Joan Calvet, l'himnevador

El músic barceloní Joan Calvet ha compost una nova versió de l'himne d'Els Segadors que ha fet arribar al president de la Generalitat José Montilla, als grups parlamentaris, a persones il·lustres i entitats culturals. Segons Joan Calvet, el PSC s'ha interessat pel seu nou himne.

No és la primera vegada que es planteja aquest tema. I en d'altres països, fins i tot a Espanya, aquest és un debat que es reobre de tant en tant. Aquesta és la proposta lírica d'en Joan Calvet:

Catalunya triomfant,
torna, ja, a ser rica i plena!
Acceptem tota la gent
que estimi la nostra terra!

Estem units!
Estem units, amb pau i harmonia!
Estem units!

Ara és hora catalans!
Ja és moment d'anar alhora!
I abraçats com bons germans
fem més gran la nostra història.

Estem units!
Estem units amb pau i harmonia!
Estem units!

Hem de tirar endavant
i oblidar-nos de venjances,
l'estelada ens diu ja
som un estat del tot sobirà!

Ja podem dir!
Catalunya és nació lliure!
Ja ho podem dir!

Voldria comentar moltes coses d'aquesta proposta, però com que darrerament escric massa i m'enrotllo molt, us deixaré amb uns bonics vídeos de Les Luthiers.

Vídeo 1. En un país llatinoamericà, el Frente Liberal Estatista Lista Azul guanya les eleccions i es crea la Comissió de Manteniment i Actualització Permanent de la Cançó Pàtria (CMAPCP)

Vídeo 2. Primeres aportacions al nou himne

Vídeo 3. Els polítics de la CMAPCP fan aportacions a la lletra de l'himne



Vídeo 4. El nou himne va prenent forma

Vídeo 5. Arriba el President, a qui li canten el nou himne.

BON CAP DE SETMANA A TOTHOM,

QUE EL PASSEU PLE DE LÍRICA PATRIÒTICA.

Canibalisme i callofília

S'anomena canibalisme a la pràctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espècie. Quan aquesta pràctica la duen a terme amb éssers humans, parlem d' antropofàgia.

Al llarg de la història s'han conegut diferents tipologies de canibalisme. Hi ha casos de canibalisme per necessitat. És tracta de persones que viuen situacions extremes, en les que llur subsistència passa inevitablement per nodrir-se de carn humana. El més famós i cinematogràfic és el relacionat amb la tragèdia aèria dels Andes, Alive!, però n'hi ha molts més de documentats.

També hi ha casos de canibalisme social, ja que aquesta pràctica, en determinades cultures i en determinades circumstàncies, és ben vista. Aquesta antropofàgia sol ser ritual. Aquests casos no sempre estan ben documentats i cal trobar proves arqueològiques que ho corroborin. El canibalisme ritual es podia practicar com a ofrena als déus, o com a manera d'obtenir la força i el valor del guerrer enemic, o fins i tot per a adquirir les virtuts d'algú molt admirat (com intel·ligència, força, valor o carisma). En aquests casos el canibalisme era molt selectiu, i només es menjava la part que es suposava portadora de les virtuts desitjades, i els caníbals eren només aquells que havien de ser destinataris d'eixes virtuts.

La darrera tipologia de caníbal és la antisocial o psiquiàtrica. Tot i l'abundant producció cinematogràfica i literària relacionada, hi ha pocs estudis científics sobre el tema. És lògic, ja que en els països occidentals s'han donat pocs casos de canibalisme. El més recent a Europa fou el protagonitzat per Armin Meiwes el Caníbal de Rottemburg.

S'anomena callofília a la pràctica d'alguns homes consistent a relacionar-se sexualment amb dones lletges (també anomenades adefesis o callos).

Al llarg de la història s'han conegut diferents tipologies de callofília. Hi ha casos de callofília per necessitat. És tracta de persones que viuen situacions extremes, en les que llur subsistència passa inevitablement per mantindre relacions sexuals amb dones lletges.

També hi ha casos de callofília social, ja que aquesta pràctica, en determinats àmbits i en determinades circumstàncies, és ben vista.

Hi ha casos en que el callòfil cerca en la dona lletja virtuts que en teoria té, tals com intel·ligència, sensibilitat o pares ben situats.

En d'altres casos, el callòfil tria l'adefesi com a via d'accés a un Món pretesament intel·lectual, on consideren que les guapes solen ser tontes i que els homes que busquen dones guapes són sempre superficials, masclistes i indignes del llur respecte i favor.

Hi ha callòfils que creuen que les dones lletges, a causa de la fam que pateixen, al llit són autèntiques feres sexuals, complaents fins a límits insospitats. Recents estudis afirmen que això només és cert en adefesis de més de trenta anys.

I el darrer tipus de callòfil social catalogat és el callòfil arqueològic, que cerca en dones actualment lletges una bellesa perduda en dècades anteriors. I com en tota arqueologia, el mite acostuma a superar la realitat.

Barrejar conceptes 01

Hi ha coses que fan de mal barrejar. No cal ser químic per a saber-ho.
Per exemple, això de barrejar el comunisme amb el militarisme: el resultat no és una mica gai?




Post dedicat als amics, coneguts i saludats que encara orbiten per l'extrema esquerra

Reduccions de personal

A l'empresa on faig veure que treballe, i ells fan veure que em paguen un sou, estan preparant un ERO.

Hi haurà una reducció de personal, però asseguren que no volen que sigui traumàtica. Els caps proposen reduccions. Reduccions de jornada laboral (amb la conseqüent, i no sempre proporcional, reducció salarial). Reduccions temporals de salari (sense reduir les hores de treball). Reduccions de despeses innecessàries (com calefacció, aire condicionat, ascensor, lavabo...).

Però els caps de l'empresa no veuen amb bons ulls la meua proposta, L'ALTERNATIVA JÍVARA, consistent en reduir els caps. Tant en nombre com en salari.

En fi, si em foten fora ja sé que en invertiré els diners de la indemnització.

A mi no em redueixen res, ni tan sols el que em sobra!

Ser pare et canvia la vida

Diuen que ser pare et canvia de dalt a baix. És una transformació total:

- Deixes d'eixir de nit fins a les set del matí.
- Deixes de practicar esports de risc.
- Tornes a valors tradicionals.
- Prioritzes el compliment de la Llei i l'Ordre.
- Opines que, en algunes coses, el PP té raó.
- Deixes de llegir El Punt i et fas subscriptor de La Vanguardia.
- Abandones drogues juvenils, com la marihuana, i et passes a coses adultes i serioses com el brandy Soberano, i la cocaïna colombiana.
- El penis et creix set centímetres.
- Et tornes un expert en genètica mol·lecular, després d'haver-te de fer tres vegades el test de paternitat (una per ella, una pel jutge i una per la teua actual nòvia)
- En comptes de començar a llegir el diari per la secció d'esports, ho fas per pàgines serioses i adultes, com la dels anuncis de Relax.


Tot això que us dic és verídic. QUE ES MORI EL VEÍ DEL PRIMER TERCERA SI EL QUE DIC NO ÉS CERT!

Enriquim el llenguatge: espanyar

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

m'emociona veure com d'altres blogaires s'apunten a la campanya en favor de la nostra llengua. Animat per l'entusiasme del Markutis i Albhert, us propose una nova paraula: espanyar.

Espanyar: v. tr. [LC] Fer saltar el pany (d’una porta, d’un bagul, etcètera).

Els lladres van espanyar la porta del darrere.
Hisenda espanya la caixa amb els estalvis dels valencians.
Va caldre espanyar-li el tanga, que era d'un model que porta incorporat el cinturó de castedat.

Per d'altres accepcions del terme, i per a cercar paraules semblants, consulteu el diccionari.





NO SÉ A QUE ESPEREN PER A DONAR-ME LA CREU DE SANT JORDI!

Primers problemes amb l'organització

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Com ja us vaig comentar fa un parell de setmanes, enguany es celebrarà a Barcelona el Congrés Internacional d'Hermenèutica. Doncs bé, els companys que estan a la Comissió Organitzadora ja s'estan trobant els primers problemes:


1) Les dates. Si ja és difícil trobar pavellons disponibles a Fira de Barcelona (encara sort que amb la crisi alguns certàmens s'han posposat i d'altres han reduït espai) a sobre s'hi afegeix la disparitat de calendaris i efemèrides. Així doncs, els mestres hermenèutics que segueixen el calendari persa, tenen greus incompatibilitats amb els que es regeixen pel calendari gregorià. I els que fan servir el gregorià, resulta que els seus millors dies trepitgen les festivitats més importants del calendari jueu i del calendari xinès (que aquest any no lliguen ni amb cola). Al final s'han pogut fer quadrar les agendes, però el pavelló que ens queda assignat és massa car, i els hotels són massa lluny.


2) Els sopar de germanor. Ací ens ha tocat ser pragmàtics, a risc de quedar com uns impresentables. M'explico: no podem fer un sopar de menú, ja que és impossible que trobar un càtering a Barcelona que t'ofereixi un menú que sigui respectuós amb les prohibicions del judaisme, de l'islamisme, del zoroastrisme, del jainisme i del mandeanisme a la vegada. I després diran que Barcelona és molt cosmopolita, ha!

Però als convidats tampoc podem donar-los-hi una carta i que triïn lliurament. En el darrer Congrés, el sopar havia de començar a les set de la vesprada, però els convidats no començaren a demanar fins a la mitjanit. La raó? Doncs que es van passar quatre hores cercant missatges ocults en el redactat de la carta. I amb la quantitat de mudarnillus que tenim manegant fogons i dirigint restaurants a Barcelona, ja ens veiem a les set del matí fent una xocolata amb xurros de germanor.

Així que, si ningú no té cap idea millor, el que farem serà aprofitar que Barcelona és una ciutat "oberta al mar" i repartirem canyes de pescar entre els assistents i que s'espavilin. Diuen que es fan molts amics anant a pescar. Als jainistes i d'altres vegetarians els hi donarem una bosseta amb plancton i que els faci profit.


La bona notícia és que dues joves promeses de Mallorca, el Sebas i l'Àlex, ja han confirmat la seua assistència.

PER L'AMOR DE DEU! 08

Benvolgut Professor Josep:

No sé ben bé quan va començar tot plegat. Potser fou el dia que vaig descobrir que els L.A. Lakers de la NBA eren millors que el Joventut de Badalona. O quan vaig adonar-me que era més educatiu el pacífic Santa Klaus que la violència del Caga Tió. O quan vaig trobar que els Òscars de Hollywood tenien més glamour que els Gaudís catalans. O tal vegada quan em va semblar més escaient celebrar el dia dels enamorats per Sant Valentí en comptes de Sant Jordi. O potser el dia que vaig veure que Barak Obama era més carismàtic de José Montilla.

El fet és que m’he tornat addicte a la Pepsi-Cola, al·lèrgic al vi del Penedès i estic totalment americanitzat. Què he de fer? Què puc fer?

Atentament, Quim-Kevin Ç. un català americanitzat



Benvolgut Quim-Kevin: El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.

Ja que és tan gran la teua passió pels EUA, el millor que pots fer és convertir-te a una religió genuïnament americana. N’hi ha dues de molt recomanables: els Mormons i la Cienciologia.

- Si optes pels Mormons tingues en compte que aquesta religió contempla la poligàmia. Això té un avantatge, que es poder mantenir relacions sexuals amb moltes dones sense caure en l’adulteri, però un greu inconvenient: tens molts més sogres (dos per cada nova muller). És possible que la teua senyora no entengui que tu puguis anar amb més dones, i que ella vulgui el mateix privilegi. En aquest cas has d’emprar el Llibre de Mormó, i citar a Jacob, capítol 2, verset 28:

“Perquè Jo, Vostre Senyor Deu, tinc delit per la castedat de les dones. I el fornici és per a elles una abominació i un pecat”.


- Si optes per la Cienciologia, religió més moderna i fashion, recorda que has d’observar els següent preceptes revelats a L. Ronald Hubbard (natural de Nebraska i fundador de la Dienètica i l'Església de la Cienciologia):

“L’home és bàsicament bo” Si la bondat ha d’anar a la base, és millor no pensar que hi ha més amunt.
”Que està intentant sobreviure” Val a dir que alguns seguidors d’aquesta Església, per a sobreviure, necessiten esmorzar caviar i desplaçar-se en jet privat. Però hem de ser tolerants!
”Que la supervivència depèn de sí mateix i del seu proïsme i de l’assoliment de la fita de la fraternitat amb l’Univers.” No és que els adeptes semblin marcians, és que ho són!
”I nosaltres, els de l’ Església, creiem que les Lleis de Deu prohibeixen a l’home:
Destruir la pròpia espècie; “ Cal matisar que és la pròpia espècie. Per exemple, Pilar Rubio i la Duquessa de Alba són éssers de la mateixa espècie? A mi em costa de creure.
“Destruir la cordura dels altres” Algun dia, els presentadors de Tele5 i Antena 3 hauran de donar comptes al Senyor.
”Destruir o esclavitzar l’ànima dels altres” Algun dia, les companyies de telefonia mòbil i accés a internet hauran de donar comptes al Senyor.
”Destruir o reduir la supervivència dels seus veïns o companys” Algun dia, els de la discoteca de salsa que tinc just a sota de ma casa, hauran de donar comptes al Senyor.
“I nosaltres, els de l’ Església, creiem que l’esperit pot salvar-se, i que només l’esperit pot salvar o guarir el cos” I deixa’m que et recordi que, per a esperit, les begudes espirituoses.

Si optes per la Cienciologia, que la VISA t'acompanyi.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

Hermenèutica de la cançó d'estiu. 1993

“El bipartidisme és un sistema meravellós que ens permet triar entre els dolents i els pitjors” Groucho Marx.

L’estiu de l'any 1993 hi hagué dues cançons que rivalitzaren per a fer-se amb el control dels timpans dels catalans. Una era techno i electrònica, l’altra era merengue i calypso. Una era en anglès, l’altra bilingüe en espanyol i miskito. Una era interpretada pels Double You, l’altra per La Banda Blanca. Les cançons de l’estiu foren “Please don’t go” i “Sopa de caracol”.

I encara que no ho sembli, estaven estretament relacionades. Una acurada lectura hermenèutica ens dóna l’explicació del que s’amagava darrera de cadascuna.

Sopa de Caracol:
“Hepa! Watanegui consup Iupipati Iupipati Wuli Wani Wanaga Watabuinegui coonsup Watabuinegui wañagal. Si tu quieres bailar, Sopa de caracol Eh!“ Un galimaties? En quin idioma canten? Una llengua vernacla de la costa d’Hondures? En realitat és un anagrama. Si canvieu l’ordre de les lletres, us ixen els següents missatges: “Paro, despilpharro y corrupción. Wayase señor Wonsales. España irá bien. Puiol enanu habla castellano Biba Anguita Wota PP WWW Qui guia? tu tiu, tu tia, Agagg iii!”.

Per als joves, i els desmemoriats, cal recordar que “paro, despilfarro y corrupción” era la terna de crítiques del PP (aleshores partit a l’oposició) al govern del PSOE; “Váyase señor González” era una mantra repetit constantment per Aznar; “Viva Anguita” és una referència al líder d’ IU, martell de corruptes; “Vota PP” era un clam de canvi; “www” és una al·lusió a internet i Terra.es, el portal d’internet del company de pupitre d’Aznar; “qui guia? tu tio, tu tia!” era una referència a la iniciativa empresarial promoguda pels neoliberals del PP; i “Agagg iii!” fa referència a Alejandro Agag, dirigent de Nuevas Generaciones i futur gendre d’Aznar; un sex-symbol que aixecava (i encara aixeca) passions entre les dones espanyoles.

“Watanegui consup Iupipati Iupipati Wuli Wani Wanaga Iupe! Iupe! Watanegui consup Wuli Wani Wanaga Con la cintura muévela Con la cadera muévela Si lo que quieres es bailar Si lo que quieres es gozar Si tu quieres bailar, Sopa de caracol Eh! “ Efectivament, segueixen els anagrames. Fixeu-vos la referència als malucs: “la cintura muévela, la cadera muévela”, en clara referència al gir al centre iniciat pel PP.

Please don’t go:
“Please don't go Please don't go Please don't go Please don't go. Please don't go Please don't go Please don't go Please don't go.” No us deixeu enganyar. Aquesta cançoneta techno no era sinó la rèplica del PSOE. “No marxis, no marxis” en clara referència a Felipe González.
”Babe, I love you so. I, I want you to know that I'm gonna, miss your love the minute you walk out that door” Encara t’estimem i et trobem a faltar, diu la lletra. Tota una advertència a que, si Aznar i el PP guanyaven les eleccions, aviat trobaríem a faltar el Felipe i el PSOE.

Com que el nivell d’anglès dels catalans i els espanyols és més aviat baix, però com que la música electrònica causava furor entre els joves, les eleccions del 1993 les guanyà el PSOE per la mínima.

Ací teniu els videoclips electorals:

El del P$O€:



El del PP:

Enriquim el llenguatge: enclotar

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

les persones més sensibles amb la salut de la llengua fa temps que mostren la seua legítima indignació. I jo ho entenc: el català que empren els presentadors de TV3 és cada dia més roí, els locutors de RAC1 i Catalunya Ràdio parlen com directius de club futbol i els redactors de premsa escrita, sovint semblen adolescents xatejant.

És per això que he decidit engegar una campanya Enriquim el llenguatge, a fi i efecte d'ampliar el nostre vocabulari, i així millorar l'ús diari del català. La primera paraula que us propose és enclotar.

Enclotar: [de clot]

1 Enfonsar fent clot. Enfonsar en un clot.
2 Anar per clots o clotades, especialment esgarriar-s'hi.

Per exemple:
Sempre que plou l'aigua s'hi enclota.
Va enclotar-se la dosi d'heroïna a la vena.
Bona nit senyoreta, voldria vostè ser enclotada per un servidor?


Sempre al vostre servei, i al de la llengua i la cultura catalana.

No sé a que esperen per a donar-me la Creu de Sant Jordi!

Estelades a Elx, maçons a Sants

Demà divendres 16 de gener:

- ELX: Inauguració de l'exposició “1908-2008 Centenari de la Senyera Estelada". Al Casal Jaume I (carrer de Sant Jordi, número 2)
- SANTS: Conferència de Gabriel Plana, Sereníssim Gran Mestre del Gran Orient Català, "Lluís Companys i ERC: influències maçòniques". Al Casal Jaume Aiguader (carrer d'Olzinelles, número 118, metro L5 i L1 Plaça de Sants, L8 Magòria-La Campana)

Si algú no pot gaudir de cap d'aquests esdeveniments, que s'entretingui mirant aquest bonic vídeo

L'he posat així, petitó, per si de cas el prohibeixen.

PER L'AMOR DE DEU! 07

Benvolgut Professor Josep:

Passejant per Barcelona he vist un autobús amb el següent cartell “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida.” És això cert? Tenen raó els ateus?

Estic confós i desorientat. Què he de fer?

Atentament, Ferran Q. un home preocupat

Benvolgut Ferran: El problema que m’expliques té difícil solució, però sense la fe també hi trobaràs una resposta.

Ja que és una campanya en favor de l’ateisme, deixa’m que et citi alguns ateus famosos

Karl Marx:

- “La religió és l’opi del poble” però jo controlo, tio.


Mao Tse Tung:

- “Allò que és urgent normalment atempta contra el que és necessari” així doncs no cal que facis servir el servei de rodalies de RENFE.
- “L’odi mai és vençut per l’odi, sinó per l’amor” als teus enemics has de donar-los amor. Si no ho accepten de bon grat, lliga’ls de peus i mans. I si cal, fes servir vaselina
- “El capitalisme és un tigre de paper” has vist quina crisi tenim? Dóna’m a mi tots els bruts diners que tens estalviats, i sigues feliç, que jo ja m’encarregaré de domar-los.
- “Llegir masses llibres és perillós” la joventut d’avui en dia és prudent i defuig el perill!

El problema que m’expliques té difícil solució, però amb, o sense la fe, hi trobaràs una resposta. Això sí, la resposta sempre te la donaré jo.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

De dretes jo?

Té pebrots la cosa: tinc un blog ple de fotos de trans despullades i m'acusen de defensar l'integrisme jueu. Ataque el PP i CiU, i m'acusen de ser de dretes.

Amb el vostre permís, us il·lustraré amb un gag de la genial Empar Moliner:

Ramon Muñoz, un cantautor de dretes.

Sí, sembla increïble, oi? TV3 pot fer bons programes!


TV3 POT FER BONS PROGRAMES!

Si m'obliguen a triar

Ja tinc prou sarau al meu país com per haver-me de ficar en saraus aliens. No m'agraden els uniformes militars (a excepció dels que porten a l'interior una noia guapa). Però pel que sembla, de les dotzenes de guerres i conflictes armats que sacsegen aquest planeta, n'hi ha una que és molt mediàtic i —sembla— és important.

No vull participar-hi, però si no queda més remei, i he d'abandonar la meua còmoda neutralitat, tinc ben clar el bàndol que triaré:
— Els que poden vendre lliurement vins i licors.
— Els que tenen sex shops.
— Els que tenen tavernes (d'eixes on entren paios com jo).
— Els que tenen discoteques gais.
— Els que tenen botigues on comprar llavors de cànem (Cannabis sativa indica) i khat (Catha edulis) .
— Els que tenen casinos.
— Els que tenen platges nudistes.

— Els que presenten una transsexual al Festival d'Eurovisió.

Siguem honestos: qui coi vol viure en un règim islamista com el de HAMÀS?

Qui vulgui les arguments d'un jueu que visiti el blog del senyor Moré.

I com que ja són molts els que em fan la mateixa pregunta, jo ja us anticipo la resposta: jo no sóc jueu. Si alguna senyoreta té curiositat científica, que en l'apartat de comentaris deixi el seu nom i número de telefon. Amb molt de gust li ensenyaré la diferència entre descapotable i descapotat.

Si ho diu l'autobus

Avui comença la campanya, o eixida massiva de l'armari, del Bus Ateu. Consisteix en penjar en alguns busos dels TMB el següent cartell: Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida. Promoguda pels Ateus de Catalunya pretén <<sensibilitzar els ciutadans ateus, no creients i lliurepensadors en general sobre la necessitat de fer-se visibles>>.

Amb el vostre permís, us propose d'altres campanyes necessàries:

- Probablement no sigui fill teu. Deixa de passar-li la pensió a la teua Ex i gaudeix de la vida

- Probablement el nou finançament no resoldrà el dèficit fiscal. Deixa de pagar impostos i gaudeix de la vida.

- Probablement, amb la de drogues que prens, ja siguis estèril. Deixa de posar-te condó i gaudeix del follar a pèl.

- Probablement, després de totes les animalades que heu fet, tots dos ja tingueu el VIH. Deixa de posar-te condó i gaudeix del follar a pèl.

- Probablement l'andropenis no funcioni tan bé com tu voldries. Deixa de preocupar-te per la mida del teu penis i ves al Congo a fornicar amb dones pigmees.

- Probablement aquest autobús també patirà de les obres públiques, dels desviaments i els embussos. Deixa de preocupar-te i agafa el metro.

I si algú necessita ajuda, que visiti el meu consultori religiós.

El HALLER es supera!

Senzillament genial, és el HALLER.

Breus d'aquests dies de fred

- Osona: els ususaris es queixen que la temperatura que hi ha a la sala d'espera de l'estació de la RENFE de Vic és de tres graus sota zero. Colla d'ignorants! Arran dels atemptats de l'11-M que la RENFE ja té preparades les morgues multitudinàries. I una ciutat que vota l'Anglada té tots els números de la rifa.
- Berguedà: malgrat les baixes temperatures, el Servei Meteorològic ha confirmat que el que ha caigut a la comarca patumaire és caspa, no pas neu. Ja ho sospitàvem.
- Barcelonès: aquest cap de setmana comença el Tradicionarius. A Gràcia, com és habitual. Inexplicablement, no els entaforaran a la plaça Lesseps, tal i com desitjaríem molts.

L'heterosi

L' heterosi, o vigor híbrid, és un fenomen genètic que fa que els descendents de dues races animals, o de dues varietats agrícoles, estiguin més sanes i siguin més resistents i amb més capacitat de sobreviure que els seus progenitors.

Aquest fet podria semblar paradoxal, ja que els programes de selecció genètica que a més han donat moltíssims bons resultats en la millora d'espècies tenen com a finalitat la selecció d'al·lels de manera que els més bons quedin fixats en homozigosi.

El resultat visible és explicat per dos motius bàsics:

- Els al·lels defectuosos són estadísticament, en més freqüència recessius i a través de l'hibridació s'emparellen amb altres al·lels que "els eclipsen".

- Una varietat més gran de gens -i una hibridació perfecta ideal donaria la màxima possible- en un mateix organisme dóna més versatilitat i capaç d'actuació front al medi a aquest.

Aquest fenomen genètic ha estat molt emprat sobretot en l'agricultura, de manera que s'encreuen varietats molt homozigotes de llavors obtenint una descendència molt més vigorosa i que aporta molts més guanys als pagesos. Com el blat de moro de la foto.

Així que, si no us sap greu, vaig a practicar una mica d' heterosi amb aquesta senyoreta que he conegut a la discoteca Caribe Caliente (Travessera de Collblanc número 93, metro L5 Collblanc).

NO SÉ A QUE ESPEREN PER A DONAR-ME LA CREU DE SANT JORDI

Les autocites

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

la secció de comentaris és oberta i lliure per a tothom. Podeu esplaiar-vos lliurement. I sí, podeu autocitar-vos si voleu. No em sap greu. De fet, jo sóc el primer en fer-ho.

AUTOCITEU-VOS SENSE MANIES, COM LA NOIA DE LA FOTO

I ara vaig a buscar una brotxa per a pintar les parets, una espàtula per a les goteres del sostre i un AK-47 per a encarregar-me dels meus veïns.

Vaig de cul

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Els compromisos em superen i no done per a tot:

- La feina. Costa molt mantindre uns ritmes de producció tan baixos. M'absorveix molt de temps.
- El piset. Arreglar les goteres, pintar les parets, esferificar les portes, assassinar els meus veïns.... Molta feina, i m'absorveix molt de temps.
- La universitat. Copiar els exàmens i plagiar els treballs dels altres és més cansat del que sembla. I m'absorveix molt de temps.
- La família. La poligàmia té l'avantatge de poder mantindre relacions sexuals amb quatre dones, però l'inconvenient d'haver d'aguantar vuit sogres. M'absorveix molt de temps (i d'altres coses que, per decòrum, no diré)




És per això que, aquests mesos de gener i febrer no podré actualitzar el blog tan sovint com vosaltres voldrieu.

Espere que pugueu viure amb una dosi més baixa de mi.

Ska-Western a La Torrassa

Avui dilluns 5 de gener, a les 23.30, tindrà lloc el debut mundial de John Hat & The Termiters. El nou conjunt té un estil propi: Ska-Western, o el que és el mateix, clàssics musicals del western (Morricone i d'altres) portats fins el ritme de l'ska.

Els integrants d'aquest grup ja han participat en d'altres projectes, com Tito, la Caymana i los Cinturitas, un conjunt que fa Bolero-Ska.

- On? Sala La Resistència, carrer Rosalia de Castro número 92 , a La Torrassa (metro L1, La Torrassa)
- Quan? Avui dilluns, a les 23.30
- Preu? GRATIS!

Si hi sou a prop, i no teniu plans millors, ja sabeu.

Trobada de Mestres Hermenèutics

Enguany es celebrarà el Congrés Internacional de Mestres Hermenèutics a Barcelona.

Els objectius de la trobada són: posar en comú mètodes i experiències dels diferents mestres hermenèutics d'arreu del Món, debatre sobre el present i el futur del sector, promoure el reconeixement del títol oficial de Graduat en Hermenèutica (el Pla Bolonya no ens reconeix, de moment), així com impulsar la creació del Col·legi Oficial de Mestres Hermenèutics. Està previst cloure el Congrés amb el tradicional Concurs de Lectura Ràpida Hermenèutica.

El concurs consisteix en triar un tema a l'atzar i donar cinc minuts al mestre hermenèutic per a preparar-ne una exposició. Guanya el que trobi més missatges ocults. La diversitat de lectures i enfocaments també dóna punts.

Ací teniu el guanyador de l'anterior concurs, el genial Josuè Yrion:





Jo estic preparant-me per a ser el guanyador d'enguany. Segueixo una dieta baixa en calories i hidrats de carboni, faig cent abdominals cada dia i passo les nits tot sol en una fàbrica de glumcida abandonada que hi ha al polígon industrial de La Marina - Zona Franca.

Si us avorriu, podeu llegir aquests bonics escrits hermenèutics del blog.

L'heroi de la muntanya

Avui, divendres dos de gener, la majoria de catalans fa pont. Els que treballen, bàsicament en el comerç i el sector hostaler, estan pencant a un ritme frenètic. És per això que no em deixa de sorprendre que avui, de cinc a vuit de la vesprada, en la foscor, el fred i la soledat de la muntanya de Montjuïc, i hagi un homínid que pretengui fer una signatura de llibres.

El llibre en qüestió és El sorpasso perico, un assaig seriós sobre el passat i present del RCD Espanyol, amb un conjunt de receptes per a fer del club blanc-i-blau el primer de Catalunya, superant el Barça en menys de 25 anys. Insisteixo: no és humor, és seriós.

De debò hi ha paricus prou malalts com per anar-hi? En fi, ací teniu l'enllaç al blog de l'autor.
http://sergifidalgo.blogspot.com/2008/12/firma-libros.html

Ho confesse: m'agraden les trans

Hom les anomena sirenes, perquè són dones amb cua. D'altres en diuen noies trans o travel·los. Crec que tots i totes sabeu a quina mena de dones em referisc. Doncs sí, ho confesse, m'agraden. Ací us done alguns motius:

- No els hi sap greu que les tractes com a objectes sexuals. Han lluitat molt per a ser reconegudes com a dones. Reconegudes, admirades i desitjades. Elles ja tenen bellesa interior, el que volen és que es reconega l'exterior.

- No tenen cel·lulitis, ni un gram.

- Els xutes hormonals les fan envellir amb dignitat.

- No cal patir per si es queden prenyades.

- No tenen el mal humor premenstrual.

- És molt fàcil trobar-los-hi el clítoris.