Un post a 30 de desembre

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Avui tenia un munt de temes per a tractar, però tendeixo a enrotllar-me massa, així que n'ometré uns i en resumiré uns altres. A sac pac:

- COINCIDÈNCIA. Avui l'actor valencià Natxo Vidal fa 36 anys. Podríem dir que el senyor Vidal viurà una curiosa coincidència mètrica, ja que tindrà tants anys com centímetres. A la majoria d'homes això els passa durant l'adolescència (del 12 als 19 anys, en principi), a d'altres durant la joventut (dels 20 als 25), uns pocs durant l'edat madura i els escollits, com un servidor, ho viurem durant la jubilació. La majoria pensareu que sóc un fantasma, d'altres que tinc una malaltia que em provoca hipertròfies i al·lucinacions, alguns fins i tot creureu que els meus coneixements d'anatomia són molt minsos i que confonc les extremitats.
Res de tot això. Jo sóc un defensor de la bona vida, i és per això que reclamo que s'avanci l'edat de jubilació. Que s'avanci molt, com a molt tard que puguis substituir el carnet jove per la targeta daurada.

Els extremenys la tenen petita, hem de ser solidaris amb ells

- 012-OTG. Avui s'ha fet pública la següent notícia: els catalans que són a l'atur, podran timbrar el resguard via telefònica. Alguns pensaran que és una porta oberta al frau, per a treballar en negre i cobrar el subsidi per desocupació. D'altres veuran que, avui en dia, és més fàcil tindre telèfon mòbil que feina estable (quina diferència amb fa 10 i 15 anys!). Però jo veig una gran putada, ja que es pot perdre un dels llocs més dolços i entranyables on lligar: la cua de l'OTG-INEM.

- ANIVERSARI. Avui és l'aniversari de ma germana.

Afortunadament, aquesta senyoreta no és de la meua família, així que podem intimar sense pors.

- PROMOCIÓ. El senyor Haller ha parit un vídeo com aquest. Està bé, oi?

Dones progres amb Hamàs

Avui les dones progres i feministes d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) es manifestaran a favor de Hamàs.


I després alguns diuen que no hi ha miracles per Nadal.

Hermenèutica de la cançó d'estiu. 1999

“No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, ni pitjor sord que el que no vol sentir”

L’estiu de l’any 1999 estigué marcat per la por a l’efecte 2000. Els més joves, així com els més desmemoriats i àdhuc els més predigitals, no sabran de que parlo. L’efecte 2000 era la versió moderna del mil·lenarisme medieval. L’efecte 2000 era la possibilitat del bloqueig de molts sistemes informàtics, ja que podrien confondre el canvi el 01/01/01 com el primer dia de l’any 1901 i no del 2001.

Però contràriament al que caldria preveure, les cançons d’eixe estiu no eren gens apocal·líptiques. Les dues que més sonaren foren “Two times” d’Ann Lee i “Sigue al líder (Follow the leader)” dels S.B.S. Una era més jove i discotequera, l’altra més garrula i verbenera. Però totes dues seguien un mateix objectiu.

“Some many mind, Watcha gonna do Easy gone Come the way you go I never find What I'm looking for Easy gone Darling gimme more... “ Mai trobo el que busco? Però que és el que busco? Dóna’m més, que!?
“Two times, three times, two times, three times” Dues vegades, tres vegades... el què!?
“Don't you are mine But I'm looking for Wont you just look behind And we'll give you more Oh until the end and now see you thru Baby you have gotta friend To take you right into the blue...Two times, three times, two times, three times” No ets meu, però et busco. Un cop, dos cops.


La segona cançó era encara més neguitejant:

“Manos arriba y abajo, arriba y abajo, arriba, abajo, arriba y abajo, todo el mundo una mano arriba solo una mano arriba nos vamos a la izquierda, a la derecha”. A què fan referència aquestes pujades i baixades? Alteracions en el cicle econòmic? Salutacions feixistes?
“Follow the leader, leader, leader, follow the leader sígame” Qui és el líder? On ens du?
“izquierda, derecha izquierda, derecha (vámonos) izquierda, derecha izquierda, derecha (sigame, sigame) ” Que vol dir aquest canvi constant de sentit?

Totes dues cançons tenen un mateix objectiu. La primera ens diu que hem de repetir, dues i tres vegades. La segona ens diu que hem de seguir al líder, superar els alts i baixos i l’eterna dicotomia dreta-esquerra. Totes dues cançons volen deixar el mateix missatge: la cosa va bé, Espanya va bé i al president Aznar li cal un segon mandat per a que tot vagi millor. Totes dues cançons eren part de la precampanya electoral del PP.

Els mil·lenaristes i els apocalíptics tingueren raó. L’apocal·lipsi arribà el març de l’any 2000, amb la majoria absoluta de José María Aznar.

El video disco:




El vídeo verbenero:

El meu sogre és calb (cherry pink)

El meu sogre és enginyer, alopècic i no sap pronunciar les erres. Li he enviat felicitacions nadalenques de part de Ricard Rodríguez i Robert Ramírez. Serà meravellós escoltar com pregunta si algú sap qui són.

Li regalaré un recopilatori de mambos de Pérez-Prado, amb el Cherry Pink (cerezo rosa)

Solstici d'hivern

FELIÇ SOLSTICI D'HIVERN I PROFITOSES REBAIXES DE GENER

i tot allò que es diu

Apunt veterinari sobre el Dipylidium caninum

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

La setmana passada us vaig parlar de l'hiperparasitisme, i del simpàtic cestode Dipylidium caninum. Cal explicar alguna cosa més sobre el nostre cestode.

Si l'hoste principal, el gos, es grata on té les puces i els polls, i després es llepa la pell (empassant-se aquestes puces i polls) té un problema. El cestode Dipylidium caninum s'instal·larà com a paràsit a l'intestí prim del gos, i li provoca 20 dies de forts dolors.

Per a evitar això ens hem d'assegurar que l'hiperparàsit només parasita paràsits. De cap de les maneres hem de deixar que l'hoste principal s'empassi els paràsits pringats!

El de la foto és Bernard Madoff, l'andova que ha estafat 37.000 milions de dòlars als multimilionaris.

Error, omissió o mala fe?

Segons publica la premsa, Xavier Bru de Sala serà la persona encarregada de dirigir el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. És un dels onze noms que Presidència va fer públic ahir i que formaran el plenari del consell, si el Parlament els ratifica el 21 de gener. Els altres noms són Xavier Antic, Juli Capella, Jordi Coca, Manuel Forcano, Chantal Grande, Francesc Guardans, Sílvia Munt, Marta Oliveras, Pilar Parcerisas i Rosa Vergés.

No sé si es tracta d'un error, una omissió, enveja o mala fe, però jo hi trobe a faltar els següents noms:

- Josmar
- Tomeu Penya
- Carmen de Mairena
- Dongus Parranyàkof
- El Mayakumbo de Guacahamba
- Tanu Peligrossi
- Aramis Fuster
- Marlene Mourreau

Per raons político-partidistes no hi hauria de ser l'Ariel Santamaria. Però que consti que ha escrit temes tan bons com aquest:

Un valencià a Jerusalem

Els valencians tenim moltes perversions, açò es ben sabut. Per exemple, el nostre apreciat Pau "El Tropilla" té el vici d'estudiar llengües semítiques. Després d'una temporada en terres de la Nabatea, ara el tenim viatjant per terres de Judea i Galilea.

I casualment estarà a Jerusalem el cap de setmana del Hannukà. Viciós i llegit com és (terrible combinació) sé que el paio aprofitarà les celebracions per a fer de les seues. És per això que li vull donar alguns consells:

1) Que Jerusalem siga Ciutat Santa per a tres religions no vol dir que tinguen el triple de dies festius. Ni que els ponts siguen com el Golden Gate.

2) Compte amb les interpretacions subjectives dels Textos Sagrats. El Llibre dels Reis (Melahim Àlef), capítol 20, versets 9 i 10, diu:

" Benadad li va fer dir:
-Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat! "

Cal aclarir que la pols eixa no era necessàriament blanca, ni havia d'entrar pel nas.

3) Cal practicar el sexe segur. Segur que el practica, sí, però amb precaucions. Si és amb una dona del país, procura utilitzar condoms kosher. Per si de cas.

4) I recorda que per a elles tu ets tota una novetat: no és el mateix descapotable que descapotat. Exhibeix les teus prestacions.

Pacte Nacional per a la immigració

Avui s'ha signat al Parlament de Catalunya el Pacte Nacional per a la Immigració. Entre d'altres, l'han rubricat CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA. El PP i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía no s'hi han afegit.

No sé si serà útil o no, però aquesta nit aniré a celebrar-ho a la discoteca Caribe Caliente.

Sóc un ciutadà exemplar, un patriota abnegat i un home molt sacrificat. Intentaré integrar la noia de la foto per la via més directa.


NO SÉ A QUE ESPEREN PER A DONAR-ME LA CREU DE SANT JORDI!!

L'hiperparasitisme

S'anomena hiperparàsit al paràsit que parasita un altre paràsit. L'hiperparasitisme és un tipus de relació interespecífica que es caracteritza per ser un cas extrem de parasitisme. És força útil en el control de plagues, ja que l'hiperparàsit no afecta l'hoste principal i evita que el paràsit creixi més del compte.

Un exemple el trobem amb el cestode Dipylidium caninum, que en fase larvària infesta la puça Ctenocephalides canis i el poll Trichodectes canis, tots dos ectoparàsits (paràsits externs) del gos domèstic (Canis familiaris).

Un altre exemple el trobem en l'individu que apareix a la fotografia. És un cas especial d'hiperparàsit, capaç de parasitar gran quantitat de paràsits gràcies a les seues habilitats mimètiques.

Segons els científics que l'han estudiat, aquest espècimen pot posar-se una vella americana de son avi i disfressar-se de mudarnillu barceloní per a colar-se en una vernissage d'art, on menjarà, beurà i copularà (o com a mínim ho intentarà) fins a esgotar les existències dels paràsits. Més tard, es posarà una gastadíssima caçadora de cuir de son pare i es deixarà caure en una kasa okupa piesnegrera i gosflautaire, on parasitarà una altra mena de paràsits.

Investigadors de prestigi afirmen haver-lo vist en acció a les Falles de Blavència, a la Feria d'Abril de Barcelona, al Temporada Alta de Girona, al Cercle d'Economia, als Premis FAD, a moltes universitats d'estiu, en noces zíngares fent de padrí, a tota mena de presentacions literàries i a qualsevol lloc on hi proliferin paràsits als que ell pugui parasitar.

El parasitoidisme

El parasitoidisme és un tipus de relació interespecífica en la que el parasit mata l'hoste amb el temps. És un cas extrem de depredació, ja que els depredadors normals maten la presa i la consumeixen, però els parasitoides acaben matant la presa al final d'un cicle, quan ja han completat el seu desenvolupament.


És el cas de les vespes solitaries, de la família Sphecidae i Pompolidae. Aquests himenòpters ataquen les aranyes. Paralitzen la seua presa punxant-la amb el fibló i inoculant-li un verí. L'arrosseguen fins un forat al terra que empren com a niu. I allà comença l'infern per a la indefensa aranya.

La vespa posa el seu ou sobre l'aranya, i en ella (i d'ella) es desenvolupa la larva. La larva s'alimenta de l'aranya, evitant consumir-ne els òrgans vitals, i així mantindre viva la presa, que a més d'aliment també li dóna escalfor i protecció. Abans de convertir-se en nimfa, la larva consumeix completament l'aranya. Muda dins de l'hoste, del qual només en queda un feble tegument.

La vespa solitària, xunga amb ganes.

Un altre cas el tenim amb aquest jove (només té 33 anyets, gairebé és un adolescent).
Representa un espècimen de Dropus extremis, molt abundant a tot el continent.

La subespècie Dropus extremis academicus primer comença repetint cursos i canviant d'estudis, amb l'empara de la confusió juvenil i la manca d'informació. Després, un cop encarrilada la carrera, se la pren amb calma, compensant la lentitud amb bones notes. Participa en tota mena de tancaments, manifes i mogudes estudiantils. I fa l'erasmus de rigor. I una vegada ha finalitzat la carrera, un inacabable reguitzell de post-graus, seminaris i màsters li permet seguir uns quants anys més vivint de la seua presa. La manca de sortides laborals que té la seua formació, li permet rebre compensacions extres per part de la paralitzada víctima.

La subespècie Dropus extremis farrerus aprofita la precarietat laboral i la dificultat per accedir a l'habitatge per a gastar-se tots els seus ingressos en narcòtics, puix les funcions nutricionals bàsiques ja les cobreix la víctima.

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Estudis recents mostren algunes pautes etològiques Dropus extremis. Per exemple: no només viu de la presa mentre viu i treballa, també mentre aquesta cobra la jubilació i fins i tot després de la mort de la presa. Fan creure a les autoritats que la presa és analfabeta i que ha de signar rebuts i factures amb la seua empremta digital. Quan mor la presa, el Dropus extremis n'amputa el dit amb el que signa i aprofita la resta de la carn per a fer una barbacoa. Sí, les estadístiques que diuen que l'esperança de vida dels catalans creix són errònies; es basen en dades de morts que aparenten seguir vius per a cobrar-ne la seua pensió.

A l'hora de reproduir-se, el Dropus extremis cerca una parella amb l'únic requisit de la proximitat. Així les preses compleixen la funció de nodrir les cries. És el que en llenguatge científic anomenem "avis que fan de cangur dels seus nets".

Strangers in the subway

Avui ha tornat a passar. Un cop més, i ja en van més de cent, m'ha saludat una persona que no he reconegut. O que directament no conec, no ho sé. Era un noi jove i elegant. La conversa només m'ha permès esbrinar que la persona eixa viu a Sant Cugat del Vallès.

Per més que hi pense, no en trobe la resposta. Qui és eixe home?

De moment he trobat dues possibilitats:

1) A primera hora del matí, jo vaig molt clapat, avui estic gripós i, a sobre, sóc miop. Ja és tot un miracle que hagi estat capaç d'arribar a la feina.

2) El Club Bilderberg té un pla secret de domini mundial mitjançant un exèrcit de clons. I jo en forme part. La URSS no ha desaparegut, sinó que està oculta al Desert dels Monegros. El KGB no s'ha dissolt, s'ha reconvertit en el Nàstic de Tarragona. Els milers de clons meus estan esperant un senyal per a iniciar l'atac. Ens comuniquem mitjançant missatges encriptats, als blogs d'estudiants de Filologia Bantú o en els Fòrums de futbol i macramé (depenent de si és un dia parell o senar). La nostra arma secreta és tan secreta, que fa dos mesos que la busquem i encara no l'hem trobada.

No sé, ja em direu quina hipòtesi teniu.

Per cert, on són les meues pastilles?

Reflexions migratòries de cap de setmana

Fa dues setmanes, a la ciutat de Vic, la Plataforma per Catalunya celebrava el seu Congrés Nacional. No especificaven de quina nació es tractava, però gairebé és preferible no saber-ho.

Aquest cap de setmana, a la ciutat de Barcelona, s'ha celebrat la Festa del Dia del Migrant. Amb gran èxit de públic, format per immigrants, polítics i pessebristes parainstitucionals (blah blah blah... malbaratament de diners públics... blah blah blah... la crisi...).

Casualment, la festa s'ha celebrat el mateix cap de setmana en el que el neonazi Irving visitava Barcelona. Casualment, la festa s'ha celebrat el mateix cap de setmana en que es feia públic el fracàs del Pla d' Accés d'Immigrants al Cos dels Mossos d'Esquadra. I casualment, la festa s'ha celebrat mentre el ministre Celestino Corbacho aplica el seu Pla de Retorn Voluntari.

Aquest és un dels rètols publicitaris de l'esmentat Pla:

Però jo crec que seria sincer i efectiu aquest:

Al cap i a la fi, si només tres immigrants han passat el procés selectiu per a fer-se Mosso (mossa, eren dones), és millor tindre'ls a Palau donant-li el toc United Colors of Benetton al President Montilla (que falta li fa, pobret si n'arriba a ser de gris i sossu).

Per si algú no coneix el Haider Osonenc:

"Som una generació afortunada. Hem vist caure el Mur de Berlín, hem vist com s'ensorraven les Torres Bessones, ara ja només ens quedava per vore un xarnego parlant en contra de la immigració" Josep, l'home que descansa.

Cap de setmana de llibertats i expressions

Aquest cap de setmana la Llibertat d’expressió ha tornat a estar en qüestió.

- Manuel Fraga, l'ex-ministre franquista que fa divertits jocs de paraules amb el verb penjar.
- Iñaki de Juana, l'ex-pres d'ETA veu com un jutge de Belfast ha de decidir si el fet d'haver escrit (presumptament) una carta on parlava bé d'un amic ja mort (l'etarra Txomin Iturbe) és un delicte pel qual el poden extraditar, i empresonar dos anys. Parlar bé dels difunts és molt lleig. Jo prohibiria els funerals clàssics i els canviaria per un/a stripper fent un numeret sobre el taüt.
- Joan Tardà, el full parroquial de Palau de Plegamans és l'únic mitjà que no l'ha criticat. Val a dir que aquest full parroquial fa cinc anys que va deixar de publicar-se.
- Pedro Castro, el batlle de Getafe que ha titllat de "tontos dels collons" els votants del PP. Tenint en compte que a Getafe, com a tota la Comodidad de Madriz, el PP sempre supera el 45% dels vots i sovint és la força política més votada, caldrà concloure que els madrilenys són, majoritàriament, tontos dels collons.
- David Irving, "historiador" que nega l'Holocaust i que afirma que en temps de Franco, a l'estat espanyol es respirava una gran pau. Supose que es referia a la pau dels cementiris. Malgrat el Barça-Madrit, els Ultras Sur no anaren la Llibreria Europa a escoltar-lo. Igual és que no tenen el costum d'anar a llibreries. Val a dir que entre els assistents hi havia més periodistes i mossos d'esquadra que "públic normal". Les mentides de David Irving són un delicte? Algú amb dos dits de front se'l creu?

En fi, que altres parlin per mi:

penjar per a ponderar?

Serà que tenim el rei de bastos?

Enllaços a les imatges

Nestor: http://www.dissenyirauxa.com/

Puigbert: http://puigbert.blogspot.com/

El Web Negre: http://www.elwebnegre.com/

El XISRIMZU no m'ha convidat

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Els propers dies 15, 16 i 17 de desembre es farà a Barcelona la Trobada Euromediterrània sobre Gestió de la Diversitat Religiosa en l'àmbit municipal: de la pluralitat al pluralisme, organitzada per la Xarxa Internacional Sobre Religions I Mediació en Zones Urbanes (XISRIMZU). L'esdeveniment tindrà lloc en el marc incomparable del Museu Picasso.

Incomprensiblement, el Mestre Matisyahu i jo no hem estat convidats. No és la primera vegada que passa. I no serà l'última. Molt em temo que, per pura enveja, ni el Matisyahu ni jo serem mai convidats a esdeveniments d'aquesta mena. Una veritable injustícia!

No cal que us parli del meu Consultori Religiós, eina indispensable d'ajuda psicològica, superació personal, confort espiritual i convivència religiosa. Ací teniu l'enllaç:

http://descans.blogspot.com/consultori-religios

Si us fa mandra llegir, podeu mirar-vos aquest videoclip de tres minuts del gran Matisyahu:





Em pregunto com s'ho faran els del càtering per a oferir plats variats respectuosos amb totes les prohibicions religioses.

Anagrames republicans

Fa cinc anys que ERC va signar el Pacte del Tinell i va formar un govern catalanista d'esquerres amb el PSC-CpC i ICV-EUiA (conegut com el trist-partit). Fa cinc anys que ERC es troba en el punt de mira de la Brunete Mediàtica, dels convergents, dels pijo-progres, de la caspa celtíbera i del Grup Godó.

Faci'n el que faci'n, digui'n el que digui'n, els dirigents d'ERC seran atacats ferotgement. Ja que la llibertat d'expressió no és igual per a tothom, jo proposo que els dirigents d'ERC, com el Joan Tardà, diguin el que pensen emprant anagrames.

Alguns exemples:

Fora les forces d’ocupació!

E fera! ou d’oca i porcs flocs

(imagineu-vos el Joan Tardà en un restaurant, demanant-li al cambrer de primer, un plat típic com ous d'oca, i de segon, un invent del Ferran Adrià: porc esferificat i deconstruït fins a semblar un floc de neu)

Mori el Borbón i visca la República!

Eep! Birra, burbon i cola... millor VISA

(després de sopar, el Joan Tardà fent unes copes amb uns amics, i pagant ell amb la seua targeta de crèdit)

Canya contra Espanya, visca Terra Lliure!
A ca la verra, nap entra cony i cul... s’estira ya!

(Joan Tardà proposant un lloc on anar després del sopar i les copes)

Les crítiques seran igual d'infundades, però riurem una estona.

Nadal post-industrial

Corren rumors que alguns catalans estan pintant la cara de grans empresaris i polítics al seu Tió.



Ves-te'n, a casa ves-te'n, si ets de Nissan.

EL WEB NEGRE

Un verb de la segona conjugació

Nosaltres només teníem 13 anys. Al nostre col·legi decidiren ensenyar-nos informàtica, ves quina cosa. En eixa època, pels nens de la nostra edat, recomanaven els llenguatges BASIC i QBasic.

Un dels exercicis era fer un petit programa que et digués a quina conjugació pertany cada verb. Empràvem les instruccions Input, If Then Else i Right$. Aquesta darrera, Right$, era la clau, ja que identificava els caràcters de text per la dreta.
Si Right$(2) era igual a "ar" el verb era de la primera conjugació. Si Right$(2) era igual a "er" o "re", llavors el verb era de la segona conjugació. I si Right$(2) era igual a "ir", aleshores es tractava d'un verb de la tercera conjugació.

En el moment de provar el bon funcionament del programa, el professor ens va demostrar que Schuster era un verb de la segona conjugació. I que els ordinadors són màquines sense personalitat, que apliquen programes acríticament.

En fi, dissabte derbi del segle, oi?

Reflexions científiques de cap de setmana

La micologia és una ciència sorprenent i fascinant. Tant fascinant i sorprenent, que en comptes d'estudiar els micos, estudia els bolets.

Reflexions constitucionals de cap de setmana

Tinc una sospita. Tothom (PP, P$O€, CiU, IU...) està d'acord en que cal reformar la constitució. Però fa anys que en parlen i no es posen d'acord. Quina n'és la causa? Quines són les raons?

Jo crec que un dels obstacles per reformar la Carta Magna és el dia de la seua aprovació. Estic convençut que els valencians volen que el referèndum de la reforma es faça un 10 d'octubre, i així assegurar-se un bon pont amb la Diada i la Hispanitat. Segur que a la Comodidad de Madriz volen que la reforma s'aprove un 4 de maig, i així tindre un bon aqüeducte amb el dia del Treball i el dos de maig. I així a cada comunitat autònoma, segons com cauen els festius.

Què no us enganyen amb els debats competencials, el Senat o la successió al tron (tots sabem que el millor hereu per a la corona és el Jaime de Marichalar): El principal obstacle per a la reforma constitucional es troba als fulls del calendari.

Article 119

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Probablement, molts de vosaltres estareu preparant l'estampida del pont de la Putíssima Constitució. M'alegre per vosaltres, pel turisme interior i per la reactivació econòmica.

Alguns, per ideologia o per economia, us negueu a gaudir d'uns dies de descans. Uns i altres hauríeu de llegir-vos la Constitució de la URSS del 1936. En el seu article 119 proclama el Dret al Descans. Stalin no només era un criminal, també tenia un cínic sentit de l'humor. Ací teniu l'enllaç http://www.eroj.org/biblio/stalin/consti36/consti36.htm

I si us fa mandra llegir, podeu mirar-vos aquest vídeo que només dura un minut i mig.

Contra el feisbuqueig 2, la lluita continua

Benvolguts conciutadans, ací teniu algunes propostes per a campanyes feisbucaires. Crec que us poden ser d'utilitat per acabar amb la plaga

Àmbit socio-tecnològic:
- Uneix-te al grup Volem agulles hipodèrmiques i dispensadors d'EPO al Bícing.
- Uneix-te al grup Salvem les Humanitats, exigim el Facebook en llatí.
- Uneix-te al grup Ecologistes a favor dels cementiris nuclears, l'aparició de noves espècies mutants compensarà les extincions que ja hem provocat.

Àmbti socio-cultural:
- Uneix-te al grup Enviem Joan Lluís Bozzo a la presó.
- Uneix-te al grup Volem bukkake al Teatre Nacional.
- Uneix-te al grup El millor llibre de personatges que s'ha escrit mai és la Guia Telefònica de Mèxic DF.

Àmbit socio-sanitari:
- Uneix-te al grup La Seguretat Social ha de pagar els tractaments contra l'alopècia.
- Uneix-te al grup El logodepa egaxera els meus prolebmes de palra.
- Uneix-te al grup El fist-fucking és una teràpia preventiva per al part sense dolor.

Endavant les atxes! (encara que siguin mudes)


La lluita continua!!

Tres en un (gags a la rumana?)

Benvolguts lectors, i benvolgudes lectores, avui no parlaré de lubricants ni de calamars, sinó d'humor. Tres gags sobre un mateix anunci del govern romanès, crec que ja el coneixeu.

La versió del Polònia:



La versió d' El Web Negre:



La versió d'en Haller:



Ja em direu quin us fa més gràcia. Jo, si voleu, us puc dir quin heu pagat i quins us han sortit de franc.

Contra el feisbuqueig

La campanya contra els abusos en el feisbuqueig continua. Segons m'informen, alguns activistes ja han començat la clonació de plastes. De moment n'han colant dos: un pesat dels moviments socials i un que es pensa que és un gran comunicador.

Per a continuar a contraofensiva, us adjunte algunes anotacions que podeu emprar en les actualitzacions d'estat:

Àmbit socio-econòmic:
- Estic refundant el capitalisme
- Estic refundant el feudalisme
- Estic refundant l'esclavisme

Àmbit científic:
- Estic resolent la Conjectura de Poincaré
- Estic solucionant la Hipòtesi de Riemann
- Estic calculant la quantitat d'aigua que hi ha al subsòl de Mart

Àmbit familiar:
- Estic endreçant les dentadures postisses dels avis, per ordre alfabètic
- Estic fent vudú amb la foto de l'ex-marit de la tieta Gertrudis
- Estic falsificant el testament dels meus pares, i també la recepta de Gall Dindi Esferificat i Deconstruït

Si el present és lluita el futur és nostre