Coneix els fets i les persones

L'actual Consellera de Justícia, i anterior Consellera d'Interior, Montserrat Tura, ha elogiat la professionalitat dels tres Mossos d'Esquadra condemnats per torturar un detingut. I vol una revisió del cas.

El que més em preocupa és la frase de la Consellera "conec bé els fets i les persones". Entenc que vulgui defensar el Mossos i que digui una frase tipus "conec bé aquestes persones i no les crec capaces d'una cosa així", o "conec bé el Cos dels Mossos, i seleccionem persones incapaces de fer mal els detinguts". Però no, la senyora afirma que coneix bé els fets. Tenint en compte que els maltractaments es van donar al lloc de la detenció, al cotxe patrulla i a la comissaria; i que en els dos primers indrets no hi ha càmeres, hem de sospitar que la senyora Tura hi era? La Consellera Tura ho va veure tot!?

Ja posats, podria dir coses com aquestes:

- Conec bé les persones i les eines, i amb un kubotan no es poden fer lesions com les que es denuncien.

- Conec bé les persones i les tècniques, i el doble cop de puny frontal de full contact, no provoca ferides com les que presenta el detingut.

- Conec bé les persones i les drogues, i quan els meus Mossos van col·locats d'MDMA es posen dolços i amorosos, no pas violents.

- Conec bé les persones i els animals, i quan un ésser infrahumà, com un romanès en aquest cas, rep quatre hòsties, s'atxanta i calla.

Senyora Consellera, per un mòdic preu jo li faig d'assessor d'imatge.

Per què ara i no abans

Fa uns anys, el meu benvolgut Nicolau em deia que escrivís un blog. Fa dos mesos i mig el vaig obrir. I ara molta gent em fa les mateixes preguntes: "com és que no ho havies fet abans?", "com és que has trigat tant?".

Crec que aquesta és la resposta:
http://orsai.es/2008/11/una_charla_sobre_la_muerte_de_los_blogs.php

DL50

Allò que defineix un verí és la dosi. A partir d'una determinada quantitat, una determinada substància esdevé tòxica. En toxicologia s'empra com a referència la DL50, que vol dir Dosi Letal per el 50% de la població.

Un exemple el tenim amb la morfina. La dosi terapèutica de morfina oscil·la entre els 8 i els 15 mil·ligrams. Per exemple, en cas d’infart o d’edema pulmonar, s’administren de 2 a 6 mil·ligrams lentament per via intravenosa en 5 ml de solució salina. En canvi, quan el que es vol és un “ús lúdic” la dosi pot augmentar fins els 15 o 25 mil·ligrams, segons la tolerància del consumidor. La DL50 de la morfina es troba en 1.9 grams (1900 mil·ligrams). És a dir, en petites quantitats, els metges empren la morfina per a tractar els malalts, en canvi, en doses més elevades, la morfina esdevé una droga mortal.

Un altre exemple el tenim en l'actor i cantant Bruno Oro. És guapo, simpàtic i té una veu bonica. És un bon actor i ho demostra. Té una bona veu, i pot arribar a ser un bon cantant Però si se n'abusa, el Bruno Oro pot deixar de ser una paio simpàtic, un sex-symbol italo-català, i esdevenir un plasta.

Entre el Minoria Absoluta, el Vinagre, el cinema i els concerts a l'Auditori podem acabar empatxats de Bruno Oro.

Evitem la sobredosi, donem-li vacances al Bruno!

Tancades estudiantils

Molts estudiants d'aquest país estan preocupats pel Pla de Bolonya i les tancades a les facultats continuen. Tenia pensat titular aquest escrit Estudiants a la bolonyesa o a la napolitana? però no m'ha fet el pes.

Una de les queixes dels estudiants és que, amb el nou sistema de titulacions, la conversió de les llicenciatures a graduats provocarà una precarització del mercat laboral. Més precarietat? Jo entenc que vulguin passar més temps a la bona gespa del campus, però sincerament, reduïr la càrrega lectiva dels estudis no té per què ser roí. Al cap i a la fi, en aquest país, triomfa molta gent amb talent que mai ha anat a la universitat. Ni falta que els hi fa!

Bé, espere que les tancades i acampades al campus siguin profitoses

Precarietat universitària?

Aniversaris i Astrologia

Aquest diumenge és l'aniversari d'una bona amiga de Girona (l'anomenarem L). I, casualment, també és l'aniversari d'una ex-xicota meua d'Elx (l'anomenarem E). Per una d'eixes coincidències de la vida, tant l'L com l'E van neixer el mateix any, el mateix mes, el mateix dia i, em sembla, a la mateixa hora.

No crec en l'astrologia, però he d'admetre que tenen moltes coses en comú:

- Són dues dones extraordinàriament intel·ligents.
- Són dues dones molt esforçades, sacrificades i treballadores.
- Són dues dones molt guapes.
- Totes dues són la germana gran d'una família de cinc fills.
- Totes dues han sabut prendre decisions difícils.
- Totes dues han hagut de superar dures circumstàncies adverses.
- I totes dues tenen... ara no recorde ben bé el que... un parell d'assumptes en comú... d'eixos importants, però ara no recorde exactament de que es tractava...






Bé... ja faré memòria.

PER L'AMOR DE DEU! 06

Benvolgut Professor Josep:

Sóc una mare responsable i un xic patidora. Tinc dos fills, de setze i divuit anys, que em neguitegen. Si bé és cert que jo sempre he vetllat per la higiene capil·lar dels meus nens, que s’hagin rapat el cabell al zero em sembla excessiu. Sempre he promogut l’hàbit de la lectura, eina clau pel desenvolupament intel·lectual, però darrerament li practiquen un culte exagerat a la novel·la d’ Anthony Burgess La taronja mecànica, tot lluint-ne samarretes al·legòriques. Sempre els he animat a practicar esport, font de vida i salut, però actualment només semblen interessats en el beisbol, l’hoquei i el golf, ja que a casa només acumulen bats de beisbol, estics d’hoquei i pals de golf.
Ahir tornaren a casa amb petites ferides pel cap i la cara. Ells em digueren que no patís, que havien estat practicant el seu esport preferit.Sóc patidora de mena, ho admeto, però no creu vostè que els meus nens estan anant per un camí errat i perillós? Com ho puc saber? Què he de fer?

Atentament,

Maria Lluïsa F. una mare sacrificada i patidora


Benvolguda Maria Lluïsa:

El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta. Un cop més, a les sagrades escriptures trobem les referències que ens calen. Mira si no que ens diu un dels meus llibres preferits, el Levític, capítol 13, versets del 40 al 44:
»Si un home perd el cabell i es torna calb, és pur. Si li cau el cabell de la part del front i queda mig calb, també és pur. Però si a les parts afectades per la calvície, sobre el crani o a la part del front, li surt una nafra d’un to blanc vermellós, vol dir que en aquesta part se li està formant una afecció de tipus leprós. El sacerdot l’examinarà i, si comprova que el mal presenta una inflamació d’un to blanc vermellós sobre el crani o a la part del front, semblant al d’una afecció leprosa de la pell, vol dir que és un leprós. El sacerdot el declararà impur. Té lepra al cap. »

Així doncs, el que cal és portar aquests nois davant d’un rabí per a que els examini. I un cop ben repassats, el rabí els diagnosticarà lepra. I amb els leprosos és ben clar el que cal fer: expulsar-los ben lluny. Capítol 13, versets de l’1 al 3
»El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: 2 –Quan a algú li surti una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa a la pell que facin preveure un cas de lepra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus descendents sacerdots. 3 El sacerdot procedirà a l’examen del mal; si la pell presenta una cavitat i el pèl de la part afectada pren un to blanquinós, es tracta d’un cas de lepra. Després que el sacerdot l’haurà examinat, el declararà impur. »

Si els teus fills presenten cap objecció, avisa’m. Aplicaré el que diu l’Apocalipsi, capítol 2, versets del 27 al 29:
“perquè els governin amb una vara de ferro com qui esmicola els gerros de terrissa. Aquest és el poder que he rebut del meu Pare. I els donaré també l’estel ardent del matí. Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.“

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Llicència per a matar llicències

Aquest cap de setmana han coincidit tres esdeveniments aparentment inconnexos, però que en realitat estan estretament relacionats:

1) La no renovació per part del C.A.C. de les llicències de Girona i Lleida a la C.O.P.E.
2) L'estrena de la darrera pel·lícula del James Bond
3) La novena Assembla Nacional d'ICV.

Els de la COPE s'ho han pres molt malament i han omplert les seues emissions de falques reivindicatives. En una s'escolta L'Estaca de Lluís Llach i una crida a la llibertat d'expressió, en una altra es sent una retransmissió de Radio Espanya Independent "la Pirinenca" (emissora dels comunistes catalans i espanyols a l'exili, en temps de Franco) i una proclama contra la tirania. Podria semblar que van amb unes copes de més, però darrerament la dreta està revolucionada. Ara fins i tot nacionalitzen la banca!

Hom podria pensar que tot això del CAC i les llicències no està del tot ben muntant. Ja sia per TV3 al País Valencià, o per la COPE a Girona, sembla que això d'assignar les llicències a dit està fora de lloc i afavoreix les arbitrarietats i les injustícies.
Al cap i a la fi, quan algú vol publicar un diari bé que paga pel paper i la tinta que necessita, oi? I quan es treu un diari electrònic, també es paga el registre i l'allotjament web, no? Vull dir que aquests mitjans no esperen a que l'administració els hi subministre el suport físic sobre el qual emeten, el paguen i prou.

Tenint en compte que l'espai radioelèctric és limitat, el més coherent fóra fer una subhasta pública de llicències. Qui vulgui emetre, que pagui. I si no, que calli.

Però és clar, això seria massa fàcil per un país -i una classe política i funcionarial- com la nostra. Ja posats a caure en errors, arbitrarietats i complicacions innecessàries, jo propose nous mètodes d'adjudicació de llicències. Idees que deixe sobre la taula:

1) El Gran Hertziano. Real·liti xou on els aspirants a emportar-se llicències de ràdio i televisió conviuen en una casa plena de càmeres, es barallen, s'enamoren, es nomenen i el públic vota via SMS. Us imagineu el Lossantos, el Luis del Olmo i tota la trepa junts? Quin morbo!

2) El Boquesmolt. Adaptació del concurs El Bocamoll. En aquest cas, guanyarà el concursant que parli pitjor el català. Per a saber qui destrossa més la llengua d'Ausias Marc, es disposarà d'uns quants filòlegs de l'IEC. Qui provoqui més danys cerebrals entre els lingüistes, guanya.

3) El Diari de Putrícia. Adaptació del programa vespertí de testimonis humans. En aquest cas, el locutor/director d'emissora que expliqui la història més sòrdida, guanya una llicència.

Amb llicència per a matar llicències!

En tot cas, no deixa de ser casualitat que hagen fet la seua Assemblea Nacional eixos que, ara fa cinc anys, afirmaven que "El canvi de debò és que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet". Un lustre més tard podrien ampliar les seues propostes:

- Que el wiski de garrafot torne a tindre gust de wiski de garrafot.
- Que la marihuana torne a tindre aroma de marihuana.
- Que les emissores de ràdio fatxes tornen a sonar com a emissores de ràdio fatxes.

Amb despatx i cotxe oficial de debò!

Muntanyes nevades

Avui diumenge finalitza el Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló. La majoria de pel·lícules projectades, així com les exposicions i els debats, tenien un denominador comú: els efectes del canvi climàtic a les regions muntanyenques.

Segons els experts, ací als Pirineus el canvi es traduirà en hiverns més curts i amb menys neu. I això pot ser molt dolent per a l'economia de territoris com la Vall d'Aran (Val d'Aran en occità). També s'ha explicat com aquests canvis poden afectar la fenologia de les espècies que hi viuen (la fenologia és la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius). Segons els experts, en el cas d'animals com els óssos, això voldrà dir una hibernació molt més curta i períodes de zel molt més llargs i intensos. Arribats a aquest punt no he pogut evitar pensar en l'óssa Hvala, protagonista dels informatius fins fa dues setmanes, i treure un parell de conclusions:

- Canvi de model turístic. Si els aranesos ja no poden treure profit de la neu, caldrà que replantegin el seu model turístic. No tindran pistes d'esquí, però en canvi tindran una ossa que estarà en zel set mesos a l'any. Quina oportunitat per a fer negoci amb el turisme sexual! Ja veig els anuncis de Baqueira-Beret: "joveneta, grassoneta, peludeta i catxonda. Vine a fer-me uns eslàloms"

- Identitat aranesa. Jo sempre havia cregut que els aranesos eren occitans. Però ara he descobert que, en realitat, els aranesos són georgians: a la que veuen un osset, agafen l'escopeta i van a matar-lo.

Els isòmers

Anomenem isòmers els compostos que tenen idèntiques fórmules moleculars però que es diferencien en la naturalesa o ubicació dels enllaços entre els seus àtoms, o en l'ubicació dels seus àtoms a l'espai. Aquestes diferències en la forma fa que sovint els isòmers tinguin característiques físiques diferents, tot i que els elements químics que el composen siguin els mateixos i estiguin en la mateixa proporció.

Un exemple d'isòmers el tenim en el grafit i el diamant. Tot i que ambdós compostos tenen la mateixa fórmula química -C, carboni pur- difereixen en la seua estructura. I per això el grafit és negre, tou i abundant, mentre que el diamant és translúcid, dur i escàs. I lògicament, és molt més car el diamant que el grafit, uns 10.000 cops més car. I per això hi ha gent que paga per un anell de diamant, però encara no es coneix cap persona que tingui als dits anells de grafit.

Un altre exemple d'isomeria el trobem en les botifarres. Són molts els bars i restaurants d'aquest país que, a l'hora de preparar una botifarra l'obren en canal, deixant-la obscenament desmanegada. Amb aquesta acció, l'embotit elaborat farcint un budell de porc o de boví, deixa de ser botifarra i esdevé un altra cosa que no té les característiques pròpies de la botifarra.

La darrera vegada que vaig preguntar per què ho feien, el cambrer-cuiner m'etzibà "lo hassemo hassín pa que se cuessa mejó". "Tol mundo lo hasse" afegí l'andova.

És per això que us proposo que, cada vegada que algún terrorista gastronòmic torni a cometre aquest atemptat, vosaltres actueu en conseqüència i li aboneu a preu de grafit allò que hauria pogut ser un diamant. Unes 10.000 vegades menys que el preu que apareix a la carta del restaurant.

Cap de setmana de cinema

Si et mous per la comarca del Barcelonès, o pel Pla de l'Estany, aquest cap de setmana és de cine.

Badalona: Festival de Curtmetratges Filmets. Web oficial.
Banyoles: Festival de Cinema Social. Web oficial.
Liceu Francès: L’Alternativa, Festival Internacional de Cinema Independent de Barcelona. Més info.
Sants: Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants. Web oficial.

De propina, 40 segons de terror: http://www.cotxeres.org/marato/Marato_2008.avi

Excuses de massabenpagat

Parlem d'excuses de malpagador per a referir-nos a eixos arguments inconsistents i pobres que pretenen justificar un incompliment. Tenint en compte el que ens costen la RENFE i l'ADIF, crec que ací hauríem de parlar d' excuses de massabenpagat.

Ahir, la xarxa de Rodalies de Barcelona tingué retards a causa del fred. Segons sembla, el sistema de senyalització de Sants fallà a causa de les baixes temperatures. A Sants, com a la resta de l'Àrea Metropolitana, les temperatures oscil·laren entre els 10ºC i els 16ºC. Això és fred? Què passa, que les peces les fabriquen al Senegal i allà, amb 10ºC ja van amb abric i bufanda?

Com que sóc solidari i generós de mena, ací adjunte algunes excuses per a que els d'ADIF i RENFE puguen justificar retards, mancances i tota mena d'errades:

- Massa calor. Les peces les fabriquen a Lapònia, i allà no estan preparats per a temperatures superiors als 15ºC. S'ha fos la catenària en un infern de setze graus.
- Massa humitat. El cargols que aguanten els rails els fabriquen al Sàhara. Per culpa de l'humitat que hi ha al Maresme, es rovella i es trenca tot.
- Massa sequedat. El condensador dels semàfors el porten directament de l'Illa de Pasqua (Rapa Nui) i amb la sequedat que hi ha a Manresa, s'enyora i s'espatlla.
- Daltonisme. La política d'inclusió social i integració de minories marginades que practica la RENFE es basa en contractar daltònics per a conduir els trens. I és clar, no poden distingir si el semàfor està en verd o en vermell. Provoca molèsties, sí, però els catalans hem de ser solidaris!
- Toponímia perversa. El centre de control de trànsit ferroviari es troba a Madrit (capital dels Països Castellans), i per culpa del nacionalisme excloent dels catalans, hi regna el caos. Per exemple, quan el cap de control diu "Tapón en Vic", l'operador entén que s'ha de posar el tap al boli Bic; quan el cap de control diu "Salida Montgat", hi ha una administrativa que se sent ofesa i diu "No soy monga, ni voy tan salida, joer". I això per no parlar de les dificultats per a pronunciar més de tres consonants en una sola síl·laba, com "Sants".
- Poc suport. Si els futbolistes i els cantants poden justificar una mala actuació per la fredor i la manca d'entrega del públic, els ferroviaris també ho poden dir. "Amb uns passatgers tan apàtics, que no animen ni donen caliu al tren, un no treballa motivat".

Si a algú se li acut alguna més, que ho diga. Segur que els de Fomento ens ho agrairan. Antes partía que doblà!

Lectura franquista del franquisme

Com cada any, aplega el 20N i tots els mitjans de comunicació fan un especial sobre el franquisme. Tots els antaradillus fan la seua anàlisi, comentat i valorant com ha canviat aquest país.

Un servidor no serà menys, però intentarà ser una mica més original. Com que fer una anàlisi del franquisme en clau d'esquerres, o independentista, o de simple defensa dels Drets Humans, ens donaria un resultat molt previsible, intentaré fer una anàlisi en clau franquista del franquisme.

Bé, en què consistia el franquisme? Què defensaven, què volien els anomenats franquistes? Es podria resumir en cinc punts:

1) Unitat nacional. Espanya una i no 51. Un gran Imperi. Res d'autonomies ni separatismes.
2) Anticomunisme. Creuada contra el comunisme. Neteja de rojos. Espanya havia de ser de dretes.
3) Catolicisme. Espanya serà catòlica o no serà. Per l'Imperi vers Deu. Cabdill d'Espanya per la Gràcia de Deu. L'única religió vertadera.
4) Defensa dels valors tradicionals. La família és el primer. Honor i Tradició. Les coses es fan com Deu mana. Les coses com sempre s'han fet.
5) Llei i ordre. Llei de Dropos i Maleantes. Defensa de la Decència. Carrers nets i segurs.

Doncs bé, el resultat de quatre dècades de règim, molt resumidament, fou aquest:

1) Pèrdua del 40% del territori. Espanya va minvar de 841.000km2 a només 504.000km2. Franco va perdre gairebé totes les possessions africanes d'Espanya. Guinea Equatorial, el Rif, la Jebala, Cap Juby, Ifni, Sàhara Occidental... fins i tot va perdre les 10 hectàrees de l'Aeroport de Gibraltar!

Si hagués viscut cinc anys més, els marroquins ja tindrien Melilla i Perejil. Si hagués viscut 10 anys més, Ceuta i Canàries serien ben mores. I si hagués viscut quinze anys més, amb tota probabilitat, Catalunya i Euskadi ja serien independents.

2) Multiplicació dels comunistes. A les eleccions del febrer del 1936, el PCE només obtingué el 3.5% dels vots. Els altres grups comunistes eren marginals i extraparlamentaris. Quatre dècades perseguint rojos, i el que va aconseguir és que els comunistes es plantessin a les eleccions del 1977 amb el 10% dels vots, i el 1979 amb el 12%. Fins i tot els fills de la burgesia es feren comunistes! En temps de Franco, fins i tot el Jiménez-Losantos eren revolucionari i melenut.

3) Sectes. El 1936 només una petita minoria d'estrangers era protestant. Budisme, hinduisme i taoisme eren coses rares i desconegudes per a la gran majoria. Els guiris, els ye-yes i els hippies ompliren el país de religions desconegudes, i també de sectes de tota mena. Algunes de ben xungues, gairebé totes instal·lades a lloc ben turístics.

4) Drogues, nudisme i mariconeig. Amb l'excusa dels turistes i les divises, s'omplí tota la costa d'escandinaves en bikini. I després del bikini, la platja nudista. I amb la platja, la guingueta, la discoteca, els porros i l'LSD.

I a sobre La Legión, els seus soldats preferits, eren una colla de porreros i puteros que donaven mal exemple als joves que feien el servei militar.
5) El Vaquilla. Sense ensenyament, amb un urbanisme salvatge, amb alcaldes, jutges i policies corruptes, el pitjor que es pot fer és prohibir els anticonceptius i promoure la natalitat. No ens hem d' estranyar que els anys 70' apareguessin personatges com el Torete o el Vaquilla.

En resum: des d'un punt de vista franquista, Franco fou un inútil!

Això sí, abans que hi hagués Rock Radikal Basc, hi hagué Jota Fatxa Hardcore.

Anàlisi estadística

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores
seré breu i concís analitzant les darreres enquestes:

1) Ara que ja han votat, quina figura política dels E.U.A. enyores més? Ha guanyat Monica Lewinsky amb el 39% dels vots. En segon lloc queda la Sarah Palin, miss Alaska 1984, amb el 36% dels vots. En ter lloc tenim en Lee Harvey Oswald amb el 18% dels vots.

La conclusió els que els lectors d'aquest dietari electrònic són capaços d'oblidar el seu antiamericanisme visceral, sempre i quan algú dels EUA els demostri les seues virtuts i bones intencions. Els lectors volen fets, no paraules (sobretot si els fets omplen la boca de tal manera que impossibiliten les paraules).

2) Què farà més por aquest Halloween? Triple empat entre els Fantasmes motoritzats, les Mòmies del franquisme i els Zombis de la metadona. A poca distància queden les Bruixes que venen castanyes i els Vampirs financers.

La conclusió els que els lectors d'aquest blog, posats a patir una crisi de Ca l'Ample, prefereixen endeutar-se de mala manera per a comprar-se un cotxàs ben potent, una bona xutada de drogues i dedicar-se a anar a tota castanya atropellant franquistes jubilats. Una manera divertida i barata de fer Memòria Històrica i Justícia Poètica. Que n'aprengui el Garzón!

3) Al final, qui creus que té la culpa de tot plegat? Ací tenim un empat a quatre bandes entre els Ecologistes, els Taxistes, Yoko Ono i la Unió Esportiva Lleida.

La conclusió és que els DEF CON DOS no anaven del tot errats. En tot cas, s'oblidaren d'afegir que la nipona és sòcia de Greenpeace (cosa sabuda), té un abonament de tribuna al Camp d'Esports de Lleida (i a sobre és membre de la penya Lo Marraco) i que es guanya uns calerons portant turistes per Tokio (al Japó, país civilitzat, no tenen SGAE i no es pot viure del cuentu de ser vídua d'un famós cantant).

La següent enquesta va per vosaltres:
Què t'agrada més del meu blog?

Doble triomf de Joan Saura

El Conseller d'Interior i Relacions Institucionals (C.I.R.I.) i Conducător d'ICV, Joan Saura, ahir va triomfar per partida doble.

Mentre els seus Mossos d'Esquadra protegien els edificis més emblemàtics del proletariat català (la Borsa i el Banc d'Espanya), el company de l'antisistema Imma Mayol guanyava les primàries del seu partit. Tot i ser l'únic candidat a presidir Joan Saura, fou reelegit president del partit amb el 83,7% dels vots. En contra votaren un 5,6% dels 8.000 militants, i en blanc, un 10,8%. Dilluns, en l'última secretaria política abans de la 9a Assemblea Nacional, se'n formalitzarà el nomenament. La participació ha estat altíssima, del 38,34%, un punt per sobre respecte de les últimes primàries. Es nota que ha tingut èxit el video promocional de les joventuts del partit:

Gomorra pepera

Avui s'estrena la pel·lícula Gomorra, basada en la novel·la homònima de Roberto Saviano. M'ho sembla a mi, o aquest Roberto és clavat al Daniel Sirera del PPC?



Serà que el Sirera, com el Saviano, sap molt bé el que són les guerres entre clans camorristes. I tots dos en són víctimes. Serà que Catalunya no és tan diferent de la Campània, i que Barcelona i Nàpols s'assemblen molt.

Bé, el Web Negre avui també estrena un film de denúncia:

El mimetisme batesià

S'anomena mimetisme a la semblança d'un organisme envers un altre organisme o un objecte del seu ambient, desenvolupada per a enganyar els seus depredadors, o les seues presses.

El mimetisme batesià és l'estratègia evolutiva consistent en que l'espècie mimetitzadora, que és inofensiva i habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l'espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa (toxicitat, fibló, secrecions nauseabundes, etc).

Un exemple de mimetisme batesià ens el dóna aquest inofensiu escarabat de la família dels cerambícids (Chlorophorus varius), que amb la seua coloració groga i negra intenta semblar una temible vespa.

Un altre cas de mimetisme batesià és el d'aquest xiquet, que amb la seua roba cinc talles més grans, i abillat amb el rosari i les joies de la iaia, intenta semblar un temible Latin King, o un terrible Ñeta, o qualsevol altre colla de delinqüents paiopònics.

Anteriorment s'han trobat casos de mimetisme batesià amb els skins heads (caps rapats) i els bakales (caps de cendrer).

I més anteriorment amb els punks i els heavies.

Si teniu qualsevol dubte, només heu de consultar-me.

Dijous i divendres a Elx

Dijous 13 de novembre, a dos quarts de nou, a la Llotja-Sala Cultural de la ciutat d'Elx: Presentació del CD recopilatori TIRANT DE CANÇÓ-MIQUEL GIL. Aquests concerts són la presentació d’un CD doble i gratuït on s’han incorporat cançons dels músics més rellevants de l’actual panorama musical en la nostra llengua, però també d’aquells músics més joves i que contribueixen a la consolidació de la música en català, però també a obrir camí al món de la música, i amb ella al de la cultura, com una via de professionalització. Un cd que és la recopilació de tots els músics que han passat alguna, o més vegades, pel Centre Ovidi Montllor durant els seus primers cinc anys de vida. En tots aquests concerts s’obsequiarà als assistents amb un doble CD recopilatori, el “Tirant de Cançó”.

Divendres 14 de novembre, les vuit de la vesprada, al Casal Jaume I d'Elx: Presentació de l' Associació de Palmerers d'Elx (APELX) i projecció de fotografies des de les palmeres.
Aquesta associació té com objectius primordials:
- Vetllar pel bon estat de les palmeres en el País Valencià
- Unificar criteris entre palmerers en les següents qüestions: Reconeixement de l'ofici, mètodes de treball, seguretat, noves tecnologies, tractaments fitosanitaris, valor patrimonial, etc.
- Proposar normes per a la conservació dels palmerals i denunciar l'incompliment de la legislació vigent.

Els titulars de la crisi

La majoria dels meus amics tenen feines honrades i productives. Malauradament hi ha excepcions, i alguns d'ells s'han de guanyar les garrofes fent de periodistes. Sóc generós de mena, així que els hi estalviaré feina adelantant els titulars i els reportatges del propers mesos:

- Temporada d'esquí en crisi. Enguany hi ha neu, però no calerons. La pràctica de l'snowboard amb taules de planxar. Fabricació casolana d'esquís reciclant lleixes de l'Ikea.
- Nadal en crisi. El sopar d'empresa es transforma en un berenar al Pans & Company. Les famílies es sinceren i deixen de convidar els familiars que odien o bé ja tenen massa vistos: cal estalviar un plat a taula. En comptes de convidar un pobre, seuen al sopar un broker de Wall Street.
- Cap d'any en crisi. Respectables pares de família fan l'ampollot a la via pública. Això sí, vestits de vint-i-un botons i consumint vins i caves de qualitat.
- Reis en crisi. Melcior i Gaspar són dos homeless, però amb les barbes i amb tanta roba no es nota. Baltasar és un topmantaire sense papers. Els patges, en comptes de llençar caramels, tiren closques de festuc els més generosos, i esputs els més rebotats de la vida.
- Rebaixes en crisi. Tendes de campanya plantades a la porta de les grans superfícies. Violència extrema als grans magatzems. L'esfereïdor cas de les calcetes amb ungles incrustades, testimoni d'una lluita ferotge.
- Setmana santa en crisi. Gran èxit de la processó dels descalços (la gent no té diners per a comprar-se sabates). Com fabricar una túnica amb les cortines de la dutxa i un capirot amb un con de trànsit.
- Primavera en crisi. El Corte Inglés reconverteix la planta de dormitoris en un alberg social.
- Sant Jordi en crisi. Èxit de vendes dels llibres de supervivència domèstica. Best-seller del 2009: Entre el reciclatge i la síndrome de Diògenes. Reviure l'any 1929. La gent es regala guies telefòniques, manuals d'instruccions de forn microones i tota mena de llibres gratuïts (i igualment prescindibles, com cada Sant Jordi).
- Selectivitat en crisi. Les carreres més demandades, i amb major nota de tall són: Veterinària (per a poder menjar carn un cop al mes), Ciències Ambientals (per aprendre les millors tècniques de reciclatge), Filologia Bantú (per a emigrar a països més pròspers, com Malawi i Zimbabwe) i Enterramorts (per a menjar carn un cop per setmana, i reaprofitar la roba del difunt). Empresarials, ADE ,Arquitectura i Estudis Immobiliaris es queden sense alumnes.
- Estiu en crisi. Gran èxit de les platges nudistes (la gent no té diners per a comprar banyadors, i amb la fam que hi ha tothom llueix un tipet envejable).
- Diada en crisi. Durant l'ofrena floral, els manifestats llencen ous i els polítics paren el cabàs.

I un bon dia en deixaran de parlar. Com ja va passar amb els gossos perillosos, les abelles assassines africanes, els jocs de rol sagnants, Madeleine McCain, o el gastrònom desaparegut a El Bulli.

PER L'AMOR DE DEU! 05

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un home sensible, humil, sacrificat i patidor. Malgrat les meves idees progressistes, i malgrat ser un fidel votant d'Iniciativa, em sacrifico i visc en un municipi del Vallès Occidental governat per CiU. Tot i ser un ecologista convençut, em veig obligat a anar en automòbil a la feina i a tenir una casa amb jardí, gespa i nans. I com aquest, podria donar-li molts més exemples.

El fet és que, fa uns mesos, mentre participava en un curs de Feng Xui, vaig conèixer una dona meravellosa. Intel·ligent, culta i autorrealitzada. De seguida va sorgir entre nosaltres l'amistat i, després de tres cites i quatre caipirinhas, l'amor.

Durant dos mesos hem tingut una relació feliç i plena, però darrerament em costa molt estar amb ella. Jo no sóc gens masclista, i sempre he defensat l'alliberament de la dona, però, darrerament no sé... no vull que m'interpreti vostè malament, però... ella no vol ser una dona objecte i, en conseqüència, no es maquilla, ni es depila... és ecologista, i per tal d'estalviar aigua es dutxa cada tres dies... i és solidària, i practica el consum responsable, i la seva roba interior la fabriquen uns indígenes sud-americans amb llana de pel de camèlid que fa pudor i jo... jo... jo ja no li trobo cap mena d'atractiu.

Sóc un home sensible. L'admiro, la respecto i me l'estimo, però no m'atreu gens.

Mai hagués pensat que requeriria un serveis com els seus. Però no la vull perdre, què he de fer?

Atentament, Jordi S. un home sensible

Benvolgut Jordi:

El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la meditació i l'espiritualitat sempre hi trobaràs una resposta.
Com que ets votant d'Iniciativa, dono per fet que els textos sagrats judeo-cristians no faran per tu. És per això que empraré l'espiritualitat i la filosofia oriental, més escaients en aquest cas. Així doncs, seguirem les ensenyances del Gran Mestre Confuci.

“No tinc por de no ser comprés, el que em fa por és no comprendre els altres”. El primer que has de fer és entendre aquesta dona. Ella és solidària i responsable, per això és dutxa poc i vesteix aquestes robes horribles. Ho fa per virtut, pel bé dels altres, i tu has de respectar-la. Ella no vol ser tractada com una dona objecte, i està en el seu dret.

“L'home virtuós ho exigeix tot d'ell mateix; l'home poc escrupolós ho espera tot dels altres”. Què t'has cregut? Com t'atreveixes a esperar a que sigui ella la que s'arregli per agradar-te a tu!? Hauràs de ser tu qui prengui decisions. A la teua ma està resoldre aquest problema!

“L'home virtuós ha de ser generós”. Com no podria ser de cap altra manera. Sigues generós, jo t'ensenyaré com.

Prenguem aquestes tres màximes del Gran Mestre Confuci i portem-les a la pràctica. Segueix aquestes instruccions:

1) Sigues generós i convida-la a casa a sopar. Fes tu mateix el wok amb cus-cus, curri i totes eixes coses que tant us agraden. És important que al seu plat hi posis cent mil·ligrams d' hidroclorur difenhidramina, i així ella caurà en un plàcid son. No cal que pateixis, amb tant de curri i tanta espècie no notarà el gust del medicament.

2) Sigues virtuós i pren la iniciativa. Pórta-la al bany i renta-la amb delicadesa, depila-la amb suavitat i deixa-la ben arreglada, neta i polida.

3) L'endemà, quan ella es desperti i tu la vegis millorada, segur que l'amor reneix entre vosaltres. Recorda el que diu el Gran Mestre Confuci: “Els homes de bon sentit han de ser lents amb les paraules i diligents amb els actes”, així que explica-li poc a poc el que has fet (és una dona, li costarà entendre les coses) però entra ràpid i amb força a enllestir la feina.

Però si per desgràcia ella no accepta les teues virtuts confucianes i s'enfada, recorda aquesta màxima: “Els homes virtuosos mai no estan isolats, estan veritablement voltats de proïsme”. Jo et puc passar l'adreça d'un local on dones que es dutxen fins a set cops al dia t'envoltaran de proïsme per un mòdic preu.

Per cert, tu has dit que aquesta és una dona “autorrealitzada”. Compte amb les dones “autorrealitzades”. Això sona malament. Això fa pensar en practiques solitàries mirant el Canal 69 de la TDT.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Assemblea Nacional d'EUiA

Avui diumenge es clourà a Sants la Cinquena Assemblea Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa. Jordi Miralles encapçala l'única llista que es preveu que sigui aprovada per una búlgara majoria.

En temps de crisi global hom no pot filar tan prim a l’hora d’anar a caçar canapès. I és per això que, tot i que les grinyotades comunistes són més escadusseres, m'hi he deixat caure. Les principals propostes aprovades han estat les següents:

- La via catalana al socialisme. En un Audi A8 es fa més via, és més ràpid i més còmode. Això sí, som proletaris i no hi posem cap reposapeus.
- Nosaltres teníem raó. Prestigiosos polítics com George W. Bush estan d’acord amb nosaltres i nacionalitzen la banca. Endavant els pàries de la Terra (que actualment treballen a Wall Street)
- Internacionalisme en positiu. Posats a cercar models exteriors, és preferible oblidar-se de Bielorrússia, Transdnístria i Corea del Nord i fixar-se més en Cuba i Veneçuela. Oenagés com Halcón Viages i Viatges Marsans recolzen la nostra estratègia. Els plans quinquenals són igual d’inviables, però els planifiquen amb més gràcia i sal·leru.
- El Trist-partit no és perfecte, però la sociovergència seria molt pitjor: nosaltres no hi tindríem cap càrrec!

L'únic moment de tensió l'ha protagontitzat un veterà militant, que s'ha sentit ofès quan un jove becari-periodista ha confós l’himne La Internacional amb un èxit d’Operassión Triunfo.

En fi, que de madures en verdegen i de més verdes en maduren (això és una al·lusió als d'Iniciativa, que anaren del roig al verd amb sensaturadò)

Feisbuqueig: la contraofensiva

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores:

Ja n'hi ha prou! El feisbuqueig ha anat massa lluny. La nostra privacitat, la nostra tranquil·litat i el nostre dret a desaparèixer han estat violentats. Tenim dret a oblidar part del nostre passat, i no volem que reapareguin malsons oblidats. Les nostres hores de connexió a la xarxa han estat abduïdes per convocatòries sense possibilitats, notícies intranscendents i xarxes socials absurdes. Jo dic prou!

I és per això que, des d'ara mateix, us convido a iniciar una Campanya contra el Feisbuqueig salvatge. Algunes propostes d'actuació:

- Creació de personatges. Com si estiguérem jugant a rol, hem parir persones fictícies. Inventarem noms (creïbles o no) per aquests personatges i els hi donarem cara cercant fotos al guguelimatges o escanejant fotos de parents que ens caiguin malament. L'adreça de correu electrònic la podem obtindre de qualsevol servidor gratuït.

- Clonació virtual de persones reals. Oi que estem farts dels plastes que no paren d'enviar-nos convocatòries, grups, xarxes i vídeos del iutup? No ens hem cansat ja dels tios babosos que es fan "amics" nostres només per intentar lligar amb les noies que tenim agregades com amigues? Doncs clonem-los i posem-los en problemes. Només cal crear una adreça de correu electrònic que s'ajusti al seu nom, copiar alguna de les seues fotos i implicar-lo en xarxes perilloses. Per exemple: "fans del Duque de Feria", "ex-alumnes del Centre Penitenciari de Fontcalent" o "Convocatòria per a eixir de l'armari: zoófils-necròfils". També podem fer que enviïn missatges compromesos a persones famoses presents a la xarxa (hi ha molts polítics i periodistes ficats al Facebook).

- Qui tingui més idees que ho digui. Avui comença la lluita, fins a saturar el Facebook!

SI EL PRESENT ÉS LLUITA, EL FUTUR ÉS NOSTRE!

Alguns testimonis del feisbuqueig:

La Iaia Punkarra, la Senyora del Tarragonès.

Corresponsals i protagonistes

Corresponsals: amb motiu de les eleccions als EUA, els mitjans europeus han inundat el país d'enviats especials. Catalans i espanyols no n'han estat cap excepció. I els Mitjans Deficitaris que Paguem Tots amb els Nostres Impostos, ço és TVE, TV3 i Canal 9 han enviat els seus. Molt bé.

Protagonistes: el gran protagonista és el vencedor Barack Obama, és clar. I el seu vicepresident Joseph Biden, és clar. I el derrotat John McCain, amb la Sarah Palin, també són protagonistes. I la dotzena de candidats desconeguts (i marginals, i sovint frikis) que no han superat ni l'1% dels vots, també són una mica protagonistes. I els 435 congressistes escollits, també són protagonistes de la jornada electoral. I els més de 200 càrrecs electes, entre senadors, governadors, batlles, fiscals, jutges i xèrifs, aquests també són protagonistes. I els ciutadans promotors dels diversos referèndums, també tenen el seu puntet de protagonisme.

Feina: però vet ací que dels més de 700 protagonistes d'aquesta històrica jornada, els nostres corresponsals no n'han pogut entrevistar a cap. Cap ni un. Calia anar als EUA? Què han aportat els enviats especials? No s'hagués pogut tirar de connexió amb mitjans locals? O això era massa barat?

Amortitzat: Bo idò, ja que ens hem deixat una pasta enviant periodistes i antaradillus, podrien aprofitar per fer entrevistes profitoses. Algunes persones amb les que caldria parlar:

- El liposuccionador de la Sarah Palin (no es noten els embarassos!).
- El siliconador de la Pamela Anderson.
- L'assessor fiscal dels germans Lehman.
- El conseller ètic i estètic del Michael Moore.
- .......

Radikalisme ben ferm

Dedicat als amics, coneguts i saludats que orbiten per l'extrema esquerra. Després de tantes festes alternatives i concerts anti-repressius, estic en deute amb vosaltres.

D'ací a un any, quan sigueu a les vostres habituals manifes i saraus antiamericans (i antiimperialistes), us caldran nous eslògans. Creatiu i generós com sóc, ací us en done alguns:

- Negrata cabró, ves a collir cotó.
- Puto negrata, neteja'm la sabata.
- Maleït negrata, et penjarem de la corbata.
- Tot el camp és un Klan, som la gent ben ària, tant se val d'on venim, si del sud o del nord ara estem d'acord, estem d'acord, una gran fòbia ens agermana. Pancarta al vent, un crit valent, volem un Món com sap tothom: iankis fora, fora, foooora!

Fins i tot els gais poden ser racistes!

En fi, que si voleu acusar-me de racista, primer heu de llegir això.

Tanatori vs Tanateu

Ara que ja ha passat el dia de difunts, i com a refugi davant l'allau d'antaradillus que us assaltaran amb múltiples anàlisis dels resultats electorals als EUA, us propose una breu reflexió lingüística: Tanatori o Tanateu?

M'explique: sempre hem parlat de cementiris, o cementeris, o necròpolis, o funeràries, per a referir-nos a l'edifici o el local de serveis funeraris dotat de capelles o sales de vetlla dels difunts. A principis dels anys 90' els espanyols començaren a emprar el terme Tanatorio. I com acostuma a passar, els catalans -acríticament- traduírem com Tanatori allò que sempre havia estat una funerària, o un cementiri, o una tenca d'hora. Però és correcte, està ben construït el mot Tanatori?

Emprem el sufix -ORI per a referir-nos als edificis o locals on es desenvolupa alguna acció, d'acord amb un verb. Així doncs, el laboratori és el lloc on es treballa, l'oratori on es prega i el purgatori on es purguen els pecats.

En canvi, emprem el sufix -EU per a referir-nos als edificis o locals on es desenvolupa alguna acció, d'acord amb un nom propi (de persona real, o d'ésser mitològic). Així doncs, l'Ateneu és el lloc on, en honor d'Atenea, deessa del coneixement, es desenvolupen activitats destinades a promoure la cultura i el coneixement; el museu és el lloc on s'exhibeix allò que han inspirat les Muses i el nimfeu és una construcció arquitectònica amb moltes columnes i fornícules, així com una font ornamental, semblant a la gruta d'on brollava l'aigua d'una font consagrada a les Nimfes.

Així doncs, si l'arrel és el mot Tànatos, l'encarnació de la mort, hauríem d'emprar la paraula Tanateu per a referir-nos a l'edifici o local de serveis funeraris dotat de capelles o sales de vetlla dels difunts, no?

I en tot cas, un Tanatori hauria de ser l'indret on es fan (es formen, es fabriquen) els tànatos, és a dir, les màquines de matar. Hauríem d'anomenar tanatoris a les acadèmies militars, a les escoles d'aviació o a les Facultats de Medicina, no us sembla?

Alto el foc permanent

A partir de les 0.00 hores del dia 3 de novembre, Això Toca diari electrònic de sàtira i humor intel·ligent, inicia un alto el foc permanent.

Hermenèutica de la cançó d'estiu. 1991

“No ho pot saber tothom. I no tothom que ho sap, sap que ho sap”. Nostradamus.

L’estiu del 1991 als envelats d’arreu del país s’escoltava una cançó d’un grup de Constantí (comarca del Tarragonès) titulada S’ha acabat. El conjunt que interpretava aquest tema tenia un nom que pretenia ser irreverent i festiu: Els Pets.
Aparentment la seva era una cançó romàntica, on es feia esment d’un amor d’estiu, ja perdut. Aparentment. Alguns fins i tot afirmen que la cançó fa al·lusió a una història d’amor gai. Aparentment. En absolut.
Després d’una acurada lectura hermenèutica ens adonem que la lletra de la cançó és reveladora i profètica. I de contingut terrible. Analitzem-la:
“Un núvol passa, els carrers s’ha enfosquit, i fot un ram com els de quan era petit, darrera els vidres jo m’ho miro arrupit, Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit.” Un núvol? Un ram, un bram ben fort? Sembla que faci referència a una típica tempesta d’estiu. Sembla.
”Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist, i moro d’enyorança perquè no ets aquí, La pluja m’ha portat records d’aquell estiu, que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.“ Flipa amb un gat blau? Oh, i tant, qualsevol al·lucinaria amb un animal així. La qüestió és, d’on apareix tan estranya criatura!? I a Cambrils, precisament? Cambrils, poble del Carod-Rovira. Cambrils, baricentre del Triangle Tòxic format per les Centrals Nuclears d'Ascó, les Centrals Nuclears de Vandellòs i la Petroquímica de Tarragona.
”Ma mare mai va creure que només fóssim amics, ella ens protegia de la llengua dels veïns, perquè si eres a casa em veia tan feliç, no ho entenia però un fill és sempre un fill.“ Si eres a casa em veia feliç? Què passava en eixa casa? Què tenia ell? I què vol dir la llengua dels veïns?
”Uooo, dos cossos enmig de la sorra, uooo, rebolcant-se abraçats, uooo, de la ment no se m’esborra, uooo, no puc creure que s’ha acabat.“ Cossos rebolcant-se a la sorra? Sembla amor i sexe. Però només ho sembla, hi ha moltes raons per les quals un cos pot acabar revolcant-se a la sorra.
”Va aparèixer envoltada de misteri, en el primer moment tot va semblar normal, borratxera, descontrol, mais i rialles, l’endemà jo amb ressaca i ell amb ella se’n va anar.“ Misteri que envoltat? Descontrol, rialles i “mais”? Què és un “mai”. Després de consultar els experts, tenim la resposta. Un “mai” són les sigles en anglès de Microbiological and Atomic Incident.
”Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat, ja no plou i el cel gris sembla que s’ha escampat, i un gran amor no pot morir-se així, el cassette de ma mare m’ha semblat sentir.“ Una nova referència al núvol. Però, a quina mena de núvol? No oblidem que Els Pets provenen d’una zona d’alta toxicitat, delimitada per les centrals nuclears d’Ascó, Vandellòs, la petroquímica de Tarragona i l’abocador del Tarragonès. Així doncs, no ens hem d’estranyar si la cançó que interpreten fa referència a una catàstrofe ambiental de gran magnitud.

Fixeu-vos-hi bé:El ”núvol“ que passa és el núvol tòxic. El “bram“ que se sent és el de l’explosió de la central nuclear. La “pluja” és la pluja àcida, així com la pluja de partícules radioactives. La ”llengua dels veïns“ fa referència a la llengua de foc que prové de la petroquímica de Tarragona . I els “cossos que es rebolquen a la sorra” són el de persones que intenten apagar les flames que les envolten. El “gat blau i trist” és una clara al·lusió als animals que han patit mutacions.Per això la cançó es titula així: “S’ha acabat”, perquè el desastre és imminent.

De fet el conjunt s’anomena Els Pets, ço és, els gasos tòxics. A algú li calen més proves!?
Ací teniu el terribl viceoclip d’aquesta profecia:




No és que el Reig, el Gavaldà i el Càceres siguin lletjos... és que són mutants!