Propòsits per aquest nou any

Estimats lectors, estimades lectores:

ja sé que és una cosa vella, sabuda i suada, però crec que cal fer-la. L'any té dotze mesos i cal fer una llista de dotze bons propòsits pel nou any que comença.
Però no vull abusar, així que en faré només sis, a veure com va enguany:

1) Deixar de fumar. D'acord, jo no fumo i és fàcil pensar que estic fent trampa. Però és important començar la llista amb alguna fita fàcil d'assolir. Per pujar l'autoestima, més que res.

2) Treure'm els carnets professionals. DDD qualificat, IBT bàsic, IMCA/IMCL i Llicència d'Armes de Primera i Segona Categoria. La crisi està resultant més llarga i més dura del que en Nacho Vidal podria emular.

3) Aprendre idiomes de manera autodidacta. Com el francès, que diuen que torna a estar de moda.





4) Escriure un assaig de Teoria Política que demostri que l' Steven Seagal és socialdemòcrata.




5) Visualitzar la filmografia complerta d'Isabel Coixet en 3D. Diuen que les ulleres blau-i-vermelles de visualització tridimensional es fan amb montura de pasta, i que a La vida secreta de les paraules 3D l'imatge del Tim Robbins és tan real que surt de la pantalla i li pega dues bufetades als espectadors que s'adormen.

6) Practicar la monogàmia. Hi ha gent que ho fa. Si els altres poden, jo també puc.

Rei i cagadetes del tió

— Li has de regalar una cosa útil. Útil, personal i intransferible.
— Un perruquí?
— No! Mon pare no és calb.
— Ah, no?
— No. Té una deslocalització capil·lar.
— El què?
— Deslocalització capil·lar. Els cabells del cap es deslocalitzen, marxen a llocs més òptims com les orelles i l'esquena. És el que els experts anomenen dúmping dermatològic.
— Ah... Algun suggeriment?
— Doncs ja ho saps, alguna cosa que li sigui d'utilitat.
— Entesos...
— I res de coses hermenèutiques de les teves, que porta un any estudiant i examinant el darrer regal que li vas fer.
— Et refereixes a la meua col·lecció de Llibres Imprescindibles per a Entendre el Nou Mil·leni?
— Si a tu et semblen imprescindibles el Manual del Sexador de Pollastres de la Universitat Politècnica del Waziristan, la Guia Telefònica d'Albacete i la tesi doctoral El pensament de Friedrich Nietzsche a la filmografia de Pajares i Esteso...
— Sóc un incomprès.





I vet ací que el Tió ha obsequiat aquest home amb un val de vint sessions de solàrium i un jess-extender.

Si és que on fico l'ull, fico la pota.

El pes del passat

M.V. — Llavors, si té cognoms estonians, el grup sanguini 0 i l'Rh negatiu, guanya quatre punts positius.
Josep — Exacte.
M.V.— I si els seus pares són catòlics i murcians, en perd tres?
Josep — Correcte.
M.V. — Ets tan rar que superes qualsevol llei antidiscrimació.



Què pot espatllar l'encís d'una dona maca?

Que siga curteta i diga ximpleries? No pas, per a fer callar educadament una dona tenim les besades a la boca i el sexe oral. I normalment funciona.

Que no sigui elegant? Gens ni mica, la manca d'elegància es pot resoldre amb la nuesa. Despullar-la ràpidament i així perdre de vista eixe modelet espantós.

Que siga pobre? Això rai! Per algun motiu les religions majoritàries contemplen la poligàmia: una muller et treu de la pobresa i l'altra de la fam.

La mala olor corporal? He de confessar que el nas és una de les poques coses sensibles que tinc, però per alguna raó s'inventaren els jacuzzis i els perfums. La banyem, la perfumem i ens la beneficiem. Per aquest ordre, sobretot.



En el meu cas, allò que més espatlla l'encant d'una noia maca és que haja estat amb un home lleig. No puc, em destrempa moltíssim estar amb una dona que anteriorment ha barrejat els seus fluids corporals amb els d'un adefesi.

Mire els seus cabells i hi veig la calba del seu ex. Li vull xiuxiuejar coses boniques, però el pèl a les orelles del seu anterior xicot m'ho impedeix. La voldria abraçar, però els mitxelins del seu anterior manso no em deixen.

Serà que he format part de molts col·lectius indecorosos, i no em ve de gust compartir llista amb segons qui.

I serà per això que (gairebé) mai demane de vore les fotos dels seus anteriors xicots. De vegades és millor viure en la feliç ignorància.



Post dedicat a M. C. i a les coses inexplicables que tinguèrem en comú.

El proper dilluns al kiosk

El proper dilluns 28 de desembre, dia dels Sants Innocents (i Dia Mundial dels Mestres d'Escola Admiradors d'Herodes) el setmanari El Triangle publica un especial de sàtira i humor perpetrat pels éssers humans que fem El Web Negre.

Pel preu d'un cafè i un croissant podeu gaudir d'aquesta joia de l'humor intel·ligent ("humor intel·ligent" vol dir que, si no us fa gràcia, és culpa vostra, que teniu poc agilitat mental) i gaudir de il·lustracions com aquesta.



Així que aneu a un dels pocs kiosks on el venen, i feu-vos amb un exemplar.

Mengeu amb moderació

Unes celebren el Nadal, d'altres el Khanukkà i d'altres el Solstici d'Hivern.
Però per a totes, quan s'acaben aquestes dates, comença la famosa Operació Bikini.



Mengeu amb moderació, feu esport i preneu exemple d'aquesta noia, que no en duu pas de bikini.

Corrupte de la setmana: Carlos Fabra

Fa 1200 anys que l'emperador Carlemany prengué la decissió de fer hereditàries les responsabilitats administratives de l'Imperi. Es tractava de les marques i els comtats, però al País Valencià la cosa sobreviu en forma de Diputació Provincial.

L'any 1874 la Dinastia Fabra prengué possessió de la Diputació Provincial de Castelló. L'impagable Victorino Fabra Gil aka L'Agüelo Pantorrilles prengué possessió del càrrec que en aquests darrers 135 anys han exercit set membres del mateix llinatge.

Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, va moure entre el 1999 i el 2004 prop de 15 milions d'euros a través del centenar de comptes bancaris en els que ell hi figura com a titular, o com a persona autoritzada, i que està investigant el jutjat número 1 de Nules i la Fiscalia Anticorrupció, a partir d'una denúncia per delicte contra la salut, segons els extractes bancaris que són ja al sumari.

Almenys sis milions d'aquests ingressos no tenen cap justificació, segons la investigació. Una bona part dels ingressos són aportacions que, de moment, resulten opaques per als investigadors, ja que procedeixen de xecs o ingressos en efectiu. Açò impedeix saber qui li va pagar quant a canvi de què, just la tasca que ara s'investiga amb l'actual requeriment de documentació a 23 bancs.

Els 15 milions d'euros ingressats a comptes bancaris de Fabra contrasten amb els seus ingressos oficials declarats: 73.000 euros el 1999, segons l'informe de l'Agència Tributària.

Per aquest exercici, Hisenda ja li va imputar un delicte fiscal, ja que va ocultar més de 800.000 euros que va ingressar aquell mateix any. La suma de 15 milions d'euros que es deriva de la documentació en poder del jutjat només reflecteix les quantitats que han circulat pels seus comptes, i no inclou la resta del seu patrimoni, segons fonts coneixedores de la investigació, en la qual participen experts de la Policia i d'Hisenda.

El senyor Carlos Fabra afirma haver guanyat en tres ocasions el premi gros de la Loteria Nacional, en aquests darrers 10 anys.

El senyor Carlos Fabra ha anunciat que, si li toca una altra vegada la Loteria, anirà a pixar-se a la porta de la seu d' EUPV.

Home solter, home casat

Estimats lectors, estimades lectores:

aquestes dues converses transcrites tingueren lloc ja fa temps. Una d'elles és meua.
Premi per a qui endevini quina.

— I doncs?
— I doncs?
— Em convides a pujar a ta casa?
— Mmm.... m'agradaria, però em temo que no.
—No? I per què no?
—Cal que t'ho digui?
—Dona, t'ho agrairia.
—Doncs perquè ets un home casat. M'agrades molt, però no vull complicacions.
—Què? Jo casat? Però ... d'on ho treus tot això!?
—T'he sentit parlant més d'una vegada de la teva dona.
—Com? Què? Aaaah... Deu meu! Em referia a la meva admirada, admiradíssima, Donna Summer. En sóc molt fan, tinc tots els seus discos. Si vols pugem a ta casa i et xiuxiuejo els seus grans hits.
—I aquest anell? És de casat o és de compromís?
—Aquest anell? És de la meva graduació, quan vaig acabar el servei militar!
—Us donen un anell quan acabeu la mili?
—Només si has servit en un cos d' èlit. Jo era dels Stormtroopers
—Els Stormtroopers de La Guerra de les Galàxies?
—No, dels Himalaia Stormtroopers... i aquest anell me'l donaren per salvar-li la vida al rei del Nepal!
—I per què li havies de salvar la vida al rei del Nepal?
—La política d'aliances de l'OTAN és força complexa.
—Ja... i per què fa un moment parlaves per telèfon dient coses com "amoret" i "bombonet"?
—Perquè sóc client d'Euskaltel, i parlava amb l'operadora. En basc, "amoret" vol dir "canvi de contracte", i "bombonet" significa "error a la factura".
—Ja... i la fotografia que duus a la cartera? L'he vist, hi duus una noia.
—Aquesta noia? És la meva germana. És la petita, la Lourdes.
—Però si aquesta noia és negra!
—Què insinues?
—Doncs que aquesta noia és de raça negra.
—Tu també? Tu també?
—Jo també? Què vols dir?
—Durant anys hem hagut d'aguantar tota mena de calumnies sobre ma mare i ma germana. Com que la Lourdes té la pell molt bronzejada, i els cabells molt arrissats i els llavis molt molsuts... la gent diu que és negra, i que ma mare li va fotre el salt a mon pare, i això és mentida i... buah, buaaaah!
—Si us plau no ploris.
—I la gent deia que la meva germaneta petita és filla d'un altre... i ara tu també...
—Perdona'm, no volia fer-te mal...
—Aaaah.... i mon pare es va arruïnar fent dotzenes de tests de l'ADN, però ningú li creia....
—Perdona'm, no sabia que fos tan dolorós. Vine que t'abraci.
—Sí, abraça'm.
—Ja està, calma't, vinga, no ploris més.
—Puc descordar-te els sostenidors? És que sóc al·lèrgic als teixits sintètics.
— Doncs llavors t'hauràs de treure tu també la samarreta. No vull que tinguis un xoc anafilàctic.
— Els calçotets també són de teixit sintètic.

— Fem l'última a ma casa?
— Ui no, he begut massa i vaig de tort.
— No cal que prenguis alcohol. Tinc sucs de fruites, red bull, cafè, te.... et puc fer el que vulguis...
— Gràcies, però no. He d'anar a casa, que demà he de matinar i...
— I per què no et quedes a dormir a ma casa?
— Gràcies però el sofà em sentaria fatal a l'esquena.
— I qui ha parlat de sofà?
— Com?
— Au vinga, que t'he de fer un dibuix, o què!? Vols pujar i tenir sexe amb mi?
— Ah, és això. Doncs la veritat és que m'agradaria molt, sí...
— I doncs?
— És que no puc..
— Ja faré que puguis, sé fer coses que no saps ni que existeixen.
— No voràs és que jo...
— Tu què? Què passa amb tu ara?
— Doncs que tinc nòvia. Tinc parella formal i tal
— Què dius?
— Que estic casat...
— No me n'havies dit pas res.
— Tampoc me n'havies preguntat res.
— Mai has parlat d'ella.
— Sóc discret.
— Mai t'he vist amb ella. Mai ningú t'ha vist amb ella. Mai ningú m'ha parlat d'ella!
— Ja, és que...
— I anell de compromís? O anell de casat?
— No m'agraden les joies. Distorsionen la meua veu quan parle pel mòbil.
— I per què mai ningú t'ha vist amb ella
— Bé, té una senzilla explicació.
— Quina?
— La meua dona és ...
— És què?
— És a la presó. Està complint condemna al Centre Penitenciari de Wad Ras
— Com?
— Sí, ella és una víctima innocent d'aquest sistema cruel que...
— Estic flipant
— Sí, no és pas fàcil ...
— Duus alguna foto seva? A la cartera, els homes hi solen dur una foto de la seva dona.
— No, no podria. Cada vegada que desés la cartera tindria la sensació d'estar tancant, un cop més, la porta de la cel·la.
— I quant fa que és a la garjola
— Uns quants anys... la justícia és tan lenta!
— I durant tot aquest temps tu... tu no...
— Sí, durant tot aquest temps li he estat fidel.
— Ja...
— Sí, ja veus....
— Escolta, i si et desfogues amb mi una estona? Ulls que no veuen...
— Com em pots demanar una cosa així? Jo sóc un home decent!
— D'acord, entesos. Ets un home decent. Casat amb una presidiaria, practicant del celibat i molt fidel.
— Sí, eixe sóc jo!
— Només tinc un dubte.
— Tu diràs...
— Tot això no serà una bola? No ets capaç de dir-me que no t'agrado?
— Quina mena d'home et penses que sóc?
— Un gorreres que va començar plagiant-me els treballs de la universitat i ha acabat quedant-se el meu cotxe, un mentider malparit i un covard que no sap dir les coses clares i a la cara. Ah, i un garrepa que és incapaç de pagar el compte quan anem a prendre alguna cosa.
— Puc demanar el comodí del 50%?

Lanzarote i Copenhagen

L'actualitat d'aquests darrers dies es centra en dos llocs:

— Copenhagen. Gran cimera sobre el canvi climàtic on els grans líders mundials prendran decisions en aquesta matèria. Barack Obama, Hillary Clinton, Nicolas Sarkozy, José Luis Rodríguez Zapatero... exacte, una colla de llicenciats en Dret parlant de Química Atmosfèrica.
Seguint la mateixa lògica podrien deixar que els llicenciats en Ciències Ambientals fessin la carrera judicial. A l'Audiència Nacional, al Tribunal Constitucional, a l'Advocacia de l'Estat... ja veuríeu quines sentències més divertides!

— Lanzarote, El-Aaiun. La senyora Haidar ja ha pogut tornar al Sàhara Occidental, territori ocupat i saquejat per l'exèrcit marroquí. Aclariment per a despistats: aquests 32 dies la solidaritat era amb Haidar, no pas amb Haider.

El parrandero del Jörg, en comptes de vaga de fam feia vaga de son.

Nota tècnica: a partir de 1958 el Sàhara Occidental esdevingué una província espanyola. Tan espanyola com Valladolid, o tan poc espanyola com Girona. I els seus habitants eren legalment espanyols, tan espanyols com els de Toledo o tan poc espanyols com els de Guipúscoa.

Ja ho veieu: per a que els espanyols defensin el Dret d'Autodeterminació d'una província espanyola només cal que aquesta sigui envaïda pels marroquins. El Segrià i l'Osona ja van pel bon camí.

Always on my mind (Elvis 3.0)

Maybe I didn't treat you

Quite as good as I should have
Maybe I didn't love you
Quite as often as I could have

Little dicks are not as painful
I just never took the time

You were always on my mind
But never in my ass

Tell me, tell me what are tou doing in my bed
Give me, give me more lubricant
To keep you satisfied, satisfied

Maybe I didn't hold you
All those lonely, lonely times
And I guess I never told you
I'm so happy that you're mine
If I make you feel second best
Boy, I'm sorry I was blind

You were always on my mind
But never in my ass.

Tell me, tell me that your friendship hasn't died
Give me, give me one more chance
To keep you satisfied, satisfied

Little things I should have said and done
I just never took the time
You were always on my mind
But never in my ass
You are always on my mind
But never in my ass.

Incursió terrorista a La Défense

— Bon dia senyor, què voldrà prendre?
— Un cafè, un cafè no amb llet, sinó un cafè amb cafè cafè.
— Ah...
— Un cafè estirat.
— Perdoni senyor?
— Un cafè tot allargassat, un cafè de les estiramentes.
— Eh?
— Un cafè com el fan les americanes. Un cafè de les estils de les americanes.
— Em sembla que no l'entenc, senyor.
— Un American coffee.
— Ah sí, un cafè americà. Amb què el voldrà acompanyar?
— Amb aquesta senyoreta que ve amb mi.
— Senyor, què vol prendre per acompanyar el cafè?
— Una magdalena de xocolata, però sense magdalena.
— Perdoni senyor?
— Una magdalena plana i dura. No una magdalena gran i tova, sinó una magdalena plana i dura.
— Una galeta?
— Sí això, una galeta. Una galeta de les xocolates.
— De seguida senyor. Parla vostè un francès molt peculiar, puc preguntar-li d'on és?
— Sí, és clar, jo de vivim per les viles de les Barcelones.
— Em temo que no sé on para això.
— A les afores de Perpinyà. He après francès de forma autodidacta.
— Ho sospitava.




— Això és la palanca per triar la funció de la butaca.
— La butaca?
— Sí, això és una butaca que fa massatges, d'una forma automatitzada. I amb aquesta palanca tria quina mena de massatge vol, i a quina alçada vol estar.
— Aaaah.
— I això és la pantalla de l'ordinador.
— Pantalla, ordinador.
— Sí, i això és la webcam.
— Webcam.
— Sí, i el micròfon per a parlar per videoconferència.
— Videoconferència.
— Exacte. Això és una cabina amb una butaca que fa massatges, amb telèfon i un ordinador connectat a internet, per a que hom pugui fer una videoconferència mentre es destensa els muscles.
— Els muscles.
— Sí, muscles. Cabina de descans i telecomunicacions. Dit d'una altra manera: AIXÒ NO ÉS UN URINARI PÚBLIC!
— No és un urinari públic...
— Exacte senyor. Entén ara per què li estic posant aquesta multa?
— Multa.

Kerzh da garc'hat pariz emoc'h!

El preu del coit

M.V. — Jo sóc un home ètic. Jo sóc un home que té ètica.
Josep— Algun dia hauràs de triar entre ser un home amb ètica o ser un home amb vida sexual.
M.V. — Tu tractes a les dones com a putes.
Josep— Això és fals, rotundament fals! Si tractes a les dones com a putes, les que s'emboliquen amb mi obtindrien algun benefici. I fins ara cap dona ha obtingut cap benefici d'estar amb mi.



Quin és el cost estríctament econòmic de la nostra vida sexual? Quin és el preu dels nostres coits?

Fa uns 10 anys vaig descriure aquesta senzilla fórmula per a calcular-ne el preu. On P és el preu dels nostres coits, F és la freqüència estadística dels èxits (o total d'èxits sobre el total de dies que sortim a lligar), D és la despesa, el total de doblers que ens deixem quan anem a lligar i R són les repeticions, quantes vegades mantenim relacions sexuals amb la persona amb la que hem lligat.


Per exemple:

— El senyor A ix a lligar divendres i dissabte. I triomfa un de cada quatre dies que ho fa (F = 1/4, és a dir 0.25). Comptant totes les despeses (entrada a la discoteca, consumicions...) es deixa 20 euros cada nit (D = 20). I cada vegada que lliga, la dona afortunada decideix repetir tres vegades més (quatre coits, és a dir R = 4). Al senyor A cada coit li costa 20 euros.

— El senyor B també surt els caps de setmana, però triomfa menys. Només lliga una de cada deu nits que ho intenta ( F = 1/10, és a dir 0.10). L'home no s'està de res i es deixa 50 euros cada nit que surt de cacera (D = 50). I alguna cosa no rutlla gaire al llit, ja que les dones que estan amb ell només hi tornen una vegada (R = 2). Al senyor B cada coit li costa 250 euros.



Al senyor B els coits li surten massa cars, oi? Jo li recomanaria que moderés la seua despesa, que s'esforcés en fer-ho millor al llit i així augmentar la seua R i que cerqués d'altres targets on poder augmentar el seu percentatge d'èxit, és a dir tindre una F més alta.

És clar que també el senyor B podria contractar professionals altament qualificades, que per 250 euros segur que el deixen ben servit i ell tindria més temps per a eixir a beure i xerrar amb els seus amics.


Per consell del meu advocat no diré res de les persones casades.

Normalitzant el país: Independence Day

Quan cal proclamar la República Catalana?

No estic preguntant quan hi haurà una majoria social i política que permeti proclamar la República Catalana. Tampoc estic preguntant quan hi haurà una conjuntura internacional que faciliti el reconeixement d'una Catalunya independent. No, jo el que estic plantejant és: quan ens convé celebrar la festivitat de la independència? Després de l'eufòria inicial el que ens quedarà serà un festiu al calendari, així que convé triar quan volem que sigui festa.

Una multitud celebrant la proclamació d'un nou festiu al calendari.

El 12 d'octubre i el 6 de desembre deixaran de ser festius, òbviament. I seran substituïts per dies com el de la Proclamació de la Independència. Volem aprofitar el festiu per anar a la platja? Llavors podríem proclamar-la a finals de maig o primers de juny. Volem anar a esquiar? Aleshores caldria proclamar-la a mitjans de gener. Ens ve de gust un bon pont? Doncs la proclamem el 23 de desembre i empalmem amb Nadal i Sant Esteve. O el 3 de gener i ens fem un aqüeducte entre Cap d'Any i Reis. Tot i que si el que volem és racionalitzar horaris i calendaris, el millor seria proclamar la independència un dilluns, i celebrar-la cada any en dilluns. "Per què és festa el tercer dilluns de maig? Ah sí, pel dia de la Independència. Sempre em faig un embolic i ho confonc amb la Setmana Santa i la Fi del Ramadà".

Amb el vostre permís faré una mica d'Història-Ficció i miraré que hauria passat si hagués reeixit alguna de les quatre vegades que hem proclamat l'Estat Català.

— 17 de gener del 1641, proclamada per Pau Claris. Avui en dia la gent aniria a esquiar o a fondre la targeta de crèdit a les rebaixes.

— 5 de març del 1873, presidida per Baldomer Lostau. Actualment els estudiants aprofitarien la festivitat per a fer la gran farra de celebració de la fi dels exàmens del primer quadrimestre.

— 14 d'abril de 1931, proclamada per Francesc Macià. Alguns anys coincidiria amb la Setmana Santa, però avui en dia seria un dia fantàstic per a fer pícnics primaverals.

— 6 d'octubre del 1934, proclamada per Lluís Companys. Els professionals de l'ensenyament agrairien un dia de treva després de l'inici del curs lectiu. Però la majoria de ciutadans no podrien aprofitar per anar a la platja, ni a esquiar, ni a fer pícnics primaverals.

En fi, com deia el meu rebesavi, a la cinquena va la vençuda. Val a dir que el meu rebesavi era polígam.

Reflexions democràtiques de cap de setmana

170 municipis i 700.000 ciutadans amb dret a vot.
Triar el propi futur no és només un Dret, també és un plaer.




Llàstima que no sigui vinculant.
Tot i que si guanyés el NO a la independència, igual si que Espanya el consideraria vinculant i definitiu.

Reflexions blaugranes de cap de setmana

"Sota les llambordes hi ha una platja" París, maig del 1968

"Sota els llambordins hi ha una afició" Barcelona, maig del 2010

Culés: gaudiu d'aquest any, i dels set títols que us endureu en futbol (Champions, Lliga, Copa Catalunya, Copa del Rei, Mundialet de Clubs, Supercopa d'Europa i Supercopa d'Espanya), i els que cauran en bàsket i handbol, que a partir del juny del 2010 tornarà el nyunyisme.



S'admeten apostes.

M'agrada que em facis aquesta pregunta

A la meua vida he tingut conversa amb tota mena de dones. Companyes de classe, companyes de feina, amigues, amants o xicotes formals, totes tenien una cosa en comú: les preguntes que em feien quan hi havia una mica de confiança.

Ací teniu les 5 preguntes més recurrents que m'han fet les dones que n'han tingut ocasió. De menys a més habitual:


5) Ets psicòleg? Variants com "Estàs estudiant psicologia?" o "Estàs estudiant sociologia?". Ignore quin és l'origen d'aquesta pregunta. El meu desconeixement de la condició humana es basa en la feliç ignorància i no en una traumàtica carrera universitària. Respostes habituals: "No", "És clar que no" i "Tot el que sé de psiquiatria, neurofarmacologia i lobotomies d'urgència ho he après al Centre Penitenciari de Fontcalent".


4) Ets mig alemany? Variants com "Ets d'origen escandinau?" o "Els teus avis eren del nord d'Europa?". Ja sabem que l'Europa central i nòrdica té cada dia més immigrants del nord d'Àfrica, però fins ara els manuals d'antropologia no descriuen els pobles germànics amb trets com "cabells negres arrinxolats, llavis molsuts i pell bruna". Respostes habituals: "No", "Sí, el meu avi era un oficial de les SS refugiat a l'Espanya franquista. Saps que tinc un uniforme de la secció femenina de les SS que t'afavoriria molt? " o "Doncs sí, mig alemany. Per a ser més exactes sóc alemany de cintura cap a dalt i mandinga de cintura cap a baix".


3) Ets jueu? Segons les font solvents en el tema, als Països Catalans hi ha uns 25.000 jueus, així que la probabilitat de trobar-se'n un és del 0.2% Ignore per què m'ho pregunten, igual és per a no convidar-me a marisc, o qualsevol altre luxe no kaixer. Respostes habituals: "No, treu-te les calces i posa't mirant cap a La Meca", "Sí, treu-te les calces i posa't mirant cap a Jerusalem" i "Vols que t'ensenyi la diferència entre descapotable i descapotat?".


2) Has mantingut relacions sexuals amb una noia trans. Variants com "T'has follat un travesti?". Supose que m'ho pregunten perquè sóc un ferm defensor dels seus drets. I perquè que quan les veig dretes s'em posa ferma. Respostes habituals: "Les noies que no es depilen també compten? " o "M'estàs dient que aquella noia alta, sense cel·lulitis, sense alteracions menstruals i amb un clítoris de 30 centímetres, m'està amagant alguna cosa del seu passat? "


1) Has anat mai de putes? Variants com "Alguna vegada has pagat per mantindre relacions sexuals? ". Aquesta me l'han fet el 100% de les dones que han tingut una miqueta de confiança amb mi. Ignore l'origen. No sé si és que em veuen cara de viciós, o de macarra, o de molt ben servit o de desesperat. Qui me la ha fet demostra que no em coneix gaire, ja que sóc un home garrepa i desconfiat. Com que sóc garrepa, no pagaré per allò que puc obtindre de franc. I com que també sóc un desconfiat, si contractés un servei de dues hores, m'hi passaria una hora i 53 minuts buscant càmeres ocultes, i dedicaria només 7 a l'enclotamenta. Ni moralista ni feminazi, sinó desconfiat i garrepa. Respostes habituals "No", "És clar que no", "De moment no" i "De moment no, però si em dones 150 euros ho puc resoldre".

Aquesta foto meua a La Défense de París tampoc respon cap dubte, ni hi pinta res ací.

Predicant la virtut en el desert del pecat

"La medicina fa malalts, la matemàtica, tristos, i la teologia, pecadors" Martí Luter, teòleg i impulsor de la Reforma Protestant.

El deure del pastor és guiar els fidels, allunyant-los del pecat i aconsellant-los correctament. Però Satanàs és vell i savi, i sap fer bé el que els músics dels anys 80' només fan malament: reinventar-se. És per això que el bon pastor a d'estar sempre a l'aguait de les noves formes que pren el Maligne. I si cal arremangar-se i embrutar-se, ho fa.

Però alguna cosa no han acabat d'entendre bé les esglésies evangèliques que prediquen la Fe al Continent Paiopònic. Fixeu-vos en aquest sermó del pastor mexicà Aaron Guzmán i analitzem-lo detingudament:

1) La primera part del sermó sembla patrocinada per Jean-Marie Le Pen, José Anglada, Celestino Corbacho o qualsevol altre polític xenòfob europeu. "No aneu a Europa!" savi consell, sí senyor.

2) La referència a grups suecs que fan rock satànic em genera alguns dubtes. A quin conjunt es refereix? Tal vegada es refereix als Satanic Slaughter? O tal vegada a grups més infernals, com els ABBA? O encara pitjor, els Billy the Vision and the Dancers (famosos per la cançó Summercat)??
A mi Suècia és un país que em fa por, sobretot si la cançó de l'estiu la canta un víking transvestit.

3) Quan penseu en un home que s'està tot sol en una habitació d'hotel mirant porno durant tres hores, en què penseu? Sí? Doncs sou una colla de malpensats! Aaron Guzmán mira porno per a conèixer millor el pecat i així ser més efectiu a l'hora d'ajudar el pecador.
És un home molt sofert que es sacrifica pels seus fidels.

4) "Sexe explícit sadomasoquista, sexe interracial". Si el sexe sadomasoquista no és explícit, que és? Un combat de pressing catch amb final feliç!? I tenint en compte que Llatinoamèrica és un continent ple de mulats, mestissos i zambos, què és el que veu ell de dolent en el sexe interracial? Tal vegada hi ha sexe amb races mutants!?

5) "Sexe amb dones obeses" Ara sí que em picat os, el sexe amb dones molt grasses és doblement pecaminós, doncs s'hi ajunten la luxúria i la gola. Doblement pecaminós, i potser de mal gust i tot.

6) La referència final al programa d'Andreu Buenafuente i la noia amb discapacitat intel·lectual m'ha deixat encuriosit. No sabia que el Buenafuente hagués entrevistat a la Infanta Helena de Borbó.

Les aparences enganyen 01

TOTHOM DEMPEUS I SALUDANT LA BANDERA

No m'he tornat fatxa, colla de malpensats. Aquesta és la bandera nacional del Kuna Yala, una nació indígena del Panamà habitada pels Kuna.

L'actual estatut d'autonomia dels Kuna té el seu origen en la revolució del 25 de febrer de 1925, en el qual els indígenes Nele Kantule i Simral Satisfan lideraren un grup armat que atacà els policies racistes i corruptes que oprimien els indígenes. Així doncs, aquesta és una bandera antirracista i defensora de la Llibertat i la Dignitat.

La bandera del poble Kuna es remunta a l'any 1925, molt abans de l'arribada del Tercer Reich, i no té res a vore amb els nazis, ni amb l'espanyolisme.

_______________________

Post dedicat a les persones que m'han vist sortint de les discoteques METRO i ARENA.

Recicla les teues pors

Reciclar és vital. I per a reciclar bé, primer cal classificar les deixalles correctament.




Vivim en un Món en constant evolució. És molt important adaptar-se als canvis. Nosaltres, els nostres costums i el nostre entorn canvia, així doncs és coherent que també canviïn les nostres pors.

Però en aquest planeta és limitat i no podem malbaratar els recursos escassos. Cal reciclar-ho tot, fins i tot les nostres pors. I hem de fer-ho bé: reciclarem les nostres pors al contenidor escaient.

La por al Col·lisionador de Hadrons del CERN anirà al contenidor verd, on ja hi tenim l'Efecte 2000, la radiació de les pantalles d'ordinador i la guerra termonuclear total.

El Calendari Maia, anirà al groc, on ja hi descansa el Segon Mil·lenni, Nostradamus i les profecies de Sant Malaquies.

I l'Asteroide Apohis anirà al calendari blau, on farà companyia als volcans, tsunamis i terratrèmols.

Com totes les campanyes de reciclatge, començarà així, fàcilment, i poc a poc ho anirem complicant. Més categories, més contenidors i més pors. Por als joves, als vells, als rars, als normals... No patiu, l'espectre cromàtic dóna per a dotzenes de contenidors!

Recicleu bé, els petits canvis són poderosos!

Per cert, segons els Bahà'í fins l'any 2863 no vindrà Nostresenyor, així que calma.

Senyora, si us plau!

Ella— He llegit el teu darrer post i m'ha agradat molt?
Jo— Ah sí? Gràcies, m'afalagues molt.
Ella— Crec que hauríem de posar-nos-hi. Ara mateix, sense perdre ni un segon.
Jo— Bé, el projecte de llei ja està en comissió...
Ella— M'encanta com parles de les ereccions.
Jo— Com? Ereccions? No... jo parlava de les ELECCIONS.

Ella— Saps que m'agrada el puntet sado que li dones?
Jo— Puntet sado?
Ella— Sí, quan parles de fer circumcisions. Ha de ser molt excitant circumcidar un home.
Jo— Però.... jo parlava de CIRCUMSCRIPCIONS. Circumscripcions electorals.
Ella— Tu et deixaries circumcidar per mi?
Jo— No. M'agrada més ser descapotable que descapotat.
Ella— On puc trobar un home que es deixi circumcidar?
Jo— Al consultori d'urologia. O a la sinagoga. Tot depèn de si ets una dona de ciència o una dona de fe. O si t'agrada més vestir de blanc o de negre.

Ella— I quan esmentes les set vergues dures, les set vergueries.... mmm.... com em posava!
Jo— No! Jo deia VEGUERIES.

Ella— I tens molta raó amb això de la paritat?
Jo— Ah sí?
Ella— Sí, és absurd que hi hagi el mateix nombre de dones que d'homes. Que cadascú s'ho faci com vulgui.
Jo— És clar.
Ella— No vull paritat. Jo vull fer-ho en un grup de vuit: set homes i una dona... mmm...
Jo— Com!? Jo em referia a la paritat al Parlament, no pas al sexe en grup!

Ella— No et facis el tímid, que el teu blog traspua erotisme. Només cal veure les il·lustracions que hi poses.
Jo— Un votant ficant la papereta a l'urna....
Ella— Sí... L'urna eixarrancada a la taula electoral, tot esperant que els homes vagin a ficar-li la papereta... és pura pornografia, m'excita i m'excites!

Jo— Amb el teu permís, he d'anar a fer les maletes.
Ella— Marxes de pont?
Jo— Sí, un creuer relaxant per les costes de Somàlia i un tranquil safari fotogràfic a Mauritània.

Via Laietana 43

Mirándote a los ojos juraría
Que tienes algo bueno que contarme
Empieza ya chaval, no tengas miedo
Mi compañero no tiene tanta paciencia
Y dentro de un ratito será tarde.

Y quién es él?
En el Casal, quién le habló de ti?
De dónde es?
A qué dedica el tiempo libre?
Respóndeme
Por que ha colgado una ikurriña
en el balcón
de la Kasa Okupa.

Y como es él?
Lleva cresta, rastas o melena?
De donde es?
A qué dedica el tiempo libre?
Pregúntale
Por que ha colgado una ikurriña
en el balcón
de la Kasa Okupa.

Confiesa ya chaval que se hace tarde
y tápate la cara por si hay fotos.
El Juez está deseando enchironarte,
y yo estaré orgulloso de meterte.
Y abrígate, te sienta bien esta capucha gris
Límpiate, que no se note que has sangrado
y déjame, que vaya avisando a tu abogado.

Perdóname
Si te hago otra pregunta

Y quién es él ?
En el Casal, quién le habló de ti?
De dónde es?
A qué dedica el tiempo libre?
Respóndeme
Por que ha colgado una ikurriña
en el balcón
de la Kasa Okupa.

Y como es él?
Lleva cresta, rastas o melena?
De dónde es?
A qué dedica el tiempo libre?
Pregúntale
Por que ha colgado una ikurriña
en el balcón
de la Kasa Okupa.

Amb motiu del desè aniversari de la detenció d'uns amics.