En genètica, s'anomena pleiotropia (del grec pleio, molts i tropos, canvis) al fenomen pel qual un únic gen és responsable d'efectes fenotípics diferents i -aparentment- no relacionats.
Un exemple el trobem en el gen W dels gats, que per un costat els hi dóna un pèl de color blanc brillant molt bonic, però per l'altre els provoca sordesa i, en alguns casos, vertigen.
Un altre exemple el trobem en algunes formacions polítiques, on un gen constitutiu genera manifestacions diverses. Per exemple: el gen saplanista, que provoca dreta espanyolista valenciana i corrupció urbanística.
Una variant del concepte és la pleiotropia antagonista, definida com l'expressió de variants genètiques (al·lels d'un gen) que afecten diversos caràcters, de manera favorable en les primeres etapes de la vida i de manera desfavorable posteriorment. Aquesta formulació és una de les que, des de l'evolucionisme, ha permès explicar en termes genètico-poblacionals la fortalesa de les etapes reproductives i el declivi físic de la vellesa.
El biòleg nord-americà George Williams va identificar el cas de l'alta producció de testosterona en els homes, que de joves en fomenta la reproducció i de vells els augmenta el risc de patir un càncer.
També és present en moltes formacions polítiques, que veuen com el gen que els va donar la majoria absoluta fa vint-i-cinc anys, ara els pot condemnar a la perpètua oposició.
