Cal Bolonya? Strike 3

[Nostàlgic Mode ON]
La universitat catalana està en perpètua reforma. No recordo quin any va ser, ni quina lumbrera en fou l'impulsora, però el fet és que es va obrir un espai de debat i propostes pel futur de la universitat. I es va obrir la porta a la participació dels estudiants.

Convençut de poder millorar les coses vaig proposar l'implementació (bonic verb) d'una nova carrera: Ciències Catastròfiques. A Ciències Catastròfiques els coneixements científics (epidemiologia, sismologia, vulcanologia...) i tècnics (construcció de refugis, extinció d'incèndis...) es veien complementats amb alguna assignatura social i humanística (dinàmica de grups sectaris, teologia de les sectes apocalíptiques, clàssics del cinema de desastres...)

No cal dir que la meua proposta fou ignorada. Però aquest any he observat que, a diferents universitats catalanes, han proliferat màsters i postgraus de caràcter catastrofista. Es tracta només d'una casualitat?
[Nostàlgic Mode OFF]

Més propostes per a màsters i postgraus, ara que tenen un preu públic:

- Biotecnologia Multicultural. Els musulmans no poden menjar carn de porc, els jueus tenen prohibit el marisc i la vaca és un animal sagrat pels hinduistes. És just que aquestes persones no puguin gaudir del pernil d'aglà, les mariscades i l'entrecot de vedella!?
Gràcies a la Biotecnologia Multicultural, es poden obtindre xais que donin pernil amb gust de jabugo, sardinetes amb sabor a llamàntol i hamburgueses de castanya amb salsa barbacoa.
Qualsevol dia aconseguirem que els tomàquets tornin a tindre gust de tomàquet!

- Fotoxopeig per a Pedòfils. Cada setmana tenim alguna notícia relacionada amb les xarxes de pedòfils que operen per internet. I també cada setmana, la revista Interviú ens ofereix un reportatge fotogràfic en el que una senyora post-menopàusica exhibeix els seus encants rejovenits, gràcies al maquillatg, l'il·luminació i el Photoshop. L'únic que cal és portar el fotoxopeig al límit, i convertir les fotos de putots caducats en imatges de tendres preadolescents. No és fàcil, però tot sacrifici val la pena si és per acabar amb aquesta xacra! (la xacra dels seguidors de Michael Jackson, no pas la de les senyores madures poc exigents)

- Enginyeria de la Glumcida. En temps de crisi cola qualsevol cosa.

Espai gratuït de propaganda electoral

El diumenge 7 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu.

En el país dels cecs

Diuen que al país dels cecs, el borni és el rei. De moment ja són tres els joves que han perdut la visió d'un ull a causa dels trets amb pilotes de goma que han perpetrat els Mossos d'en Sauron.

"Però si anar aixins és molt sostenible! Com us queixeu!"

Reflexions feixistes de cap de setmana

Jo necessite que em titllen de "fatxa" o "feixista" un cop cada tres mesos. Així sé que segueix sent un insult. I que jo encara puc burxar.

El dia que "fatxa" deixe de ser un insult, ens haurem de preocupar.

Mushrooms League

La final victoriosa de Roma ens recorda que s'acaba la temporada. I que cal preparar la temporada que ve.

Fas un programa de televisió i et cal un guionista? Presentes un programa de ràdio i necessites un col·laborador? Dirigeixes el Full Parroquial i busques una persona que faci la secció de crítica taurina? Doncs estàs de sort! Jo no sóc l'home que necessites, però sóc molt més barat!

Alguns serveis que puc oferir:

- Una mica de Poesia Quotidina de Combat
- Uns moments de Divulgació Científica
- Una secció de Consultori Religiós
- Un expert fent Anàlisi econòmic


I si et cal més gent, per un mòdic preu, pots contractar el servei full equip. Alguns noms a considerar:

- Un que fornica sense profilaxi, ni amor http://jonomesfolloapel.blogspot.com/
- Un enginyer enginyós http://occtt.blogspot.com/
- Un mestre hintel·lijent http://humor-hintelijente.blogspot.com/
- Un que vol i pot http://vullserblogger.blogspot.com/
- El pollastre responsable d'aquest anunci http://elpitdepollastre.blogspot.com/
- I tots els que veieu enllaçats a la columna de la dreta! (no m'hi caben tots)

Podeu enviar les vostres ofertes al següent correu electrònic: Josep.Braut @ Gmail.com

O escriure alguna coseta on posa Comentaris.

Els nous reptes d'en Pep

Després d'aquest brillant triomf a Roma, després d'aquesta brillant temporada amb triplet, ara els nois del Pep Guardiola tenen un nou i desafiant repte: Guanyar la Copa Catalunya.

YES, WE CAT !!

Cal Bolonya? Strike 2

Un cop feta la diagnosi, cal proposar un tractament. Ara que els màsters passen a tindre un preu públic, cal proposar temàtiques noves, interessants per a l'estudiant i útils a la societat. Ací teniu algunes humils propostes que us faig:

- Màster en Bioterrorisme. Qui ho diu que els biòlegs són una colla de hippies pacifistes? Per què les úniques sortides laborals pels llicenciats en Biologia han de ser la docència o el seguiment d'animalons en perill d'extinció!?
En un context de crisi i enfrontament global, la figura de l'expert en bioterrorisme esdevé de vital importància. Veïns cridaners? Res que un bacil que infecti la gola, i provoqui afonia, no pugui resoldre! La teua parella té massa cel·lulitis? Una mutació de la bactèria devoradora de la carn ho resoldrà! Sospites que la teua parella t'és infidel? Un virus de transmissió sexual modificat genèticament et permetrà localitzar les seues amants!

- Etologia i Coaching. Un expert en conducta animal és el professional indicat per a entrenar i motivar gossos assassins i galls de baralla. Si el Barça segueix així, serà l'únic esport on hi haurà rivalitat i emoció, i on valdrà la pena fer apostes.

- Conducta Vegetal. La Psicologia deixa de ser patrimoni del Regne Animal i entra a treballar també el Regne Vegetal. Un expert en Conducta Vegetal pot convèncer un om per a que doni peres, o aconseguir que una planta carnívora es torni vegerariana. Això sí, el vegetal també ha de posar alguna cosa de la seua part per a que la teràpia funcioni.

- Jurisprudència Poètica. Les sentències són massa farragoses de llegir i sovint difícils d'entendre. Els antics tartessos (a l'actual Andalusia) tenien el seu Codi Penal escrit en vers; nosaltres en podríem prendre exemple i redactar les sentències en forma de poema.

Per haver estomacat l'exdona
amb ràbia i traïdoria

decideix sa senyoria
reduïr la testosterona.

Rampell tingut en mala hora!

Li cau la següent pena:

abans d'anar a la trena
li passarem la podadora.

Algunes fins i tot es podrien cantar:

Anys i anys, per molts anys
a txirona per molts anys.
Tu ves fent, tu ves fent,
aniràs a Fontcalent!

Cal Bolonya? Strike 1

Digueu-me covard, però ara que els estudiant estan d'exàmens crec que és moment per a parlar de l' Espai Europeu d'Ensenyament Superior i del Pla Bolonya.

Cal replantejar-se una reforma universitària? Tenen un bon nivell els nostres titulats? Estem a l'alçada d'Europa? Tenen alguna utilitat la majoria de facultats i escoles universitàries?

Fem-li una ullada als nostres universitaris. Per exemple:

Historiadors, teòlegs, filòsofs

Psicòlegs, sexòlegs, sociòlegs

Ginecòlogues, cirurgianes

Criminòlegs, forenses

Reflexions blogaires de cap de setmana

Quants blogs pot tindre un ésser humà?

Aquest ésser humà, en Francesc Puigcarbó, en té 22. Efectivament, està gaudint d'una bona jubilació i té molts de temps lliure. I jo que me n'alegre.

I un ésser berguedà? Quants blogs pot arribar a tindre un ésser berguedà?
Un ésser berguedà pot arribar fins a 73 blogs, com és el cas de Moisès Rial.

I després em critiquen a mi per practicar la poligàmia!

A ell li toleren 73 blogs i mi em critiquen per anar amb més d'una dona, colla de racistes!

L'edat dels meus amics (Miami Swing)

Tinc greus dificultats per calcular l'edat dels meus amics. Per un costat tenen la tonteria i immaduresa pròpia dels adolescents. Però per una altra banda pateixen l'artrosi i manca d'agilitat que caracteritza els octogenaris.

Eus ací el problema: a mi m'agradaria anar de balleruca a les discoteques Caribe Caliente i Palacio de la Salsa, però amb ells no puc. I és una pena, perquè els llatinoamericans tenen el ritme a la sang. Observeu el següent vídeo i fixeu-vos bé:

- Quin ritme
- Quina coreografia
- Quina perfecta coordinació
- Quanta heterosexualitat mostren els homes el grup

Si és que no saben el que es perden!

La partenogènesi

La partenogènesi és un varietat de la reproducció que consisteix en el desenvolupament d'un gàmeta fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació. Sense sexe. Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha algunes espècies (sobretot fongs i algues) on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins.

El fenòmen de la partenogènesi es dóna en els artròpodes, rèptils, amfibis, i alguns grups de peixos, insectes, algues i fongs.

Immaculada Dragonessa de Komodo, plena ets de gràcia.

Hi ha persones que afirmen que la partenogènesi també es pot donar en els éssers humans. De moment, científicament, això no està demostrat.



I com que el meu advocat està fent un tractament antiestrés, no diré res més sobre el tema. No fos cas que em passi el mateix que al meu cosí Guiller, que va fer-ne broma i ara ha d'ocultar-se darrere unes ulleres fosques.

Joan Zalvat, el Papizzot

Per Sant Jordi us vaig regalar un poema de Josep Maria, el que s'Agarra. Avui, fidel a la meua tasca de recuperació i dignificació de la memòria dels Grans Autors Oblidats de les Lletres Catalanes, us presente uns versos de Joan Zalvat, el Papizzot (Barcelona 1894-1924) .

Els lletraferits trobaran alguna semblança amb Joan Salvat Papasseit, però heu de saber la veritat: a la ESO us van enganyar.


REZ NO ÉZ MEZQUÍ

Rez no éz mezquí
ni cap hora éz izarda,
ni éz fozca la ventura de la nit.
I la rozada éz clara
que el zol zurt i z'ullprèn
i té delit del bany:
que z'emmiralla el llit de tota coza feta.

Rez no éz mezquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
Qui enz ho hauria de dir
avui zeràz enculada.

Primavera d'hivern — Primavera d'eztiu.
I tot éz Primavera:
i tu zeràz la primera
que z'amorra al meu piu.

Rez no éz mezquí,
perquè elz diez tenen prezza;
amorra't al piló
i xarrupa, que vezza.

Gürkel, valentian wear

Si no hi ha cap més sorpresa d'última hora, demà dimecres el senyor Paco Camps, el president que va prometre sis-cents eurets mensuals a cada valenciana prenyà, declararà com a imputat en el cas Gürkel (o Gürtel, ho he vist escrit de totes maneres).

Jo crec en la seua inocència. Un home que només ha gastat 6000 € en traduïr un anunci del valencià al valencià, ha de ser humil i assenyat. Si acceptava regals en tèxtil era per alforrar. Ah, quantes diferències amb el President de la Generalitat del Nord!

àdhuc, nogensmenys, fora cabòries

YES, WE CAMPS!

Eurovisions, strike 3

La Nit dels Museus (esdeveniment cultural) i la victòria del Vila-Real contra el Real Madriz (esdeveniment hooligan) han eclipsat la que hauria d'haver estat la notícia del cap de setmana, i que uneix els interessos de tots dos col·lectius: el Festival d'Eurovisió.

Un cop més s'ha demostrat que la música espanyola és a la música el que el whisky espanyol al whisky, i la senyoreta Soraya ha derrotat els finesos, deixant-los a ells en darrera posició.

Algú els hauria de recordar que l'important no és guanyar, sinó participar. Com en una orgia, no cal acabar el primer, sinó gaudir de la festa.

mmm... quin culet que té el Josmar!

Reflexions teològiques de cap de setmana

Les religions majoritàries i monoteistes poden ser molt més perilloses que les minoritàries i politeistes. És normal, tanta gent demanant tantes coses a un sol Deu pot acabar sent molt estressant. I al final s'emprenyen i acaben engegant els fidels a fer punyetes.

Reflexions simbòliques de cap de setmana

Com ja sabíem, la polèmica política (i parapolítica) ha superat la notícia esportiva. Periodistes i opinaires professionals es fan un fart de parlar de la xiulada a la Marcha Real, i del respecte pels símbols.

Són majoria els opinaires que afirmen que TOTS els símbols s'han de respectar, i que xiular himnes, cremar banderes o profanar fotografies de monarques, és una falta de respecte intolerable.


No sé que dir-vos: a mi em costa molt respectar aquesta bandera. Sort que no fumo, que si no li calaria foc a la pantalla de l'ordinador. I no us dic res d'aquest himne:

Tinc un dubte: els monitors de les Hitlerjugend, durant les nits, després de fer el foc de camp... bé, és igual...

Avui no hi ha futbol

El futbol no és important...
però avui aniré a l'estadi,
doncs és l'esport predominant
encara que no t'agradi.

Ja sé que no hi ha partit
però jugarem sense pilota
també és molt divertit
i no s'hi diu cap paraulota.

I sota la llum dels fanals
no farem gens d'enrenou
són unes grans professionals
les que treballen al Camp Nou.

La fe i els nens

Una religió s'assegura el futur captant les noves generacions. Per això la família i els nens són un objectiu prioritari de les religions majoritàries.



Alguns autors afirmen que la música electrònica i la cultura New Age són una religió. Així doncs no ens ha d'extranyar que els del Sònar hagin tirat endavant aquesta nova iniciativa:

Sònar Kids

Quina és la definició legal de corrupció de menors?

Dubte taxonòmic de cap de setmana

A quina raça pertanyen els meus sogres?

Presenteu les vostres teories on posa Comentaris.

Els de SOS Racisme què en pensen? I l'Anglada?

Patxi Lopez Telebista

El lehendakari de la tupinada, en Patxi López, s'ha compromés a treure-li la crosta nacionalista a Euskal Telebista.

Pel que sembla, en horari protegit la programació serà així:

I ja de nit, la cosa pujarà de to

Hermenèutica de la cançó d'estiu, 2001 i 2002

“Si no vigileu amb els mitjans de comunicació, acabareu odiant l' oprimit i estimant l'opressor” Malcolm X

Això cantava Raúl l'estiu del 2001:

PROHIBIDA
“Cuando la veo me falta el aliento, el corazón me delata, será el embrujo de sus ojos negros, pero esa niña me mata. No tiene perdón por ser como es, por ser tan bonita,esa mujer.” Qui és aquest objecte de desig?
“Debería estar prohibida por como mira, por su movimiento cuando camina” Moviment? Quin Moviment? Tal vegada el Moviment d'Alliberament Nacional Basc?
“es que no hay en el cielo una estrella, que a su lado parezca más bella” Un estel menys bell? Tal vegada l'estel de la nostra senyera?
“Debería ser delito, ese tumbao, que me tiene loco y enamorao. Debería no ser tan perfecta, porque voy a perder la cabeza” Prohibir? Què cal prohibir? A qui?
“Quiero decirle y nunca me atrevo, que es que no vivo por verla cada mañana, deseo un momento cuando ella pasa me vea “ Ahà, no s’atreveix a dir allò que vol dir. I espera el moment escaient. I quin és eixe moment?
“No tiene perdón por ser como es por ser tan bonita,esa mujer.” No té perdó? I quin és el crim que ha comès?

I això cantava David Civera l'estiu del 2002: 

QUE LA DETENGAN

“Maldita sea la noche, en la que la conocí, ahora vivo atrapado, esa mujer no me deja vivir” A qui va conèixer? Què van pactar? En quina mena de trampa havia caigut?

“Malditos sean sus ojos, sus gestos, su boca, ese beso que me desarmó, maldito sea el embrujo, que me cegó la razón.” La raó o La Razón?

“Que la detengan, es una mentirosa, malvada y peligrosa, yo no la puedo controlar.” Una claríssima demanda, exigeix que les forces de l’ordre hi intervinguin. Sembla ser que els perills són molts, i molt grans. Serà la voluntat popular?

“Que la detengan, me ha robado la calma, se ha llevado mi alma, y no me ha dejado na.” Una veritable amenaça per a la llei i l’ordre?

“No sé que hice esa noche, el vino me traicionó, sólo buscaba el olvido, y fui a caer en su trampa de amor.” Eus ací com el narrador ens confessa que volia oblidar, superar etapes anteriors, i va acabar caient en la trampa.

“Ahora maldigo esa noche, al deseo, al destino que a ella me quiso llevar, ya no me quedan más lágrimas, sólo me queda gritar.” Crits? Tal vegada convocarà una manifestació també?

“Que la detengan, es una mentirosa, malvada y peligrosa yo no la puedo controlar.” I acaba amb aquest reclam, de nou. És perillosa i cal detindre-la.

Bé, amb el pas dels anys, els missatges subliminals a les cançons de l’estiu han anat perdent el seu caràcter críptic. Cada any són més obvis. No cal esforçar-se gaire per a veure quin missatge, reiteratiu, hi ha en aquestes dues cançons: El tancament del diari Egunkariak primer, i l’aprovació, el 27 de juny del 2002, de la Llei de Partits. Aquestes cançons anunciaven el que va acabar passant: il·legalització de les organitzacions de l’esquerra abertzale i detenció i empresonament dels seus dirigents.
I el mateix dia que el Barça es classifica per a la final de la Xampinyons Lik, el pacte PP - P$O€ posa el Patxi López de lehendakari. Tupinada completada i societat anestesiada.

Ja es sabia, estava cantat!

L'amplexus

S'anomena amplexus a l'acoblament sexual propi dels amfibis anurs. Els anurs gairebé sempre tenen una fecundació externa i s'efectua a l'aigua. Al ser exterior no hi ha penetració. L'amplexus pot ser pels engonals o axilar.
La femella posa els ous a l'aigua en cordons com fan els gripaus, o en paquets com fan les granotes, i presenten unes dimensions i unes formes que són característicament diferents segons a la família o a la espècie a que pertanyin.
El mascle es limita a anar ejaculant espermatozoides sobre els ous.




He intentat trobar una imatge equivalent amb humans, però la cerca booleana d'imatges Bukkake ∩ Menstruació ∩ Piscina ha estat infructuosa.

I DESPRÉS DIRAN QUE EN EL PORNO JA S'HA VIST TOT!

La Justícia: alternatives

Com tothom sospitava, l'estrena de la Ciutat de la Justícia ha tingut la corresponent protesta sindical. Segons els dropos institucionalitzats sindicats, es tracta d'una "deslocalització", i segons ells, la frontera entre Sants i Santa Eulàlia és tan perillosa com la que hi ha entre Corea del Nord i Corea del Sud. Reclamen el següent:

- Tarifes reduïdes a la cafeteria, quan aquesta obri (a cap jutjat n'hi havia, i bé que anaven als bars de la zona pagant el mateix que qualsevol altre client)

- Places d'aparcament gratuïtes per a tots els funcionaris (a cap jutjat en tenien, només unes poques autoritats i les furgones de la policia)

- Que el temps de desplaçament es descompti de la jornada laboral (ves quina cosa, ara resulta que tots vivien a l'Eixample i Ciutat Vella, i cap a Cornellà, Sants o L'Hospitalet)


No és estrany que el mateix dia que comença a funcionar la Ciutat de la Justícia, Tele5 faci un rimeic de Veredicto (programa dels anys 90') anomenat De Buena Ley:

En fi, caldrà tornar als clàssics:

Què és la justícia?
dius mentre claves a la meua nineta
la els teus ulls blaus.

Què és la justícia!
i tu m'ho preguntes?
la justícia ets tu, Charles Bronson.

Reflexions periodístiques de cap de setmana llarg

Amb només tres anys de retard sobre el calendari previst, s'ha inaugurat la flamant Ciutat de la Justícia de Barcelona. TV3 i els diaris catalans han fet els reportatges pertinents sobre el nou equipament.

Aquests reportatges pretenen recollir les impressions dels diferents col·lectius implicats en els nous edificis. Han entrevistat a advocats, procuradors, fiscals, magistrats, secretaris judicials, funcionaris... però no han demanat l'opinió a un col·lectiu imprescindible, sense el qual la Ciutat de la Justícia no tindria cap sentit, ni raó de ser: els acusats.

Per què no han preguntat als presumptes delinqüents, què en pensen? Els acusats, així com als seus familiars i amics, són també usuaris d'aquestes instal·lacions. És més, ells són la causa i motiu únic pel qual hi ha jutjats i administració de justícia.
"I què li han semblat els calabossos?", "És bona l'acústica de la sala de vistes? S'escolten bé les seues dramàtiques declamacions?", "Han millorat l'il·luminació de l'habitació on es fan les rodes de reconeixement?".

I recordeu: els acusats són com els jubilats, si no et mors jove, un dia o altre t'hi acabaràs tornant.

Dieguito el Malo, assessorant a la Consellera Tura.

Un nou hospital sense preguntar que en pensen els malalts? Un nou institut sense demanar el parer dels alumnes? Doncs això!