Marona, la rentadora no funciona

S'ha espatllat la rentadora
i s'acumula la bugada,
això és una porcada
qui serà la salvadora?

Una noia endreçada
molt amable i servicial
per quatre xavos en total
ens farà a ma la bugada.

Quina rucada més supina
és comprar una rentadora
si la feina esgotadora
la pot fer una filipina.

Així que no siguis tan ordinària
i porta'ns una extracomunitària.

Gran oportunitat de negoci

Estàs a l'atur? Ets víctima del mil·leurisme? L'hipoteca t'escanya i no arribes a final de mes? Deixa de patir pels problemes econòmics!

Si vius a la comarca del Barcelonès tens una oportunitat única per a fer-te ric. Aquest dimarts 31 de març, a 2/4 de vuit del vespre, l'escriptor Salman Rushdie conversarà amb el cultureta Juan Gabriel Vásques a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia (Barcelona).

Per si algú no ho sap, el Rushdie és l'autor del llibre Els Versos Satànics que, entre d'altres premis, fou obsequiat amb una fàtua del Khomeini. La recompensa pel seu cap és de tres milions de dòlars, ço és: 2.273.244 EUROS Ni la grossa de Nadal, tu!

Crisi? Quina crisi?

Sé que alguns de vosaltres tindreu objeccions de tipus moral. És comprensible. Com que sóc generós de mena, us regalo tres bons arguments per a fer la feina amb la consciència ben tranquil·la.

Argument progre multiculti: Salman Rushdie és un islamòfob intolerant, que fereix els sentiments del butaner, la noia de fer feines i el cambrer que em serveix el cus-cus. Mereix morir.

Argument fatxa: Salman Rushdie és un paki, i els pakis no fan cua a l'ambulatori, no paguen impostos i tenen places reservades a la llar d'infants. Els pakis són una màfia. Mereix morir.

Argument Josep vs El Seu Sogre: Salman Rushdie és calb i té pèl a les orelles. És un acte de caritat, eutanàsia per a que no pateixi més.

La part que em toca

Com cada any, a milions d'europeus ens han ordenat alterar el nostres horaris en nom de l'estalvi energètic. La nit de dissabte a diumenge, com cada últim diumenge de març, es passà a l'horari d'estiu. A les dues calia avançar els rellotges una hora, una mesura que és de compliment obligatori per a tots els estats membres de la Unió Europea, d'acord amb la directiva comunitària del 19 de gener de 2001.

L'objectiu d'aquest canvi, i també de l'endarreriment del rellotge l'últim diumenge d'octubre, és estalviar energia.

Segons l' Institut Català d'Energia (ICAEN) l'estalvi de cada llar degut al canvi horari se situarà entre els 7 i els 8 euros, ja que permetrà reduir un 10,3% el consum en il·luminació. La base d'aquestes modificacions horàries és la posició de la Terra amb relació al Sol. Quan el dia ja ha guanyat molt de terreny al dia, tornem a l'horari d'estiu i, a finals de la tardor, el procés es fa a la inversa.

Digueu-me dropo, però per vuit eurets, un servidor prefereix dormir una hora més. Així que avui mateix em passaré per la seu de l' ICAEN i els hi donaré els 8€ que em pertoca estalviar. Jo em dedicaré a clapar, i espero que els de l'ICAEN, amb el Conseller i el Ministre del ram, es dediquin a coses més útils per a l'estalvi energètic, com finançar l'energia solar fotovoltaica a les llars, fer créixer la xarxa de metro i rodalies,

L'adreça de l' ICAEN és aquesta: Avinguda Diagonal, 453 bis, Barcelona L'horari de registre és, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h. i de 15 a 17 h. I el telèfon el 936 220 500

Sant Jordi, queda un mes

Només queda un mes per a que esclati la diada de Sant Jordi. Com que sóc previsor i estalviador de mena, us proposo una opció interessant i gratuïta: Jesucrist era marica, i d'altres contes del senyor Jaïr Domínguez.

Us el podeu baixar gratuïtament d'internet (format PDF). Com l'E-Mule, però en literatura. El regal ideal per a vells amics desorientats i ex-amants que no acaben de desaparèixer.

Però les novetats gratuïtes d'aquest Sant Jordi les oferirem els de l'AIXÒ TOCA. Som així de generosos.

En breu més informació.

Banyut als tretze

Quan va saltar la notícia no em va sorprendre. Un manyac de tretze anys deixa prenyada a la seua xicona de quinze. No em va sorprendre, ni tampoc em va preocupar massa. Ara però, la cosa és diferent.

Segons publica el Daily Mirror, l' Alfie Patten no és el pare de la filla que ha tingut la Chantelle (la seua druda). El test de l'ADN així ho demostra. Ara comença el veritable drama:

1) La Chantelle és un putot, una manipuladora, una mentidera cruel i una mala persona. Ara tothom ho sap. Inspirarà culebrots televisius i acabarà fent de comentarista als programes rosa de la TV.

2) L'Alfie és un pobre passerell, crèdul i banyut. Tots els adolescents cruels voldran anar al seu institut a humiliar-lo. I totes les dones malvades el voldran per marit.

3) Els partidaris de l'avortament obligatori teníem raó.

4) Darrera d'una història tan macabra només s'hi pot amagar una perturbada ment criminal. Qui és el pare de la criatura? Qui ho ha tramat tot? Investigaré on era el meu sogre fa 10 o 11 mesos.

Març del 2009

L'actualitat informativa és plena de protestes. En destacaré algunes:

- Concentració dels empresaris catalans a Madrit. Trenta anys després, el poder de debò segueix a la villaycorte i els emprenedors catalans, que sóc gent pragmàtica, van allà a demanar que escanyin però no els ofeguin.
- Manifa antibolonya a Sants. Els estudiants d'aquest país no saben que l'EEES es votà a Brussel·les i que les competències en matèria d'Universitats les té Madrit, no pas el Conseller Huguet. A Sants només tenim la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Un dia d'aquests, jo mateix, fundaré la Universitat de Sants.
- Vaga de transportistes, treballadors de l'automoció, serveis auxiliars, etc. Si no fas vaga és que ja ets a l'atur!

No deixa de ser curiós: els que (pretesament) protagonitzaren el Maig del 68 ara dirigeixen les porres i els kubotans que han de reprimir obrers, estudiants i, qualsevol dia, empresaris que passen moments difícils.

Sóc un home sensible i em commouen les persones que passen dificultats. És per això que, d'una manera absolutament altruista, m'ofereixo als giliprogres que ens governen per una noble tasca: actualitzar les consignes, eslògans i símbols del Maig del 68. Amb el vostre permís, una bestreta d'aquest projecte creatiu:

- Sota les llambordes hi ha una platja... i Paco el Pocero en farà bungalous a primera línia de mar!

- Imaginació al Poder... i al·lucinògens als ministeris (si cal, ens dopem)

- Gasteu, gasteu, que el Món s'acaba

- Sigueu realistes, hipotequeu l'impagable!

- La barricada tanca el carrer, però obre el camí per a finançar noves obres públiques.


Post dedicat als amics, coneguts i saludats que encara orbiten per l'extrema esquerra.

Vintigimònics

Crec que fa uns onze anys que l'escriptor Quim Monzó va suggerir la paraula "vintigimònic". Era una analogia amb "decimonònic", terme despectiu que durant el segle XX s'emprava per a referir-se a tots aquells que encara vivien atrapats al segle XIX (i a tot allò que s'hi associava).

No sé si vintigimònic és la construcció correcta, però el concepte el tinc molt clar. Uns quants trets distintius del vintigimònic:

- Dóna els preus en pessetes. "El pis ara val 40 kilos", "m'han clavat dues mil peles per un menú fastigós", "tens vint durets?".
- Dóna els números de telèfon amb només set dígits. Sis dígits si viu a Ponent.
- Parla d'estats que no existeixen. "Això ara ho fabriquen a Txecoslovàquia", "A la RDA hi ha molts skins nazis".

Català de l'any, strike 1

El Periódico de Catalunya i TV3 -en principi, mitjans de comunicació diferents- preparen una nova edició del concurs Català de l'Any.
La carn és feble i no me n'he pogut estar. Dues propostes per a tan lloable premi:

- Tomàs Sayés. Estudiant anti-Bolonya en vaga de fam. La majoria pensareu que és un il·luminat o un fanàtic, però esteu molt equivocats. És un dels estudiants més brillants que tenim a Catalunya. Tot i que està matriculat a informàtica, la seua veritable carrera és la de TQPP (Tècnic Qualificat amb Poltrona Pública). Espereu-vos sis anyets i el veureu ben escarxofat en alguna guingueta institucional o parainstitucional.

- Joan Saura. Els vells stalinistes no moren mai. La porra i el kubotan són els estris més sostenibles que hi ha: duren molt, no emeten CO₂, no discriminen per raó de gènere, raça, edat o condició sexual, es poden reciclar... un crack aquest Sauron. I no ens enganyem, la millor manera de ser antisistema, la més eficaç forma de destruir el sistema, és fer-ho des de dins. Des de dins i ben pagat.

Més suggeriments on posa "Comentaris"

Els copròlits

S'anomena copròlit a la concreció fecal fossilitzada. Les més habituals són de peixos, rèptils, ocells i mamífers. Es tracta de vestigis molt importants, ja que permeten saber quina mena d'alimentació tenien els animals estudiats, mentre que la dentició només permet saber quina mena d'aliment podien ingerir. Els copròlits acostumen a estar molt fosfatats.

Clar i ras: l'estudi de la merda seca és molt important pels paleontòlegs. Quan els paleontòlegs d'Atapuerca afirmen que l' Homo sapiens practicava el canibalisme amb l' Homo neanderthalensis és que tenen una prova irrefutable. Tot el que entra, surt.

Ací teniu un altre mena de merda fossilitzada, que ens permet veure (i potser entendre) d'altres salvatjades del nostre passat.

Relacions veïnals

M'he comprat un bat de beisbol
per fer una mica d'exercici
i aquest matí, quan surti el sol,
a tu et trauré algun mal vici.

M'han deixat un estic d'hoquei,
bo, fet amb fusta de reboll,
i potser trobarem remei
pel teu problema de soroll.

Que la pràctica de l'esport,
brollant sang pels teus queixals,
podria dur fins a bon port
les relacions veïnals.

Superant la crisi 3, cretin storming

Si no ho fan els ministres Solbes i Korbatxof, ho faré jo. Més iniciatives empresarials per a eixir de la crisi:

- Guionista de funerals. Crec que tots hem passat alguna vegada per aquesta patètica situació: anar a un funeral i que el mossèn no sabés el nom del difunt; o que a un ateu anticlerical, mort d'una sobredosi en viagra en plena faena a Bailén 22, li diguin que "ha mort cristianament" i li donin "cristiana sepultura".

Per tal d'evitar tan terribles esdeveniments, jo propose crear la figura del guionista de funerals, un professional que redacti les lectures, seleccioni la música que ha de sonar, prepari una escenografia adient i escrigui un epitafi, d'acord amb els gustos i la personalitat dels difunts.

Tindrà molts clients (tots heu de morir, menys jo) i molta gent capacitada per a fer-ho (malbaratant el seu talent en la publicitat, o en els blogs).

- Consultor primatològic: Heterosexual i monògam com el gibó de Borneo (Hylobatidae agilis), bisexual i promiscu com el bonobo (Pan paniscus) o heterosexual i polígam com l'orangutà (Pongo pygmaeus)? Sigui quina sigui la teua condició sexual i social, segur que coincideix amb la d'alguna de les 150 espècies de primats que existeixen.

El consultor primatològic és el professional que, després d'examinar la teua conducta, la compara amb la dels primats i t'equipara amb una espècie concreta. Un cop estàs correctament catalogat, ja pots trobar amics i parella que s'hi ajustin. És com fer-se una carta astral, però en comptes d'alimentar un estafador li dones feina a un biòleg.

- Exportador de glumcida: Com no hi havíem pensat abans? Exportar glumcida a gran escala. Ja veig els titulars als diaris econòmics, "Catalunya esdevé el primer exportador mundial de glumcida".

No sé a què esperen per a donar-me la Creu de Sant Jordi!

Pujant la mitjana

Segons els experts, cal que hi haja sexe en un blog per a que aquest augmente el nombre de visitants. Com que no cobre per audiència, tant li fa quanta gent visite aquesta pàgina. Però com que un amic s'ha queixat de la manca de pitram -i té raó- he decidit fer pujar la quantitat de mamelles que s'exhibeixen en aquest blog.

Aquesta senyoreta em serà d'utilitat per a fer pujar la mitjana.


Ja sabeu, hi ha quatre menes de mentides: les petites, les mitjanes, les grans i les estadístiques.

Dona i arquitectura

Demà dimecres 18 de març, a 2/4 de 8 del vespre, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (el COAC) celebra el Dia Internacional de la Dona amb un acte en el que els protagonistes seran la dona i l'arquitectura, i la relació que hi ha entre ambdues. Val a dir que el Dia Internacional de la Dona Treballadora fou el passat 8 de març, però no seré jo qui critiqui l' atapeïda agenda dels totxonaires d'aquest país.

Hi haurà conferències i debats, de temàtiques com "Arquitectura i Gènere en el marc de la rehabilitació". Les ponents seran Carla Habif Hassid, Núria Pedrals i Mamen Domingo.

Malauradament no hi podré anar. No sóc pas arquitecte, però humilment voldria fer la meua petita aportació a tan important qüestió. Crec que arquitectes, urbanistes, interioristes i dissenyadors de mobiliari han de tindre sempre en compte el paper de la dona.
Eus ací alguns suggeriments, per a nous debats i noves propostes:

Dona, platges i urbanització del litoral

Dona, murs, parets i envans.

Dona, cuines i banys

Dona, escales i ascensors

Dona i jardineria

Tinc més propostes, com Dona i sofà, Dona i cuina office, Dona i balconet baix, Dona i piscina, Dona i fàbrica abandonada... Però sé que la majoria llegiu aquest blog a la feina o a la biblio del barri, així que no penjaré més il·lustracions sobre els temes a debatre.

El teu silenci

Serà millor que tanquis la boca
ningú t'ha demanat opinió
i crec que seria molt bo
que et callessis d'un cop, tia foca.

Fora millor que xapessis el bec
tant se me'n fum el que diguis
tant se me'n fot el que opinis
que amb tu prop sóc sord i cec.

Que no sé si te n'hauràs adonat
que de les teues tafaneries
rucades i ximpleries
ja n'estic una mica fart.

Així que no em vinguis amb sermons
i calla't d'un cop, collons.

Tres esdeveniments de Kap de setmana

Aquest cap de setmana tenen (han tingut) lloc tres esdeveniments importants.

LLEIDA al recinte firal de la capital del Segre es realitza la fira Petitàlia. Ideal pels que volen ser pares de família i pels economistes (podran analitzar el fenomen de la relació inversament proporcional entre la mida dels objectes i el preu que tenen).

CORNELLÀ al recinte firal de Can Montilla té lloc la fira del submarinisme. Ideal pels que fa molt de temps que són pares de família (diuen que és més interessant passar el cap de setmana amb una medusa que amb un fill adolescent).

MAR MEDITERRANI en un punt no determinat del litoral barceloní, l'escriptor i ninotaire KAP ha rebut el Premi Gat Perich. També ha estat atorgat el premi a una jove promesa de la ràdio i la televisió. Un tal Andreu Buenafuente.
Aquest és el blog del KAP: http://kapdigital.blogspot.com/

Eurovisions, strike 2

Alguns sociòlegs han estudiat seriosament Eurovisió. Segons aquests estudis, les votacions populars a Eurovisió no només reflecteixen els gustos musicals de la població de cada país, sinó que també mostren quines simpaties internacionals tenen.

Així doncs, els espectadors d'un país votaran una o dues cançons perquè els agraden, i després sempre donaran uns quants "puntets per simpatia" als representants de països vers qui tenen certa amistat. Per exemple, es escandinaus sempre es votaran entre sí, els bàltics també. Com que a Àustria i Alemanya hi ha molts immigrants turcs, d'aquests dos països sempre en sortiran alguns vots per a Turquia. El mateix es pot dir dels irlandesos que viuen i voten a Gran Bretanya.

Arribats a aquest punt ens preguntem, qui té simpatia per Espanya? I per a qui els espanyols senten simpatia? A la primera pregunta hem de respondre que els francesos i suïssos d'origen espanyol podran deixar anar algun puntet pel representant del país dels seus avis (ves per on, Manu Chao i el Chiki Chiki tenen una coseta en comú). A la segona és que, per raons que desconec, sempre hi ha puntets per simpatia per a Portugal. Això sí, si hi ha un país on la immigració espanyola es deixa sentir, aquest és Andorra.

Un altre detall interessant és l'ús de les llengües oficials d'Eurovisió: l'anglès i el francès. Amb el pas dels anys el francès ha quedat arraconat als països on és oficial, mentre que l'anglès ha anat guanyant terreny inexorablement. Si algú sap en quin any el presentador de TVE va deixar d' adreçar-se a Europa en francès i ho va començar a fer en anglès que ho digui. Crec que pot ser una dada interessant.

Observeu quin francès més meravellós parla el presentador d' Andorra TV. Tant de bo que tots els gavatxos parlessin igual!

Arguments cinematogràfics

No és fàcil fer el guió d'un llargmetratge de ficció. Tampoc ho és explicar-ne bé l'argument. Cal ser breu i concís, marcant els punts claus i obviant detall intranscendents.
A tall d'exemple.

Per a molts és una pel·lícula de culte. És la història d'un inspector de policia racista, violent, autoritari, fatxa, masclista, alcohòlic, cocaïnòman, putero, ludòpata i mancat d'higiene.
SPOILER Al final el cusen a trets.
Ah, és un film nord-americà!



Per a molts és una pel·lícula de culte. És la història d'un inspector de policia racista, violent, autoritari, fatxa, masclista, alcohòlic, cocaïnòman, putero, ludòpata i mancat d'higiene.
SPOILER Al final el cusen a trets.
Ah, és un film espanyol!

PER L'AMOR DE DEU! 09

Benvolgut Professor Josep

Sóc una dona moderna, culta, alliberada i barcelonina. Fa mig any que surto amb un noi guapo, simpàtic i educat, a qui li explico tot els meus plans, anhels i neguits, i amb qui comparteixo tots els meus secrets. Darrerament però, he observat alguns canvis a la seva conducta.

Només vol que anem al teatre, si es tracta de fer una activitat cultural. A mi el teatre ja m’agrada, però anar-hi tres cops per setmana em sembla excessiu. I només vol que practiquem submarinisme, si fem alguna activitat a l’aire lliure. I el més fort és a l’hora de mantenir relacions sexuals, ja que ara només vol que li faci sexe oral, una vegada i una altra... fins i tot quan ell està esgotat i ja no té energies per a res més!

Estic preocupada. Què li passa? Què he de fer?

Atentament, Laia C. Una barcelonina que pateix.

Benvolguda Laia:

El problema que m'expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.
Deixa’m que et reciti una part dels versos de la Siràcida:

“Feliç el marit d'una dona com cal:
viurà el doble d'anys!
Una dona forta és l'alegria del marit:
aquest passarà en pau els anys de la seva vida.
Una dona com cal és sempre un bon partit,
que toca en sort als qui veneren el Senyor;
tant si són rics com si són pobres, tindran el cor content
i sempre portaran l'alegria a la cara.“

No t’has fixat en que totes les coses que et demana el teu xicot tenen una característica en comú? Doncs sí, totes aquestes activitats requereixen que callis. Si m’ho permets, et transcriuré el verset catorze, del capítol 26 del Llibre de la Siràcida.

“Una dona callada és un do del Senyor
i una dona ben educada no té preu.“

Així doncs, si el que has de dir no és més bonic que el silenci, ni més interessant que els anuncis que fan a la tele, estigues calladeta i deixa que el teu xicot estigui tranquil. La lluita contra la contaminació acústica comença a casa.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

El Web Negre: un anyet

Tal dia com avui, ara ja fa un any, una trentena de persones començàrem un projecte anomenat El Web Negre. Un projecte engrescador que està donant els seus fruits. Començàrem just l'endemà de les eleccions.
No diré el nom de tots els implicats, per si de cas me n'oblido algun. El que sí diré és que tots (i totes) són collonuts. Uns dibuixen, d'altres fan fotomuntatges i d'altres escrivim textos (com un servidor). Fins i tot s'han penjat tres vídeos ben divertits.

Mirem-nos-ho pel cantó positiu: encara no ens han tirat pels tribunals!

Ja sabeu: EL WEB NEGRE.

Malpensada

Això no és el que sembla,
no diguis disbarats!
no sé qui és aquesta noia,
ni perquè estem despullats.

Açò no és el que sembla,
no siguis malpensada!
encara que ens anem al llit,
avui és la primera vegada.

Això no és el que sembla,
i si ho és... a qui l'importa!?
No et quedeis aquí mirant,
fuig i tanca la porta.

Reflexions palestines de cap de setmana

És una pena que els que es dediquen a l'humor polític en aquest país no li facin una mica de cas a la política internacional.

Per exemple, han obligat a dimitir el primer ministre palestí, el Salam Fayyad. No veieu el titular? "Al Salam Fayyad se l'han follat".
També es podria parlar de la trobada dels primers ministres rus i turc a Konya, Turquia. No veieu el titular? "S'ho passen de Konya".

Bé, com que la Política Internacional no us interessa gens, colla de xovinistes, us deixe amb el que més us agrada: Vídeos de trans thailandeses

A la segona va la vençuda

El proper diumenge 15 de març, a 2/4 d'onze de la nit i a La Sexta, el senyor Berto Romero estrena el seu programa.
He de confessar que jo era un dels pocs clapats que va veure el programa El Gran Que, presentat pel senyor Romero i emès per TV3 els diumenges. Dic "clapat" perquè el feien a l'hora de la migdiada. El programa era entretingut, sobretot perquè no tenia res a veure amb la resta de la graella televisiva (esports, documentals i pel·lícules per a tota la família). Només va durar quatre emissions. Una llàstima, sobretot per a TV3.

Ell no és miop, però es fa les fotos amb ulleres. Jo sí que ho sóc, i me les faig sense. Deu dóna pa a qui no té dents, i ni tan sols vol dentadura postissa!

I pel que sembla, aquest diumenge i en el programa Salvados de la mateixa cadena, hi participarà el Xavier Pérez Eskerdo. Els que hem tingut el plaer d'escoltar-lo a la ràdio espererem que mantingui el seu estil. Pot ser divertit.

MOLTA SORT A TOTS DOS!

Eurovisions, strike 1

El meu estimat Valencià Ninja m'ha recordat que enguany se celebra a Rússia el Festival d'Eurovisió. I també que aquest estiu passat, Rússia va humiliar internacionalment el groller nacionalisme georgià. Supose que ja ho recordeu, tot allò dels ossets i els abkhazos.

Doncs ja és l'hora de la revenja!

La cançó que presenta Geòrgia a Eurovisio es titula WE DON'T WANT A PUT IN



Es tracta d'una cançó funky amb unes lletres farcides d'indirectes:

We dont wanna put in the negative move

Its killing the groove

I'm a trying to shoot in some disco tonight

Boogie with you

Malauradament, els catalans no podem participar en aquest xou amb veu pròpia. És una llàstima. Ara que hi ha fitxatges de cantants estrangers i picabaralles internacionals, jo aprofitaria per a presentar en nom del meu país a la Tigressa de l'Orient.

Serà tot el que vulgueu, però ells sí que van vèncer l'imperi espanyol.

Sí, ja sé el que esteu pensant... aquesta senyora és clavada a la meua sogra!

Superant la crisi 2, brain storming

Alguna cosa bona té la crisi: la gent, en comptes de parlar del Granhermano o de futbol, parla d'economia, reciclatge professional i atracament de bancs. És per això que, escoltant el que diu la gent assenyada del carrer, he pogut apuntar algunes idees més per a eixir de la crisi.

Follow the leader

Algunes de les noves iniciatives empresarials:

- Velles tecnologies. Si els darrers quinze anys hem crescut gràcies a l'aposta per les noves tecnologies, i aquestes han fet figa, ara podríem aplicar la lògica inversa i recuperar i promocionar les velles tecnologies. La màquina d'escriure amb paper carbó, fàcil de comercialitzar entre tots eixos professionals que han vist com un virus informàtic esborrava els seus arxius de word, com tot sovint es penja l'ordinador i com han de patir perquè no tenen la darrera actualització de l'última versió del Windows.
Imagineu-vos que torna el gramòfon... s'acabaria el pirateig i el top manta! Sí, els de l' SGAE em faran un monument!

- Recollida i reciclatge de persones usades. Si reciclem tota mena d'objectes, perquè no podem reciclar també les persones que ja no ens serveixen? Per exemple, ja som grandets per a que l'avi ens expliqui contes a la vora del foc, és cert, però podem aprofitar la seua capacitat narrativa per a reciclar-lo com a guionista de les nostres excuses conjugals (ja no cola dir que teníem feina a la oficina).
D'altres aplicacions interessants serien:
1) Reciclar els vells col·legues de la facultat, ideals per aguantar parets, ara que les esquerdes i els esvorancs amenacen amb enfonsar mig país.
2) Reciclar les meues ex-amants per a construir plantes potabilitzadores. Si han pogut amb mi, poden amb qualsevol fluid tòxic i nauseabund.

- Tècnic en REV. Aquests darrers cent anys l'esperança de vida no ha fet més que créixer. La gent viu més anys i, normalment, millor. Malauradament cap govern ha tingut valor per a retardar l'edat de jubilació. I per postres, quan una gran empresa té pocs beneficis, aposta per les prejubilacions. Resultat? Un país ple de pensionistes. Aviat hi haurà més jubilats que treballadors en actiu! Ací el que ens cal és un Tècnic en Reducció de l'Esperança de Vida, o TREV.
Sé que a molts us pot semblar una mesura massa dràstica, però penseu la quantitat de diners que s'estalviaria l'erari públic. La quantitat de coses que es podrien construir! Autopistes de peatge, cementiris nuclears, línies de MAT, Fòrums de les Cultures... De debò us voleu deixar perdre tot això per a mantenir uns quants iaios improductius!?

Podeu deixar més suggeriments on posa Comentaris. També hi podeu escriure insults i amenaces.

Apunts autobiogràfics de cap de setmana

La meua infantesa estigué fortament marcada per l'integrisme religiós que professava ma mare. Era tan fanàtica que, hores d'ara, encara no tinc clar quina religió practicava.

Anàlisi electoral de cap de setmana

En aquesta vida hi ha coses que inevitablement hem de fer: anar a dinar a cals sogres, empassar-te el semen del teu nòvio (si ets una dona) o fer una anàlisi dels resultats electorals (si ets un home). Per desgràcia sóc un home, així que faré els comentaris de rigor.

GALIZA

- No hi ha més CERA que la que crema
Galícia és un país marcat per la baixa autoestima i l'emigració. Tant és així, que tenen una cosa anomenada C.E.R.A. el Cens Electoral dels Residents Absents. "Absents" no vol dir que pateixin dispersió mental -això ho tenen la majoria de gallecs- sinó que no viuen a Galícia. No viuen i, en alguns casos, no hi han viscut mai. Fa quatre anys hi havia 307.167 "gallecs" inscrits, en aquestes eleccions ja en són 335.452
Val a dir que, en aquesta ocasió, i a diferència dels feliços temps de Fraga, ja no hi ha morts votants. Frau electoral? No, respecte envers el dret a vot dels zombis!
No deixa de ser curiós que el quinze per cent del cens electoral gallec no visqui a Galícia. Bàsicament el CERA acompleix una doble funció: per una banda guareix la morrinha a cop de papereta electoral, i per l'altre li dóna un aire cosmopolita a un dels racons més provincians d'Europa.

EUSKADI

- Feta la trampa, s'hi fa la llei més escaient.
Algú va pensar que la millor manera d'acabar amb el terrorisme, i aconseguir que tothom veies en la via institucional el camí per a obtindre qualsevol objectiu polític, era il·legalitzar partits polítics sospitosos de no combregar amb la via institucional. Sí, ja sé que desafia tota lògica, però si a un costat de la trinxera hi ha bascos, i a l'altra espanyols, en podem esperar qualsevol cosa menys seny, lògica i sentit comú.

I dit i fet: aquestes eleccions basques han estat marcades per una tupinada legal, que permetrà (o hauria de permetre) un pacte PP-P$O€ (i qui sap si, algun dia, un PNV-P$O€).
Com que encara no s'ha signat cap pacte, m'esperaré uns dies a dir la meua.

Analisi estadístic

La darrera enquesta tenia una pregunta molt personal: Què en penseu del meu sogre?
Les respostes proposades, i els vots obtinguts, foren els següents:

- L'he de respectar, encara que sigui calb 3 vots (10%)
- L'he de respectar, encara que sigui gai 3 vots (10%)
- L'he de respectar, encara que tingui pèl a les orelles 3 vots (10%)
- L'he de respectar, encara que no sàpiga pronuciar les erres 3 vots (10%)
- L'he de dur al RIVIERA, el pobre s'ho mereix 17 vots (58%)

La conclusió és clara: els lectors d'aquest blog són persones compasives i caritatives. Heu demostrat ser solidaris amb un col·lectiu que no veu reconeguda la seua discapacitat (ser calb, no dir les erres i tindre pèl a les orelles). M'heu tocat la fibra sensible. Ara mateix m'en vaig al Riviera. M'hi penso estar tota una setmana, provant quina és la millor professional i quin és el millor servei. I és que mon sogre es mereix el millor.

I la propera enquesta: Quina iniciativa empresarial creus que ens treurà de la crisi? Podeu fer propostes on posa comentaris.