Humor wikipèdic

Un clàssic de la pedanteria consisteix en fer acudits que només podran entendre una part dels espectadors (oïdors o lectors). Qui explica la facècia gaudeix del riure dels que han entès l'acudit, però sobretot disfruta molt de la cara de circumstàncies de qui no ha entès la broma.

De vegades l'acudit es fa per a fer fora l'intrús que pretén introduïr-se en un cercle al que no pertany. En d'altres ocasions es fa davant d'una audiència més gran, per a testejar el nivell del públic. Quan fa un acudit "de nivell" i només riuen uns pocs escollits, l'humorista pedant fa un gest de complicitat als erudits i reprèn l'espitx amb un altre estil.

Ací teniu un acudit que només podria entendre una petita minoria. Però fent una ràpida cerca per Internet, en tres minuts tots (i totes) en podreu copsar el significat.



Entendreu el significat, i veureu que l'acudit no té cap gràcia. Però si us ve de gust, podreu fantasmejar una mica aquest cap de setmana.

Broma especialment recomanada per a lectors de raça negra que vulguin lligar amb noies que estiguin estudiant Història, Sociologia o Ciències Polítiques.

Possessions televisives

Hi ha qui creu que tot allò creat per l'home té una petita part de la seua anima. I que quan més temps, esforços i il·lusions l'home ha destinat a la seua obra, més ànima del creador té.

Hi ha qui creu que els programes de televisió tenen ànima i vida pròpia, i que si moren prematurament, poden posseïr un altre programa. Crec que aquest és el cas del programa de Tv3 Silenci?

Sí, sóc científic i racionalista, però en aquests moments, l'única explicació que hi puc trobar és aquesta: el fantasma del desaparegut programa de televisió ha posseït altres espais de la cadena pública. El darrer cas s'ha donat fa poques hores al Telenotícies (podeu veure les dramàtiques repeticions al Canal 3/24). Un publireportatge al conjunt Anímic digne del programa Silenci? (eixa música, eixes lletres, eixa cantant prenyada de sis paios a quin més lleig que l'altre, eixe viure en una masia hippy chic)

No cal que els morts s'aixequin de la tomba, n'hi ha prou que l'esperit maligne de programes televisius gràcies-a-Deu desapareguts tornin i posseeixin el cos i la voluntat de qualsevol altre programa. Quin serà el proper atac hertzià d'ultratomba? L' Un, Dos, Tres dominant la voluntat de l' Àgora? L' Esta Noche Cruzamos el Mississipi posseïnt l' Intermedio del Wyoming!? Herois Quotidians prenent les Escapades a Baix Cost? (En aquest darrer cas sortiríem guanyant tots)

Allò del llibre de la setmana passada

Un amable lector m'ha comentat que jo informe dels compromisos de la meua vida social, però que després no faig cap crònica dels esdeveniments. De veres val la pena que us expliqui com ha anat i que us en doni els detalls?

En fi, si això és el que voleu, això és el que tindreu. De vegades la memòria falla, així que no us obsessioneu amb la veracitat dels detalls.
Ací va la crònica:



PRESENTACIÓ DEL FENOMEN LITERARI DE L'ESTIU

Les persones que gaudim d'un elevat prestigi intel·lectual i d'un gran criteri estètic som convidats imprescindibles de qualsevol esdeveniment humanístic i/o artístic que es vulgui esdevenir en aquesta metròpoli cosmopolita, la Manhattan de la Mediterrània, que és Barcelona.

Muntat a la meua potent moto Harley Davidson vaig passar a recollir el meu sogre a sa casa.

- Oh Josep, d'ençà que els de Benestar Social han considerat que la calvície és una discapacitat, que em treus a passejar ben sovint.
- Sí, estimat sogre. A més a més, com que els de SOS Racisme defensen el dret dels afrocatalans a entrar a tot arreu, amb tu sé que tinc totes les portes obertes.
- Però sí jo no sóc afrocatalà.
- Calla i posa't el betum.

En arribar a Sarrià vaig fer una parada tècnica a la benzinera, que just al davant tenia un Club Whiskeria on vaig deixar mon sogre. I després d'aparcar la moto a una estació del bícing (de nit tots els vehicles de dues rodes són iguals) em vaig ficar al Bar TOMÀS.

Al bar s'hi respirava l'ambient de les grans ocasions. Tot era ple de polítics retirats, com l'ex-cap de Govern d'Andorra, Marc Forné o l'ex-dirigent del PP al País Barceloní Albertito Fernández-Díez. També hi havia un grup de dotze escriptors, que entre tots havien publicat ben bé cinc llibres. Periodistes, pensionistes, intel·lectuals, heterosexuals, socis del Barça, de l'Espanyol i del Júpiter. També hi havia el tertulià de la COPE Juan Carlos Girauta. En favor seu he de dir que no va trobar cap relació entre les tapes de braves de Sarrià i els atemptats de l' 11-M. Igual ja estava de vacances.

La presentació fou breu, i l'afartamenta de tapes i cerveses brutal.

En un moment de la vetllada, dues noies de vint-i-cinc anys¹ s'atansaren a un servidor, amb libidinoses intencions. Sóc un home responsable i no podia deixar mon sogre tota la nit al Club Whiskeria, així que vaig declinar la invitació i vaig agafar la moto per a recollir mon sogre.

Com ja us he dit anteriorment, de nit tots els vehicles de dues rodes són iguals, així que no va ser fins que vaig arribar a l'aparcament de ma casa, que em vaig adonar que en comptes de la meua Harley Davidson havia estat pilotant un patinet Street Caver del Decathlon.

Si algú està interessat en el llibre que aquest estiu desplaçarà de les platges catalanes l' Stieg Larsson i el Dan Brown que sàpiga que dijous i divendres els autors del llibre signaran exemplars al Bar Tomàs. Si us fa mandra pagar els 14 euros que costa podeu portar la guia telefònica o el tanga de l'estiu passat: els autors hi estamparan un autògraf igualment.

______________________

¹ fer-s'ho amb una dona de 50 anys és el mateix que fer un trio amb dues noies de 25? Eus ací el tema de debat! Parlem-ne.

El xou polític de l'estiu?

Quin serà el culebrot polític de l'estiu?

A escala nacional podria ser el furt del cotxe oficial de la ministra alemanya de sanitat. No es tracta de cap delicte, sinó d'un acte de coherència socio-política: per a europeitzar el País Valencià primer caldrà valencianitzar un poquet Europa, dic jo.

I en el pla internacional tindríem els intents del President Zelaya de tornar al seu país.




Com s'ho farà el President Zelaya per arribar a la Casa Presidencial de Tegucigalpa? Haurà d'esquivar grans perills, com els militars colpistes, els narcotraficants, els Latin Kings, l'espectre de Michael Jackson i la Carmen de Mairena, que diuen que ha anat al Carib a fer top less.

Exopolítica: més enllà d'internacional

Tornant de casa dels sogres, cosa molt paranormal perquè avui no és diumenge, m'he trobat un prospecte on s'anuncia la Cimera Europea d'Exopolítica 2009. Segons ens indica el flyer "Els dies 25 i 26 de Juliol tindrà lloc un esdeveniment que marcarà una fita a Espanya i establirà un important precedent a Europa. Serà l'ocasió en la que els líders en pro de la desclassificació, per part de tots els governs, tant europeus, dels Estats Units com de la resta del Món, dels documents relatius a la presència extraterrestre, es reuniran en una històrica cimera a Barcelona."

La cimera serà aquest cap de setmana a Sitges (comarca del Garraf Gai), a l'Auditori de l'Hotel Melià-Sitges (on projecten pel·lícules d'OVNIS durant el Festival de Cinema de Sitges). I el presentador serà el periodista Javier Sierra.

Javier Sierra i Iker Jiménez, investigadors de fenòmens paranormals, com el nou model de finançament.

Si la Política Internacional ja és complicada, l'Exopolítica pot ser espectacular. Si ja ens costa distingir el Waziristan del Mostatxistan, si quan ens parlen de la "Guerra dels Ossets" ens imaginem a gais peluts vestits de cuir en un quadrilàter ple de fang, si no sabem ni el nom del cap de govern d'Andorra... Us imagineu les dificultats que tindrem per a entedre les sempre difícils relacions interplanetàries!?

Si ja tenim un abisme cultural entre els catalans i els espanyols, imagineu-vos amb els que orbiten al voltant d'un astre que no és el nostre Sol. Si no ens entenen ni els espanyols, què pensaran de nosaltres els àl·liens!? Quins seran els límits còsmics de la catalanofòbia!?

Qui vulgui participar-hi només ha de trucar al 933 623 700, o enviar un imeil a info@exopolitica.com. I pagar els 120€ corresponents, és clar. M'han dit que l'assistència a la cimera es convalida amb tres crèdits de lliure elecció. I qui sap, igual et dóna punts per a obtindre una beca Erasmus a la Universitat Politècnica de Ganímedes.

Una nova manera d'entendre el turisme sexual. Per cert, la noia de la foto no és la Llucia Ramis? Aquesta al·lota no és gens racista, ni xenòfoba!

Amposta, Tívoli i Poble Sec

Escandalitzats pel que està passant al Palau de la Música Catalana? Aquest cap de setmana és ple d'esdeveniments culturals que no us podeu perdre, i que potser tampoc siguin delictius:

- Poesia a Amposta. Sé que la majoria de lectors i lectores d'aquest blog són persones que estimen la bona poesia. És per això que us recomane acostar-vos fins Amposta i gaudir de L'Aplec Poètic.

- Ràdio al Tívoli barceloní. Els tel·loners de La Segona Hora pleguen. S'acomiaden amb un programa en directe al Teatre Tívoli de Barcelona. Jo intentaré anar-hi

- Festes Majors del Poble Sec: entre d'altres grans esdeveniments, obertura de la sala Apolo, amb actuacions de les estrelles més brillants del xou televisiu Toni Rovira i Tu. Ah, si fa vint anys TVE Miramar i TV3 haguessin apostat pel senyor Toni Rovira Itú en comptes de l' Àngel Cases Xou!

Racisme, xenofòbia, xarnegat·tes i paioponis

Si ahir us va neguitejar el possible fitxatge d'El Yoyas per la xenòfoba Plataforma x Catalunya, avui us done més motius per a la preocupació: si un xarnegat·ta pot fer discursos xenòfobs, no ens arrisquem a que els paioponis també facin campanyes racistes? Ull viu amb el Ricardo Spirito que té més perill que una piranya a un bidet.

Val a dir que, i tenint en compte el pa que s'hi dóna, tot plegat no podria tractar-se d'una broma preparada pel Follonero per a posar en evidència les dificultats de la majoria de partits polítics per a trobar candidats amb ganxo electoral? En cas afirmatiu, quin és el ganxo que ha preparat el Follonero per a entabanar el PSC? I per a CiU, PP, BNG o PNV?



S'accepten apostes.

Xenofòbia: promos i publicitat viral

No és fàcil fer una bona campanya publicitària, i menys quan hom no disposa de calers ni de contactes. La necessitat obliga a ser creatiu i cercar noves vies de promoció

Aprofitant que la cantant Madonna actua a les festes del barri del Poble Sec (a Montjuïc, a l'Estadi Lluís Companys, per a ser més exactes) hem filtrat la notícia bomba: Carlos 'El Yoyas' serà el candidat de la Plataforma x Catalunya a les properes eleccions.

El públic anirà a dormir afectat per l'onada de calor i barrejant conceptes: Música i espectacle de Madonna amb Xenofòbia i Analfabetisme d'El Yoyas. La gent es despertarà demà pensant "Oh, he d'anar a veure Xenofòbia: el musical"

I calceu-vos, que això tot just ha començat.

L'altre futbol galàctic (40 anys)

I fa 40 anys, mentre el Món mirava l'arribada de l'home a la Lluna, El Salvador i Hondures lliuraven la Guerra del Futbol, també anomenada Guerra de les Cent Hores.

Hi moriren més de 2000 persones, vint per hora.



Quins són els propers reptes del Continent Paiopònic?

- Un cop d'estat perpetrat per drag queens militaritzats, mentre la resta del Món inventa l'Energia de Fusió Nuclear, neta i no contaminant.

- Una revolució d'indígenes geperuts, mentre la resta del Món arriba a Mart.

- Una guerra entre Mèxic i Xile, per un conflicte fronterer, mentre la Humanitat troba una vacuna per a la calvície.

Neska guztiak emagalduak

Els diferents cossos policials que operen a la ciutat de Barcelona s'han coordinat per a posar en funcionament una operació contra els cossos operats que cada nit posen en funcionament la líbido dels veïns i visitants de la ciutat. És a dir, una batuda policial al barri de Les Corts contra la prostitució al carrer.

Ni a les Rambles, ni a les platges, ni a Les Corts, ni enlloc. Un ajuntament sotmès a l'strap on de la Gemma Lienas. Ja saben vostès que un servidor és partidari de legalitzar i regularitzar la prostitució, així que em limitaré a proposar una pancarta d'eixes que es pengen als balcons.



Prou que ho sabem: una dona només pot anar sola pel carrer de nit, i treure profit de la seua vagina, si té el carnet del PSC.

Gelukkige verjaarsdag

Gelukkige verjaarsdag, Nelson.




M'he trobat uns vailets molt trempats que t'han preparat una festa sorpresa.

Tívoli i Bodorriu

Si tot va bé, avui divendres m'escaparé al Teatre Tívoli a veure el comiat de Minoria Absoluta. Després de nou anys, els tel·loners de La Segona Hora s'acomiaden. Vaig descobrir la seua existència gràcies a un company de feina, que escoltava L'Hora del Pati de l'Albert Om i el Minoria Absoluta. A partir de la temporada 2004-2005 em vaig anar aficionant al programa.

Els moments culminants foren amb la redacció de l'estatut i la crisi del trist-partit 1.0 Darrerament havien perdut pistonada, i és possible que l'equip humà necessités un descans. Però la fòrmula crec que encara funciona.

Ah, i el dissabte tinc un altre bodorriu... però ja en parlarem més endavant, oi? D'acord, una bestreta:

- Ell és Mosso d'Esquadra

- Ella era clienta habitual de les discoteques Get Back, Costa Breve, i tota eixa zona. En fi, que a la noia li agrada molt....

... li agrada molt el futbol, com podeu observar!

Les que faltaven per l'euro

Hores d'ara tothom ha dit la seua sobre el nou model de finançament. Tothom? No! Encara hi ha un grup de ciutadans d'aquest país a qui ningú ha demanat opinió.

Sóc un home sensible a les minories, raó per la qual els hi deixo el meu blog com altaveu.

"La xifra assolida és la més alta possible, ateses les limitades capacitats de l'Estatut pactat per Mas i Zapatero, però la xifra segueix sent insuficient. No aporta prou recursos per a que la Sanitat Pública Catalana pugui pagar les operacions d'ensiliconamenta i recautxutat d'òrgans vitals com els llavis, els pits i les amígdales. Sí, quan un home diu que 'valora una dona pel seu interior' fa referència al volum de les seues amígdales". Carmen de Mairena, artista i sexòloga.



"La xifra assolida és la més alta possible, ateses les limitades capacitats de l'Estatut pactat per Mas i Zapatero, però la xifra segueix sent clarament insuficient. No aporta prou recursos per a que el Servei de Meteorologia de Catalunya pugui contractar els meus serveis d'experta vident". Aramis Fuster, futuròloga futuriblement futuda.






"La xifra assolida és la més alta possible, ateses les pobres capacitats del patètic Estatut pactat per Mas i Zapatero, però la xifra segueix sent insuficient. No aporta prou recursos per a que l'Institut Català de Farmacologia i Bioquímica Humana contracti els meus sereveis com a conillet d'Índies". Amy Winehouse, cantat anglesa i catalana amateur.





"La xifra assolida és la més alta possible, ateses patètiques les capacitats del pobre Estatut pactat per Mas i Zapatero, però la xifra segueix sent insuficient. No aporta prou recursos per a que el Departament d'Ensanyament pugui oferir plaça en una llar d'infants pública a tots els nens catalans. Per sort, com que sóc generós i tinc un aspecte més saludable mort que no pas viu, ofereixo casa meua a NEVERLAND per a que els nens catalans hi puguin fer colònies." Michael Jackson, cantant que aviat treurà un disc recopilatori en format de psicofonia.

Oficis que es perden: rebobinador

Les canvis tecnològics, econòmics i socials fan aparèixer noves necessitats, i que d'altres es renovin o desapareguin. És per això que, amb el pas del temps, alguns vells i bells oficis acaben desapareixent. Avui us en parlaré d'un que, fins fa ben poc, encara movia currículums: rebobinador.

L'any 1973 l'empresa JVC comercialitzà el sistema d'enregistrament i reproducció videogràfica VHS. El 1976 la casa Sony treia al mercat el Betamax. I a Amèrica del Nord i Europa foren milions les llars que es compraren un reproductor de vídeo, i molts fins i tot una càmera.

Però a diferència dels vells rotllos de super8, les cintes de vídeo havien de ser rebobinades. I l'ús de la funció de reboninat en el reproductor de vídeo podia espatllar l'aparell, raó per la qual aparegué una nova figura professional: El REBOBINADOR.

El rebobinador era el tècnic especialista en rebobinar cintes de vídeo, ja fossin aquestes VHS, Betamax o 2000. Els anatòmicament ben dotats, ho feien amb el dit. Alguns immigrants estrangers estaven especialment dotats per a desenvolupar aquesta tasca dactilar.

El butanero senegalès dirà missa, que jo amb aquest ditet faig meravelleses amb el clítoris de la teua dona.

D'altres, més puristes, empraven un bastonet fi i allargat.

Rebobinador: un ofici que s'aprenia de ben petit.

L'èxit del vídeo digital o DVD condemnà aquests treballadors a l'atur. Alguns intentaren reciclar-se com a marcadors de números de telèfon, però la substitució dels vells telèfons de disc pels nous de botons els condemnà de nou a l'INEM.

Al Turkmenistan la gent es furga el nas amb massa força. Allà molts rebobinadors s'han reciclat professionalment com a furgadors. Un exemple a seguir, que n'aprengui el Korbàtxof!

M'han convidat a la presentació d'un llibre

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

M'han convidat a participar d'un esdeveniment cultural. Demà dimecres aniré a la presentació d'un llibre. Diuen que es viu més feliç en la ignorància, així que si algú vol creure que un servidor és un home erudit, amb inquietuts culturals i una refinada vida social, el millor que pot fer és deixar de llegir just en aquest punt.

__________________________

Estimats lectors, estimades lectores

Tal i com sospitava, tots vostès són persones amb fam de coneixement i un gens dissimulat puntet de crueltat. S'estaran vostès preguntant quin llibre és? De quin autor? Ai las, volen vostès saber quin és el llibre? Doncs es tracta de Las bravas del Bar Tomás.

No és un llibre de receptes per a fer tapes amb patates.
No és un llibre de relats ambientats en un bar de Sarrià (Barcelona).
No... és un llibre dedicat a les tapes de braves que serveixen en un bar de Barcelona.

Arribat aquest punt em pregunto: Qui comprarà aquest llibre? Qui el llegirà?

Gent farta de veure llibres de Larsson i Dan Brown dominant les platges catalanes? Lectors adictes a les columnes de Baltasar Porcel víctimes de la síndrome d'abstinència? Al·lopècics adoradors de Satanàs? Extraterrestres socis de la Unió Esportiva Lleida?

Quines seran les properes novetats editorials? Humilment faig algunes propostes.

- La salmonel·la del Bar de la Vero. Al Bar de la Vero, ubicat al bonic i glamurós polígon industrial del barri de Carrús (Elx) s'hi serveixen unes meravelloses tapes de salmonel·la, acompanyades d'una mica d'ensaladilla russa. Quan comença l'estiu molta gent va al bar de la Vero a fer-se una tapeta i perdre uns quants kilets. Diuen que hi han vist el Bin Laden agafant material per a la seua propera campanya de bioterrorisme. En tot cas, el més inquietant és que ni la mestressa, ni cap persona que treballi al bar, s'anomena Vero. Misteriós i neguitejant, oi?

- Les ungles de la tieta Lourdes. La meua tieta Lourdes, en pau descansi, tenia unes ungles llargues i fermes que es pintava d'un color, o d'una manera diferent cada dia. Per la Diada s'hi pintava una senyera; per Sant Jordi hi posava un drac i una rosa; per Nadal hi dibuixava un Tió armat amb un kalaixnikof, disparant a Santa Klaus; pel meu aniversari es pintava una espelma a cada ungla... Per cert, va morir abans de que jo complís els 21 anys.

- Les orelles peludes de mon sogre. El meu sogre és calb i té pèl a les orelles. Crec que un llibre amb fotos del meu sogre, i entrevistes a les persones directament implicades en el cas, com el seu perruquer, el seu dentista i el seu gendre. Tindria molta sortida, oi?

Victòria Anna, 25 anys

Ja fa vint-i-cinc anys que va nèixer la Victòria Anna, la primera nena proveta dels Països Catalans. L'embaràs va anar bé, el part va anar bé, la nena era sana i ha crecut bé. Ací en teniu una foto.



Sí, tot correcte, tot s'ajusta als requeriments, als mínims requeriments. Però fixeu-vos en la Zaira Nara, vinguda al Món fa vint-i-quatre anys mitjançant el mètode tradicional:



No creieu que caldria millorar una miqueta la tècnica? Una miqueta, només.

Mariconeig a la Monumental 2

"Los toros son la fiesta más culta que hay hoy en el mundo” Federico García Lorca

“Si nuestro teatro tuviese el temblor de las fiestas de toros, sería magnífico. Si hubiese sabido transportar esa violencia estética, sería un teatro heroico como La Iliada... Una corrida de toros es algo muy hermoso” Ramón María del Valle-Inclán

"La historia del toreo está ligada a la de España, tanto que sin conocer la primera, resultará imposible comprender la segunda." José Ortega y Gasset

"Cuando uno elige jugarse la vida, también tiene el derecho de elegir otras cosas" José Tomás

"Se torea a compás, como se baila y se canta, a compás, pero también como se vive, o ha de vivirse, a compás". Rafael de Paula

"El torero sigue siendo mítico y, cuando expresa la valentía el pueblo se enardece y los viejos entusiasmos reaparecen." Enrique Tierno Galván

"El toreo es un arte misterioso, mitad vicio y mitad ballet. Es un mundo abigarrado, caricaturesco, vivísimo y entrañable el que vivimos los que, un día soñamos con ser toreros." Camilo José Cela

"És ètic tot allò que et fa sentir bé, i immoral allò que et fa sentir malament. D'acord amb aquests criteris, el torig és d'allò més moral i ètic per a mi" Ernest Hemingway

"El toreo es la riqueza poética y vital mayor de España." Federico García Lorca

"És un ball, una art escènica" Josep Maria Flotats

"El torero es el hombre perfecto, pues en el se unen el valor, la bravura, la poesía y la finura". Paola Dominguín

Rap, i no siguis lluç

Feia mesos que no deia res sobre Israel i Palestina. I he pensat que estaria bé dir alguna cosa dels nostres veïns, amb els que compartim la Mediterrània. Espero no rebre les crítiques violentes de fa uns mesos.

Bàsicament, el que voldria plantejar-vos és:

אם אתה לא יודע כל ישראלי, כולל אלה שאתה שונא את כולם?
לא כולם חייבים להיות רע, יש כמה טוב אתה לא חושב?





Bé, en català vol dir: Si no coneixes cap israelià, com és que els odies a tots? No tots han de ser dolents, algun n'hi haurà de bo, no creus?

Bé, millor que ho digui cantant un paio d'eixe país. A ritme de rap.

___________________

Traducció a cura del senyor Moré.

Bisca el Vícing!

Per a que el Tour circuli bé per Barcelona, han deixat de funcionar 36 estacions del Bícing.

Sense comentaris.

Si tu no hi vas, els monyes guanyen

Viure al País Barceloní té molts avantatges. Per exemple: pensar, veure i viure les coses com un militant del PSC. És per això que faré ús dels mètodes montillescos per a guanyar els Premis Blog Catalunya.

Si no guanyo jo aquest premi, qui el pot guanyar? Fixeu-vos bé en el perfil dels meus rivals:

- Buscant una família. Aparentement és un blog dedicat a l'adopció d'animals. Un blog ple d'amor per les bestioletes de Deu, en aparença. Però tots sabem que, darrere d'aquestes virtuts s'hi amaga una terrible perversió anomenada zoofília. Com que tots els gossets que treuen al seu blog són menors de 16 anys, hem de concloure que es tracta de zoofília pederasta.



- Javier Garcés. Un monyes escultor i artista plàstic barceloní, fascinat per les coses petites i senzilles. Si els monuments no són monumentals... com carai han de ser? En fi, estàtues millor com aquesta.



- Mariona. Si el Món de l'esport d'èlit és ple de dopatge, els que fan un triple esport dur com el triatló, han de ser politoxicòmans per força. Que aprenguin de mi, que escric sense consumir drogues! No em calen, ja sóc així de sèrie.

Continua la pluja de garrotades

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores:

em plau informar-vos que la sequera és història i que les pluges de garrotades segueixen arreu del planeta.
Aquesta setmana, l'infal·lible govern xinès ha reprès la campanya de repressió dels Uigurs.

Patètic joc de paraules

Els Uigurs són una minoria turca musulmana. I com que no tenen cap Dalai Lama fent sermons per Hollywood, doncs en general, als occidentals, ens la bufa molt.

I mentre el president Zelaya intenta tornar al seu país per terra, mar o aire (alerta, que pot ser el culebrot de l'estiu), a l'Iran segueixen caient garrotades.

El Federico Trillo de Pèrsia

Però ara estem massa ocupats amb els funerals del Michael Jackson.

Mariconeig a la Monumental

Tal i com estava previst, ahir diumenge la plaça de bous Monumental de Barcelona, va registrar un ple absolut per a veure l'actuació del torero José Tomás. I com és habitual, hi haguè protestes a la porta de la plaça, i s'ha reprès (per enèsima vegada) el debat sobre si la fiesta és cultura o només és tortura.

En aquest darrer punt voldria fer una aportació al debat. Fixeu-vos en aquesta taula. Uniu els països de l'esquerra amb les execucions de la dreta.

País	Execució
Afganistan	Garrote vil
Espanya	Lapidació
Estats Units d'Amèrica	Guillotina
França	Cadira elèctrica

La majoria haureu fet la següent associació

Afganistan → Lapidació
Espanya → Garrote vil
Estats Units d'Amèrica → Cadira elèctrica
França → Guillotina

Així doncs arribem a la següent conclusió: la crueltat i la tortura també són variables culturals.

I mentre reflexionem sobre quina hauria de ser la manifestació de crueltat genuïnament catalana, dues reflexions més sobre el toreig:

1) Veure com un home vesteix roba cenyida, marcant culet i paquet, abillat amb muscleres llampants, mentre al seu voltant una colla d'homes criden "oleee tus cojones" si estan contents, o movent mocadors en cas contrari... d'això... com us ho diria... no és una mica...



2) A l'hora de fitxar un torero, com es fa el procés de selecció?

Reflexions tupinaires de cap de setmana

Si no es presenta cap impugnació, avui ja es podrien donar per bons els resultats de les eleccions municipals del passat diumenge a Perpinyà. El guanyador, un cop més, Joan Pau Alduy.

Per si no ho recordeu, s'havia invalidat el resultat de les eleccions del 2008 a causa d'irregularitats durant l'escrutini, quan es va sorprendre el president d'una mesa amb paperetes favorables a Alduy amagades als mitjons.

És clar, al tractar-se de Perpinyà, els vots estaven amagats als mitjons. Si això haguès passat a Benidorm o a Oriola, on haurien amagat els vots fraudulents?

"Viva Honduras!" Federico Trillo, militar cartagenero que fa de diputat per Alacant

Tu Porcellus Eris

El poeta i dramaturg Pere Quart (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) ho feu molt millor que jo


TU PORCELLUS ERIS (1978)

Egregi Baltasar Porcel,
amb les mans ja toques el cel!
Davant un rei de dret diví
de gust se't va escapar el pipí! ¹



VOL ÉSSER AMBAIXADOR (1983)

En Baltasar, en efecte,
és un llepaire infecte
i un tifa bufonesc.

Com que el petit bandarra
vol ésser "botifarra" ²
en prosa cursi i trista
fa de periodista
i és com un anti-Cesc! ³

Per a ell lo Terradelles ⁴
és font de meravelles
i pepa genial.

I aquest petit bandarra
que va per "botifarra",
encara ens amenaça
guarir amb aquell ganassa
la crisi universal!

Car el Porcell de l'onda
-avui lacai del "conde"- ⁵
sempre petit bandarra
i quasi "botifarra",
vol ésser ambaixador!
I per això "camela"
la gent de la Sarsuela,
xuetó grimpador! ⁶

_________________

Aclariment per a joves i víctimes de l'escola valenciana del PP:

1 El Baltasar Porcel, autoanomenat anarquista, era admirador del Rei Joan Carles.
2 Terme despectiu per a referir-se als que tenen títol nobiliari.
3 Anti-franquista. Porcel anava d'anarcocomunista, maoista i ves a saber que més, això sí, quan vivia a París.
4 Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili. No va fer res per lluitar contra la dictadura franquista, ni per ajudar els refugiats catalans.
5 Conde de Godó, propietari de La Vanguardia i d'altres mitjans de comunicació
6 A Sa Part Forana de Mallorca, fins els anys 70', "xueta" i "xuetó" eren insults molt greus. Xueta vol dir "jueu".

_________________

Un geni, en Pere Quart!