Un post a 30 de desembre

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Avui tenia un munt de temes per a tractar, però tendeixo a enrotllar-me massa, així que n'ometré uns i en resumiré uns altres. A sac pac:

- COINCIDÈNCIA. Avui l'actor valencià Natxo Vidal fa 36 anys. Podríem dir que el senyor Vidal viurà una curiosa coincidència mètrica, ja que tindrà tants anys com centímetres. A la majoria d'homes això els passa durant l'adolescència (del 12 als 19 anys, en principi), a d'altres durant la joventut (dels 20 als 25), uns pocs durant l'edat madura i els escollits, com un servidor, ho viurem durant la jubilació. La majoria pensareu que sóc un fantasma, d'altres que tinc una malaltia que em provoca hipertròfies i al·lucinacions, alguns fins i tot creureu que els meus coneixements d'anatomia són molt minsos i que confonc les extremitats.
Res de tot això. Jo sóc un defensor de la bona vida, i és per això que reclamo que s'avanci l'edat de jubilació. Que s'avanci molt, com a molt tard que puguis substituir el carnet jove per la targeta daurada.

Els extremenys la tenen petita, hem de ser solidaris amb ells

- 012-OTG. Avui s'ha fet pública la següent notícia: els catalans que són a l'atur, podran timbrar el resguard via telefònica. Alguns pensaran que és una porta oberta al frau, per a treballar en negre i cobrar el subsidi per desocupació. D'altres veuran que, avui en dia, és més fàcil tindre telèfon mòbil que feina estable (quina diferència amb fa 10 i 15 anys!). Però jo veig una gran putada, ja que es pot perdre un dels llocs més dolços i entranyables on lligar: la cua de l'OTG-INEM.

- ANIVERSARI. Avui és l'aniversari de ma germana.

Afortunadament, aquesta senyoreta no és de la meua família, així que podem intimar sense pors.

- PROMOCIÓ. El senyor Haller ha parit un vídeo com aquest. Està bé, oi?

Dones progres amb Hamàs

Avui les dones progres i feministes d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) es manifestaran a favor de Hamàs.


I després alguns diuen que no hi ha miracles per Nadal.

Hermenèutica de la cançó d'estiu. 1999

“No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, ni pitjor sord que el que no vol sentir”

L’estiu de l’any 1999 estigué marcat per la por a l’efecte 2000. Els més joves, així com els més desmemoriats i àdhuc els més predigitals, no sabran de que parlo. L’efecte 2000 era la versió moderna del mil·lenarisme medieval. L’efecte 2000 era la possibilitat del bloqueig de molts sistemes informàtics, ja que podrien confondre el canvi el 01/01/01 com el primer dia de l’any 1901 i no del 2001.

Però contràriament al que caldria preveure, les cançons d’eixe estiu no eren gens apocal·líptiques. Les dues que més sonaren foren “Two times” d’Ann Lee i “Sigue al líder (Follow the leader)” dels S.B.S. Una era més jove i discotequera, l’altra més garrula i verbenera. Però totes dues seguien un mateix objectiu.

“Some many mind, Watcha gonna do Easy gone Come the way you go I never find What I'm looking for Easy gone Darling gimme more... “ Mai trobo el que busco? Però que és el que busco? Dóna’m més, que!?
“Two times, three times, two times, three times” Dues vegades, tres vegades... el què!?
“Don't you are mine But I'm looking for Wont you just look behind And we'll give you more Oh until the end and now see you thru Baby you have gotta friend To take you right into the blue...Two times, three times, two times, three times” No ets meu, però et busco. Un cop, dos cops.


La segona cançó era encara més neguitejant:

“Manos arriba y abajo, arriba y abajo, arriba, abajo, arriba y abajo, todo el mundo una mano arriba solo una mano arriba nos vamos a la izquierda, a la derecha”. A què fan referència aquestes pujades i baixades? Alteracions en el cicle econòmic? Salutacions feixistes?
“Follow the leader, leader, leader, follow the leader sígame” Qui és el líder? On ens du?
“izquierda, derecha izquierda, derecha (vámonos) izquierda, derecha izquierda, derecha (sigame, sigame) ” Que vol dir aquest canvi constant de sentit?

Totes dues cançons tenen un mateix objectiu. La primera ens diu que hem de repetir, dues i tres vegades. La segona ens diu que hem de seguir al líder, superar els alts i baixos i l’eterna dicotomia dreta-esquerra. Totes dues cançons volen deixar el mateix missatge: la cosa va bé, Espanya va bé i al president Aznar li cal un segon mandat per a que tot vagi millor. Totes dues cançons eren part de la precampanya electoral del PP.

Els mil·lenaristes i els apocalíptics tingueren raó. L’apocal·lipsi arribà el març de l’any 2000, amb la majoria absoluta de José María Aznar.

El video disco:




El vídeo verbenero:

El meu sogre és calb (cherry pink)

El meu sogre és enginyer, alopècic i no sap pronunciar les erres. Li he enviat felicitacions nadalenques de part de Ricard Rodríguez i Robert Ramírez. Serà meravellós escoltar com pregunta si algú sap qui són.

Li regalaré un recopilatori de mambos de Pérez-Prado, amb el Cherry Pink (cerezo rosa)

Solstici d'hivern

FELIÇ SOLSTICI D'HIVERN I PROFITOSES REBAIXES DE GENER

i tot allò que es diu

Apunt veterinari sobre el Dipylidium caninum

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

La setmana passada us vaig parlar de l'hiperparasitisme, i del simpàtic cestode Dipylidium caninum. Cal explicar alguna cosa més sobre el nostre cestode.

Si l'hoste principal, el gos, es grata on té les puces i els polls, i després es llepa la pell (empassant-se aquestes puces i polls) té un problema. El cestode Dipylidium caninum s'instal·larà com a paràsit a l'intestí prim del gos, i li provoca 20 dies de forts dolors.

Per a evitar això ens hem d'assegurar que l'hiperparàsit només parasita paràsits. De cap de les maneres hem de deixar que l'hoste principal s'empassi els paràsits pringats!

El de la foto és Bernard Madoff, l'andova que ha estafat 37.000 milions de dòlars als multimilionaris.

Error, omissió o mala fe?

Segons publica la premsa, Xavier Bru de Sala serà la persona encarregada de dirigir el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. És un dels onze noms que Presidència va fer públic ahir i que formaran el plenari del consell, si el Parlament els ratifica el 21 de gener. Els altres noms són Xavier Antic, Juli Capella, Jordi Coca, Manuel Forcano, Chantal Grande, Francesc Guardans, Sílvia Munt, Marta Oliveras, Pilar Parcerisas i Rosa Vergés.

No sé si es tracta d'un error, una omissió, enveja o mala fe, però jo hi trobe a faltar els següents noms:

- Josmar
- Tomeu Penya
- Carmen de Mairena
- Dongus Parranyàkof
- El Mayakumbo de Guacahamba
- Tanu Peligrossi
- Aramis Fuster
- Marlene Mourreau

Per raons político-partidistes no hi hauria de ser l'Ariel Santamaria. Però que consti que ha escrit temes tan bons com aquest:

Un valencià a Jerusalem

Els valencians tenim moltes perversions, açò es ben sabut. Per exemple, el nostre apreciat Pau "El Tropilla" té el vici d'estudiar llengües semítiques. Després d'una temporada en terres de la Nabatea, ara el tenim viatjant per terres de Judea i Galilea.

I casualment estarà a Jerusalem el cap de setmana del Hannukà. Viciós i llegit com és (terrible combinació) sé que el paio aprofitarà les celebracions per a fer de les seues. És per això que li vull donar alguns consells:

1) Que Jerusalem siga Ciutat Santa per a tres religions no vol dir que tinguen el triple de dies festius. Ni que els ponts siguen com el Golden Gate.

2) Compte amb les interpretacions subjectives dels Textos Sagrats. El Llibre dels Reis (Melahim Àlef), capítol 20, versets 9 i 10, diu:

" Benadad li va fer dir:
-Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat! "

Cal aclarir que la pols eixa no era necessàriament blanca, ni havia d'entrar pel nas.

3) Cal practicar el sexe segur. Segur que el practica, sí, però amb precaucions. Si és amb una dona del país, procura utilitzar condoms kosher. Per si de cas.

4) I recorda que per a elles tu ets tota una novetat: no és el mateix descapotable que descapotat. Exhibeix les teus prestacions.

Pacte Nacional per a la immigració

Avui s'ha signat al Parlament de Catalunya el Pacte Nacional per a la Immigració. Entre d'altres, l'han rubricat CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA. El PP i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía no s'hi han afegit.

No sé si serà útil o no, però aquesta nit aniré a celebrar-ho a la discoteca Caribe Caliente.

Sóc un ciutadà exemplar, un patriota abnegat i un home molt sacrificat. Intentaré integrar la noia de la foto per la via més directa.


NO SÉ A QUE ESPEREN PER A DONAR-ME LA CREU DE SANT JORDI!!

L'hiperparasitisme

S'anomena hiperparàsit al paràsit que parasita un altre paràsit. L'hiperparasitisme és un tipus de relació interespecífica que es caracteritza per ser un cas extrem de parasitisme. És força útil en el control de plagues, ja que l'hiperparàsit no afecta l'hoste principal i evita que el paràsit creixi més del compte.

Un exemple el trobem amb el cestode Dipylidium caninum, que en fase larvària infesta la puça Ctenocephalides canis i el poll Trichodectes canis, tots dos ectoparàsits (paràsits externs) del gos domèstic (Canis familiaris).

Un altre exemple el trobem en l'individu que apareix a la fotografia. És un cas especial d'hiperparàsit, capaç de parasitar gran quantitat de paràsits gràcies a les seues habilitats mimètiques.

Segons els científics que l'han estudiat, aquest espècimen pot posar-se una vella americana de son avi i disfressar-se de mudarnillu barceloní per a colar-se en una vernissage d'art, on menjarà, beurà i copularà (o com a mínim ho intentarà) fins a esgotar les existències dels paràsits. Més tard, es posarà una gastadíssima caçadora de cuir de son pare i es deixarà caure en una kasa okupa piesnegrera i gosflautaire, on parasitarà una altra mena de paràsits.

Investigadors de prestigi afirmen haver-lo vist en acció a les Falles de Blavència, a la Feria d'Abril de Barcelona, al Temporada Alta de Girona, al Cercle d'Economia, als Premis FAD, a moltes universitats d'estiu, en noces zíngares fent de padrí, a tota mena de presentacions literàries i a qualsevol lloc on hi proliferin paràsits als que ell pugui parasitar.

El parasitoidisme

El parasitoidisme és un tipus de relació interespecífica en la que el parasit mata l'hoste amb el temps. És un cas extrem de depredació, ja que els depredadors normals maten la presa i la consumeixen, però els parasitoides acaben matant la presa al final d'un cicle, quan ja han completat el seu desenvolupament.


És el cas de les vespes solitaries, de la família Sphecidae i Pompolidae. Aquests himenòpters ataquen les aranyes. Paralitzen la seua presa punxant-la amb el fibló i inoculant-li un verí. L'arrosseguen fins un forat al terra que empren com a niu. I allà comença l'infern per a la indefensa aranya.

La vespa posa el seu ou sobre l'aranya, i en ella (i d'ella) es desenvolupa la larva. La larva s'alimenta de l'aranya, evitant consumir-ne els òrgans vitals, i així mantindre viva la presa, que a més d'aliment també li dóna escalfor i protecció. Abans de convertir-se en nimfa, la larva consumeix completament l'aranya. Muda dins de l'hoste, del qual només en queda un feble tegument.

La vespa solitària, xunga amb ganes.

Un altre cas el tenim amb aquest jove (només té 33 anyets, gairebé és un adolescent).
Representa un espècimen de Dropus extremis, molt abundant a tot el continent.

La subespècie Dropus extremis academicus primer comença repetint cursos i canviant d'estudis, amb l'empara de la confusió juvenil i la manca d'informació. Després, un cop encarrilada la carrera, se la pren amb calma, compensant la lentitud amb bones notes. Participa en tota mena de tancaments, manifes i mogudes estudiantils. I fa l'erasmus de rigor. I una vegada ha finalitzat la carrera, un inacabable reguitzell de post-graus, seminaris i màsters li permet seguir uns quants anys més vivint de la seua presa. La manca de sortides laborals que té la seua formació, li permet rebre compensacions extres per part de la paralitzada víctima.

La subespècie Dropus extremis farrerus aprofita la precarietat laboral i la dificultat per accedir a l'habitatge per a gastar-se tots els seus ingressos en narcòtics, puix les funcions nutricionals bàsiques ja les cobreix la víctima.

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Estudis recents mostren algunes pautes etològiques Dropus extremis. Per exemple: no només viu de la presa mentre viu i treballa, també mentre aquesta cobra la jubilació i fins i tot després de la mort de la presa. Fan creure a les autoritats que la presa és analfabeta i que ha de signar rebuts i factures amb la seua empremta digital. Quan mor la presa, el Dropus extremis n'amputa el dit amb el que signa i aprofita la resta de la carn per a fer una barbacoa. Sí, les estadístiques que diuen que l'esperança de vida dels catalans creix són errònies; es basen en dades de morts que aparenten seguir vius per a cobrar-ne la seua pensió.

A l'hora de reproduir-se, el Dropus extremis cerca una parella amb l'únic requisit de la proximitat. Així les preses compleixen la funció de nodrir les cries. És el que en llenguatge científic anomenem "avis que fan de cangur dels seus nets".

Strangers in the subway

Avui ha tornat a passar. Un cop més, i ja en van més de cent, m'ha saludat una persona que no he reconegut. O que directament no conec, no ho sé. Era un noi jove i elegant. La conversa només m'ha permès esbrinar que la persona eixa viu a Sant Cugat del Vallès.

Per més que hi pense, no en trobe la resposta. Qui és eixe home?

De moment he trobat dues possibilitats:

1) A primera hora del matí, jo vaig molt clapat, avui estic gripós i, a sobre, sóc miop. Ja és tot un miracle que hagi estat capaç d'arribar a la feina.

2) El Club Bilderberg té un pla secret de domini mundial mitjançant un exèrcit de clons. I jo en forme part. La URSS no ha desaparegut, sinó que està oculta al Desert dels Monegros. El KGB no s'ha dissolt, s'ha reconvertit en el Nàstic de Tarragona. Els milers de clons meus estan esperant un senyal per a iniciar l'atac. Ens comuniquem mitjançant missatges encriptats, als blogs d'estudiants de Filologia Bantú o en els Fòrums de futbol i macramé (depenent de si és un dia parell o senar). La nostra arma secreta és tan secreta, que fa dos mesos que la busquem i encara no l'hem trobada.

No sé, ja em direu quina hipòtesi teniu.

Per cert, on són les meues pastilles?

Reflexions migratòries de cap de setmana

Fa dues setmanes, a la ciutat de Vic, la Plataforma per Catalunya celebrava el seu Congrés Nacional. No especificaven de quina nació es tractava, però gairebé és preferible no saber-ho.

Aquest cap de setmana, a la ciutat de Barcelona, s'ha celebrat la Festa del Dia del Migrant. Amb gran èxit de públic, format per immigrants, polítics i pessebristes parainstitucionals (blah blah blah... malbaratament de diners públics... blah blah blah... la crisi...).

Casualment, la festa s'ha celebrat el mateix cap de setmana en el que el neonazi Irving visitava Barcelona. Casualment, la festa s'ha celebrat el mateix cap de setmana en que es feia públic el fracàs del Pla d' Accés d'Immigrants al Cos dels Mossos d'Esquadra. I casualment, la festa s'ha celebrat mentre el ministre Celestino Corbacho aplica el seu Pla de Retorn Voluntari.

Aquest és un dels rètols publicitaris de l'esmentat Pla:

Però jo crec que seria sincer i efectiu aquest:

Al cap i a la fi, si només tres immigrants han passat el procés selectiu per a fer-se Mosso (mossa, eren dones), és millor tindre'ls a Palau donant-li el toc United Colors of Benetton al President Montilla (que falta li fa, pobret si n'arriba a ser de gris i sossu).

Per si algú no coneix el Haider Osonenc:

"Som una generació afortunada. Hem vist caure el Mur de Berlín, hem vist com s'ensorraven les Torres Bessones, ara ja només ens quedava per vore un xarnego parlant en contra de la immigració" Josep, l'home que descansa.

Cap de setmana de llibertats i expressions

Aquest cap de setmana la Llibertat d’expressió ha tornat a estar en qüestió.

- Manuel Fraga, l'ex-ministre franquista que fa divertits jocs de paraules amb el verb penjar.
- Iñaki de Juana, l'ex-pres d'ETA veu com un jutge de Belfast ha de decidir si el fet d'haver escrit (presumptament) una carta on parlava bé d'un amic ja mort (l'etarra Txomin Iturbe) és un delicte pel qual el poden extraditar, i empresonar dos anys. Parlar bé dels difunts és molt lleig. Jo prohibiria els funerals clàssics i els canviaria per un/a stripper fent un numeret sobre el taüt.
- Joan Tardà, el full parroquial de Palau de Plegamans és l'únic mitjà que no l'ha criticat. Val a dir que aquest full parroquial fa cinc anys que va deixar de publicar-se.
- Pedro Castro, el batlle de Getafe que ha titllat de "tontos dels collons" els votants del PP. Tenint en compte que a Getafe, com a tota la Comodidad de Madriz, el PP sempre supera el 45% dels vots i sovint és la força política més votada, caldrà concloure que els madrilenys són, majoritàriament, tontos dels collons.
- David Irving, "historiador" que nega l'Holocaust i que afirma que en temps de Franco, a l'estat espanyol es respirava una gran pau. Supose que es referia a la pau dels cementiris. Malgrat el Barça-Madrit, els Ultras Sur no anaren la Llibreria Europa a escoltar-lo. Igual és que no tenen el costum d'anar a llibreries. Val a dir que entre els assistents hi havia més periodistes i mossos d'esquadra que "públic normal". Les mentides de David Irving són un delicte? Algú amb dos dits de front se'l creu?

En fi, que altres parlin per mi:

penjar per a ponderar?

Serà que tenim el rei de bastos?

Enllaços a les imatges

Nestor: http://www.dissenyirauxa.com/

Puigbert: http://puigbert.blogspot.com/

El Web Negre: http://www.elwebnegre.com/

El XISRIMZU no m'ha convidat

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Els propers dies 15, 16 i 17 de desembre es farà a Barcelona la Trobada Euromediterrània sobre Gestió de la Diversitat Religiosa en l'àmbit municipal: de la pluralitat al pluralisme, organitzada per la Xarxa Internacional Sobre Religions I Mediació en Zones Urbanes (XISRIMZU). L'esdeveniment tindrà lloc en el marc incomparable del Museu Picasso.

Incomprensiblement, el Mestre Matisyahu i jo no hem estat convidats. No és la primera vegada que passa. I no serà l'última. Molt em temo que, per pura enveja, ni el Matisyahu ni jo serem mai convidats a esdeveniments d'aquesta mena. Una veritable injustícia!

No cal que us parli del meu Consultori Religiós, eina indispensable d'ajuda psicològica, superació personal, confort espiritual i convivència religiosa. Ací teniu l'enllaç:

http://descans.blogspot.com/consultori-religios

Si us fa mandra llegir, podeu mirar-vos aquest videoclip de tres minuts del gran Matisyahu:





Em pregunto com s'ho faran els del càtering per a oferir plats variats respectuosos amb totes les prohibicions religioses.

Anagrames republicans

Fa cinc anys que ERC va signar el Pacte del Tinell i va formar un govern catalanista d'esquerres amb el PSC-CpC i ICV-EUiA (conegut com el trist-partit). Fa cinc anys que ERC es troba en el punt de mira de la Brunete Mediàtica, dels convergents, dels pijo-progres, de la caspa celtíbera i del Grup Godó.

Faci'n el que faci'n, digui'n el que digui'n, els dirigents d'ERC seran atacats ferotgement. Ja que la llibertat d'expressió no és igual per a tothom, jo proposo que els dirigents d'ERC, com el Joan Tardà, diguin el que pensen emprant anagrames.

Alguns exemples:

Fora les forces d’ocupació!

E fera! ou d’oca i porcs flocs

(imagineu-vos el Joan Tardà en un restaurant, demanant-li al cambrer de primer, un plat típic com ous d'oca, i de segon, un invent del Ferran Adrià: porc esferificat i deconstruït fins a semblar un floc de neu)

Mori el Borbón i visca la República!

Eep! Birra, burbon i cola... millor VISA

(després de sopar, el Joan Tardà fent unes copes amb uns amics, i pagant ell amb la seua targeta de crèdit)

Canya contra Espanya, visca Terra Lliure!
A ca la verra, nap entra cony i cul... s’estira ya!

(Joan Tardà proposant un lloc on anar després del sopar i les copes)

Les crítiques seran igual d'infundades, però riurem una estona.

Nadal post-industrial

Corren rumors que alguns catalans estan pintant la cara de grans empresaris i polítics al seu Tió.



Ves-te'n, a casa ves-te'n, si ets de Nissan.

EL WEB NEGRE

Un verb de la segona conjugació

Nosaltres només teníem 13 anys. Al nostre col·legi decidiren ensenyar-nos informàtica, ves quina cosa. En eixa època, pels nens de la nostra edat, recomanaven els llenguatges BASIC i QBasic.

Un dels exercicis era fer un petit programa que et digués a quina conjugació pertany cada verb. Empràvem les instruccions Input, If Then Else i Right$. Aquesta darrera, Right$, era la clau, ja que identificava els caràcters de text per la dreta.
Si Right$(2) era igual a "ar" el verb era de la primera conjugació. Si Right$(2) era igual a "er" o "re", llavors el verb era de la segona conjugació. I si Right$(2) era igual a "ir", aleshores es tractava d'un verb de la tercera conjugació.

En el moment de provar el bon funcionament del programa, el professor ens va demostrar que Schuster era un verb de la segona conjugació. I que els ordinadors són màquines sense personalitat, que apliquen programes acríticament.

En fi, dissabte derbi del segle, oi?

Reflexions científiques de cap de setmana

La micologia és una ciència sorprenent i fascinant. Tant fascinant i sorprenent, que en comptes d'estudiar els micos, estudia els bolets.

Reflexions constitucionals de cap de setmana

Tinc una sospita. Tothom (PP, P$O€, CiU, IU...) està d'acord en que cal reformar la constitució. Però fa anys que en parlen i no es posen d'acord. Quina n'és la causa? Quines són les raons?

Jo crec que un dels obstacles per reformar la Carta Magna és el dia de la seua aprovació. Estic convençut que els valencians volen que el referèndum de la reforma es faça un 10 d'octubre, i així assegurar-se un bon pont amb la Diada i la Hispanitat. Segur que a la Comodidad de Madriz volen que la reforma s'aprove un 4 de maig, i així tindre un bon aqüeducte amb el dia del Treball i el dos de maig. I així a cada comunitat autònoma, segons com cauen els festius.

Què no us enganyen amb els debats competencials, el Senat o la successió al tron (tots sabem que el millor hereu per a la corona és el Jaime de Marichalar): El principal obstacle per a la reforma constitucional es troba als fulls del calendari.

Article 119

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Probablement, molts de vosaltres estareu preparant l'estampida del pont de la Putíssima Constitució. M'alegre per vosaltres, pel turisme interior i per la reactivació econòmica.

Alguns, per ideologia o per economia, us negueu a gaudir d'uns dies de descans. Uns i altres hauríeu de llegir-vos la Constitució de la URSS del 1936. En el seu article 119 proclama el Dret al Descans. Stalin no només era un criminal, també tenia un cínic sentit de l'humor. Ací teniu l'enllaç http://www.eroj.org/biblio/stalin/consti36/consti36.htm

I si us fa mandra llegir, podeu mirar-vos aquest vídeo que només dura un minut i mig.

Contra el feisbuqueig 2, la lluita continua

Benvolguts conciutadans, ací teniu algunes propostes per a campanyes feisbucaires. Crec que us poden ser d'utilitat per acabar amb la plaga

Àmbit socio-tecnològic:
- Uneix-te al grup Volem agulles hipodèrmiques i dispensadors d'EPO al Bícing.
- Uneix-te al grup Salvem les Humanitats, exigim el Facebook en llatí.
- Uneix-te al grup Ecologistes a favor dels cementiris nuclears, l'aparició de noves espècies mutants compensarà les extincions que ja hem provocat.

Àmbti socio-cultural:
- Uneix-te al grup Enviem Joan Lluís Bozzo a la presó.
- Uneix-te al grup Volem bukkake al Teatre Nacional.
- Uneix-te al grup El millor llibre de personatges que s'ha escrit mai és la Guia Telefònica de Mèxic DF.

Àmbit socio-sanitari:
- Uneix-te al grup La Seguretat Social ha de pagar els tractaments contra l'alopècia.
- Uneix-te al grup El logodepa egaxera els meus prolebmes de palra.
- Uneix-te al grup El fist-fucking és una teràpia preventiva per al part sense dolor.

Endavant les atxes! (encara que siguin mudes)


La lluita continua!!

Tres en un (gags a la rumana?)

Benvolguts lectors, i benvolgudes lectores, avui no parlaré de lubricants ni de calamars, sinó d'humor. Tres gags sobre un mateix anunci del govern romanès, crec que ja el coneixeu.

La versió del Polònia:



La versió d' El Web Negre:



La versió d'en Haller:



Ja em direu quin us fa més gràcia. Jo, si voleu, us puc dir quin heu pagat i quins us han sortit de franc.

Contra el feisbuqueig

La campanya contra els abusos en el feisbuqueig continua. Segons m'informen, alguns activistes ja han començat la clonació de plastes. De moment n'han colant dos: un pesat dels moviments socials i un que es pensa que és un gran comunicador.

Per a continuar a contraofensiva, us adjunte algunes anotacions que podeu emprar en les actualitzacions d'estat:

Àmbit socio-econòmic:
- Estic refundant el capitalisme
- Estic refundant el feudalisme
- Estic refundant l'esclavisme

Àmbit científic:
- Estic resolent la Conjectura de Poincaré
- Estic solucionant la Hipòtesi de Riemann
- Estic calculant la quantitat d'aigua que hi ha al subsòl de Mart

Àmbit familiar:
- Estic endreçant les dentadures postisses dels avis, per ordre alfabètic
- Estic fent vudú amb la foto de l'ex-marit de la tieta Gertrudis
- Estic falsificant el testament dels meus pares, i també la recepta de Gall Dindi Esferificat i Deconstruït

Si el present és lluita el futur és nostre

Coneix els fets i les persones

L'actual Consellera de Justícia, i anterior Consellera d'Interior, Montserrat Tura, ha elogiat la professionalitat dels tres Mossos d'Esquadra condemnats per torturar un detingut. I vol una revisió del cas.

El que més em preocupa és la frase de la Consellera "conec bé els fets i les persones". Entenc que vulgui defensar el Mossos i que digui una frase tipus "conec bé aquestes persones i no les crec capaces d'una cosa així", o "conec bé el Cos dels Mossos, i seleccionem persones incapaces de fer mal els detinguts". Però no, la senyora afirma que coneix bé els fets. Tenint en compte que els maltractaments es van donar al lloc de la detenció, al cotxe patrulla i a la comissaria; i que en els dos primers indrets no hi ha càmeres, hem de sospitar que la senyora Tura hi era? La Consellera Tura ho va veure tot!?

Ja posats, podria dir coses com aquestes:

- Conec bé les persones i les eines, i amb un kubotan no es poden fer lesions com les que es denuncien.

- Conec bé les persones i les tècniques, i el doble cop de puny frontal de full contact, no provoca ferides com les que presenta el detingut.

- Conec bé les persones i les drogues, i quan els meus Mossos van col·locats d'MDMA es posen dolços i amorosos, no pas violents.

- Conec bé les persones i els animals, i quan un ésser infrahumà, com un romanès en aquest cas, rep quatre hòsties, s'atxanta i calla.

Senyora Consellera, per un mòdic preu jo li faig d'assessor d'imatge.

Per què ara i no abans

Fa uns anys, el meu benvolgut Nicolau em deia que escrivís un blog. Fa dos mesos i mig el vaig obrir. I ara molta gent em fa les mateixes preguntes: "com és que no ho havies fet abans?", "com és que has trigat tant?".

Crec que aquesta és la resposta:
http://orsai.es/2008/11/una_charla_sobre_la_muerte_de_los_blogs.php

DL50

Allò que defineix un verí és la dosi. A partir d'una determinada quantitat, una determinada substància esdevé tòxica. En toxicologia s'empra com a referència la DL50, que vol dir Dosi Letal per el 50% de la població.

Un exemple el tenim amb la morfina. La dosi terapèutica de morfina oscil·la entre els 8 i els 15 mil·ligrams. Per exemple, en cas d’infart o d’edema pulmonar, s’administren de 2 a 6 mil·ligrams lentament per via intravenosa en 5 ml de solució salina. En canvi, quan el que es vol és un “ús lúdic” la dosi pot augmentar fins els 15 o 25 mil·ligrams, segons la tolerància del consumidor. La DL50 de la morfina es troba en 1.9 grams (1900 mil·ligrams). És a dir, en petites quantitats, els metges empren la morfina per a tractar els malalts, en canvi, en doses més elevades, la morfina esdevé una droga mortal.

Un altre exemple el tenim en l'actor i cantant Bruno Oro. És guapo, simpàtic i té una veu bonica. És un bon actor i ho demostra. Té una bona veu, i pot arribar a ser un bon cantant Però si se n'abusa, el Bruno Oro pot deixar de ser una paio simpàtic, un sex-symbol italo-català, i esdevenir un plasta.

Entre el Minoria Absoluta, el Vinagre, el cinema i els concerts a l'Auditori podem acabar empatxats de Bruno Oro.

Evitem la sobredosi, donem-li vacances al Bruno!

Tancades estudiantils

Molts estudiants d'aquest país estan preocupats pel Pla de Bolonya i les tancades a les facultats continuen. Tenia pensat titular aquest escrit Estudiants a la bolonyesa o a la napolitana? però no m'ha fet el pes.

Una de les queixes dels estudiants és que, amb el nou sistema de titulacions, la conversió de les llicenciatures a graduats provocarà una precarització del mercat laboral. Més precarietat? Jo entenc que vulguin passar més temps a la bona gespa del campus, però sincerament, reduïr la càrrega lectiva dels estudis no té per què ser roí. Al cap i a la fi, en aquest país, triomfa molta gent amb talent que mai ha anat a la universitat. Ni falta que els hi fa!

Bé, espere que les tancades i acampades al campus siguin profitoses

Precarietat universitària?

Aniversaris i Astrologia

Aquest diumenge és l'aniversari d'una bona amiga de Girona (l'anomenarem L). I, casualment, també és l'aniversari d'una ex-xicota meua d'Elx (l'anomenarem E). Per una d'eixes coincidències de la vida, tant l'L com l'E van neixer el mateix any, el mateix mes, el mateix dia i, em sembla, a la mateixa hora.

No crec en l'astrologia, però he d'admetre que tenen moltes coses en comú:

- Són dues dones extraordinàriament intel·ligents.
- Són dues dones molt esforçades, sacrificades i treballadores.
- Són dues dones molt guapes.
- Totes dues són la germana gran d'una família de cinc fills.
- Totes dues han sabut prendre decisions difícils.
- Totes dues han hagut de superar dures circumstàncies adverses.
- I totes dues tenen... ara no recorde ben bé el que... un parell d'assumptes en comú... d'eixos importants, però ara no recorde exactament de que es tractava...






Bé... ja faré memòria.

PER L'AMOR DE DEU! 06

Benvolgut Professor Josep:

Sóc una mare responsable i un xic patidora. Tinc dos fills, de setze i divuit anys, que em neguitegen. Si bé és cert que jo sempre he vetllat per la higiene capil·lar dels meus nens, que s’hagin rapat el cabell al zero em sembla excessiu. Sempre he promogut l’hàbit de la lectura, eina clau pel desenvolupament intel·lectual, però darrerament li practiquen un culte exagerat a la novel·la d’ Anthony Burgess La taronja mecànica, tot lluint-ne samarretes al·legòriques. Sempre els he animat a practicar esport, font de vida i salut, però actualment només semblen interessats en el beisbol, l’hoquei i el golf, ja que a casa només acumulen bats de beisbol, estics d’hoquei i pals de golf.
Ahir tornaren a casa amb petites ferides pel cap i la cara. Ells em digueren que no patís, que havien estat practicant el seu esport preferit.Sóc patidora de mena, ho admeto, però no creu vostè que els meus nens estan anant per un camí errat i perillós? Com ho puc saber? Què he de fer?

Atentament,

Maria Lluïsa F. una mare sacrificada i patidora


Benvolguda Maria Lluïsa:

El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta. Un cop més, a les sagrades escriptures trobem les referències que ens calen. Mira si no que ens diu un dels meus llibres preferits, el Levític, capítol 13, versets del 40 al 44:
»Si un home perd el cabell i es torna calb, és pur. Si li cau el cabell de la part del front i queda mig calb, també és pur. Però si a les parts afectades per la calvície, sobre el crani o a la part del front, li surt una nafra d’un to blanc vermellós, vol dir que en aquesta part se li està formant una afecció de tipus leprós. El sacerdot l’examinarà i, si comprova que el mal presenta una inflamació d’un to blanc vermellós sobre el crani o a la part del front, semblant al d’una afecció leprosa de la pell, vol dir que és un leprós. El sacerdot el declararà impur. Té lepra al cap. »

Així doncs, el que cal és portar aquests nois davant d’un rabí per a que els examini. I un cop ben repassats, el rabí els diagnosticarà lepra. I amb els leprosos és ben clar el que cal fer: expulsar-los ben lluny. Capítol 13, versets de l’1 al 3
»El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: 2 –Quan a algú li surti una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa a la pell que facin preveure un cas de lepra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus descendents sacerdots. 3 El sacerdot procedirà a l’examen del mal; si la pell presenta una cavitat i el pèl de la part afectada pren un to blanquinós, es tracta d’un cas de lepra. Després que el sacerdot l’haurà examinat, el declararà impur. »

Si els teus fills presenten cap objecció, avisa’m. Aplicaré el que diu l’Apocalipsi, capítol 2, versets del 27 al 29:
“perquè els governin amb una vara de ferro com qui esmicola els gerros de terrissa. Aquest és el poder que he rebut del meu Pare. I els donaré també l’estel ardent del matí. Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.“

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Llicència per a matar llicències

Aquest cap de setmana han coincidit tres esdeveniments aparentment inconnexos, però que en realitat estan estretament relacionats:

1) La no renovació per part del C.A.C. de les llicències de Girona i Lleida a la C.O.P.E.
2) L'estrena de la darrera pel·lícula del James Bond
3) La novena Assembla Nacional d'ICV.

Els de la COPE s'ho han pres molt malament i han omplert les seues emissions de falques reivindicatives. En una s'escolta L'Estaca de Lluís Llach i una crida a la llibertat d'expressió, en una altra es sent una retransmissió de Radio Espanya Independent "la Pirinenca" (emissora dels comunistes catalans i espanyols a l'exili, en temps de Franco) i una proclama contra la tirania. Podria semblar que van amb unes copes de més, però darrerament la dreta està revolucionada. Ara fins i tot nacionalitzen la banca!

Hom podria pensar que tot això del CAC i les llicències no està del tot ben muntant. Ja sia per TV3 al País Valencià, o per la COPE a Girona, sembla que això d'assignar les llicències a dit està fora de lloc i afavoreix les arbitrarietats i les injustícies.
Al cap i a la fi, quan algú vol publicar un diari bé que paga pel paper i la tinta que necessita, oi? I quan es treu un diari electrònic, també es paga el registre i l'allotjament web, no? Vull dir que aquests mitjans no esperen a que l'administració els hi subministre el suport físic sobre el qual emeten, el paguen i prou.

Tenint en compte que l'espai radioelèctric és limitat, el més coherent fóra fer una subhasta pública de llicències. Qui vulgui emetre, que pagui. I si no, que calli.

Però és clar, això seria massa fàcil per un país -i una classe política i funcionarial- com la nostra. Ja posats a caure en errors, arbitrarietats i complicacions innecessàries, jo propose nous mètodes d'adjudicació de llicències. Idees que deixe sobre la taula:

1) El Gran Hertziano. Real·liti xou on els aspirants a emportar-se llicències de ràdio i televisió conviuen en una casa plena de càmeres, es barallen, s'enamoren, es nomenen i el públic vota via SMS. Us imagineu el Lossantos, el Luis del Olmo i tota la trepa junts? Quin morbo!

2) El Boquesmolt. Adaptació del concurs El Bocamoll. En aquest cas, guanyarà el concursant que parli pitjor el català. Per a saber qui destrossa més la llengua d'Ausias Marc, es disposarà d'uns quants filòlegs de l'IEC. Qui provoqui més danys cerebrals entre els lingüistes, guanya.

3) El Diari de Putrícia. Adaptació del programa vespertí de testimonis humans. En aquest cas, el locutor/director d'emissora que expliqui la història més sòrdida, guanya una llicència.

Amb llicència per a matar llicències!

En tot cas, no deixa de ser casualitat que hagen fet la seua Assemblea Nacional eixos que, ara fa cinc anys, afirmaven que "El canvi de debò és que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet". Un lustre més tard podrien ampliar les seues propostes:

- Que el wiski de garrafot torne a tindre gust de wiski de garrafot.
- Que la marihuana torne a tindre aroma de marihuana.
- Que les emissores de ràdio fatxes tornen a sonar com a emissores de ràdio fatxes.

Amb despatx i cotxe oficial de debò!

Muntanyes nevades

Avui diumenge finalitza el Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló. La majoria de pel·lícules projectades, així com les exposicions i els debats, tenien un denominador comú: els efectes del canvi climàtic a les regions muntanyenques.

Segons els experts, ací als Pirineus el canvi es traduirà en hiverns més curts i amb menys neu. I això pot ser molt dolent per a l'economia de territoris com la Vall d'Aran (Val d'Aran en occità). També s'ha explicat com aquests canvis poden afectar la fenologia de les espècies que hi viuen (la fenologia és la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius). Segons els experts, en el cas d'animals com els óssos, això voldrà dir una hibernació molt més curta i períodes de zel molt més llargs i intensos. Arribats a aquest punt no he pogut evitar pensar en l'óssa Hvala, protagonista dels informatius fins fa dues setmanes, i treure un parell de conclusions:

- Canvi de model turístic. Si els aranesos ja no poden treure profit de la neu, caldrà que replantegin el seu model turístic. No tindran pistes d'esquí, però en canvi tindran una ossa que estarà en zel set mesos a l'any. Quina oportunitat per a fer negoci amb el turisme sexual! Ja veig els anuncis de Baqueira-Beret: "joveneta, grassoneta, peludeta i catxonda. Vine a fer-me uns eslàloms"

- Identitat aranesa. Jo sempre havia cregut que els aranesos eren occitans. Però ara he descobert que, en realitat, els aranesos són georgians: a la que veuen un osset, agafen l'escopeta i van a matar-lo.

Els isòmers

Anomenem isòmers els compostos que tenen idèntiques fórmules moleculars però que es diferencien en la naturalesa o ubicació dels enllaços entre els seus àtoms, o en l'ubicació dels seus àtoms a l'espai. Aquestes diferències en la forma fa que sovint els isòmers tinguin característiques físiques diferents, tot i que els elements químics que el composen siguin els mateixos i estiguin en la mateixa proporció.

Un exemple d'isòmers el tenim en el grafit i el diamant. Tot i que ambdós compostos tenen la mateixa fórmula química -C, carboni pur- difereixen en la seua estructura. I per això el grafit és negre, tou i abundant, mentre que el diamant és translúcid, dur i escàs. I lògicament, és molt més car el diamant que el grafit, uns 10.000 cops més car. I per això hi ha gent que paga per un anell de diamant, però encara no es coneix cap persona que tingui als dits anells de grafit.

Un altre exemple d'isomeria el trobem en les botifarres. Són molts els bars i restaurants d'aquest país que, a l'hora de preparar una botifarra l'obren en canal, deixant-la obscenament desmanegada. Amb aquesta acció, l'embotit elaborat farcint un budell de porc o de boví, deixa de ser botifarra i esdevé un altra cosa que no té les característiques pròpies de la botifarra.

La darrera vegada que vaig preguntar per què ho feien, el cambrer-cuiner m'etzibà "lo hassemo hassín pa que se cuessa mejó". "Tol mundo lo hasse" afegí l'andova.

És per això que us proposo que, cada vegada que algún terrorista gastronòmic torni a cometre aquest atemptat, vosaltres actueu en conseqüència i li aboneu a preu de grafit allò que hauria pogut ser un diamant. Unes 10.000 vegades menys que el preu que apareix a la carta del restaurant.

Cap de setmana de cinema

Si et mous per la comarca del Barcelonès, o pel Pla de l'Estany, aquest cap de setmana és de cine.

Badalona: Festival de Curtmetratges Filmets. Web oficial.
Banyoles: Festival de Cinema Social. Web oficial.
Liceu Francès: L’Alternativa, Festival Internacional de Cinema Independent de Barcelona. Més info.
Sants: Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants. Web oficial.

De propina, 40 segons de terror: http://www.cotxeres.org/marato/Marato_2008.avi

Excuses de massabenpagat

Parlem d'excuses de malpagador per a referir-nos a eixos arguments inconsistents i pobres que pretenen justificar un incompliment. Tenint en compte el que ens costen la RENFE i l'ADIF, crec que ací hauríem de parlar d' excuses de massabenpagat.

Ahir, la xarxa de Rodalies de Barcelona tingué retards a causa del fred. Segons sembla, el sistema de senyalització de Sants fallà a causa de les baixes temperatures. A Sants, com a la resta de l'Àrea Metropolitana, les temperatures oscil·laren entre els 10ºC i els 16ºC. Això és fred? Què passa, que les peces les fabriquen al Senegal i allà, amb 10ºC ja van amb abric i bufanda?

Com que sóc solidari i generós de mena, ací adjunte algunes excuses per a que els d'ADIF i RENFE puguen justificar retards, mancances i tota mena d'errades:

- Massa calor. Les peces les fabriquen a Lapònia, i allà no estan preparats per a temperatures superiors als 15ºC. S'ha fos la catenària en un infern de setze graus.
- Massa humitat. El cargols que aguanten els rails els fabriquen al Sàhara. Per culpa de l'humitat que hi ha al Maresme, es rovella i es trenca tot.
- Massa sequedat. El condensador dels semàfors el porten directament de l'Illa de Pasqua (Rapa Nui) i amb la sequedat que hi ha a Manresa, s'enyora i s'espatlla.
- Daltonisme. La política d'inclusió social i integració de minories marginades que practica la RENFE es basa en contractar daltònics per a conduir els trens. I és clar, no poden distingir si el semàfor està en verd o en vermell. Provoca molèsties, sí, però els catalans hem de ser solidaris!
- Toponímia perversa. El centre de control de trànsit ferroviari es troba a Madrit (capital dels Països Castellans), i per culpa del nacionalisme excloent dels catalans, hi regna el caos. Per exemple, quan el cap de control diu "Tapón en Vic", l'operador entén que s'ha de posar el tap al boli Bic; quan el cap de control diu "Salida Montgat", hi ha una administrativa que se sent ofesa i diu "No soy monga, ni voy tan salida, joer". I això per no parlar de les dificultats per a pronunciar més de tres consonants en una sola síl·laba, com "Sants".
- Poc suport. Si els futbolistes i els cantants poden justificar una mala actuació per la fredor i la manca d'entrega del públic, els ferroviaris també ho poden dir. "Amb uns passatgers tan apàtics, que no animen ni donen caliu al tren, un no treballa motivat".

Si a algú se li acut alguna més, que ho diga. Segur que els de Fomento ens ho agrairan. Antes partía que doblà!

Lectura franquista del franquisme

Com cada any, aplega el 20N i tots els mitjans de comunicació fan un especial sobre el franquisme. Tots els antaradillus fan la seua anàlisi, comentat i valorant com ha canviat aquest país.

Un servidor no serà menys, però intentarà ser una mica més original. Com que fer una anàlisi del franquisme en clau d'esquerres, o independentista, o de simple defensa dels Drets Humans, ens donaria un resultat molt previsible, intentaré fer una anàlisi en clau franquista del franquisme.

Bé, en què consistia el franquisme? Què defensaven, què volien els anomenats franquistes? Es podria resumir en cinc punts:

1) Unitat nacional. Espanya una i no 51. Un gran Imperi. Res d'autonomies ni separatismes.
2) Anticomunisme. Creuada contra el comunisme. Neteja de rojos. Espanya havia de ser de dretes.
3) Catolicisme. Espanya serà catòlica o no serà. Per l'Imperi vers Deu. Cabdill d'Espanya per la Gràcia de Deu. L'única religió vertadera.
4) Defensa dels valors tradicionals. La família és el primer. Honor i Tradició. Les coses es fan com Deu mana. Les coses com sempre s'han fet.
5) Llei i ordre. Llei de Dropos i Maleantes. Defensa de la Decència. Carrers nets i segurs.

Doncs bé, el resultat de quatre dècades de règim, molt resumidament, fou aquest:

1) Pèrdua del 40% del territori. Espanya va minvar de 841.000km2 a només 504.000km2. Franco va perdre gairebé totes les possessions africanes d'Espanya. Guinea Equatorial, el Rif, la Jebala, Cap Juby, Ifni, Sàhara Occidental... fins i tot va perdre les 10 hectàrees de l'Aeroport de Gibraltar!

Si hagués viscut cinc anys més, els marroquins ja tindrien Melilla i Perejil. Si hagués viscut 10 anys més, Ceuta i Canàries serien ben mores. I si hagués viscut quinze anys més, amb tota probabilitat, Catalunya i Euskadi ja serien independents.

2) Multiplicació dels comunistes. A les eleccions del febrer del 1936, el PCE només obtingué el 3.5% dels vots. Els altres grups comunistes eren marginals i extraparlamentaris. Quatre dècades perseguint rojos, i el que va aconseguir és que els comunistes es plantessin a les eleccions del 1977 amb el 10% dels vots, i el 1979 amb el 12%. Fins i tot els fills de la burgesia es feren comunistes! En temps de Franco, fins i tot el Jiménez-Losantos eren revolucionari i melenut.

3) Sectes. El 1936 només una petita minoria d'estrangers era protestant. Budisme, hinduisme i taoisme eren coses rares i desconegudes per a la gran majoria. Els guiris, els ye-yes i els hippies ompliren el país de religions desconegudes, i també de sectes de tota mena. Algunes de ben xungues, gairebé totes instal·lades a lloc ben turístics.

4) Drogues, nudisme i mariconeig. Amb l'excusa dels turistes i les divises, s'omplí tota la costa d'escandinaves en bikini. I després del bikini, la platja nudista. I amb la platja, la guingueta, la discoteca, els porros i l'LSD.

I a sobre La Legión, els seus soldats preferits, eren una colla de porreros i puteros que donaven mal exemple als joves que feien el servei militar.
5) El Vaquilla. Sense ensenyament, amb un urbanisme salvatge, amb alcaldes, jutges i policies corruptes, el pitjor que es pot fer és prohibir els anticonceptius i promoure la natalitat. No ens hem d' estranyar que els anys 70' apareguessin personatges com el Torete o el Vaquilla.

En resum: des d'un punt de vista franquista, Franco fou un inútil!

Això sí, abans que hi hagués Rock Radikal Basc, hi hagué Jota Fatxa Hardcore.

Anàlisi estadística

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores
seré breu i concís analitzant les darreres enquestes:

1) Ara que ja han votat, quina figura política dels E.U.A. enyores més? Ha guanyat Monica Lewinsky amb el 39% dels vots. En segon lloc queda la Sarah Palin, miss Alaska 1984, amb el 36% dels vots. En ter lloc tenim en Lee Harvey Oswald amb el 18% dels vots.

La conclusió els que els lectors d'aquest dietari electrònic són capaços d'oblidar el seu antiamericanisme visceral, sempre i quan algú dels EUA els demostri les seues virtuts i bones intencions. Els lectors volen fets, no paraules (sobretot si els fets omplen la boca de tal manera que impossibiliten les paraules).

2) Què farà més por aquest Halloween? Triple empat entre els Fantasmes motoritzats, les Mòmies del franquisme i els Zombis de la metadona. A poca distància queden les Bruixes que venen castanyes i els Vampirs financers.

La conclusió els que els lectors d'aquest blog, posats a patir una crisi de Ca l'Ample, prefereixen endeutar-se de mala manera per a comprar-se un cotxàs ben potent, una bona xutada de drogues i dedicar-se a anar a tota castanya atropellant franquistes jubilats. Una manera divertida i barata de fer Memòria Històrica i Justícia Poètica. Que n'aprengui el Garzón!

3) Al final, qui creus que té la culpa de tot plegat? Ací tenim un empat a quatre bandes entre els Ecologistes, els Taxistes, Yoko Ono i la Unió Esportiva Lleida.

La conclusió és que els DEF CON DOS no anaven del tot errats. En tot cas, s'oblidaren d'afegir que la nipona és sòcia de Greenpeace (cosa sabuda), té un abonament de tribuna al Camp d'Esports de Lleida (i a sobre és membre de la penya Lo Marraco) i que es guanya uns calerons portant turistes per Tokio (al Japó, país civilitzat, no tenen SGAE i no es pot viure del cuentu de ser vídua d'un famós cantant).

La següent enquesta va per vosaltres:
Què t'agrada més del meu blog?

Doble triomf de Joan Saura

El Conseller d'Interior i Relacions Institucionals (C.I.R.I.) i Conducător d'ICV, Joan Saura, ahir va triomfar per partida doble.

Mentre els seus Mossos d'Esquadra protegien els edificis més emblemàtics del proletariat català (la Borsa i el Banc d'Espanya), el company de l'antisistema Imma Mayol guanyava les primàries del seu partit. Tot i ser l'únic candidat a presidir Joan Saura, fou reelegit president del partit amb el 83,7% dels vots. En contra votaren un 5,6% dels 8.000 militants, i en blanc, un 10,8%. Dilluns, en l'última secretaria política abans de la 9a Assemblea Nacional, se'n formalitzarà el nomenament. La participació ha estat altíssima, del 38,34%, un punt per sobre respecte de les últimes primàries. Es nota que ha tingut èxit el video promocional de les joventuts del partit:

Gomorra pepera

Avui s'estrena la pel·lícula Gomorra, basada en la novel·la homònima de Roberto Saviano. M'ho sembla a mi, o aquest Roberto és clavat al Daniel Sirera del PPC?



Serà que el Sirera, com el Saviano, sap molt bé el que són les guerres entre clans camorristes. I tots dos en són víctimes. Serà que Catalunya no és tan diferent de la Campània, i que Barcelona i Nàpols s'assemblen molt.

Bé, el Web Negre avui també estrena un film de denúncia:

El mimetisme batesià

S'anomena mimetisme a la semblança d'un organisme envers un altre organisme o un objecte del seu ambient, desenvolupada per a enganyar els seus depredadors, o les seues presses.

El mimetisme batesià és l'estratègia evolutiva consistent en que l'espècie mimetitzadora, que és inofensiva i habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l'espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa (toxicitat, fibló, secrecions nauseabundes, etc).

Un exemple de mimetisme batesià ens el dóna aquest inofensiu escarabat de la família dels cerambícids (Chlorophorus varius), que amb la seua coloració groga i negra intenta semblar una temible vespa.

Un altre cas de mimetisme batesià és el d'aquest xiquet, que amb la seua roba cinc talles més grans, i abillat amb el rosari i les joies de la iaia, intenta semblar un temible Latin King, o un terrible Ñeta, o qualsevol altre colla de delinqüents paiopònics.

Anteriorment s'han trobat casos de mimetisme batesià amb els skins heads (caps rapats) i els bakales (caps de cendrer).

I més anteriorment amb els punks i els heavies.

Si teniu qualsevol dubte, només heu de consultar-me.

Dijous i divendres a Elx

Dijous 13 de novembre, a dos quarts de nou, a la Llotja-Sala Cultural de la ciutat d'Elx: Presentació del CD recopilatori TIRANT DE CANÇÓ-MIQUEL GIL. Aquests concerts són la presentació d’un CD doble i gratuït on s’han incorporat cançons dels músics més rellevants de l’actual panorama musical en la nostra llengua, però també d’aquells músics més joves i que contribueixen a la consolidació de la música en català, però també a obrir camí al món de la música, i amb ella al de la cultura, com una via de professionalització. Un cd que és la recopilació de tots els músics que han passat alguna, o més vegades, pel Centre Ovidi Montllor durant els seus primers cinc anys de vida. En tots aquests concerts s’obsequiarà als assistents amb un doble CD recopilatori, el “Tirant de Cançó”.

Divendres 14 de novembre, les vuit de la vesprada, al Casal Jaume I d'Elx: Presentació de l' Associació de Palmerers d'Elx (APELX) i projecció de fotografies des de les palmeres.
Aquesta associació té com objectius primordials:
- Vetllar pel bon estat de les palmeres en el País Valencià
- Unificar criteris entre palmerers en les següents qüestions: Reconeixement de l'ofici, mètodes de treball, seguretat, noves tecnologies, tractaments fitosanitaris, valor patrimonial, etc.
- Proposar normes per a la conservació dels palmerals i denunciar l'incompliment de la legislació vigent.

Els titulars de la crisi

La majoria dels meus amics tenen feines honrades i productives. Malauradament hi ha excepcions, i alguns d'ells s'han de guanyar les garrofes fent de periodistes. Sóc generós de mena, així que els hi estalviaré feina adelantant els titulars i els reportatges del propers mesos:

- Temporada d'esquí en crisi. Enguany hi ha neu, però no calerons. La pràctica de l'snowboard amb taules de planxar. Fabricació casolana d'esquís reciclant lleixes de l'Ikea.
- Nadal en crisi. El sopar d'empresa es transforma en un berenar al Pans & Company. Les famílies es sinceren i deixen de convidar els familiars que odien o bé ja tenen massa vistos: cal estalviar un plat a taula. En comptes de convidar un pobre, seuen al sopar un broker de Wall Street.
- Cap d'any en crisi. Respectables pares de família fan l'ampollot a la via pública. Això sí, vestits de vint-i-un botons i consumint vins i caves de qualitat.
- Reis en crisi. Melcior i Gaspar són dos homeless, però amb les barbes i amb tanta roba no es nota. Baltasar és un topmantaire sense papers. Els patges, en comptes de llençar caramels, tiren closques de festuc els més generosos, i esputs els més rebotats de la vida.
- Rebaixes en crisi. Tendes de campanya plantades a la porta de les grans superfícies. Violència extrema als grans magatzems. L'esfereïdor cas de les calcetes amb ungles incrustades, testimoni d'una lluita ferotge.
- Setmana santa en crisi. Gran èxit de la processó dels descalços (la gent no té diners per a comprar-se sabates). Com fabricar una túnica amb les cortines de la dutxa i un capirot amb un con de trànsit.
- Primavera en crisi. El Corte Inglés reconverteix la planta de dormitoris en un alberg social.
- Sant Jordi en crisi. Èxit de vendes dels llibres de supervivència domèstica. Best-seller del 2009: Entre el reciclatge i la síndrome de Diògenes. Reviure l'any 1929. La gent es regala guies telefòniques, manuals d'instruccions de forn microones i tota mena de llibres gratuïts (i igualment prescindibles, com cada Sant Jordi).
- Selectivitat en crisi. Les carreres més demandades, i amb major nota de tall són: Veterinària (per a poder menjar carn un cop al mes), Ciències Ambientals (per aprendre les millors tècniques de reciclatge), Filologia Bantú (per a emigrar a països més pròspers, com Malawi i Zimbabwe) i Enterramorts (per a menjar carn un cop per setmana, i reaprofitar la roba del difunt). Empresarials, ADE ,Arquitectura i Estudis Immobiliaris es queden sense alumnes.
- Estiu en crisi. Gran èxit de les platges nudistes (la gent no té diners per a comprar banyadors, i amb la fam que hi ha tothom llueix un tipet envejable).
- Diada en crisi. Durant l'ofrena floral, els manifestats llencen ous i els polítics paren el cabàs.

I un bon dia en deixaran de parlar. Com ja va passar amb els gossos perillosos, les abelles assassines africanes, els jocs de rol sagnants, Madeleine McCain, o el gastrònom desaparegut a El Bulli.

PER L'AMOR DE DEU! 05

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un home sensible, humil, sacrificat i patidor. Malgrat les meves idees progressistes, i malgrat ser un fidel votant d'Iniciativa, em sacrifico i visc en un municipi del Vallès Occidental governat per CiU. Tot i ser un ecologista convençut, em veig obligat a anar en automòbil a la feina i a tenir una casa amb jardí, gespa i nans. I com aquest, podria donar-li molts més exemples.

El fet és que, fa uns mesos, mentre participava en un curs de Feng Xui, vaig conèixer una dona meravellosa. Intel·ligent, culta i autorrealitzada. De seguida va sorgir entre nosaltres l'amistat i, després de tres cites i quatre caipirinhas, l'amor.

Durant dos mesos hem tingut una relació feliç i plena, però darrerament em costa molt estar amb ella. Jo no sóc gens masclista, i sempre he defensat l'alliberament de la dona, però, darrerament no sé... no vull que m'interpreti vostè malament, però... ella no vol ser una dona objecte i, en conseqüència, no es maquilla, ni es depila... és ecologista, i per tal d'estalviar aigua es dutxa cada tres dies... i és solidària, i practica el consum responsable, i la seva roba interior la fabriquen uns indígenes sud-americans amb llana de pel de camèlid que fa pudor i jo... jo... jo ja no li trobo cap mena d'atractiu.

Sóc un home sensible. L'admiro, la respecto i me l'estimo, però no m'atreu gens.

Mai hagués pensat que requeriria un serveis com els seus. Però no la vull perdre, què he de fer?

Atentament, Jordi S. un home sensible

Benvolgut Jordi:

El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la meditació i l'espiritualitat sempre hi trobaràs una resposta.
Com que ets votant d'Iniciativa, dono per fet que els textos sagrats judeo-cristians no faran per tu. És per això que empraré l'espiritualitat i la filosofia oriental, més escaients en aquest cas. Així doncs, seguirem les ensenyances del Gran Mestre Confuci.

“No tinc por de no ser comprés, el que em fa por és no comprendre els altres”. El primer que has de fer és entendre aquesta dona. Ella és solidària i responsable, per això és dutxa poc i vesteix aquestes robes horribles. Ho fa per virtut, pel bé dels altres, i tu has de respectar-la. Ella no vol ser tractada com una dona objecte, i està en el seu dret.

“L'home virtuós ho exigeix tot d'ell mateix; l'home poc escrupolós ho espera tot dels altres”. Què t'has cregut? Com t'atreveixes a esperar a que sigui ella la que s'arregli per agradar-te a tu!? Hauràs de ser tu qui prengui decisions. A la teua ma està resoldre aquest problema!

“L'home virtuós ha de ser generós”. Com no podria ser de cap altra manera. Sigues generós, jo t'ensenyaré com.

Prenguem aquestes tres màximes del Gran Mestre Confuci i portem-les a la pràctica. Segueix aquestes instruccions:

1) Sigues generós i convida-la a casa a sopar. Fes tu mateix el wok amb cus-cus, curri i totes eixes coses que tant us agraden. És important que al seu plat hi posis cent mil·ligrams d' hidroclorur difenhidramina, i així ella caurà en un plàcid son. No cal que pateixis, amb tant de curri i tanta espècie no notarà el gust del medicament.

2) Sigues virtuós i pren la iniciativa. Pórta-la al bany i renta-la amb delicadesa, depila-la amb suavitat i deixa-la ben arreglada, neta i polida.

3) L'endemà, quan ella es desperti i tu la vegis millorada, segur que l'amor reneix entre vosaltres. Recorda el que diu el Gran Mestre Confuci: “Els homes de bon sentit han de ser lents amb les paraules i diligents amb els actes”, així que explica-li poc a poc el que has fet (és una dona, li costarà entendre les coses) però entra ràpid i amb força a enllestir la feina.

Però si per desgràcia ella no accepta les teues virtuts confucianes i s'enfada, recorda aquesta màxima: “Els homes virtuosos mai no estan isolats, estan veritablement voltats de proïsme”. Jo et puc passar l'adreça d'un local on dones que es dutxen fins a set cops al dia t'envoltaran de proïsme per un mòdic preu.

Per cert, tu has dit que aquesta és una dona “autorrealitzada”. Compte amb les dones “autorrealitzades”. Això sona malament. Això fa pensar en practiques solitàries mirant el Canal 69 de la TDT.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.