Encara no ho sabíem, però el substrat apareix quan menys t'ho esperes. El resultat era una cosa com aquesta:
dissabte, 4 d’abril de 2009
Coses del substrat
Erem adolescents, però això no justifica res. Preteníem ser punks, grunges, heaviat·tes, psicobillys, sinistres i ves a saber que més. Però alguna cosa no acabava de rutllar.
Encara no ho sabíem, però el substrat apareix quan menys t'ho esperes. El resultat era una cosa com aquesta:
Encara no ho sabíem, però el substrat apareix quan menys t'ho esperes. El resultat era una cosa com aquesta:
Etiquetes de comentaris:
eixides de l'armari,
Intel·lectual Punk,
jo de mi mateix
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
M'ha costat situar-me, però finalment, tampoc sé què dir..jejeje, només que he pensat en el meu fill, que ara escolta en Peret, barrejat amb l'ska, i el rockhabilly i jo que sé, deu ser l'edat, no?
jajaja! Gairebé a l'alçada del "paco paco" de beyoncé!
Això fa temps que també ho fan Des+karadas.
Benvolguda Zel:
No sé quina mena d'influències haurà rebut el noi per part del pare i de la mare... ni l'ambient al poble on viu.
Benvolgut Modgi:
hauríem de conèixer els autors d'aquestes obres d'art.
Benvolgut Sergi BR:
vaig treballar amb un paio que va formar part del grup. "Si el punk a mort, rumba a la seua tomba"
mone de parranda!!!!!
Estimada Comtessa:
mone, mone de parranda!!
On quedem? Sants? Elx? Ripoll? Morella?
Publica un comentari a l'entrada