Aclariments per a lletraferits (primera part)

Benvolguts lletraferits (i benvolgudes lletraferides):

Aneu molt errats (i molt errades) amb algunes de les obres cabdals de la literatura universal.
- Platero i jo de Juan Ramón Jiménez. Aquesta novel·la no és més que una gran apologia de la zoofília.

Cine fòrum: coses que es quedaren al pap

Feia temps que no anava a un cine-fòrum. I amb motiu! El darrer cine-fòrum en el que em vaig implicar (juntament amb el Pep A.) oscil·lava entre el muermu cultureta i el friqueig cinefíl·lic. Els parroquians eren joves políticament compromesos, jubilats addictes a qualsevol cosa que fos de franc, trentones solteres d’alt nivell cultural i cada vegada més baix nivell d’exigència amb els homes, el Pep A. i un servidor. Una de les conclusions a les que vaig arribar era que, quan més bona era la pel·lícula, més lamentable esdevenia el debat.

Però bé, l’objectiu d’aquest escrit (o post) era parlar del cine-fòrum que organitza Caixa Fòrum a Barcelona: La comèdia de la teva vida. Presentat per Carles Capdevila. La que projectaren ahir la trià el Toni Soler i era El sentit de la vida dels Monty Python, de l’any 1983. Com que un auditori amb més de cent persones no és la mena de lloc on s’ha de monopolitzar el micròfon, aprofitaré aquest blog per a dir (gairebé) tot allò que em quedà al pap:

1) Els grups humans es cremen per un excés de contacte, massa fregament provoca friccions incendiàries. El Monty Python feren gires per tot el Món. Massa temps massa junts. Passa en grups de teatre, conjunts musicals i fins i tot a colles d’encofradors.
2) L’any 1983 els Monty Python havien deixat de ser l’avantguarda cinematogràfica. La paròdia dels debats filosòfics i religiosos ja els havia fent abans, i millor, el Woody Allen; l’humor amb escenes fastigoses ja l’havia emprat abans, i millor, John Waters en pel·lícules com Pink Flamingos; l’humor gore (i el porno gore) ja havia estat fet abans, i millor, el Jess Franco; la crítica política i social era una constant del cinema setentaire...
3) La fi dels Monty Python va permetre que els seus integrants iniciaren profitoses carreres per separat
4) Sovint allò que el creador vol fer i el que l’espectador acaba rebent són coses molt diferents. De vegades qui vol fer riure fa pena, qui vol fer por fa riure i qui vol fer un documental científic acaba sembrant el pànic. Al cap i a la fi el primer film de terror era el senzill enregistrament d’un tren arribant a l’estació.
5) Gràcies als precedents que deixaren els Monty Python, a la BBC hi pogueren aparèixer sèries com La Caiguda i l’Ascens de Reginald Perrin (The Fall and Rise of Reginald Perrin), Els Joves (The Young Ones) i Salut i Peles (Bottom).
6) Els gustos evolucionen per assimilació de precedents. Sense el Rhythm and blues i el Rock and Roll, no hauria punk ni metal, per exemple.

De tota manera, els Monty Python eren uns genis.

Bufa, sort que em vaig reprimir. L'auditori m'haguès apallissat per paiobrasses.

[Nota tècnica] al guguelimatges he cercat “Carles Capdevila” i “Toni Soler” i m'ha eixit el que veieu allà dalt.

Petits dubtes porcins del cap de setmana

Anem a vore:

els porcs senglars que aparegueren per la part alta de Barcelona eren seguidors del RCD Espanyol de Barcelona? Sí home, les famoses Braguitas Blanquiazules, enyorant el camp de Sarrià. O tal vegada els cetartiodàctils volien participar a la manifa de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía?
Qui sap, igual eren pilots de les forces aèries espanyoles, ansiosos de participar a la Festa del Cel. Això explicaria perquè se'ls endugueren els tècnics de medi ambient: per a evitar que contaminessin encara més el cel de la ciutat, dibuixant-hi banderes espanyoles.

Política i futbol: deixeu que es barregin

Periòdicament, periodistes i esportistes reclamen que no es “polititzi” l'esport en general i el futbol en particular. Greu error. Eus ací alguns avantatges de polititzar el futbol:

1) La gent podria canviar d'equip amb la mateixa velocitat i privacitat amb la que pot canviar de vot (el Barça i el Madrit podrien passar de la glòria a la desaparició, com la UCD, el CDS o el GIL).
2) Els periodistes esportius guanyarien prestigi i podrien difondre tota mena de falsedats en nom de “fonts pròximes”. Com el Jordi Barbeta, el Xavier Rius o el Pedro J.
3) Com en l'afer Sarkozy, es pot parlar de la vida privada dels altres sense semblar tafaner. “Qüestió d'estat, cal vetllar per la imatge que es dóna del país”.
4) Als 39 anys un jugador encara seria una jove promesa.

I òbviament, en lògica correspondència, el que caldria també és esportivitzar la vida política. Ací teniu tres grans avantatges:

1) Controls antidopatge. Perdríem genis com el Bono, Trillo o Toni Cantó, però guanyaríem molta tranquil·litat.
2) Durant la nit electoral només hi hauria un guanyador.
3) Les faltes violentes només serien contra els jugadors de l'equip rival.

Ho confesse: sóc racista

Ja n'hi ha prou. Cansats del llenguatge políticament correcte? Farts del pensament, i les actituds, de progres i mudarnillus? Vosaltres ho esteu, i jo també. És per açò que he decidit eixir de l'armari i confessar-vos una cosa: jo sóc racista.

No tinc res en contra dels negres, ni dels magribins, ni dels sud-americans. No, gens ni mica. Jo sóc racista contra els inuit, també coneguts com a esquimals. Sí, contra els esquimals.

Els que em coneixeu en persona no us heu fixat mai? Feu memòria:

- jo sempre m'he negat a entrar a un bar o restaurant on hi haguessin esquimals

- jo sempre m'he negat a comprar res en comerços regentats per esquimals

- jo mai he mantingut relacions sexuals amb dones esquimals

- jo mai m'he vestit amb roba típicament esquimal

- jo mai que consumit productes fabricats per esquimals

- jo mai he viscut en un iglú, malgrat la bona qualitat dels materials de construcció

Uf! Ara que ho he dit em sent més alleugerit.

Bé, alguns de vosaltres us preguntareu "Però per què precisament amb els esquimals?". Us donaré tres raons:

1) Amb les fòbies i els odis cal ser original. Desconfiar dels gitanos i dels jueus està molt vist, és massa vulgar i gens original. Odiar els inuits és innovador.

2) Hem d'evitar que les fòbies i els odis ens afectin el dia a dia. A la nostra quotidianitat no hi ha cap inuit. Això vol dir que podem evitar-los sense renunciar a res. Podem menyspreuar-los sense ofendre ningú. Al cap i a la fi qui té la vida més fàcil, l'al·lèrgic a la carn de pollastre o l'al·lèrgic a la carn de diplodocus?

3) Els éssers humans modifiquen el seu entorn d'acord amb les seues necessitats, gustos i capacitats. I què és allò que més agrada als esquimals? Doncs les foques, les morses i les raboses. I un servidor, de foques i de zorrons, ja n'està ben fart.

El misteri Enric Duran

L'afer Enric Duran no ha durat més d'una setmana. Ja ningú en parla, ja no es comenta, ni s'analitza. Ni tan sols es parla d'emular-lo.
Malgrat la crisi financera global, malgrat el cabreig generalitzat, malgrat la tendència foteta-insubmissa que tenim els catalans... malgrat tot... els mitjans li dedicaren més temps al gastrònom suís (i barrut) Pascal Henry que a l'antisistema català. Tenim els mitjans de comunicació que ens mereixem?
En fi, sort que la Wikipèdia no esborra les entrades caducades: http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Duran_i_Giralt

Imprescendible anàlisi del garruleig estadístic

Ja ha finalitzat la primera enquesta perpetrada en aquest blog. Ha durat dues setmanetes i hi han participat 40 persones.

[primera col·lateralitat] en dues setmanes 170 persones han visualitzat el meu perfil, però només 40 han votat a l'enquesta. Preocupant, oi? Hi ha 130 persones que no han volgut participar? Tal vegada 130 persones que no han trobat a la llista la comarca que ells voldrien votar? 130 indecisos? Qui són aquests 130 abstencionistes?
-versió optimista: 130 dones que es senten irrefrenablement atretes per un servidor
-versió pessimista: 130 berguedans que volen trencar-me les cames i els braços

-versió realista: 130 científics que estan analitzant els desordres neurocomunicatius a Internet. I un servidor és un fantàstic exemplar de laboratori.

Alguns lectors han reclamat que en aquesta enquesta hi faltaven opcions. Tenen raó, però si algunes comarques no han eixit a la llista és per dues raons:
a) preservar la meua integritat física (els empordanesos i els saforencs tenen molta mala llet)
b) esportivitat. Comarques com l'Horta, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sud juguen amb avantatge, ja que, gràcies a la immigració, exhibeixen gran varietat de garrulismes. Al cap i a la fi la multiculturalitat és açò: tindre garrulets de tots els colors i provinents de tots els continents.

Bé, els resultats són els següents:

- En tercera posició, i amb un digníssim 17% dels vots, La Plana d'Utiel.
- En segon lloc, i exhibint un musculat 20% dels sufragis, l'Alt Vinalopó.
- Innegable triomfador, i mostrant un irrefutable 52%, El Berguedà.

Extra, extra! Els berguedans encara no m'han pegat.

Podeu felicitar alguns berguedans il·lustres visitant els seus blogs:
Francesc Ribera: http://blocs.mesvilaweb.cat/titot (no el confongueu amb el torero, el berguedà és cantant)
Poètica Garrulística: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/

[segona col·lateralitat] "Tu manipules el resultat de l'enquesta" m'etzibà un col·lega. No és cert, no cal, en tinc prou manipulant la pregunta de l'enquesta.

Lliçons d'alta política: discursos i eslògans

Segons les estadístiques, cada dia hi ha més catalans perplexos, més estudiants ignorants i més ciutadans desorientats. És per això que, amb la voluntat de servei que em caracteritza, us donaré unes petites lliçons d'alta política. Avui començarem a diferenciar una mica els discursos de la dreta dels discursos de l'esquerra.

Xenofòbia de dretes: "Els immigrants fan augmentar l'atur", "la majoria de delinqüents són immigrants", "el terrorisme islàmic el promouen immigrants", "els immigrants acaben amb la convivència ciutadana".
Xenofòbia d'esquerres: "Els turistes són incívics", "el turisme de borratxera degrada el nostre país", "el turisme és un depredador del territori", "per culpa dels guiris tot és més car", "per culpa dels guiris es perpetren barbaries com les curses de braus".

Puritanisme de dretes: "La prostitució és immoral", "la prostitució és pecat", "el vici degrada l'home", "la pornografia és immoral", "els maricons estan tarats", "el sexe és pecat", "aquestes pràctiques són contra natura".
Puritanisme d'esquerres: "La prostitució és un acte d'explotació de l'home sobre la dona", "la prostitució és una vexació a la condició femenina", "la pornografia degrada la dona", "la societat fal·locràtica redueix la dona a la condició d'objecte sexual", "comencen mirant revistes porno i acaben enregistrant estupres per Internet".

Antisemitisme de dretes: "Els jueus mataren al Senyor", "els jueus són impurs", "els jueus i els maçons tenen un complot per a dominar el Món", "jueus com Marx i Trotski fundaren el comunisme", "els jueus provoquen totes les guerres".
Antisemitisme d'esquerres: "Els jueus maten àrabs", "els sionistes han sembrat el caos al Pròxim Orient", "els jueus i la CIA tenen un complot per a dominar el Món", "els israelians volen acabar amb democràcies modèliques com Aràbia Saudita", "els jueus provoquen totes les guerres".

Espere que us siga d'utilitat

El plagi de la setmana 01

S'anomena Jaume Capdevila i signa com a KAP. Tot i ser berguedà, té un estil de dibuix àgil i treballa un humor força intel·ligent. Publica a mitjans com El Web Negre, La Vanguardia i El Mundo Deportivo. Aquest és el seu blog: http://kapdigital.blogspot.com/

I aquesta setmana el plagie. Amb total impunitat.

PER L'AMOR DE DEU! 02

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un home de 32 anys, solter i sense fills. Passo les estones de lleure mirant la televisió, que sempre m’ofereix programes edificants que amplien els meus horitzons culturals. Malauradament, d’un temps ençà, a la petita pantalla hi apareixen anuncis publicitaris que no acabo d’entendre. En aquestes falques hi surten noies joves, vestides de blanc i massa sovint en roba interior, fent estranyes coreografies. Somriuen, parlen i es mouen com si estiguessin patint una al·lucinació. Aquests enigmàtics anuncis els patrocinen marques rares com Evax o Tàmpax. Què signifiquen? Són un senyal diví que no sé interpretar? O tal vegada una trampa del Maligne?

Atentament,

Oriol D. un home amb dubtes.

Benvolgut Oriol:
La qüestió que em plateges té difícil explicació, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta. Tant la Bíblia com l’Alcorà diuen clarament que la dona fou creada com un regal per a l’home. Però malauradament aquest present no és perfecte. Si llegim atentament el Levític ens trobem algunes instruccions precises per a l’home virtuós. Levític, capítol 18, verset 19:

“No t’acostis a una dona durant la menstruació. És ritualment impura”

I també al mateix llibre, Levític, capítol 20, verset 18: “Si algú jeu amb una dona durant la menstruació, tots dos seran exclosos del poble d’Israel: de comú acord, han deixat nua la font de la sang de la dona.“

Així doncs, estimat Oriol, que els anuncis de la TV i els passatges del Llibre Sagrat et serveixin per a quan deixis de ser un home solter. Quan tinguis parella, puntualment cada mes, arribaran uns dies en els que hauràs de prescindir de la teua estimada i cercar-te una suplent. Recorda que un cop cada mes, has de complir amb el deure d’allunyar-te de la teva muller impura. Tants dies com li duri l’ impuresa. I tingues present el que diu el càntic del Llibre de Cohèlet, capítol 3, verset 8:

“Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar, hi ha un temps de guerra i un temps de pau.”

Si la teua muller no t’entén i s’enfada, empra l’esperitualitat oriental, més apta per al gènere femení. Mostra-li el camí del Tao, tal i com diu el Llibre Tao Te Txing, de Lao-tse:

“El millor dels homes és com l’aigua,

L’aigua és bona, i beneficia a tots els éssers,

sense ser posseït per cap,

Flueix per indrets que no tothom coneix,

On s’apropa més ràpidament al Tao”

Potser la teua dona no ho entengui, però és normal: ella només prové d’una costella d’home. Si no vol seguir el camí del Tao, sempre pot agafar el camí de casa als seus pares.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

He perdut el meu pendraif

He perdut el meu dispositiu usb de memòria, també conegut com a pendraif Kingston. Davant d'aquesta dramàtica pèrdua només puc fer quatre coses:

1) Llistar-vos els continguts, posant l'accent en eixos documents que no tenien còpia enlloc. Fotos, dibuixos, articles, guions, organigrames... És molt important ressaltar la importància dels meus escrits i les meues creacions. Egòlatra? Sí, és clar, si no tingués un puntet egòlatra no escriuria un blog... oi?

2) Positivar la pèrdua, fer-li un comiat, mirar el que guanye i fer totes eixes coses que explica l' Albert Espinosa en el seu llibre El Món Groc. Algú podrà objectar que no es pot equiparar un pendraif amb una cama o un pulmó. És cert, però si llegiu detingudament l'apartat 1, constatareu que tinc un puntet egòlatra,

3) Alcohol i sexe, els homes poden convidar-me a beure per a oblidar, i les dones poden oferir-me sexe per a consolar-me. És clar que, segons quines dones, és millor que em conviden a alcohol per a oblidar-me d'elles.

4) Rebre les vostres crítiques, que carai! Al cap i a la fi tampoc s'ha mort ningú, i la gent té problemes molt més greus. Aneu ací abaix, on posa "comentaris" i expliqueu-me quines coses valuoses heu perdut (com un cotxe nou, o la parella, o la feina, o la virginitat). També em podeu dir de quines coses horribles encara no us n'heu pogut desfer (com un cotxe vell, o la parella, o la feina, o la virginitat).

De més verdes en madures, torres més altes han caigut, al pot petit hi ha la bona confitura, al maig cada dia un raig i el futbol és així. Quan anem a un funeral també diem tòpics, oi? Doncs en aquest cas, amb aquesta dramàtica pèrdua, també.

La capital (la nostra)

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores:

La independència és imminent. Ho profetitza la COPE, ho avisa El Mundo i fins i tot ho pronostica el Financial Times. Així doncs, mentre esperem el moment històric de la proclamació, caldrà començar a preparar-nos per l'endemà.

I una de les qüestions que caldrà resoldre és: "On posem la capital?" On s'adormiran els nostres parlamentaris? On subornarem els jutges del Tribunal Suprem? On farà jocs amb l'havà i la becària el nostre president?

Obert com sóc, accepte tota mena de suggeriments, ja que la propera enquesta versarà, precisament, sobre aquesta qüestió: "Un cop assolida la Independència, quina hauria de ser la capital dels Països Catalans?"

Podeu enviar-me els suggeriments a la següent adreça:

josepbraut [garrafa] yahoo . es

També podeu escriure (i argumentar-ho) ací abaix, on posa "comentaris".

Per a recordar-vos que és el que som, i que podem arribar a ser, he posat dues fotos prou il·lustratives: la de Michael Phelps i la de l' Eric Moussambani.

Convocatòria

Segons un informe presentat avui per la Fundació Bofill, el Principat de Catalunya té un sistema educatiu públic molt dolent. Segons aquest estudi, l'escola pública catalana és de les pitjors d'Europa, només superada per la grega.

L'informe de la Fundació Bofill reparteix estopa per a tothom: actual govern, anterior govern, pares i mares d'alumnes i professors. Sí, també els profes tenen la seua part de culpa.

I ves per on que els profes, als dos dies de començar el curs escolar ja s'han lluït convocant una vaga.

Als polítics els podem expulsar votant. Als (mals) papes els podem treure la pàtria potestat. Però, i els profes? Com podem castigar les negligències, mancances i droperies dels profes?

Jo propose recuperar l'esperit de les contramanifestacions. Sí, quan aquest novembre els profes isquen al carrer a protestar, podríem anar nosaltres amb les nostres pancartes a plantar cara, contramanifestant-nos.

Us imagineu els eslògans? "Dropos, inútils, aneu a treballar!", "Nosaltres paguem, nosaltres manem", "Mestre cabró, treballa de peó".

En fi, que PIM-PAM-PUA la lluita continua...

Balanç setmanal

Bé, en una setmaneta he penjat onze escrits (o posts). Aquests escrits han generat vint comentaris.

Vint persones han participat a l'enquesta. Bé, l'enquesta té vint vots, igual només han votat quatre gats, però ho han fet cinc vegades. Estaríem parlant de tupinada o d' entusiasme participatiu? Siga com siga, de moment guanya el Berguedà, però encara queden nou dies per a votar.

M'han enllaçat des de cinc blogs. No sé quants lectors tinc. Si algú sap com s'aplica el mesurador, que m'ho faça saber. De moment, i com fan els periodistes i policies municipals, m'invente una xifra: 360 visites, corresponents a 100 IPs diferents.

I avui encete una petita campanya.

Per a començar no està malament. De fet, és un inici tan bo, que crec que hauria de tancar el blog ara mateix.

He parlat de religió, d' economia, de política, de cinema, de poesia i d'hermenèutica. Sis temes estretament relacionats. El que no he fet (de moment) és penjar fotos porno i parlar sobre la glumcida.

Tot arribarà. De moment, i per anar fent boca, penge una foto del mosquit tigre i el musclo zebra. O del mosquit zebra i el musclo tigre. O el mosquit musclo i el tigre zebra. El tigre zebra pot ser a la xarxa tròfica el que l'autofel·lació al sexe: interessant de plantejar i difícil d'aplicar.

Tornada a l'escola (tornada? escola?)

Els mestres catalans són uns professionals de reconegut prestigi. Malgrat ser l'avantguarda mundial de la professió, no els hi han pujat els fums. Tot i ser uns campions del reciclatge professional i de l'ús de les noves tecnologies, no obliden les velles (i belles) tradicions. I una de les més entranyables és fer vaga. Tot i que no fa ni 48 hores que s'han reincorporat a l'activitat laboral, ja han agafat el ritme i n'han anunciat una pel proper 13 de novembre.

Ja en sentirem a parlar. De moment, tres qüestions:
- Això de la tardor calenta té res a vore amb el canvi climàtic?
- Qui, i com, tria la data d'aquestes vacances d'aquesta vaga?
- Què ha après el Conseller Maragall de l'estada a Finlàndia? Lakko i prou?

Deu pikol·letos a Geòrgia

Als georgians ja no els cal patir més, que Espanya va al rescat. El ministre del ram ha informat que enviaran un exèrcit de 10 guàrdies civils a pacificar eixa part del Caucas.

Als georgians els hi pot semblar que són pocs, però és perquè no saben com les gasten els del tricorni. Si només tres pikol·letos d'Intxaurrondo foren responsables de mitja dotzena de morts, un centenar de torturats i milers que kilos de droga distribuïts (ja ho digué el filòsof i general Galindo "un ionki més, un etarra menys"), al "seu país" i en temps de pau... què podran arribar a fer deu guàrdies civils en un país remot que està en guerra!?

N'arriben a enviar quinze, i acaben també amb la guerra de Txetxènia. Malauradament la crisi obliga a fer retallades pressupostàries.

La Justícia (homenatge a la poesia castellana i el cinema nord-americà)

LA JUSTÍCIA

Què és la justícia?
dius mentre claves als meus ulls
els teus ulls blaus.

Què és la justícia!
i tu m'ho preguntes?
la justícia ets tu, Charles Bronson.

Compromís

Públicament assumisc aquest compromís: no emetre en aquest blog cap opinió sobre la darrera pel·lícula del Woody Allen. Visc, treballe i pague impostos al País Barceloní, així que també sóc productor de Vicky Cristina Barcelona. Però, en aquest cas, pagaré i callaré. No contribuiré a la saturació de pontificacions.

Supose que aniré a vore-la, però ací no en diré res.

El misteri d'Alacant

L'impagable batlle d'Alacant (eixe llogaret que hi ha a les afores de L'Altet) ha anunciat la seua dimissió. Luis Díaz Alperi va anunciar dijous que dimitia. Aquest era el quart mandat de Díaz, que sempre ha governat amb majoria absoluta. El batlle, del PP-CV, no va explicar el perquè de la decisió, si bé és cert que ja fa temps que deia que volia deixar el càrrec. El substituirà la primera tinent batlle i regidora de Mambos Totxonaires (ço és: d'urbanisme), Sònia Castedo. El portaveu socialista d'Alacant, Roque Moreno, ha qualificat amb els exabruptes habituals.

La qüestió de fons és: per què plega el Luis? Algunes hipòtesis que corren:

- Amb la caiguda del negoci immobiliari, no paga la pena ser alcalde d'Alacant (la millor terreta del Món, però el pitjor solar del país)
- Camps està netejant el PP-CV de saplanistes, saplanicos, saplanaires i saplanats
- Díaz Alperi ha vist la llum i vol afiliar-se a ERPV (secció local de Crevillent, que mola més)
- Díaz Alperi és el polític espanyol que li ha fet el bombo a la Rachida Dati
- Díaz Alperi és el superheroi que li ha fet el bombo a la filla de la Palin
- Díaz Alperi vol ser batlle de Seseña

Seguirem investigant el Misteri d'Alacant.

Hermenèutica de la cançó d'estiu. 1978

Amb ritme i melodia els missatges entren millor. Són fàcilment recordables i reproduïbles. La cançó de l'estiu no és una creació facilota. Aparenta ser intranscendent, però amaga grans misteris. L'art i la ciència d'estudiar i desxifrar aquestes claus ocultes s'anomena hermenèutica.



L’estiu del 1978 la cançó que més va sonar a guinguetes, xiringuitos i discoteques fou “Hay que venir al sur”. El tema interpretat per Raffaella Carrà era en aparença una cançó picant sobre les virtuts amatòries dels homes del sud. Només en aparença.

Una lectura acurada de la lletra de la cançó ens desvetlla una realitat molt més frapant. Analitzem-la!

La primera estrofa diu així “Por si acaso se acaba el mundo, todo el tiempo he de aprovechar, corazón de vagabundo, voy buscando mi libertad”. A què es deu aquesta referència a la fi del Món? Qui són aquests captaires que van pel Món cercant la llibertat?

La segona estrofa diu així “he viajado por la tierra, y me he dado cuenta de que, donde no hay odio ni guerra, el amor se convierte en rey”. Un missatge hippy a favor de l’amor lliure? No pas per a uns ulls ben entrenats. A la tercera estrofa comencem a entendre clarament el missatge

“Tuve muchas experiencias, y he llegado a la conclusión, que perdida la inocencia, en el Sur se pasa mejor”. Ací és on tot plegat comença a prendre sentit. Innocència perduda? Per quina mena d’experiències? Els més ingenus creuran que la rossa italiana es refereix a qüestions sexuals, però no. En el fons, tot plegat, és una referència a la història italiana i europea. Les experiències fracassades són el liberalisme, la democràcia cristiana i la socialdemocràcia.

“Para hacer bien el amor hay que venir al sur” A quin Sud es refereix? Al sud d’Europa, al sud d’Itàlia? No, es refereix a la República Sud-africana. Els rodamóns que volten pel Món cercant la llibertat són els mercenaris, i els activistes anticomunistes, que s’hi refugiaven.

“sin amantes! quien se puede consolar, sin amantes! esta vida es infernal” Ací la Carrà empra un truc d’encriptació per fonètica. Cal escoltar “sin diamantes”, en clara referència al negoci dels diamants que mantenia econòmicament la República Sud-africana.

“Para hacer bien el amor hay que venir al sur, lo importante es que lo hagas con quien quieras tu...” Un cop més la Carrà fa un gir fonètic “que lo hagas con quien debas tu” en clara referència a la prohibició dels matrimonis mixtos que hi havia en el règim de l’Apartheid.

“y si te deja no lo pienses mas... búscate otro mas bueno, vuélvete a enamorar!!!” Per a entendre aquesta part hem d’analitzar primer la següent estrofa

“Todos dicen que el amor, es amigo de la locura. Pero a mi que ya estoy loca, es lo único que me cura”. Aquesta estrofa tanca l’anterior i la inicial. L’amor és una al·legoria de la guerra nuclear, i de la necessitat de participar en la cursa armamentística per tal de mantenir la pau. “Ya estoy loca y es lo único que me cura” vol dir “com que ja estic en guerra, he de tirar endavant i hem calen més armes”. I quan diu que si et deixen has de cercar un de nou i més bo fa referència a les campanyes de boicot anti-apartheid que hi havia en els països occidentals, i a l’acostament de Sud-Àfrica a modèliques democràcies com l’Irak.

“Cuantas veces la inconciencia, rompe con la vulgaridad, venceremos resistencias, para amarnos cada vez más” Aquesta estrofa ens anuncia la necessitat de fer una passa endavant, per a que el règim de l’Apartheid pogués sobreviure: desenvolupar armament nuclear.

I efectivament, mesos després, la República Sud-africana iniciava el seu programa nuclear. Amb aquesta cançó la Raffaella Carrà volia defensar el règim de l’apartheid, i el dret dels sud-africans blancs a tindre armament nuclear.
En aquest enllaç teniu el videoclip de la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=G5Y6uFjEYBM





NOTA PER ALS INVESTIGADORS QUE VOLEN ANAR MÉS LLUNY: mireu els que ballarins que fan la coreografia, hi ha un noi amb bigoti i cabells enrinxolats. Si us hi fixeu bé veureu un jove Pere Bascompte (fundador de Terra Lliure). Segons les nostres fonts, es trobava en una missió d’infiltració per a localitzar els ultradretans que recolzaven l’apartheid.

Bellvitge 1975

S'anomena Celestino Corbacho i és el Ministre de Treball, Immigració i d'altres afers conflictius. Fou batlle de L'Hospitalet de Llobregat, president de la Diputació Provincial de Barcelona i gestor de diferents ens comarcals i metropolitans.

És Celestino Corbacho, i creu que el millor per acabar amb l'atur, i eixir del pou recessiu, és convidar els immigrants a tornar a casa. S'ha acabat la contractació en origen, no hi haurà més reagrupaments familiars i les expulsions seran fulminants.

És el mite de tota una generació: hem vist caure el Mur de Berlín, hem vist com s'ensorraven les Torres Bessones, ara ja només ens quedava per vore un xarnego parlant en contra de la immigració.

Si no saps perdre, ells te n'ensenyen

FLAIX ESPORTIU: UE Sant Andreu 3, FC Barcelona 1

Ahir es jugà al camp de la Devesa de Sant Carles de la Ràpita (comarca del Montsià) la semifinal de la Copa Catalunya. La derrota del FC Barcelona contra la UE Sant Andreu demostra quatre coses:


1- Que jugar en camps de gespa artificial és molt difícil, ja que les cabres i les vaques acostumen a pastar herba, i no pas plàstic.

2- Que la UE Sant Andreu és una potència futbolística emergent, i aviat farà un sorpasso que acabarà amb la dicotomia Barça vs Apanyó.

3- Que l’actual directiva blau-grana practica la inclusió de tota mena de col•lectius marginals. Que ningú s'estranyi si l’any que ve, el FC Barcelona, participarà a la Copa Catalunya amb un equip integrat per toxicòmans, pigmeus, esquimals, octogenaris i geranis.

4- A l’actual directiva del Barça no l’interessa gens la Copa Catalunya. De fet, segons m'informen fonts de solvència contrastada, el president Laporta està fent gestions per a poder participar en la Lliga Nepalesa (al Nepal estimen molt les cabres i les vaques peludes) i a la Copa Albanesa. “La final es juga a la capital, Tirana. M’encanta el nom d'aquesta ciutat” diuen que ha dit el president.

PER L'AMOR DE DEU! 01

PER L'AMOR DE DEU!

consultori religiós del Professor Josep

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un jove de 28 anys, resident a Terrassa i tinc parella formal. La meva xicota és molt bona noia, guapíssima, molt intel·ligent i jo me l'estimo molt. Però malauradament, entre nosaltres dos, hi ha un mur insalvable que ens separa. Aquest mur és la seva família, sobretot els seus pares.
El meu futur sogre és un home horrorós, asimètric, amb pel a les orelles i desagradables i antihigiènics costums a la taula. Pitjor és sa mare, a qui per respecte als lectors no descriuré.
A la meva família som nets, polits, endreçats i cerimoniosos. De casa bona, que en diuen. Anar a dinar a cals sogres el diumenge és tota una tortura. Què he de fer?
Atentament, Ermengol B. un jove en crisi


Benvolgut Ermengol:

El problema que m'expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.

Tant la Bíblia com l' Alcorà són plens de referències als sogres, i al respecte que els hi deu tot bon gendre. També es fa esment de la saviesa que els és inherent, i dels bons consells, àdhuc ordres, que has de seguir. Un petit exemple el trobem en el Llibre de l'Èxode, capítol 18 verset 24
“Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li deia.”

Malgrat tot, i tenint en compte com t'estimes la teua xicota i com en són de fins, educats i elegants a la teua família, he trobat una referència que et pot servir de guia. És al Llibre de Tobies, capítol 4, versicles 12 i 13:
“Fill meu, guarda't de contreure un matrimoni il·legítim. Sobretot, pren per muller una dona del llinatge dels teus avantpassats. Som descendents dels profetes: per això no et casis pas amb una forastera que no sigui de la mateixa tribu del teu pare. Recorda-te'n, fill meu: tots els nostres avantpassats, des del temps antic, Noè, Abraham, Isaac, Jacob, van prendre muller entre els seus parents. Déu els va beneir amb una bona fillada, i els seus descendents posseiran en herència la terra. Per tant, fill meu, estima els teus parents. Per orgull no deixis de prendre la teua muller d'entre els teus parents, homes i dones del teu poble. Perquè l'orgull porta a la perdició i a la ruïna, de la mateixa manera que la mandra comporta gran decadència i gran misèria. De fet, la mandra és la mare de la fam.”

Així doncs canvia de categoria a la teua xicota: de futura muller a futura concubina. Podràs conviure i dormir amb ella sense haver d'aguantar els pòtols dels teus sogres. Casa't amb alguna cosina teua (preferentment en segon grau, per allò dels cromosomes) i sigues net, polit i feliç.

I un detall més: si ja tens 28 anys, molt jove ja no ets.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Una cordial salutació

Per increïble que sembli, a un servidor de vostès li exigien obrir un blog. Hom podria pensar que és degut a que escric coses interessants, però no és ben bé així. De fet, tinc el mal costum d'enviar per imeil el que escric als meus amics, coneguts i saludats. I aquesta bona gent, farta dels meus correus, m'ha suplicat que els deixi la bústia en pau i que em desfogui ací.

Clar i ras. Ací, al blogspot, molesto menys. Si vostè ha caigut aquí no s'alarmi. Gaudeixi d'un moment de descans.