre ben heterosexual! Sincerament, no em sento gens afalagat, però tampoc gens ofès, ni per una cosa ni per l'altra.

dilluns, 28 de juny de 2021

Desenxarxat

El seu perfil a LinkedIn era tan brillant que cap empresa el volia contractar, per por a no poder-li pagar allò que es mereixia.

A Tínder era tan atractiu que cap dona li feia Like, per por a no estar a l'alçada.

A Facebook només rebia polzes alzats, puix ningú podia fer cap comentari que estigués a l'alçada dels seus escrits.

I així fou com es va fer un Compte B per a trol·lejar-se i criticar-se a si mateix.