Ines Perada

Inesperadament, he penjat un vídeo al blog. No me n'he pogut estar.
Sorpresa inesperada, la que tingué el xicot de la Inés, que protagonitza el vídeo. I és que la Inés té un petit secret. Tot i que la majoria de vosaltres ja l'havieu clixat, oi?



El seu ex-nòvio és un ressentit, i l'ha titllat de "Pèrfida". Ni cas, ell s'ho perd.

Una mica de publicitat

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

aquest blog no té aquestes terribles finestres emergents que tant molesten, però això no treu que hi pugui haver alguna petita falca publicitària. Aquesta n'és una.


1) THE FALL AND RISE OF REGINALD PERRIN

Es tracta d'una sèrie de vint-i-un episodis produïda per la BBC entre 1976 i 1979, creada per David Nobbs i protagonitzada per Leonard Rossiter. No vull ser un aixafaguitarres (en anglès spoiler) així que de l'argument només us diré que és la història d'un paio que, per a superar una crisi personal, acaba muntant un negoci de merda, és a dir que ven tota mena d'andròmines inútils. I triomfa.

La productora Cameo l'ha tret en DVD, així que no cal que us la baixeu de l'E-Mule.




2) UN MONÒLEG ENTRETINGUT

Sí, ja sé que la majoria de vosaltres esteu farts de monòlegs i monologuistes. Però si voleu passar una estona entretinguda i gaudir del monòleg d'un amateur, lliure del mantra "s'han dado cuenta, no no, en serio", cliqueu aquest enllaç:

http://sindiosesydislates.blogspot.com/2009/02/mi-monologo-de-las-cenas-de-la-facultad.html

Tècnicament és un vídeo pobre, però és autèntic, proper i entretingut.

Superant la crisi

Diuen que els xinesos fan servir el mateix ideograma per a representar les paraules crisi i oportunitat. Com que sóc optimista de mena, àdhuc un home amb idees, us propose alguns projectes empresarials per a incentivar el consum, crear nous llocs de treball i reactivar l'economia.

Algunes idees:

- Compostatge funerari. Morir-se és molt car. El taüt, la parcel·la al cementiri, el lloguer de la sala de vetlles, flors, recordatoris... Massa diners per a un procés que ja és prou trist! És per això que jo propose reconvertir els tanateus i cementiris en plantes de compostatge. No us heu parat a pensar en la quantitat de matèria orgànica que es desaprofita quan mor algú? No seria bonic pensar que, per exemple, la nostra estimada tieta Gertrudis, un cop morta, podrà fer d'adob per a repoblar un bosc? O que mon sogre, el dia del seu traspàs, servirà de per a que creixi la gespa en el parc on em tire a sa filla?

- Granges-prostíbul. Fa un quart de segle que l'agricultura catalana només sobreviu gràcies a les subvencions. Massa temps, massa diners i resultats massa pobres. Cal redefinir el sector, trobar nous nínxols econòmics i aportar creativitat a l'economia. Jo propose fusionar el turisme rural i el turisme sexual. Hi ha molts més zoòfils dels que ens pensem (si no, partits polítics com ICV o Ciudadanos no tindrien representació al Parlament). Redefinim el sector ramader amb les noves rameres: vaques, ovelles i gallines. Les granges ja estan situades fora del nucli urbà, en indrets tranquils, així que l'actual ubicació ja és bona. L'únic que ens cal és que el Col·legi Oficial de Veterinaris determini a partir de quina edat, una vaqueta passa a ser major d'edat (és a dir, una vagassa).

- Fer de Sant Cosme el Hollywood català. Com pot ser que un barri tan ben comunicat, just al costat de l'aeroport, estiga així d'abandonat!? Polítics i urbanistes volen "arreglar-lo", però jo crec que el millor és deixar-lo com està i aprofitar el marc incomparable per a enregistrar pel·lícules d'èxit.
Les cases en ruïna podran servir per a filmar pel·lícules sobre l'holocaust nuclear; els toxicòmans podran fer d'extres en films de zombis (ja venen a ser això, morts vivents); els patriarques gitanos, vestits de negre, amb barret, i guiant a la seua gent, podrien fer de rabins en una pel·li del Woody Allen; els cotxes tunejats farien de naus extraterrestres en la nova saga d'Star Treck; els camins sense asfaltar, plens de pols i ossaments d'animals, són un marc incomparable per a rodar westerns.
L'únic que no s'hi podria filmar és una pel·lícula de lladres i serenos: no és l'indret més indicat per a lluir l'uniforme policial.

Són només algunes idees, els polítics professionals ja prendran les decisions.

NO SÉ A QUE ESPEREN PER A DONAR-ME LA CREU DE SANT JORDI!

El 144

Segons alguns cabalistes, el 144 és una xifra complerta, ja que és dotze vegades dotze.

Segons els mandeans, als cabalistes se'ls hi en va l'olla de mala manera.

No tinc costum de fer càbales, però en aquest cas aprofitaré que aquest és l'escrit 144 per a repassar els continguts d'aquest blog, a veure si està complert:

- He confessat que sóc racista.

- He parlat de Zelestin Korbatxof.

- He iniciat una important tasca de divulgació científica.

- He obert un consultori religiós.

- Us he obert les portes del meravellós món de l'hermenèutica.
- M'han dit de tot per haver criticat l'integrisme islàmic:



Doncs sí, avui fa un dia perfecte per a les autocites !

El vaccí

El vaccí o vacuna és un preparat, de caràcter orgànic o químic, destinat a estimular les defenses naturals de l'organisme, estimulant la formació d'anticossos. La vacuna té caràcter específic, i evita o redueix els efectes d'una infecció determinada.

La base bioquímica rau en injectar deliberadament un patogen afeblit a un organisme, i així el sistema immunitari pot lluitar contra el bacteri patogen en condicions molt més favorables que en el cas que el bacteri fos normal. La immunització es produeix perquè el sistema immunitari de l'organisme se'n recorda del bacteri i fabrica cèl·lules i molècules especialitzades en lluitar-hi i aturar-ne els efectes nocius.

Un exemple el trobem l'any 1796, amb la primera vacuna contra la verola, desenvolupada pel doctor Edward Jenner a partir de la verola que afectava les vaques (i d'ací ve el nom de "vacuna").

Un altre cas d'injecció deliberada d'un patogen afeblit per a estimular la fabricació d'anticossos el teniu en aquesta fotografia. De l'any 1981:

Solidaritat amb les equatorianes

Ahir va començar a Barcelona el judici contra el xarnegat·ta pastillero que va agredir una noia indefensa al Carrilet (també anomenat FGC o Ferrocata). Segons sembla, l'únic motiu que tenia per agredir-la era que la noia era immigrant. Té collons, un xarnegat·ta contrari a la immigració!

Serà que dins de cada bon espanyol hi ha un conquistador , un ardent guerrer disposat a explorar terres ignotes, a robar-ne les riqueses i a matar-ne els habitants. I l'empremta d'aquests conquistadores encara es nota a tota Hispanoamèrica.

Ací teniu un exemple:



D'esquerra a dreta: Hernan Cortés, Francsico Pizarro, Francisco de Aguirre i el petit dels germans Pinzón.

Qui ens ha vist i qui ens veu 2 (Jutge Dredd)

Madurar és això: aprendre, descobrir mous matisos, trobar d'altres punts de vista i empatitzar.

Ahir mateix vaig veure amb uns altres ulls un col·lectiu humà: els antiavalots. Per un dia vaig desitjar ser un mosso d'esquadra antidisturbis i carregar de valent contra els vaguistes concentrats.

Hi ha un embús al camí de Damasc

Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
Quan Saule anava pel camí de Damasc, de sobte l'envoltà una llum intensa i fulgurant que venia del cel.
Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
-Saule, Saule, per què em persegueixes?
Ell preguntà:
-Qui ets, Senyor?
Li respongué:
-Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc.
...
Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
-Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.
A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar. Després prengué aliment i recobrà les forces.

Fets dels Apòstols, Capítol 9, versets de l'1 al 18.



Ja és oficial: Josep Maria Trias de Bes s'ha afiliat a UPyD, el partit de la Rosa Díez. La majoria no saben, o no recorden, qui és aquest Trias de Bes.

Fill i net de franquistes, de jove tenia una nòvia del PSUC i va militar al PSUC. Més tard es casà amb una dona de CDC, i es va afiliar a CDC. Divorciat i tornat a casar amb una dona del PP, es feu militant del PP. Ignorem els detalls actuals de la seua vida privada, però ara s'ha fet d'UPyD.

Un calçasses? Un cagadubtes? Un home molt savi, i per això rectifica tant? El seu cas no és l'únic: dotzenes de polítics han canviat de partit en els darrers anys. De CDC al PP, d'Unión Valenciana al PP, d'ICV al PSC, del PP a UPyD... diversos són les camins, però tots tenen la mateixa ruta: ascendent.

Aprofitats, xoriços? No! il·luminats, igual que Sant Pau. Il·luminats per la llum intensa del Sol que millor escalfa.

Dimecres a l'espanyola

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

No tinc gaire fe en els estudis d'audiència. Ni en les enquestes de l'EGM, ni en els audímetres. Internet tampoc és perfecte. Si us hi fixeu, al lateral dret del blog hi ha un Clustr Maps, per a saber d'on venen les visites (supose que els que venen de l' Iran i del Sudan s'han equivocat de pàgina), i a la part inferior una estadística de visites. Segons aquesta darrera, el dia que més visites té aquest blog és el dimecres, i el dia que menys visites hi ha és el dissabte. El dimecres duplica en visites el dissabte!
Per a compensar aquesta desigualtat, demà dimecres no penjaré cap escrit al blog. Sí que ho faré el dissabte.
Ja puc suposar el que en penseu:

- Això de les estadístiques no és pas exacte. Ni important, ja que no visc del blog.
- No té gaire importància el dia de la setmana que més gent es connecta.
- Al cap i a la fi, es poden llegir tots els escrits del blog en qualsevol moment.
- Cadascú llegeix aquest blog quan vol i pot.
- En qualsevol cas, perjudicar el dimecres no significa beneficiar el dissabte.

Sí, teniu raó, però recordeu que ho estic fent a l'espanyola!

En tot cas, us deixe dues opcions per a demà dimecres:

- ALACANT: visiteu la mostra L'activitat llibertària a Alacant a la sala Trànsit de l'Aulari II, de la Universitat d'Alacant

- SANTS: presentació del llibre Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s´ha explicat, de Miquel Sellarès. A les 20h a la Sala Nova de Sant Medir (Carrer Constitució, 17)

Somien els publicistes amb ovelles anaeròbiques?

Al supermercat on habitualment faig la compra, ofereixen formatges d'ovella i de cabra "amb zero emissions de CO₂". La mateixa marca també ven altres productes làctics amb l'etiqueta "lliure de CO₂". Tenint en compte que aquests productes provenen de la llet, em sorgeixen alguns dubtes:

- Què no respiren, les vaques, cabres i ovelles que produeixen la llet? O respiren amb un tubet que connecta el CO₂ que expiren a una bombona?

- Tal vegada no fan servir llet? En eixe cas, què és la cosa blanca que serveix de matèria prima per a elaborar els formatges?

No és la primera vegada que els publicistes recorren a tecnicismes absurds per a vendre un producte. Que vol dir que un xampú té oligoelements? Qualsevol xiquet de segon d'ESO sap (o hauria de saber) que un oligoelement és un element químic que forma part d'un organisme en proporcions molt minses (<0,2%). En els humans, la llista d'oligoelements és llarga. Per exemple, hi ha:

- ferro, a la sang

- iode, per a la tiroides

- zinc, per a cicatritzar les ferides

- fluor, per a fer els ossos més resistents

- vanadi, relacionat amb la insulina

- manganès, cofactor de diversos enzims ...

Però en el cas dels publicistes, sembla que hi ha una adaptació especial d'aquests darrers:

el Vanadi, per a la vanitat que mostren, pensant-se que els consumidors són tan ignorants com ells; i el Manganès, de mangants i xoriços que arriben a ser, per cobrar el que cobren només per prendre-li el pèl a l'anunciant i, de passada, anar de llest i modernet amb el consumidor.

Em venen ganes d'engegar-los a fer una cosa que, mentre s'executa, obstrueix el conducte de sortida del metà (un altre gas que provoca l'efecte hivernacle). Però no vull passar-me de groller. Ni convidar-los a que facin allò que més els agrada.

Euskaltxungoa Batasuna

Dels que conec, els més combatius no tenen sentit de l'humor. I els que tenen sentit de l'humor arrosseguen antecedents penals.

És una llàstima: m'haguès agradat presentar-me a les eleccions basques (o a les basques electorals, segons com es miri) amb una llista anomenada EUSKALTXUNGOA BATASUNA (Unitat dels Bascos Xungos). Us imagineu la Guàrdia Civil i la Brunete Mediàtica analitzant la llista, investigant els integrants i cercant missatges ocults a les consignes electorals?

Ja fa tres anys que vaig escriure això:
http://www.piradosalpoder.com/pirados/21/03/2006/233
Segons sembla, la cosa segueix tenint la seua vigència.

Eleccions basques i basques electorals

El Tribunal Constitucional ha ratificat la sentència del Tribunal Suprem, i les candidatures d'Askatasuna i D3M no podran concórrer a les eleccions basques. No cal dir que els que creiem en la democràcia estem escandalitzats: tothom té dret a presentar-se, i és el poble sobirà, qui votant allò que li surt de la punta de la papereta, decideix qui ha de governar els següents quatre anys. I qui ha de quedar fora de les institucions, per obtindre pocs vots.

L'esquerra abertzale més combativa s'ha mobilitzat. Afirmen que aquesta sentència va en contra del 15% dels bascos que voldrien votar aquestes candidatures. Però jo crec que s'equivoquen i es queden curts: aquesta sentència perjudica el 15% de bascos que volen votar-los, sí, però també el 85% que no els vol votar pas. Els estan privant del dret de no votar una candidatura!

Els que vivim i votem al Principat de Catalunya sabem molt bé que vol dir deixar un partit al zero. Fixeu-vos en el mapa: els municipis en blau tenen, com a mínim, un regidor del PP. Els municipis en gris tenen, com a mínim, un regidor d'una candidatura propera al PP. Els municipis en blanc (nou de cada deu) no tenen ni un sol regidor del PP.

Diuen que fa mil anys un esquirol podia travessar tota la Península Ibèrica, de Girona a Lisboa, sense trepitjar el terra, només saltant d'arbre en arbre. Avui podríem dir que un català pot passejar pel seu país, de Portbou fins a Amposta sense trepitjar ni un municipi amb regidor del PP.

Ací no cal il·legalitzar el PP, ni les seues llistes filials (Falange Española, Frente Nacional...) és el poble qui decideix no votar-los i condemnar-los a la marginalitat.

Qui ens ha vist i qui ens veu

Doce miligramos lleva mi caballo,

y van por la vena
y un par de agujas al brazo prendío

lleva mi ramera.

Y l'ambulancia que va adelante

mil campanillas lleva sonando

y hasta las ruedas hacen su cante

por qué las llantas le van robando.

Pobres descripcions

No és fàcil fer una descripció. Cal donar els detalls claus i recalcar els trets distintius.

Per exemple:
Home de raça blanca, pell bruna, cabells llargs, negres i rinxolats, llavis molsuts, molt hàbil amb les mans, porta ulleres i un barret de copa:






Caldria afegir:

És un expert en hermenèutica, té un consultori religiós i un sogre calb-gai (i amb pèl a les orelles):

Els amfòters

S'anomena amfòters a les espècies químiques, moleculars o iòniques que es poden comportar com a àcids i com a bases, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entren en reacció.
Alguns exemples són els aminoàcids o l'aigua. També molts metalls, com el zinc, l'estany i l'alumini, tenen òxids amfòters.

Per exemple, l'òxid de zinc (ZnO) reacciona de manera diferent segons el pH de la solució;

En medi àcid:
ZnO + 2H ⁺ ⇄ Zn²⁺ + H₂O

En medi bàsic:
ZnO + H₂O + 2OH^- ⇄ [Zn(OH)₄]^2-

Un altre exemple d'elements que es poden comportar d'una manera o una altra, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entra en reacció, el trobem en aquesta noia:






Amable i servicial, pot satisfer a la senyora i al senyor. Ideal per a salvar matrimonis en crisi!

Demà dimarts al Fort Pienc

Demà dimarts 10 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, el Secretari per a a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, farà una conferència al Centre Cívic Fort Pienc (carrer Ribes 14, Barcelona). L'Oriol Amorós ens explicarà el nou Pacte Nacional d'Immigració.
Com que ell ja enraonarà i tractarà seriosament el tema, jo només faré dues coses:

1) Autocitar-me.

http://descans.blogspot.com/2008/10/trobada-amb-els-joves-immigrant.html

2) Explicar l'etimologia de la paraula paioponi. Quan jo era jove, vivia en un palau de 38m² a la Zona Franca (La Marina de Sants, pels romàntics). Com que no tenia Internet a casa, havia d'anar a connectar-me als locutoris del barri. Com que tampoc tenia gaire pressupost, sovintejava els bars i cafeteries de la zona. Així, sense voler-ho i sense entendre-ho, vaig esdevenir una mena de "confessor interètnic", a qui persones d'una ètnia li deixaven anar tota mena de greuges contra membres d'una altra.

Així doncs els pakis em criticaven les caribenyes, tot titllant-les de meuques. Les caribenyes criticaven els gitanos, a qui tenien per lladres i bruts. I els gitanos criticaven els immigrants andins (bolivians, peruans, equatorians), acusant-los de racistes i prepotents. I es referien a ells tot dient "Ai mira, ja està aquí el paio poni". I tenien tota la raó del Món: són paios i baixets.

Amb el temps, els meus amics i les caribenyes amb les que em relaciono han adoptat aquest mot. I a mi m'han quedat dos dubtes:

- Per què em venien amb les seues queixes? Es pensaven que jo treballava a Benestar Social? Em prenien per un secreta dels Mossos d'Esquadra? Alguna cosa en el meu aspecte els feia creure que era antropòleg, sociòleg o quelcom semblant? Alguna cosa en el meu fenotipus els induïa a pensar que jo era un dels seus?

- Per què els xinesos mai em van criticar ningú? Ells eren els únics que no em venien amb greuges i tafaneries. Discreció? Educació? Dificultats amb l'idioma? A jutjar per com em miraven, crec que sospitaven alguna cosa de mi. I de la resta de la humanitat.

Solidaritat amb Galícia

Qualquer dia, as autoridades socio-sanitárias reconhecem que a galeguidade é uma deficiência. O isolamento levou a endogamia, com os conseqüentes defeitos nos cromosomas. O gado, e as actividades mineiras, têm as águas contaminadas. E o clima tornou os galegos ainda mais estupidinhos.
Solidariedade com a Galiza!



Algún dia, les autoritats socio-sanitàries reconeixeran que ser gallec equival a patir una discapacitat. L'aïllament els va portar la consanguinitat, amb les conseqüents tares cromosòmiques. Les activitats mineres i ramaderes els han contaminat les aigues, cosa molt roïna pel desenvolupament del cervell infantil. I el clima fred els ha fet encara més enzes.
Solidaritat amb Galícia!

El president de la COCIHB ha dimitit

Avui s'ha fet pública la dimissió del president de la Comissió Organitzadora del Congrés Internacional d'Hermenèutica de Barcelona. Bé, en realitat va presentar la seua dimissió l'any passat, el dia 30 de setembre, però els altres membres de la Comissió s'han passat els darrers quatre mesos buscant missatges ocults en la seua carta de renúncia. Al final n'han trobat uns quants, de missatges ocults, però són molt ofensius, sobretot per a la mare d'algun altre membre de la Comissió, així que no en reproduïré el contingut.

La bona notícia ens l'ha donat XUXA, la cantant i xouguòman brasileira, mite de la nostra infància i adolescència, i principal responsable de l'heterosexualitat que avui en dia manifestem. Ha acceptat assistir al Congrés Internacional d'Hermenèutica, per a sotmetre's a un exhaustiu examen. Alguns mestres hermenèutics l'acusen de propagar missatges satànics.

Jo formaré part de l'equip d'investigadors que es tancarà amb XUXA durant una setmana en una habitació d'hotel, per a fer-li una repassada a fons, a veure quines coses ocultes li trobem.

I és que els hermenèutics som metòdics, treballadors i molt sacrificats.

Ser polígam et canvia la vida

Diuen que ser polígam et canvia la vida, normalment l'empitjora. Algunes breus observacions sobre això de tindre quatre mullers:

- Tens quatre sogres calbs i quatre sogres foques.
- Et cauen vuit cunyats gorrons.
- Les converses avorrides es multipliquen per quatre.
- El lavabo està sempre ocupat.
- La bona literatura desapareix de ta casa i tot és Lucía Etxeberria i Isabel-Clara Simó.
- Al final acaben tenint la regla simultàniament, i t'has d'estar una setmana fen-te palles.
- El viagra deixa de ser part del plaer personal i passa a formar part de les obligacions familiars.
- Et posen més banyes. Quatre vegades més.

Ho confesse: m'avorreix el futbol

Jugue molt malament al futbol, però quan ho faig em divertisc. Ara bé, quan mire un partit de futbol, la majoria de vegades, ho trobe avorrit.

Això és un autogol? O una bona defensa que tapa tots els forats?

- Hi ha pocs gols.
- Els àrbitres són els únics que no poden veure bé les jugades.
- Les "entrades dures" semblen monyades de pati d'escola de monges.
- Els hooligans són una colla de garrulets, que no poden ni memoritzar la lletra d'un càntic de taverna (oe, oe, oe, oe, oeee, oeee).
- No hi ha cheer leaders.
- Els periodistes esportius semblen 01001100 (ho he posat en codi binari per a estalviar-me demandes, és una recomanació del meu advocat)

Una boda a Donosti

M'han convidat a una boda pel proper 18 d'abril a Donosti. La núvia és francesa i el nuvi és basc (d'una barreja com aquesta no en pot eixir res de bo). Fins i tot tenen pàgina web (http://djboda.free.fr/) i llista de noces, però no els compraré res: la meua presència ja és un regal!


Hauré de fer el que sempre faig quan viatge a l'estranger: buscar el passaport, vacunar-me i aprendre a dir coses en llengües exòtiques.

Amb el basc

Kaixo: hola
Besarkada bat, muxu bi, ipurpetada hiru: una abraçada, dos petons, tres petades de cul
Emaztegaia zakilatxiki da: el nuvi té el penis petit



Amb el francès

Bonjour à tous. Oh tous êtes le brillant chauve: bon dia a tothom. Oh, et brilla la calva!
Nous voulons tester le tissu, pensons que la mariée n'est pas vierge: Volem fer la prova del mocador, sospitem que la núvia no és pas verge.
Il ya le recul des baleines, harponair à tribord! Oh.. attendez une minute... Non... elle est la mère de la mariée: Per allà rebufa la balena, harponer a estribord! Oh... espereu un moment... no... és la mare de la núvia.

Ja us aniré informant.

Demà dilluns als Jutjats

Malgrat haver petat la bombolla immobiliària, el setjament continua. El jutge del cas Vallespir 25 ha convocat a totes les parts, i també els pèrits judicials a una reunió per a demà dilluns, 2 de febrer, a les 11:45 hores als jutjats de la Via Laietana, 8-10.

Convocatòria de suport i solidaritat a les portes del jutjat a les 11:30 hores.

Més informació: Col·lectiu de Suport i Solidaritat amb Vallespir 25 http://vallespir25.blogspot.com/

Algun dia parlarem de la Llei de l'Oferta i la Demanda.