Estimats lectors, estimades lectores:
aquestes dues converses transcrites tingueren lloc ja fa temps. Una d'elles és meua.
Premi per a qui endevini quina.
— I doncs?
— I doncs?
— Em convides a pujar a ta casa?
— Mmm.... m'agradaria, però em temo que no.
—No? I per què no?
—Cal que t'ho digui?
—Dona, t'ho agrairia.
—Doncs perquè ets un home casat. M'agrades molt, però no vull complicacions.
—Què? Jo casat? Però ... d'on ho treus tot això!?
—T'he sentit parlant més d'una vegada de la teva dona.
—Com? Què? Aaaah... Deu meu! Em referia a la meva admirada, admiradíssima,
Donna Summer. En sóc molt fan, tinc tots els seus discos. Si vols pugem a ta casa i et xiuxiuejo els seus grans
hits.
—I aquest anell? És de casat o és de compromís?
—Aquest anell? És de la meva graduació, quan vaig acabar el servei militar!
—Us donen un anell quan acabeu la mili?
—Només si has servit en un cos d' èlit. Jo era dels Stormtroopers
—Els Stormtroopers de
La Guerra de les Galàxies?
—No, dels Himalaia Stormtroopers... i aquest anell me'l donaren per salvar-li la vida al rei del Nepal!
—I per què li havies de salvar la vida al rei del Nepal?
—La política d'aliances de l'OTAN és força complexa.
—Ja... i per què fa un moment parlaves per telèfon dient coses com "
amoret" i "
bombonet"?
—Perquè sóc client d'Euskaltel, i parlava amb l'operadora. En basc, "amoret" vol dir "
canvi de contracte", i "bombonet" significa "
error a la factura".
—Ja... i la fotografia que duus a la cartera? L'he vist, hi duus una noia.
—Aquesta noia? És la meva germana. És la petita, la Lourdes.
—Però si aquesta noia és negra!
—Què insinues?
—Doncs que aquesta noia és de raça negra.
—Tu també? Tu també?
—Jo també? Què vols dir?
—Durant anys hem hagut d'aguantar tota mena de calumnies sobre ma mare i ma germana. Com que la Lourdes té la pell molt bronzejada, i els cabells molt arrissats i els llavis molt molsuts... la gent diu que és negra, i que ma mare li va fotre el salt a mon pare, i això és mentida i... buah, buaaaah!
—Si us plau no ploris.
—I la gent deia que la meva germaneta petita és filla d'un altre... i ara tu també...
—Perdona'm, no volia fer-te mal...
—Aaaah.... i mon pare es va arruïnar fent dotzenes de tests de l'ADN, però ningú li creia....
—Perdona'm, no sabia que fos tan dolorós. Vine que t'abraci.
—Sí, abraça'm.
—Ja està, calma't, vinga, no ploris més.
—Puc descordar-te els sostenidors? És que sóc al·lèrgic als teixits sintètics.
— Doncs llavors t'hauràs de treure tu també la samarreta. No vull que tinguis un xoc anafilàctic.
— Els calçotets també són de teixit sintètic.

— Fem l'última a ma casa?
— Ui no, he begut massa i vaig de tort.
— No cal que prenguis alcohol. Tinc sucs de fruites, red bull, cafè, te.... et puc fer el que vulguis...
— Gràcies, però no. He d'anar a casa, que demà he de matinar i...
— I per què no et quedes a dormir a ma casa?
— Gràcies però el sofà em sentaria fatal a l'esquena.
— I qui ha parlat de sofà?
— Com?
— Au vinga, que t'he de fer un dibuix, o què!? Vols pujar i tenir sexe amb mi?
— Ah, és això. Doncs la veritat és que m'agradaria molt, sí...
— I doncs?
— És que no puc..
— Ja faré que puguis, sé fer coses que no saps ni que existeixen.
— No voràs és que jo...
— Tu què? Què passa amb tu ara?
— Doncs que tinc nòvia. Tinc parella formal i tal
— Què dius?
— Que estic casat...
— No me n'havies dit pas res.
— Tampoc me n'havies preguntat res.
— Mai has parlat d'ella.
— Sóc discret.
— Mai t'he vist amb ella. Mai ningú t'ha vist amb ella. Mai ningú m'ha parlat d'ella!
— Ja, és que...
— I anell de compromís? O anell de casat?
— No m'agraden les joies. Distorsionen la meua veu quan parle pel mòbil.
— I per què mai ningú t'ha vist amb ella
— Bé, té una senzilla explicació.
— Quina?
— La meua dona és ...
— És què?
— És a la presó. Està complint condemna al Centre Penitenciari de Wad Ras
— Com?
— Sí, ella és una víctima innocent d'aquest sistema cruel que...
— Estic flipant
— Sí, no és pas fàcil ...
— Duus alguna foto seva? A la cartera, els homes hi solen dur una foto de la seva dona.
— No, no podria. Cada vegada que desés la cartera tindria la sensació d'estar tancant, un cop més, la porta de la cel·la.
— I quant fa que és a la garjola
— Uns quants anys... la justícia és tan lenta!
— I durant tot aquest temps tu... tu no...
— Sí, durant tot aquest temps li he estat fidel.
— Ja...
— Sí, ja veus....
— Escolta, i si et desfogues amb mi una estona? Ulls que no veuen...
— Com em pots demanar una cosa així? Jo sóc un home decent!
— D'acord, entesos. Ets un home decent. Casat amb una presidiaria, practicant del celibat i molt fidel.
— Sí, eixe sóc jo!
— Només tinc un dubte.
— Tu diràs...
— Tot això no serà una bola? No ets capaç de dir-me que no t'agrado?
— Quina mena d'home et penses que sóc?
— Un gorreres que va començar plagiant-me els treballs de la universitat i ha acabat quedant-se el meu cotxe, un mentider malparit i un covard que no sap dir les coses clares i a la cara. Ah, i un garrepa que és incapaç de pagar el compte quan anem a prendre alguna cosa.
— Puc demanar el comodí del 50%?