La pleiotropia

En genètica, s'anomena pleiotropia (del grec pleio, molts i tropos, canvis) al fenomen pel qual un únic gen és responsable d'efectes fenotípics diferents i -aparentment- no relacionats.

Un exemple el trobem en el gen W dels gats, que per un costat els hi dóna un pèl de color blanc brillant molt bonic, però per l'altre els provoca sordesa i, en alguns casos, vertigen.

Un altre exemple el trobem en algunes formacions polítiques, on un gen constitutiu genera manifestacions diverses. Per exemple: el gen saplanista, que provoca dreta espanyolista valenciana i corrupció urbanística.



Una variant del concepte és la pleiotropia antagonista, definida com l'expressió de variants genètiques (al·lels d'un gen) que afecten diversos caràcters, de manera favorable en les primeres etapes de la vida i de manera desfavorable posteriorment. Aquesta formulació és una de les que, des de l'evolucionisme, ha permès explicar en termes genètico-poblacionals la fortalesa de les etapes reproductives i el declivi físic de la vellesa.

El biòleg nord-americà George Williams va identificar el cas de l'alta producció de testosterona en els homes, que de joves en fomenta la reproducció i de vells els augmenta el risc de patir un càncer.

També és present en moltes formacions polítiques, que veuen com el gen que els va donar la majoria absoluta fa vint-i-cinc anys, ara els pot condemnar a la perpètua oposició.

Reflexions mediàtiques de cap de setmana

Segons el diari digital E-Brutícies, el periodista Federico Jiménez-Lossantos ha fitxat com a tertulià per a Tele5.

Serà que sóc un puretilla nostàlgic, per la cadena amiga m'agradava més quan feien pujar l'audiència amb les Mama Chicho i el Cacao Maravillao.

En fi Pere, la propera vegada ja saps: més amunt i ració doble.

Reflexions festives de cap de setmana

Les festes majors són perilloses. Un ésser humà que porta nou dies sense dormir, i escoltant salsa patxanguera fins ben entrada la matinada no està en condicions de fer gaires anàlisis culturals ni crítiques musicals.

T'imagines aquest paio fent de presentador amb la Bibiana Ballbé?

Bé, el fet és que minvades les meues capacitats volutives a causa de la fatiga, he accedit a quedar amb un tio calb i lleidatà, i treure'l a pasturar per les festes de Sants.

Després de prendre les caipirinhas, els mojitos i kalimotxos a diferents carrers, servits sempre per persones de raça negra, hem anat a la festa alternativa. És com anar al zoo, però ací si que pots donar de menjar als animals que hi circulen.

La quantitat de melanina que hom té a la pell determina la capacitat de fer bé la caipirinha i el mojito?

Quina ha estat la meua sorpresa quan he vist que a l'escenari alternatiu hi actuava un grup que sabia tocar, amb una cantant que tenia una veu maca i potent: Suzy & Los Quattro.

Jutgeu vosaltres mateixos

I ara, amb el vostre permís, vaig a dutxar-me i a dormir.

Calceu-vos, que ve setembre

Sé que molts lectors d'aquest blog no saben a quin dia viuen: entre la multiplicitat de calendaris -cosa pròpia de la multiculturalitat- la precarietat laboral i la dolça dilatància que dóna el subsidi de l'atur, són moltes les persones no saben on i quan són.

Doncs bé, quan El Corte Inglés vaticina la Vuelta al cole no es refereix a cap prova ciclista, sinó a l'arribada del mes de setembre. Alguns de vosaltres ho notareu per un altre fenomen típicament pre-tardorenc: l'allau de col·leccionables.

Molt s'ha dit i escrit sobre aquest fenomen. Jo em limitaré a proposar algunes innovacions, a vore si RBA Editores i companyia són capaços de fidelitzar el públic i aconsegueixen que la gent no abandoni les col·leccions a la tercera entrega. Modestament un servidor proposa:

- FAMILY BUNKER: construeix el teu propi soterrani del terror. En només 80 entregues, qualsevol que ho vulgui podrà ser un Fritzl. Inclou bressols per a criar els fills-nets i el telèfon d'un bon advocat.

- MISTERIS DE LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA: llibres i DVDs que resolen els grans misteris com La mort de John F. Kennedy: i si en comptes d'un assassinat va ser un suïcidi? o l' interessantíssima investigació Elvis Presley i els cavallers de l'Ordre del Temple: no tenien cap relació i en tenim totes les proves. Una col·lecció que no et pots deixar escapar.

- NACIONALISMOS DEL MUNDO: un tema que porta dècades d'actualitat. Jo proposo una col·lecció de 40 DVDs amb reportatges interessantíssims sobre els diferents moviments nacionalistes que hi ha al Món. A tall d'exemple: Els Mandiga, un fet diferencial palpable; o el famós reportatge Nacionalisme i esport: perquè els pigmeus no juguen a bàsket? o el la premiada investigació Espanya, eixa nació no-nacionalista que resisteix les no-nacions nacionalistes (i viceversa).

Més idees on posa Comentaris. I si RBA Editores té alguna oferta interessant, que ho parli amb el meu comptable.

Karina i jo (ha passat)

Un home veterà en el bizarrisme em va informar que la històrica cantant Karina actuava a les Festes Majors de la Vila de Sants.

Tenint en compte el meu estat anímic vaig accedir a anar-hi. L'actuació es va realitzar a la Casa Gran del carrer de Rosés, va començar puntual i va durar una horeta justa. No sé qui presideix la Comissió de Festes d'una de les poques colònies industrials que encara sobreviuen a la comarca del Barcelonès, però l'any passat hi actuà el Luis Aguilé i sempre porten personatges semblants. Toni Rovira Itú viu a Sants?

Sense orquestra, i amb una perfecció vocal que feia sospitar el playback (playback, o cum nutrition, ves a saber) l'actuació no va decebre i es va limitar a cantar els temes coneguts. Crec que algun no era seu, però era famós i de la seua època, així que va colar.

El públic era heterogeni: iaiones de Sants, malalts de ballaruca, coetanis i coetànies de la cantant (molt ben abillats per a l'ocasió), addictes al bizarrisme, gais amb més ploma que un ramat d'estruços, noietes de vint-i-pocs anyets ballant com boges cançons de la seua àvia... i un servidor.

Val a dir que la cançó que més em va agradar fou Aires de Fiesta. És clar que jo, aquesta cançó, la vaig conèixer uns trenta anys més tard, formant part de la banda sonora de la pel·lícula Acción Mutante.

Abans o després?

Darrerament els polítics i opinaires d'aquest país es plantegen si cal fer una gran manifa abans o després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut català. Analitzem el tema:

Els veïns del barri valencià d'El Cabanyal s'han de manifestar contra l'enderroc d'edificis abans o després que els enderroquin?



Ens hem de manifestar contra la lapidació d'aquesta senyora abans o després de matar-la a cops de roc?



El noi de la foto s'ha de posar el preservatiu abans o després de tindre relacions sexuals amb la noia que té al costat?

_______________

Post dedicat al professor de literatura que, per crueltats del destí, s'ha vist obligat a vicepresidir aquest cony de país.

L'inevitable post sobre el Ramadà

Segons el calendari lunar, quan es pongui el Sol començarà el Ramadà. Quan arriben aquestes dates entranyables no puc evitar cantar constantment aquesta cançó, com si fos una nadala sense fi.

Ramadà ding dong

Com a mostra de bon rotllo multiculti i cosmopoli, a les Festes de Sants han anunciat que hi haurà una moriscada popular. O una cosa per l'estil.

Reflexions paternofilials de cap de setmana

Fa 30 anys la generació dels nostres pares veia i vivia així la paternitat i la maternitat.

Així doncs no ens hem d'estranyar gens si avui en dia nosaltres ens ho prenem així.

Les societats evolocionen, i com es pot observar nosaltres som molt més madurs que els nostres pares.

__________________________

AVÍS LEGAL: La generació dels meus pares exclou els meus pares polítics, ço és els meus sogres. Qualsevol semblança entre Pedro Almodóvar i mon sogre és pura coincidència. És més, qualsevol semblança entre ma sogra i Flavio McNamara només es possible sota els efectes de l' LSD.

El Negre de Cambrils

El senyor Alphonse Arcelin ha mort a Cuba a l'edat de 73 anys. Per a qui no el conegui, o no el recordi, cal dir que el senyor Arcelin fou metge haitià, resident a Catalunya i regidor pel PSC a Cambrils, i fou qui va denunciar l'exhibició al Museu Darder de Banyoles la figura d'un guerrer boixmà conegut amb el nom de El Negre de Banyoles.

Va tirar el cas pels tribunals, va mobilitzar els moviments antiracistes, progressistes i sociates. I finalment, va aconseguir la mediació de l'Organització de la Unitat Africana per repatriar i enterrar el cos en el seu lloc natal a Botswana l'octubre del 2000. El seu retorn a l'Àfrica, impulsat per Arcelin, va generar una polèmica d'abast internacional en la qual van intervenir institucions com l'ONU, governs europeus i africans, partits polítics, mitjans de comunicació, etc.



Sobre l'afer d'El Negre de Banyoles i l'Arcelin cal apuntar algunes coses:

1) Els boixmans (o khoisànids) són la població autòctona de Botswana, reduïts a la condició de minoria perseguida per part de la majoria invasora bantú. Pel que sembla, quan qui massacra els negres és un blanc, ens podem escandalitzar i denunciar-ho, en canvi quan qui massacra negres és negre, la cosa és perdona. Tot queda a casa, oi?

2) Han enterrat El Negre de Banyoles d'acord amb el ritual bantú, i no pas el ritual boixmà. I a Botswana l'anomenen El Negro, i no pas El Negre. Pel que sembla, els negres poden ser tan imperialistes i prepotents com els blancs, i si cal en prenen exemple.

3) El senyor Arcelin no és pas negre, sinó mulato. Detall important en un país com Haití, on la quantitat de melanina que és té a la pell determina la classe a la social a la que es pertany. I així fou com el mulato Arcelin va poder estudiar a Europa, mentre que el 47% dels seus compatriotes està condemnada a l'analfabetisme.

4) Enlloc consta que els senyor Arcelin lluités contra la dictadura de la família Duvalier, ni contra la de Raoul Cédras. Un cop arribada la democràcia al seu país, tampoc hi anà a exercir la medicina, malgrat les necessitats que hi havia, i encara hi ha. És molt còmode ser solidari a distància.

5) Potser no sigui gaire important, però genèticament els negres bantús són tan propers als blancs europeus o als asiàtics com als negres boixmans. Però el racisme és una cosa i la genètica de poblacions una altra. Potser per això els negres residents al Pla de l'Estany mai es queixaren del boixmà dissecat: per a ells un boixmà és com per a nosaltres un lapó, un paio baixet i primitiu que castra els rens amb les dents.

6) L'immigració subsahariana a la comarca del Pla de l'Estany és un exemple d'integració i mai ha tingut problemes seriosos amb la població autòctona. No es pot dir el mateix d'altres comarques i d'altres col·lectius immigrants. I mai es queixaren del boixmà dissecat.

7) El PSC ha deixat de ser el partit progre que s'escandalitzava per l'exhibició d'un negre dissecat a un museu i ara té dirigents com José Montilla o Zelestin Korbatxof, xarnegat·tes que ataquen els immigrants. Els immigrants no-espanyols, és clar


El senyor de la dreta també és de Cambrils, i entre els fatxes, els convergents, els sociates i els del Carretero, el tenen ben negre. Però avui no parlem pas d'ell.

29 hores d'autobus?

Per què un ésser humà decideix anar a un país de l'Europa Centre-Oriental en autobús? L'estalvi de diners compensa la pèrdua de temps i salut? És per fer-se l'autèntic? O tal vegada tot provè d'un trauma infantil que no els permet anar en avió?

Investiguem el tema!

Reflexions solidàries de cap de setmana

Un servidor sempre ha defensat els Drets Humans i la Llibertat dels Pobles. Aquest humil blogaire sempre ha advocat pel dret dels tibetans a viure en pau. Un servidor de vostès sempre ha rebutjat el règim dictatorial, corrupte i genocida de la Xina.

Sempre... fins que vaig rebre açò:



Què és el que ens volen dir? Que si som tan enrotllats com en Pau Donès, tan multicultis com els Ojos de Brujo i tan mudarnillus com els Chambao hem de donar suport a la causa tibetana i que, en cas contrari estem defensant els genocides com Hu Jintao, Li Peng o Mao Tse Tung!? Què pretenen, que la gent decent, que són la majoria de persones que no suporten la seua música ni la seua estètica ni els seus aires, es converteixen en partidaris del genocidi? Qui dignifica qui? El solidari la causa, o la causa al solidari?

Algú hauria d'informar els refugiats tibetans que, amb amics i defensors com aquests, aviat es guanyaran molts enemics.

I si em permeten vostès el puntet apocalíptic, saben com arribarà la fi del Món? Doncs quan truges com aquestes es dediquin a promoure coses com aquesta:








Eixe dia, l'instint de supervivència que ens feia dur la contrària a aquesta gentola, ens jugarà una mala passada.

Reflexions primatològiques de cap de setmana

Sovint sentim a parlar de la manca de dones en determinats àmbits. Un d'aquests terrenys que semblava vedat a les dones era el científic i tècnic, on durant segles han estat els homes els que han fet els descobriments i s'han emportat la glòria.

Bé, hi ha una disciplina científica on les dones han estat moltes i molt bones: la primatologia. Jane Goodall, Dian Fossey, Biruté Galdikas, Linda Marie Fedigan... una llarga llista de dones brillants que s'han dedicat a la ciència de la primatologia?

El meu dubte és: per què tantes dones solteres han dedicat la seua vida a l'estudi de micos i mones?

Una pregunta inquietant.

A l'estiu tota secta viu: Tercer Temple

Després de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem, l'any 70 DC, aparegueren diferents grups religiosos que reclamaren la construcció d'un Tercer Temple. Les característiques i ubicació d'aquest Tercer Temple foren motiu de discussió entre diferents sectes jueves. Posteriorment, també hi hagué moltes sectes cristianes, gnòstiques, mormons i bahaïes que reclamaren la construcció d'aquest nou temple.

Actualment hi ha dotzenes de grups sectaris que reivindiquen la construcció del nou temple que servirà per a l'arribada (o segona arribada, o tercera arribada, segons el cas) del Messies que els portarà el Regne de Deu a la Terra (o els allunyarà de la Terra per anar al Regne de Deu).

A Catalunya hi ha una secta, molt perillosa per els que en formen part, que també reivindica el seu Tercer Temple, que els portarà la joia, l'alegria i la redempció del Messies. L'han edificat a Corneprat (eixe indret al costat de la Ronda on limiten El Prat i Cornellà).



Experts en sectes i rentat de cervells avisen dels perills de l'edificació d'un nou temple: si no arriba el Messies i cauen a la segona divisió, els suïcidis en massa estan assegurats.

Prova de la perillositat de la secta: un home sa i jove parla per telèfon i mor fulminat d'un infart. Amb qui parlava i què li va dir? Qui li va provocar la mort a l'altre extrem del fil telefònic?

Pistes d'estiu 1

Si us avorriu aquest estiu, us proposo un joc de pistes. On vaig aquest estiu?

Ací teniu la primera pista

Qui vol avorrir-se al sol, podent gaudir d'unes divertides inundacions?

Reflexions commemoratives de cap de setmana

El mes que ve farà un any que vaig obrir aquest blog, efemèride que coincidirà amb la publicació del post número 300. Per tal de commemorar tan magne esdeveniment caldria fer quelcom, no us sembla?

Algunes idees que tinc:

1) Tancar el blog i demanar ajuda a les autoritats sanitàries.
2) Anar a Marina d'Or i autoimmolar-me amb corbates Gürtel. (El Valentian Wear ha tret una línia de justíca prêt à porter)
3) Deixar que una dona, d'eixes que tenen un clítoris de 40 centímetres, m'obri un nou camí vers noves sensacions.
4) Deixar que una dona, d'eixes que tenen un clítoris de 40 centímetres, li obri a mon sogre un nou camí cap a noves sensacions.


Podeu deixar els vostres suggeriments on posa Comentaris.

A Paris, manifestant-se amb una colla de gavatxes feministes. No sóc jo, és el meu germanastre bastard.

Reflexions diplomàtiques de cap de setmana

La notícia internacional de la setmana ha estat l'empresonament de dues periodistes nord-americanes a Corea del Nord, i el seu posterior alliberament gràcies a les bones gestions de l'ex-president Bill Clinton.

Arribats a aquest punt un servidor es fa les següents reflexions.

1) Dones venjatives. Ara ja sabem perquè la senyora Hillary Rodham Clinton va acceptar el càrrec de secretària d'Estat dels EUA: per a enviar el seu marit a les destinacions més xungues possibles.

Quin gran campió del karate de discoteca que ens hem perdut!

2) Corea del Nord. Aquestes noies -boniques i asiàtiques, per cert- que s'esperaven trobar-hi a Corea del Nord?

L'stalinsime estiuenc i casolà que practica el Kimet de can Jong Il.

3) El viatge de tornada a casa. Un viatge llarg, moltes emocions contingudes, dues noies amb el Bill Clinton, un jet privat, una capsa de purs havans....

A l'estiu tota secta viu: ODF

La secta anomenada Outer Dimensional Forces també anomenada Armageddon Time Ark Base Operation és una secta instal·lada a la ciutat texana de Weslaco. Creuen que els extraterrestres ens ajudaran als terrícoles a superar els nostres problemes.

Els integrants de l'ODF afirmen que són possibles grans avenços per a la Humanitat, mitjançant un "Banc de Temps Universal" d'energia, però que el governs ineficaços i insostenibles han arruïnat aquest potencial. Per aquesta raó, consideren que cal prendre mesures urgents i dràstiques per a purgar la Terra, amb la finalitat de facilitar en el futur, una nova manera de viure a la Terra.


A Casa Nostra també hi ha un grupuscle de seguidors d'aquesta secta, tot i que ací són més moderats. Ells també creuen que cal estalviar temps i energia, i que els models insostenibles han arruïnat aquest potencial. Aquí ja s'han posat a la feina i estan prenent les mesures dràstiques i urgents que ens ajudaran a viure harmònicament, optimitzant temps i energia. De moment han deixat fora de servei la L11 del metro, i han fet talls a la L5, l' L2 i el servei de rodalies de RENFE.

I pel que sembla, han arribat a tindre un extraterrestre liderant-los.

Els perills del sexe interracial

Apreciada noia de raça blanca:

l'estiu és una època de l'any especialment pecaminosa. Els cossos s'exhibeixen i les temptacions ens guanyen. I en els moments de rauxa i desig t'hauràs plantejat de tastar coses diferents, oi?

La mirada encisadora d'un coreà, el somriure captivador d'un jíbaro de l'Amazones, la musculosa virilitat d'un pigmeu... sí són moltes les temptacions de caure en el sexe interracial.

Però vigileu, es comença així

i s'acaba així !!


Per tal d'evitar riscos, el millor que podeu fer és mantindre relacions amb nois de pura raça ària, com el que veieu a la foto.

Sí, casualment és amic meu. Per un mòdic preu et puc vendre el seu número de telèfon.

Estovamenta estival

Quan hom fa el curs CEAC de Director de Mitjans de Comunicació ha de fer un mòdul de neuroclimatologia que es resumeix en principis com aquest: "Amb la calor de l'estiu les neurones perden eficiència i no cal esforçar-se gens en els continguts. Podem reduir a la meitat les pàgines del diari, que la gent en pagarà el mateix preu; podem omplir la graella radiofònica d'ineptes i l'audiència no ho notarà; podem col·lapsar la Tv amb refregits i 'programació refrescant', que la suma dels shares seguirà sent de 100. En resum, que a l'estiu està prohibit esforçar-se".

Un servidor de vostès no serà menys i també participarà de l'estovamenta estival. Podran vostès observar com la quantitat i la qualitat del que es penja ací cau dramàticament. Algunes pistes del que passarà:


- Política Internacional. els conflictes analitzats tenen un altre tarannà, molt més refrescant. Per exemple:

+ El ministre de cultura de Romania té una germana que furta carteres al metro de València "És el que té Romania, que hi ha fuga de cervells"

+ Les militants d'ICV i EUPV no es depilen i van a platges nudistes. Si no van depilades, es pot considerar que fan nudisme de debò?


- Sogres i d'altres animals. La cosa perd tot el seu interès.

Josep- El meu sogre és molt pel·liculero
Amic- Vols dir que li agrada molt el cine?
Josep- No, vull dir que té molts pèls al cul.
Amic- La culpa és teva per haver-li regalat un tanga en comptes d'una perruca
Josep- És que em van dir que era una perruca, un model especial per anar al Sònar.


- Fotos eròtiques, la cosa perd. Les noies són guapes, sí. Les noies van elegants, sí. Les noies són sensuals, sí. Però ja no és el mateix, hi manca quelcom. No saps el que, però es nota que els hi falta alguna cosa.

Exacte: el que falta ací és una mica de control i decència amb la fabricació i venda de mines antipersona.