El Nen de les Vedelles

L'any 2009, l'economista català Santiago Niño Becerra va publicar un llibre titulat El crac del 2010 (Editorial Los Libros del Lince, 232 pàgines).
La tesi central d'aquest assaig és que les nostres estructures productives no estan adaptades als nous temps i que patirem una crisi semblant a la del 1929 — una profunda crisi i una posterior i llarga depressió que es pot prolongar fins el 2020— on la taxa d'atur arribarà fins el 30% i el preu del barril de petroli als 250 $.

Per a Santiago Niño Becerra, el que ha passat entre 2007 i el 2009 no és la crisi —que s'ha avançat, com la regla d'una que jo em sé— si no la precrisi.
A l'any 2010 li queden poques hores de vida i les seues prediccions no s'han acomplert.
La situació econòmica és dolenta, i res ens fa pensar que el 2011 sigui millor... però és igual de dolenta que la del 2009 o el 2008! Estem igual de malament.


Potser en Santiago Niño Becerra es va equivocar de carrera, i en comptes d'estudiar Economia hauria d'haver-se especialitzat en Quiromància o Astrologia (disciplines que tenen el mateix rigor científic que l'Economia).

Però, posats a canviar d'ofici, jo suggereixo algunes alternatives al senyor Santiago:

— Tertulià de Punto Pelota: "És impossible que el Barça guanyi la Lliga, la Copa del Rei, la Xampinyons, la Supercopa de la lliga, la Supercopa d'Europa i la Intercontinental".

— Estratega del PSC: "No crec que els de CiU treguin més del doble d'escons que nosaltres".

— Estratega d'ERC: "No baixarem fins a 10 escons".

— Sindicalista d'alt standing: "Això de la militarització i l'estat d'alarma és un farol".

— Tour operador: "Haití és una destinació turística que ho petarà bastant".

— Director de Wiki Leaks: "A les sueques els agrada follar a pèl".

Als pobles, ja se sap

"Als pobles petits, ja se sap... "
"A les grans ciutats, ja se sap... "

Conclusió: ens falta informació sobre les poblacions mitjanes.

Si els barcelonins tenen el Gaixample, els garrulets tenen el Gaigarrigues.

Diades d'Amor i Pau

El Nadal és un dia d'amor i pau a tot el Món, per això els catalans ensenyem als nostres menuts que, si vols que et donin bons regals, has de colpejar violentament, tot cantant alegrement, un pobre ésser indefens.



I ara, amb el vostre permís, vaig a felicitar el Nadal a qui es mereix cagar molts regals.

Per Nadal, qui res no enclota res no val

La tardor ja ha passat i el Nadal ja és aquí.


Santa Klaus Vermell. El color vermell i blanc del Pare Noel té el seu origen en la Coca-Cola, que l'any 1931 va popularitzar aquesta imatge. Val a dir que anteriorment, entre 1901 i 1931, el Pare Noel era vestia de color marró i negre, ja que estava patrocinat per una marca de rom. Però abans anava de verd, ja que era el color distintiu dels productors d'infusions de menta. I anteriorment de taronja, que estava patrocinat per Orange Telecom.

Tapar forats. Quan un premiat amb la Grossa de Nadal diu que dedicarà els calers del premia tapar forats, vol dir que s'ho deixarà tot en clubs whiskeries.

Divendres 24. El divendres 24 de desembre és un dia laborable, i els divendres laborables hi ha metro fins les dues de la matinada. El divendres 24 de desembre és vigília de festiu, i les vigílies de festiu el metro obre fins les dues de la matinada. Però avui, divendres laborable i vigília de festiu, el metro tancarà a les onze de la nit, oferint tres hores menys de servei.
Si els ajuntaments metropolitans volen fer festiu el dia 24 de desembre, que ho facin, que tenen competències. Al cap i a la fi fa uns mesos l'Ajuntament de Barcelona va plantejar de fer festiu el dia de Sant Valentí. En tot cas reclamem dues coses:

- Coherència: si un dia és laborable, s'ha de treballar i pagar com a laborable; i si és festiu, s'ha de treballar i pagar com a festiu. Ens volen fer creure que tots els treballadors de TMB són fervents catòlics que aniran en massa a celebrar la Missa del Gall? No hi ha personal per a treballar aquesta nit?
- Seguretat viària: avui molta gent sortirà de festa, i molta gent beurà. Què pretenen? Que milers de borratxos agafin el cotxe i provoquin accidents? La propera vegada que els sindicats de TMB convoquin una vaga, penseu en els morts i ferits que haurà aquesta nit.
(Com? Què aquesta darrera frase ha estat massa demagògica? Sí, segurament és demagògica, però és l'època que ens ha tocat viure)

Dissabte 25

Si les autoritats internacionals no ho impedeixen, aquest dissabte vint-i-cinc de desembre, Solstici d'Hivern, Natalici de Mithras i Dia de Nadal, un servidor anirà a la casa dels sogres a endrapar.

Com ja sabeu, mon sogre és calb. I això és un problema per a mi. Quin és l'origen la calvitifòbia que m'afecta?

Un trauma infantil?

Frustracions per què m'ha estat negada la sort?

Ideologia? Violència?



Si algú té alguna bona idea per a sobreviure amb dignitat aquests dies, que ho digui on posa Comentaris.

La gent s'autocita

Enccoratjar un blogaire per a que s'autociti és com dir-li a un ludòpata que és el seu dia de sort, o a un ninfòmana que ha de gaudir del seu cos: totalment innecessari, ja ho fan solets. De tota manera, si tens un bona excusa per a practicar el teu vici, el practiques més a gust.

Un servidor predica amb l'exemple i fa d'apòstol de l'autocita, raó per la qual s'ha passat per blogs d'amics, coneguts, saludats i estrangers que no conec de res, tot deixant els meus comentaris amb l'autocita corresponent.


Lligar temes no és fàcil. A tall d'exemple, alguns llocs on m'he autocitat:

- Blog de trens: "Ah, com m'agraden els trens que van per la costa mediterrània. http://descans.blogspot.com/2010/07/foment-de-dites-i-refranys.html". Trens i sexe, sí, una lògica associació d'idees.

- La Llum de Janus: "Ui, aquest dibuix és el que jo em pense? Sí, sí... són espermatozous... I parlant de semen: http://descans.blogspot.com/2010/05/una-festa-desfassa-i-ambigua.html" Bé, potser el que hi ha al dibuix són llumets de Nadal... però a mi m'han semblat espermatozous lluminosos. Nadal i sexe, sí, una lògica associació d'idees.

- Can Ferrús: "M'agrada el Turó de l'Home. Saps quin és l'origen etimològic d'aquest topònim? Es veu que a principis del segle XII, al cim del Turó, quan arribava la nit de Sant Joan tot d'homes anaven a pescar sirenes.Sí, pescaven sirenes. Les sirenes són dones amb cua: http://descans.blogspot.com/2009/01/ho-confesse-magraden-les-trans.html. I com que allò era un camp de naps, doncs li posaren aquest nom." Muntanyes nevades i sexe, sí, una lògica associació d'idees.

Gaudiu de la setmana de l'autocita!

Tomàquets amb gust de tomàquet

"El canvi de debò és que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet" Joan Saura, any 2003

Set anys després no hem tancat les nuclears i, probablement, ens fotran un cementiri nuclear a Ascó.
Set anys després hem doblat el nombre de pobres.
Set anys després seguim sense oportunitats per a decidir.

I set anys després, els tomàquets segueixen sent insípids.

#etfelicitofill

Violència estadística

La Generalitat de Catalunya ha publicat l' Enquesta de Violència Masclista a Catalunya 2010. Com és habitual en aquests casos, les dades són preocupants.

És preocupant i indignant que un 26% de les dones catalanes hagin estat víctima d'alguna mena de violència. Hom es pregunta per a que paguem policies i jutges si després no serveixen per a protegir els més indefensos de la nostra societat.

Però també és preocupant com es formulen algunes preguntes i quina mena de conclusions se n'extreuen. O se'n volen extreure. Fixeu-vos en aquesta, a les pàgines 18 i 19 de l'esmentat informe:

Ara li llegiré una relació de comportaments que alguns homes practiquen amb les seves parelles. Indiqui, si us plau, fins a quin punt li sembla que aquests comportaments són formes de violència masclista?
Valori-ho en una escala de 0 (no ho són gens) a 10 (ho són totalment)

— Donar-li una bufetada, un cop, una empenta. Ah, per increïble que sembli, hi ha enquestats (i enquestades) que consideren que això no és violència masclista. Bé, potser no és masclista, però en qualsevol cas sí que és violència.
— Llançar-li un objecte en una discussió. És sorprenent que algú cregui que no és violència masclista. I què és? Un entrenament per a les proves d'atletisme? Bé, en tot cas és violència. Potser no és masclista, però és violència.
— Controlar on és i què fa en cada moment. Bé, tot i que no és ben bé violència, sí que, en molts casos, és el preludi de la violència. En tot cas no és masclista, ja que això no distingeix gènere.
— No tenir mai en compte la seva opinió. QUÈ!? Ara sí que estic flipant. Els experts i les autoritats del nostre país consideren que no tindre en compte l'opinió d'algú és un acte de violència??
Així doncs, si a l'empresa on treballo no tenen mai en compte la meua opinió, sóc víctima de violència laboral? I si la meua comunitat de veïns no té mai en compte el meu parer, estic sent víctima de violència veïnal? Si els polítics i funcionaris d'aquest país mai tenen en compte la meua opinió, puc dir que sóc víctima de la violència de l'estat?

Tants anys creient que per a ser un mateix cal saber passar de l'opinió dels altres i ara veig que no, que si ho faig estaré exercint violència contra els altres. Tants anys passant dels altres, convençut de fer el bé perquè no em ficava en els seus afers, i ara em diuen que estic agredint els altres.

Un com més les feminazis s'aprofiten de drames terribles per a imposar-nos la seua dictadura. Pretenen regular les relacions privades entre particulars?

Sí, espereu-vos el pitjor: volen regular les relacions privades entre majors d'edat.

Recordeu: setmana de l'autocita

Vols emular els intel·lectuals catalans de més prestigi?
O prefereixes emular els que no tenen prestigi i ni tan sols es poden considerar intel·lectuals?

COMENÇA LA SETMANA DE L'AUTOCITA

Tens la sensació que ningú dirà les coses millor que tu? Creus que la conversa és interessant mentre parles tu, però que quan ho fa el teu interlocutor la cosa perd? Consideres que està bé promoure el diàleg, però que en el teu cas cal caure rendit al monòleg?

Recorda, el proper dilluns 13 de desembre comença la setmana de l'autocita.
Fes la teua calúmnia d'opinió amb referències a la persona que més confiança et mereix: tu mateix. (he dit "columna" o "calúmnia"?)
Exerceix de Nostradamus amb caràcter retroactiu i recorda a tothom que tu ja ho vas predir fa temps.
Omple el teu blog, twitter i facebook d'enllaços als teu blog, twitter i facebook. Al cap i a la fi, les xarxes socials serveixen per a que la societat conegui els teus pensaments.


Ells ja ho fan, autociteu-vos vosaltres també!

Polla pecadora

L'any 1991 el boxador Mike Tyson fou acusat de violació. Una noia major d'edat, anomenada Desiree i portadora de la corona de Miss America Negra, va pujar a l'habitació de l'hotel del boxador i va intimar amb ell. Petons, carícies i tocaments. Però, segons el relat de la noia, en un moment donat va decidir fer-se enrere i el boxador no li va fer cas. Mike Tyson fou declarat culpable.

L'any 1991 el metge William Kennedy, membre del clan Kennedy, fou acusat de violació. Una noia major d'edat anomenada Patricia va visitar la mansió que la família Kennedy tenia a Florida, va passejar per la seua platja privada amb William Kennedy i, després de petonejar-lo i masturbar-lo, mentre ell la penetrava li va etzibar "puta" i d'altres insults i ella, ofesa, es feu enrere. William Kennedy fou absolt.

Els dos casos coincidien en dates i circumstàncies, però diferien en protagonistes. El metge blanc de família rica fou absolt, mentre que el boxador negre de família pobre fou condemnat. I, ves per on, l'opinió pública americana (i europea) va considerar que el blanc era culpable, però que la seua poderosa família havia mogut fils per absoldre'l.
I la mateixa opinió pública americana (i europea) va opinar que el negre era innocent, i que tot plegat era un muntatge de la màfia de la boxa i les apostes, per a treure's de sobre un obstacle. En aquella època ningú apostava pel rival de Tyson, i ningú donava més de dos assalts, així que el negoci de les apostes pugilístiques estava a punt de fer fallida.

Un angelet

Aquests dies es parla molt de WikiLeaks, de Julian Assange i de violacions. Segons el que s'ha publicat fins ara, el delicte sexual que imputen a l'Assange es basa en el fet que, tot i tractar-se de dues persones majors d'edat que mantenien relacions sexuals voluntàriament, l'imputat no va utilitzar correctament el preservatiu, i aquest es va trencar (el condó, no pas l'home). I, segons la legislació sueca, no emprar condó quan la dona vol condó, és delicte (sense distingir si es fa per la força, per engany o per error).
De moment, el que s'ha publicat és això, sense contrastar, com és habitual.

A l'esquerra l'Assenge, a la dreta una conseqüència menys greu de no usar condó.

Si volen fotre el Julian Assange, el millor que poden fer és absoldre'l. Es trobarà com el Kennedy, a qui tothom considera culpable. En canvi, si el condemnen, li passarà com al Tyson i tothom el veurà com la víctima d'una conxorxa.

Com deia un vell gitano d'Hostafrancs quan et volia maleïr: "Així tinguis mil judicis i els guanyis tots mil!"

Reflexions professionals d'aqüeducte

El somni professional d'un dissenyador de moda és vestir-se amb la roba que ell mateix dissenya. La majoria ho aconsegueixen.
El somni professional d'un arquitecte és projectar ell mateix la seua pròpia llar. Alguns ho aconsegueixen.
El somni professional d'un enginyer d'automoció és dissenyar ell mateix el seu propi automòbil. Uns pocs ho aconsegueixen.



El somni professional d'un metge forense és fer-se ell mateix la seua pròpia autòpsia i firmar-se ell mateix el seu propi certificat de defunció? De moment, cap ho ha aconseguit.

Militarització i Estat d'Alarma

Arran de la vaga il·legal i salvatge que han perpetrat els controladors aeris, el govern central ha decidit militaritzar el servei i decretar l'Estat d'Alarma.
Feia més de trenta anys que el govern espanyol no militaritzava un servei públic. La darrera vegada fou en temps de l'UCD.
Per primera vegada en democràcia, s'ha decretat l'Estat d'Alarma (d'acord amb el que estableix l'article 116.2 de la Constitució Espanyola). Mai abans s'havien decretat aquestes mesures excepcionals. Ni tan sols durant els atemptats de l'11M.
I la població, en comptes d'alarmar-se o rebotar-se, dóna ple suport al govern.

Vist l'èxit d'aquesta decisió, humilment li propose al govern central (el que té poder de debò) que faça aquesta mesura extensiva a d'altres àmbits.

— Ensenyament. Fart de ninis indisciplinats i de mestres desmotivats o manifestament poc útils? Militaritzem l'ensenyament.
Els resultats seran igual de dolents, però ens quedarem més a gust.

— Sanitat. Avis addictes a les receptes? Gent que no respecta els torns a la sala d'espera? Professionals de la sanitat que no compleixen? Un sergent fotent crits i ja tenim els jubilats fent flexions al passadís de l'ambulatori.

— Prostíbuls. Diuen que és l'únic servei públic que funciona. Però no em negareu que, d'uniforme i amb manilles, la cosa guanya.

Quant la sergent ordena revisar l'armament, el recluta calla i obeeix.

Tardor calenta 5

Després de les eleccions, del Barça-Madrid i de la trepidant final de la Copa Catalunya, arriben els dies de recolliment, participacions de loteria, esbroncades familiars i atracaments amb violència i intimidació contra un pobre tronc indefens.

Al Nord i al Sud. Tots els mitjans de comunicació coincideixen en dir que CiU i Artur Mas "han arrasat" a les eleccions del diumenge. Si obtenint el 38% dels vots, amb una participació del 60%, el convergents "han arrasat", que haurem de dir del PP-CV i del Paco Camps, que amb una participació del 70% obtenen el 53% dels vots!?
"A la búlgara", "Per aclamació", "No són votants, són cheerleaders", "Habemus Papa"...

Independència i independentisme. Tots els analistes coincideixen (o coincidien) en dir que la independència de Catalunya està cada cop més a prop. Amb el vostre permís, li faré una ullada al web gencat.cat amb la calculadora:

L'any 2003, les dues formacions obertament independentistes que van concórrer a les eleccions (ERC i Estat Català) obtingueren 546214 vots.
L'any 2006, les dues formacions obertament independentistes que van concórrer a les eleccions (ERC i el Partit Republicà Català) obtingueren 422379 vots.
L'any 2010, les quatre formacions obertament independentistes que van concórrer a les eleccions (ERC, SI, RI i BSC) obtingueren 360352 vots.

M'ho sembla a mi, o arribarem a la independència sense independentistes? A la independència per saturació d'Espanya? Serem independents per pur afartament de centralisme?
Ja m'imagine el President Artur Mas, al balcó de la Generalitat proclamant "És igual, deixem-ho estar, que amb Espanya no hi ha res a fer i si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit!". Sense èpica, sense passió, sense violència, sense voler...


Màxims, mínims i desproporcions. Fa trenta anys que els ciutadans de Catalunya esperen una Llei Electoral Catalana. Si mirem el resultat de les eleccions del diumenge passat, veiem que CiU amb 1.198.010 vots obté 62 escons, és a dir que cada escó li costa 19.322 vots. C's amb 105.827 vots obté 3 escons, és a dir que cada escó li costa 35.275 vots.
Amb 75.321 vots, la PxC es queda fora del Parlament, igual que RI i els seus 39.922 vots.
Aquesta legislatura s'aprovarà una llei electoral pròpia i proporcional? Jo crec que no, al senyor Artur Mas no li convé.

Primer dia de desembre

Amb motiu del Dia de la Cançó Casposa...

... perquè no cal que l'intèrpret vingui d'un país subdesenvolupat...
... perquè no cal que canti en una llengua exòtica...
... perquè en el fons és una cançó ballable...
... perquè no cal que sigui un tema dels anys 70'...
... per tot això:

Josmar: l'únic cul masculí que pot fer trontollar la meua contrastada heterosexualitat

Dimecres a Sants

T'agrada el gore? Treballaves a un escorxador i et van fer fora per sanguinari? Quan un cirurgià es mareja per excés de sang, tu li dones un cop de ma amb el bisturí, el xerrac i la motoserra? Als teus fills, en comptes de pel·lícules de Disney els hi poses la filmografia complerta de Jess Franco i alguna snuff movie baixada d'internet?


Aquest dimecres a les vuit del vespre, al Casal d'ERC de Sants, reunió per analitzar el resultat de les eleccions del diumenge

Vine, vine, que et farem una mica d'autocrítica.

Derrotats d'avui

Segons la tradició, durant la nit electoral tothom ha guanyant. Malgrat tot, no em puc estar de destacar alguns perdedors cantats:


Participació: Fa quatre anys la participació fou del 56,77%. De fet, la participació més alta fou l'any 1984, amb el 64,36% (i majoria absoluta de CiU). Si arribem al 60% ja podem tirar coets. Ací hi ha molta abstenció.

Ciutadans pel Canvi. Associació cívico-política nascuda l'any 1999, en coalició amb el PSC va participar a les eleccions del 1999, del 2003 i del 2006. Però, menyspreats pel Montilla, no participa en aquestes eleccions. No hi concorren sols, ni acompanyats del PSC.

Montserrat Nebrera. Una dona intel·ligent, culta, treballadora, emprenedora, guapa i de dretes. Ideal per a ser votada pels moderats de CiU (que no estan per proclamar la independència) i pels moderats del PP (que enyoren el Josep Piqué i no volen perdre el temps amb discursos xenòfobs i conspiranoies de l'11M), probablement es quedarà fora del Parlament. Tot i que, per a la gent de dretes, la Nebrera és més votable que l'Alicia Sánchez-Camacho.
És curiós, ella té fusta de Consellera, però el seu partit té el típic perfil extraparlamentari. Encara diré més: ella dóna el perfil de Consellera Marronera (la consellera que ha de prendre decisions impopulars però necessàries). Li va el tema: jo, si fos el President, m'ho rumiaria.

Antonio Robles. El cap de llista de la UPyD, columnista i tertulià de diferents mitjans de la Brunete Mediàtica, ha vist com els seus l'han abandonat. Parlen molt de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, però no diuen res de la UPyD. La UPyD està present al Congrés dels Diputats, Parlament Basc i Parlament europeu, però sembla que, el vot útil espanyolista a Cataluny, ha d'anar a Ciudadanos.
Pobre Antonio Robles, un senyor de Zamora, un xarnego de veritat, que veu com un fals xarnego (Albert Rivera, un ninyatu nascut a Barcelona, catalanoparlant i que ha estudiat a ESADE) li pren el lideratge... quina traïció i quina poca autenticitat!

Antonio Robles: un xarnego plastificat.
Xarnego plastificat: xarnego que practica la profilaxi física i mental per a no catalanitzar-se gens. En 40 anys no ha dit ni una sola frase en català, ni ha menjat calçots, ni ha anat a un correfoc, ni ha vist una actuació de castellers...

Sí, calia

Fa quatre anys jo em vaig mostrar molt crític amb la reedició del trist-partit. Després del pacte Mas-Zapatero, amb l'assassinat polític del Pasqual Maragall i la retallada de l'estatut a canvi de la presidència de la Generalitat, un nou pacte amb el PSC no semblava la millor opció.

Darrerament hi ha amics i coneguts que em pregunten sobre els set anys de govern d'esquerres i, sobretot, si calia pactar amb el Montilla. Aquests darrers quatre anys he canviat d'opinió.


Demografia. Si li fem una ullada a l'Idescat tenim aquestes dades: l'any 1981 els menors de 20 anys representaven el 32.91% de la població catalana. El 1991 aquest segment de la població ja havia baixat fins el 25.63%. El 2001 ja eren només el 19.22%. Actualment els menors de 20 anys representen el 20% de la població, i una part molt important són persones nascudes a l'estranger. Persones que, a part de no poder votar perquè no són ciutadans espanyols, després de travessar milers de quilòmetres per a vindre a viure a Europa, tampoc els hi costa gaire fer uns quants kilòmetres més i canviar Lloret de Mar per Marbella, o Barcelona per París.
Què vull dir amb això? Doncs que ja ha passat l'època del creixement de l'independentisme a base d'anar guanyant els joves. Els joves segueixen sent importants, sí, però ja no són imprescindibles.
Ara, per a que creixi l'independentisme, cal convèncer els federalistes.

Fracàs federal. Fa un parell de mesos, el President Maragall va demanar un referèndum per a triar d'una vegada si volem mantindre la situació actual, reformar la constitució espanyola per a fer un estat federal o proclamar la independència.
Si s'hagués fet aquest referèndum l'any 2000, hauria guanyat el federalisme. I si s'hagués fet el 1990, també. Per a que en un futur triomfi l'independentisme, cal que primer fracassi el federalisme. Cal que els federalistes es convencin que no poden canviar l'Espanya Eterna, centralista i castellana.

I calia que el federalisme fracassés per ell mateix, sense marge per culpar la dreta centralista, ni l'esquerra independentista. I ha estat en Rodríguez Zapatero, un president que es defineix com a socialista i federalista, qui ha enterrat el somni federal del PSC.

Xarnego. A principis del segle XX, Alejandro Lerroux va promoure la catalanofòbia entre els immigrants hispans a Catalunya. Durant la transició, Federico Jiménez-Losantos, Amando de Miguel i companyia intentaren ressuscitar l'esperit lerrouxista al Principat. Als anys 90' els piju-progres impulsaren el Foro Babel, grup d'intel·lectuals que, juntament amb rebotats del PP, va culminar amb la fundació de Ciudadanos-Partido de la Ciudadania l'any 2006.
Calia desactivar l'etnicisme. Calia desarmar els que argumentaven que el catalanisme, i l'independentisme, són projectes xenòfobs i excloents. Calia acabar amb el mite que, en aquest país, només manen els que són d'ací de tota la vida (i de família burgesa, preferentment). Un xarnego governant amb els independentistes, aquest ha estat el pitjor malson que han patit els lerrouxistes durant aquests darrers quatre anys.
No hem acabat amb l'odi, ni amb la catalanofòbia, però sí que hem enterrat (definitivament?) el risc d'enfrontament entre catalans per raons d'origen (o de cognom, si ho prefereiu).

Fracassat el federalisme i allunyat el fantasma d'un enfrontament entre catalans per raons d'origen, el camí vers la Independència es veu més clar i assequible.

Aquest diumenge votaré Esquerra Republicana de Catalunya. Sense l' il·lusió de fa set anys, però els votaré.

L'autoajuda al descobert

L'autoajuda al descobert és un llibre de Francesc Miralles (ARA Llibres, 137 pàgines) i, com el seu títol ens indica, tracta sobre els llibres d'autoajuda i el món editorial.

En Francesc Miralles comença amb un breu resum autobiogràfic per a que sapiguem com ha arribat a escriure llibres d'autoajuda. Al final, com qui no vol la cosa, l'home ha acabat escribint (o refregint) trenta llibres d'autoajuda, amb diferents pseudònims.
Al seu llibre explica algunes coses que ja sabia, algunes que sospitava i d'altres que no sabia ni sospitava, però que tampoc em sorprenen.
És un llibre interessant i fàcil de llegir.



Entre d'altres coses, ens diu que un llibre ven més o menys qui sigui l'autor. Ven més un autor famós que un de desconegut, és obvi. Però també ens diu que la biografia d'un desconegut també ven. El llibre Cent cops de raspall abans d'anar a dormir hauria estat un èxit si en comptes d'estar escrit per la Melissa Panarello (siciliana de 17 anys quan escrivia el seu diari) l'hagués reat un vell verd anglès de 70 anys? Jo crec que no. El mateix es pot dir de Marguerite Duras, que si en comptes de ser una joveneta gavatxa a Indoxina, haguès estat un paio calb i gras, les seues històries no ens semblarien tan eròtiques.

I ara ve el meu dubte: si el Francesc Miralles no ens dóna el títols dels llibres que ha escrit (o refregit), ni ens diu quins són els seus pseudònims... com podem saber que és cert? I si ens està enganyant i no ha escrit cap llibre d'autoajuda!?

Un llibre-frau sobre llibres-frau? Collons, ara cal que algú destapi el frau dels que denuncien frau (i, si pot ser, que no sigui fraudulent).

Espai grautït: PDR

Espai grautït de propaganda electoral: Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.cat)

PDR.cat és una candidatura que defensa un món rural millor. PDR.cat vol ser un punt i a part en les polítiques de defensa de l'activitat agrària i la vida a pagès. Un punt i a part en l'intent de fer desaparèixer els pagesos del nostre territori, especulant amb els preus, la gent i els sentiments.
PDR.cat vol ser un punt d'arrelament per la llavor que simbolitza la gestació d'una nova política de protecció de la pagesia i de la vida de poble.


PDR.cat reivindica el dret dels pagesos a seguir fent de pagesos i a viure la ruralitat com sempre. I és que la vida a pagès és molt dura, com ens ho recorda aquest clàssic d'internet.

Espai grautït: PUM+J

Espais gratuïts de propaganda electoral: Por un Mundo Más Justo (PUM+J)

Por Un Mundo Más Justo (PUM+J) és un partit polític espanyol d'àmbit estatal, creat el 2004, i que segons els seus estatuts, té per objectiu principal l'eradicació de la pobresa i la consecució de la igualtat al món. Promou l'increment de la quantitat i qualitat de l'Ajuda al Desenvolupament, polítiques de condonació de deute , i unes regles justes de comerç internacional.


Malauradament, a l'hora de denunciar les desigualtats i promoure el just repartiment de la riquesa, aquest partit no entra en qüestions més transcendents. Per exemple: observeu quina diferència brutal hi ha entre el senyor de l'esquerra (ciutadà d'un país ric d'Europa) i el de la dreta (originari d'un país pobre del Sud-Est Asiàtic) .
Esfereïdor, oi?

Espai grautït: PGLBTH-TSI

Espai gratuït de propaganda electoral: Partit Gai Lèsbic Bisexual Transsexual i Heterosexual - Tots Som Iguals (PGLBTH-TSI).


El PGLBTH-TSI és un partit hereu del Partit de les Llibertats Civils i defensa la plena llibertat individual. Qualsevol persona major d'edat té dret a fer amb el seu cos i la seua vida allò que vulgui, sempre i quan no perjudiqui els altres. Això inclou la plena legalització de les drogues, l'avortament, l'eutanàsia o la prostitució.
També defensa una política basada en l'austeritat: reduir de 15 a 9 el nombre de Consellers, així com baixar el sou dels alts càrrecs de la Generalitat.

SI T'HAN DE DONAR PEL CUL, COM A MÍNIM QUE T'HO FACIN PROFESSIONALS.

Espai grautït: DB

Espais gratuïts de propaganda electoral: Des De Baix.

Des de Baix és una candidatura unitària que neix de l’acord entre diverses organitzacions polítiques com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig, Lluita Internacionalista i diversos activistes de moviments socials. Es defineix com una candidatura d'esquerres, ecologista, pacifista, sobiranista, feminista, internacionalista i anticapitalista.

Des de Baix és una candidatura decebedora. Amb aquest nom, jo m'esperava unes noies que comencen des de baix i, a càmera lenta, van pujant.

Comencen per baix i van pujant.

El Joc de Déu

La setmana passada vaig assistir a la presentació del darrer llibre de Salvador Macip, El Joc de Déu (editorial Bromera, 222 pàgines). I per una vegada que pago per un llibre, i a sobre me'l dedica l'autor, el mínim que puc fer és llegir-lo i fer-ne una petita crítica.
Procuraré ser breu i concís.


1) L'Originalitat. L'originalitat és una virtut, però això no vol dir que la falta d'originalitat sigui un defecte. De vegades és just el contrari: la falta d'originalitat agilitza la lectura i permet gaudir del relat sense haver de dedicar massa temps a explicar llocs, trames i personatges. Els clàssics ja treballaven amb arquetips, i prou bé que els anava.

La novel·la del Salvador Macip no presenta elements originals, però els combina molt bé.

— Un Deu envejós i foll. Ja ens l'ha retratat Shalom Auslander, Sarah Silverman i Woody Allen, entre molts d'altres. Bon personatge.
— Un dropo que ha de salvar la Terra. Ja va protagonitzar films com El Dormilega, de Woody Allen, o sèries com El Nan Roig, de la BBC. Entranyable protagonista.
— Una dona intel·ligent, guapa, manaire i ambiciosa. Això sí que és un personatge típic! De la Milady de Winter d'Els tres mosqueters fins la Diana de V, passant per les femmes fatales dels films de James Bond, o la Catwoman. La que ens presenta el Salvador Macip és massa recatada, però tampoc li cal anar més lluny.
— Fenòmens estranys en l'espai-temps. Novel·les com La nau del milió d'anys de Poul Anderson, o Un univers de bojos de Fredric Brown. Pel·lícules com Groundhog Day de Harold Ramis i Bill Murray. I sèries com LOST. Un argument recorrent de la ciència-ficció.

Un bon escriptor, igual que un bon cuiner, és el que amb els mateixos ingredients de sempre és capaç de fer un bon plat. I el plat que ens presenta el Salvador Macip és prou bo.

2) Corrector. Als títols de crèdit de la novel·la no hi apareix cap corrector, i això es nota. Potser la frase "Acabarà amb una demanda en les mans" hauria de redactar-se així: "Acabarà amb una demanda a les mans". O "Sherman està a Los Angeles quan veu per primer cop el nom de John P. Travis" quedaria millor així: "Sherman és a Los Angeles quan veu per primer cop el nom de John P. Travis". Són petits detalls, en cap moment et fan perdre el fil de la història. Però no costa res polir aquests detallets (per cert, ara mateix li faig una passadeta d'F7 al blog).

3) Traducció i cine. Els autors catalans, quan són traduïts, ho són primer al francès i a l'espanyol. Massa sovint, quan són traduïts a d'altres llengües, la traducció no es fa a partir de l'original català, sinó que es fa (es perpetra) basant-se en la traducció espanyola, o la francesa. Tenint en compte l'ambientació de la història, els personatges i la possible adaptació cinematogràfica, jo faria tot el possible per a que es traduís, el més aviat possible, a l'anglès. Directament, del català a l'anglès.

Perquè aquest llibre és material filmable. Fins i tot puc atrevir-me a fer un càsting:

- Sherman: amb un quilets de més, Mario López, Rudy Youngblood, Ganesh Venkatraman, Naveen Andrews o Dev Patel.
- Vivian: Scarlett Johansson, Megan Fox.... la llista de candidates és llarga, i cara.
- Travis: James Gandolfini, Robert De Niro, Chazz Palminteri... no són anglosaxons purs, però poden ser uns xèrifs boníssims.
- Deu: malauradament Llàtzer Escarceller és mort, així que caldrà cercar algú com Danny De Vito.



En fi, que per 19.50€ teniu un relat entretingut i divertit. I tal i com està la vida, i la literatura, això ja és molt.

Tardor calenta 4

Que lluny queda la diada de Tots Sants! Nadal ho ha envaït tot, fins i tot la campanya electoral. De moniats i castanyes a garrotades amb el Tió. I les urnes allà enmig, com els torrons.



1) El referèndum d'Artur Mas. El senyor Artur Mas ha promès que, si governa, el Principat de Catalunya tindrà Concert Econòmic, com Navarra o el País Basc. I diu que, per a tindre més força a Madrid, ho aprovaran mitjançant un referèndum. És curiós, el seu partit va votar contra la Llei de Consultes Populars. En fi, benvinguts al club. Ara bé, que trii bé el dia, per a que la participació sigui ben alta. Per exemple, maig del 2011, coincidint amb les municipals.

2) El Dilema de l'Anglada. L'antiga província espanyola del Sàhara torna a ser notícia. Malauradament els partits catalans estan ficats de ple en la campanya electoral i no parlen gaire del tema. És una llàstima: a Madrid el PP ha demanat l'autodeterminació del Sàhara Occidental, fins el 1976, una província espanyola (tan espanyola com Cuenca, o tan poc espanyola com Girona). Tot i que el paper més galdós seria per la PxC de l'Anglada: amb qui van? Amb els saharauis, defensant uns independentistes? O amb els marroquins, als que tant odien?

Si la televisió pública d'aquest país fos plural, independent i intel·ligent, entrevistarien l'Anglada i li preguntarien a qui dóna suport en aquest conflicte. I també li demanarien que recites la taula del 9, per a situar mentalment el personatge.

3) Alfred Hitchcock a Veo7. VEO7, el canal de televisió del diari El Mundo, a part d'oferir tertúlies fatxes també emet pel·lícules i sèries. Ahir diumenge vaig veure la mítica Alfred Hitchcock Presenta. Em va sorprendre veure que un dels protagonistes, un executiu, parlava per un mòbil (gran, com un walkie-talkie) i que un altre actor esmentés la televisió per cable. De quin any era eixe episodi? Quan va morir el geni del suspens?

Segons l'IMDB, el senyor Hitchcock ens va deixar el 1980. Sí, ja existien els mòbils i la fibra òptica, però no eren productes comercials majoritaris. Un avançat al seu temps? O tal vegada les manipulacions de la Brunete Mediàtica arriben fins aquests nivells!?
La resposta, de nou, a l'IMDB: és del 1988. Es veu que empraven talls d'imatge i veu del mestre i en feien un muntatge nou.
Una mena de Cid Campeador del Suspense Audiovisual: després de mort encara presentava programes. Com Cine de Barrio, si fa no fa.

Els Premis Lluís Companys

A Catalunya es donen, o s'han donat, els següents premis homònims:

— Premi President Companys que lliura la Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes. S'atorga anualment a aquelles persones o entitats que hagin destacat per la defensa i promoció de les seleccions esportives catalanes i del seu reconeixement internacional,

— Guardó Memorial Lluís Companys, que atorga la Fundació Josep Irla (vinculada a ERC).

— Premi President Companys, que durant els anys 90' atorgava la secció comarcal de l'Urgell d'ERC (el President Màrtir era d'eixa comarca).

— Premis Nacionals President Lluís Companys, que atorga cada any ERC-Sants-Montjuïc.

La primera conclusió és òbvia: en aquest país, o sobren premis o falten màrtirs.

Però avui us vull parlar del darrer premi, el que dóna ERC-Sants i que té una llegenda negra: cada any mor un dels premiats.

Abans de que arribi la següent edició del premi, un dels premiats es mor. La llista de difunts és llarga, setze edicions ja. Segur que recordeu alguns dels que reberen el premi de Sants i, poc després, un passatge pel més enllà: Miquel Martí i Pol, Joan Solà, Lluís Maria Xirinacs... Tots ells moriren poc després de rebre el premi.

El proper divendres 12, el periodista valencià Vicent Sanchis, el comunicador i taxista Justo Molinero, l'escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís i la Federació Catalana de Patinatge recolliran el seu premi. Qui rebrà uns mesos després el premi gros? Val a dir que fins ara els morts han estat persones físiques, així que descartem la federació de patinatge.

Qui serà l'afortunat amb el ple al quinze? Facen vostès les seues apostes...

Reflexions toponímiques de cap de setmana

Aquest diumenge s'han celebrat a la Unió de Myanmar eleccions legislatives. De la tupinada, la corrupció i la violació sistemàtica dels Drets Humans en eixe racó del Món ja en parla gent que en sap molt més que jo. El que em preocupa és que els mitjans de comunicació catalans, per a referir-se a Myanmar, parlen de Birmània.

Anem a veure: Myanmar fa vint-i-dos anys que s'anomena Myanmar, cal que constantment ens recordin que abans li deien Birmània?

Seguint la mateixa lògica, els informatius haurien de donar les notícies així:

— "I després de deslocalitzar a Txecoslovàquia la darrera fàbrica del Polígon Industrial de Sant Baudili del Llobregat, el senyor batlle ha anunciat la instal·lació al solar d'un parc temàtic dedicat al mosquit-tigre, el musclo-zebra, l'ós-formiguer i tots els altres animals que són fruit d'una hibridació perversa. 'El Turisme Sexual Zoofílic és un mercat en expansió' ha declarat l'alcalde"
— "Apassionant desplaçament del Barça a la URSS per jugar contra el Rubin Kazan".
— "Trànsit dens a l'avinguda del Generalíssimu a Barcelona, a causa d'un accident a la plaça de Calvo Sotelo".
— "El/la diputat/da de la CORI Miguel de Mairena es disposa a prendre possessió del seu càrrec de President/a del Parlament/a. Ha anunciat que jurarà per la seua honra, el seu honor i les mamades amb finor".

Espai grautït: MSR

Espai gratuït de propaganda electoral: Movimiento Social Republicano.

El Movimiento Social Republicano (MSR) és un partit polític espanyol fundat l'any 1999, d'ideologia identitària, nacional-popular i d'extrema dreta. Defensa els valors occidentals, defensa els drets dels treballadors sense atacar els empresaris i és sensible a la diversitat d'Espanya, tot i defensar la seua indissoluble unitat.

Lluiten contra els sionistes, els marxistes, els anarquistes, els islamistes i els independentistes. Dels taxistes, taxidermistes, filatèlics i saxofonistes (de moment) no n'han dit res.

En el fons són molt sensibles, com l'avi Adolf.

Sensible, tot i que de vegades es posava dolentot.

Massa cuir, aquest era el problema del Tercer Reich.

Infiltrats

De les moltes notícies que està generant la visita de Sa Santedat Benet XVI a Barcelona, jo en destaco la següent: "Grups antisistema han intentat infiltrar-se entre els voluntaris que rebran el Papa".

M'imagino que la intenció dels antisistema era boicotejar la cosa des de dins. Però, com s'ho han fer per a detectar els infiltrats? Al cap i a la fi, Jesús de Galilea i els seus seguidors eren uns antisistema, i la seua estètica era d'allò més alternativa. I anant com van tan curts de personal, els catòlics no estan en condicions d'anar filant prim.

Probablement no han entès que el vi de missa és una metàfora:



O de que va la fumata blanca...


No saben com s'ha de dur l'hàbit...


I fins i tot confonen la còfia amb el nikab... (multiculturalitat o empanada mental?)


En fi, que tampoc ha de ser tan difícil per a un okupa infiltrar-se dins de l'Església Catòlica. Tot i que si es tracta de fer sabotatge, no cal, ja se'l fan ells tots solets (després de beneir la Sagrada Família podria visitar l'ermita de Bellvitge i demanar perdó a la víctima) .

Setmana de l'autocita

Després dels èxits del Dia de la Teta i el Dia del Blogaire en Crisi, arriba a les pantalles dels vostres ordinadors (o dels ordinadors de la feina, o la biblioteca, tant li fot) la Setmana de l'Autocita.

Sí, això és una dona autocitant-se. Té el clítoris molt gran, homes de poca fe!

Del 13 al 19 de desembre, d'ací a un mes, tindrà lloc a la blogosfera la Setmana de l'Autocita. Durant aquesta setmana els blogaires es podran autocitar alegrement. És més, convé que s'autocitin.
Hi ha diferents maneres d'exercir l'autocita:

1) Vell estil assagista. "Tal i com vaig escriure l'any...". A ser possible, és important no aclarir si ho vas publicar al blog, a la revista de l'escola, al full parroquial o a la paret de l'edifici del costat.
2) Enllaç simple. L'etiqueta a href="..." de tota la vida.
3) Enllaç en finestra nova. L'etiqueta anterior afegint-hi target="_blank". Si el posem prou vegades en una mateixa entrada, aconseguirem que el lector inundi el seu navegador amb finestres del nostre blog.
4) Enllaç críptic moderat. "Tal i com ja vaig comentar al blog de cert personatge que..." on la descripció del personatge, o de llur blog, ha de ser prou ambigua com per a que el lector es plantegi a quin blog fas referència.
5) Enllaç críptic pujat de to. "Tal i com ja vaig comentar de manera anònima en eixe blog paral·lel i secret que tinc amb una segona identitat...". És important no semblar un pertorbat mental.

I si algú pot i vol dissenyar un logo per aquesta bonica iniciativa, endavant!

Tardor calenta 3

Aquest cap de setmana ha estat de tres dies i una hora, ja que a la tradicional diada de Tots Sants (Halloween pels menors de vint anys), cal afegir-hi el canvi a l'horari d'hivern. Per tal d'estalviar energia s'han retardat els rellotges una hora. Nosaltres dormim una mica més i el planeta es castiga una mica menys.
Conscient i sensible com sóc, he decidit estalviar el triple i retardar tres hores el meu rellotge. Jo estalviaré energia i la meua empresa diners. Concretament els diners del meu sou.

N'hi ha que no s'adapten al canvi horari i cal prendre mesures més dràstiques, com l'exorcisme.

1) Disfresses. Aquests dies proliferen les disfresses. A Barcelona es confonen els otakus que van disfressats per anar al Saló del Manga amb els geeks que van disfressats per a celebrar el Halloween. A València també es confonen els que es disfressen pel Halloween amb els que han anat disfressats a fer l'Aplec d'El Puig.

2) Lolita + 43. I ja que parlem de cultura japonesa, es pot saber per què hi ha tant de rebombori amb les dues lolites de 13 anys que tingueren un afer amb el Fernando Sánchez-Dragó l'any 1967? Actualment són dues senyores de 56 anys — més que MILF i menys que Mature— així que podrien participar en diferents programes de televisió: La Noria, Sálvame, 59 segons, Redes, Negro sobre Blanco, Blanco sobre Amarillas...

3) Lip Dub Espanyolista. A la ciutat de Vic s'ha enregistrat un Lip Dub per la independència. Hi han participat 5700 persones i han batut el rècord mundial. Em sorprèn però que, de moment, no hi haja cap rèplica espanyolista. Sincerament, amb la dèria que tenen d'anar a toro passat, no entenc com no convoquen un Lip Dub Espanyolista.

El podrien enregistrat a Manganeses de la Polvorosa (província de Zamora), on tenen el bonic costum de llençar una cabra pel campanar quan hi ha festa grossa. Podrien llençar la cabra de la Legión i aquesta, recollida pels seus subordinats, els nòvios de la muerte, aniria guiant-nos pels carrers del poble, plens de toreros, guàrdies civils, skin heads, bakales, tonadilleras i tertulians cantant una cançó. No cal ni que siguen originals, poden fer una versió de la dels Obrint Pas, canviant-ne una mica la lletra.

No et limites a comtemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa, no podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu

Amb les sobres de la història
i amenaçant a tort i a dret,
va perdent la poca glòria
aquest imperi decadent.

Viure contra corrent,
putejant a la gent,
i remant contra el vent,
manipulant sentiments.
Viure mantenint viva
la brasa a través dels temps,
la brasa que encara ens va donant
aquest imperi decadent.

4) Llei de Partits. Fa uns quants mesos que el PP i el PSOE mantenen reunions de cara a endurir encara més la Llei de Partits. Entre d'altres coses, volen que els partits legals no tinguin a les seues llistes persones que hagin format part de partits que no hagin condemnat el terrorisme, ni a persones que hagin estat condemnades per delictes de terrorisme.

Quan parlem de la Llei de Partits pensem en Euskadi, però i si ho apliquessin a Catalunya? Doncs que tenint en compte que a les llistes de Solidaritat hi van ex-preses com Núria Cadenes i partits com el PSAN, no fóra estrany que volguessin il·legalitzar SCI. Si volen regalar-li la presidència de la Generalitat al Joan Laporta, que iniciïn el procés d'il·legalització de Solidaritat Catalana. No seran a temps d'il·legalitzar-los i els hi faran la millor campanya electoral imaginable.

Espai grautït: PFiV

Espai gratuït de propaganda electoral. Avui el Partit Família i Vida.

El Partit Família i Vida és una formació política que defensa la Família i el Dret a la Vida. PFiV neix del convenciment d’una sèrie de ciutadans sobre la necessitat que aquests valors fonamentals siguin defensats en l’àmbit polític.

El Partit Família i Vida està en contra de l'avortament, en contra de la píndola del dia després, en contra de l'eutanàsia, en contra del matrimoni homosexual, en contra de la prostitució i en contra de la pornografia.

El Partit Família i Vida està a favor de la Família, del Dret a la Vida i de totes les polítiques que defensin la vida.

Per expressa voluntat dels seus fundadors, el PFiV s’ha constituït com un partit temàtic, que només defensa la Família i la Vida. Aquesta opció restrictiva no només es justifica, sinó que ve exigida per l’extrema importància de l’objectiu a aconseguir: volem unir els esforços de tots aquells que consideren que la Família i la Vida són els dos pilars fonamentals de tota acció política, i aquests dos objectius han de ser absolutament prioritaris; per aconseguir això, no volem distreure els esforços de ningú introduint altres objectius que també serien legítims, però que podrien generar cert dissentiment entre els defensors de la família i la vida.

El PFiV és un partit obert a qualsevol que comparteixi els seus valors, sigui quina sigui la seva ideologia, credo o postura pel que fa els altres aspectes de la vida política, amb l’únic objectiu comú d’establir la base ferma sobre la qual construir la resta de la política.

El bo de Josef: un home que protegia la família i que sempre va rebutjar l'avortament.

A la pell

Diuen que hi ha homes que només van amb dones que tinguin el mateix nom que la seua predecessora.

Ella— Com és que no t'has fet mai cap tatuatge?
Jo— Ja saps que no crec en el matrimoni.

Reflexions laborals de cap de setmana

Portava tant de temps escaquejat de la feina que ja ningú recordava per a quina tasca fou contractat.


"Crec que era nosequé de manteniment de les màquines d'escriure... engreixar el corró, canviar la cinta entintada... les coses habituals..."

Corrupte de la setmana: Fèlix Millet

Fèlix Millet i Tusell és fill, nebot i net d'il·lustres integrants de la burgesia catalana.

El 1974, juntament amb Josep Trias de Bes i Joaquim Molins, va ingressar a l'empresa immobiliària Renta Catalana, dirigida pels germans Ignasi i Antoni Maria Baquer. El 6 de maig de 1983 fou enviat dues setmanes a presó preventiva per un suposat delicte d'estafa en relació amb aquesta empresa, juntament amb Ignasi Baquer i Eduardo Guillén. El 1984 l'Audiència de Barcelona el condemnà a dos mesos de presó i a 30.000 pessetes de multa per un delicte d'imprudència que va facilitar un delicte de falsedat documental.

El juny del 2009 la Fiscalia de Barcelona, arran d'una investigació d'Hisenda, iniciada alhora per una denúncia anònima (probablement un treballador o ex-treballador del Palau) va presentar una querella per apropiació indeguda i falsedat contra Félix Millet i Jordi Montull. A finals de juliol de 2009 Millet es va veure implicat en una investigació de la fiscalia de Barcelona en la que es va intentar aclarir un presumpte desviament de dos milions d'euros durant els anys 2003 i 2004 per part del patronat del Palau de la Música. El 28 de juliol de 2009 Millet va ser destituït del seu càrrec al patronat i el 31 de juliol cessà de la presidència del Banc de la petita i Mitjana Empresa, Bankpime.

Millet reconegué un desfalc de 3,3 milions d'euros que destinà, entre altres usos, a reformar edificacions de la seua propietat i a pagar-se vacances de luxe. A més va dir que havia pagat comissions i pagaments en diner negre (diner que no consta en la comptabilitat oficial) a alguns artistes que actuaven al Palau de la Música.

També està implicat en el cas Hotel del Palau, una requalificació urbanística irregular d'un solar proper al Palau de la Música Catalana, al districte barceloní de Ciutat Vella, per a construir-hi un hotel de luxe. A més també estan imputats el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado (PSC) i el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer (PSC), tots dos acusats de prevaricació.

L'hotel s'havia de construir en un edifici propietat de l' Escola La Salle Comtal que cedia al Palau a canvi d'unes obres a l'escola. La propietat en canvi de cedir-se al Palau de la Música va anar a parar a Olivia Hotels, presidida per Manuel Valderrama, ex-vocal de la junta del Palau. Segons les acusacions, alts càrrecs municipals podrien haver dictat una resolució injusta i haver falsejat documents a l'amagar que l'antic equip directiu de l'entitat del Palau havia cedit l'ús dels terrenys a Olivia Hotels.

Fèlix Millet va rebre l'any 1999 la Creu de Sant Jordi.

Jo et faré bo

Paio Xunguíssim— Perdona, tu ets el Josep, oi?
Josep— Sí. Eh... no.... eh.. amb qui tinc l'honor de parlar?
Paio Xunguíssim— Amb Hug Trencacolls, el futur marit de la Cristina.
Josep— Cristina? Cristina la Xupapo... Eeeh... No, jo no sóc el Josep. Em sap greu, que passe vostè un bon dia.
Paio Xunguíssim— Si no ets el Josep, com és que estàs sortint de sa casa?
Josep— És que vaig a regar-li el correu i recollir-li les plantes. El Josep ha anat a passar un retir espiritual a un temple budista de Groenlàndia.
Paio Xunguíssim— Doncs ets clavadet al de la foto. Fixa-t'hi.
Josep— Sí, ho confesse, sóc jo... però si us plau no em mates!!
Paio Xunguíssim— Tranquil, que no et mataré.
Josep— Sóc un home vil i menyspreable, ho sé, però no me pegues.
Paio Xunguíssim— Ja sé que ets vil i menyspreable, però no et pegaré.
Josep— Sóc egoista i mesquí, i amb la Cristina em vaig portar com un cabronàs... ho confesse, però si us plau no m'hostiïs.... buà buà!!
Paio Xunguíssim— No ploris. Ja sé que ets egoista, mesquí i cabronàs, però no et clavaré un gec d'hòsties. He vingut a donar-te les gràcies.
Josep— A donar-me les gràcies?
Paio Xunguíssim— Sí, vinc a donar-te les gràcies i a convidar-te a dinar al millor restaurant de la ciutat. Amb la Cristina et vas portar tan malament que... GRÀCIES A TU, JO SEMPRE SERÉ BO!




Que passaria si la Plataforma per Catalunya (PxC) de l'Anglada entrés al Parlament? Doncs que CiU i el PP ho tindrien molt fàcil per pactar: el dolent de la pel·lícula ja no seria el PP, seria la PxC. I el cordó sanitari el farien a la PxC. CiU tindria un argument boníssim per a pactar amb el PP: "hem de frenar el lepenisme, pactarem amb la dreta civilitzada".

Oktoberfest 2008

Gerra de litre de cervesa bavaresa: 5 euros
Barret de copa: 22 euros
Pits de silicona pel putotberbeneru: 3500 euros
Que un fatxa s'estampi amb el seu Phaeton.... Això no té preu!

Hi ha coses que els diners no poden comprar.
Per a tota la resta FATXACRASH.

Fa tot just dos anys que el dirigent feixista Jörg Haider es va estampar amb el seu luxós Volkswagen Phaeton quan tornava de farra.

Reflexions migratòries de cap de setmana

La cancellera alemanya Angela Merkel considera que l'intent de crear una societat multicultural ha fracassat de totes totes. La senyora Merkel afirma que és l'hora de canviar de model i exigir als ciutadans d'origen estranger que s'integrin, en clara referència als quatre milions de turcs que viuen al país. Açò passa, segons Merkel, per obligar aquests ciutadans a parlar alemany perquè així, diu la cancellera, tindrien més oportunitats per trobar feina i integrar-se en la societat.

Un país independent com és Alemanya, amb un idioma parlat per cent milions de persones, oficial a sis països diferents... té immigrants que no saben parlar la llengua pròpia del país!? Collons, sí que ho tenim fotut els catalans!

És significatiu que siga la senyora Merkel qui parle d'adaptació al lloc on (i moment que) es viu: l'any 1985 estava amb els comunistes del SED i el 1995 amb els democratacristians de la CDU. Tot un exemple d'adaptació!



Crec que el millor que pot fer la senyora Merkel és demanar als seus compatriotes que prediquen amb l'exemple i que els milers d'alemanys que viuen a Mallorca, Calella i Benidorm s'adapten i aprenguen a dir alguna coseta en la llengua pròpia del país que els acull.

"Ens hem equivocat, ens pensàvem que tornarien al seu país però s'han quedat". Als catalans ens ha passat quelcom semblant amb els alemanys i d'altres guiris. Quan són joves estudiants Erasmus no els exigim res. Al cap i a la fi, on s'és vist que els estudiants universitaris hagin d'aprendre res!? "Mi no entenderrr katalan. Mi venirrr a aprenderrr ispañolo. Tu hablarrr ispañolo y yo beberrr sangrrría".
Després venen els professionals de prestigi, com els d'Air Berlin o els bars de platja i és clar, tampoc els hi demanarem que entenguen l'idioma del país que els acull, ni del client que els paga.

I per últim els jubilats. Venen a passar els seus últims vint anys de vida al nostre país i és clar, vint anys és poc temps.

Doncs això, que la senyora Merkel ens faça una visiteta i convide els seus compatriotes que viuen a l'estranger a predicar amb l'exemple. Si es porten bé, els subvencionarem l'Oktoberfest, igual que ja ho fem amb la Feria d'Abril.

___________________

Entrada dedicada a l'Òptica Gantzer, fundada fa 100 anys per alsacians instal·lats a Sants. Els alsacians que fundaren el negoci, a part d'alemany, francès, anglès i espanyol, també sabien parlar català!

Tardor calenta 3

La tardor té moments entranyables: l'Oktoberfest de Calella, el Festival de Cinema de Sitges i els Premis de l'Epistolari Blau.




1) Pelayo y sus pocilgas en la aliseda. Per a traduir d'una llengua A a una llengua B cal dominar la llengua A i la llengua B. Si algú parla una llengua C i desconeix la llengua A, no té gaire sentit demanar-li que tradueixi d'A a B. És més, si tampoc sap la B, és ridícul voler que tradueixi d'A a B.

Som a l'octubre del 2010, però alguns segueixen ancorats al juliol del 1970. Al centre de Barcelona m'he trobat una parella de turistes que cercava un hotel al carrer Pelayo. Tenien imprès un correu electrònic de confirmació de la seua reserva a l'hotel Medium Monegal, al carrer de Pelai 62. La persona que els havia enviat la confirmació havia escrit, a uns guiris que no sabien parlar espanyol, ni català, l'adreça en espanyol, tot i que la placa, el plànol i tots els indicadors estan escrits en català. Pretenien que algú que no sabia català ni castellà, traduís del castellà al català.

Si hem de quedar a Londres amb algú que no sap anglès, li direm de quedar a l'estació del Pont de Pedra o a Stonebridge? Quan vaig anar a Finlàndia em vaig allotjar a Myllypuro, un barri de les afores. Afortunadament em van dir que anés a Myllypuro, i no pas a El Molí del Rierol, perquè si no encara estaria perdut mirant el mapa de la ciutat.

Encara recordo quan un colega va rebre la visita d'uns parents de la seua xicota, una extremenya. Per a dur-los a pasturar els va dir "nos vemos en la parada de Atarazanas, yo os paso a recoger y vamos a ver la zona del mar y eso". Els extremenys miraren el mapa, cercaren "Atarazanas" i el més semblant que trobaren fou "Artigues", a Sant Adrià. I a sobre, com que segons el plànol-guia del metro sembla que el riu Besós faci un estuari, els extremenys hi anaren convençuts que allà trobarien el cine IMAX i el Maremàgnum.

I el més preocupant és que tampoc tradueixen tots els topònims. I massa sovint els tradueixen malament: el barri del Born, en comptes de traduir-lo com "el barrio de la Justa" el tradueixen com "el barrio del Borne".

Endevinalla: series capaç de trobar les estacions de metro de TMB de Las Pocilgas, La Aliseda, El Hoyo i La Poza del Río? (fes clic per a veure el plànol més gran)


2) Halloween amb la família política. Hem optat per fusionar Tots Sants amb Halloween. Veure pel·lícules de terror tot menjant castanyes, moniatos i panellets, i bevent ratafia i moscatell. Com que igual la meua cunyada amb ve el seu xicot, el Bola 8, he pensat en triar films de terror que li demostrin que sóc un home tolerant. Encara que ell sigui negre, calb i obès, també pot celebrar Tots Sants i Halloween:

Primer una pel·lícula de vampirs, que tornen a estar de moda

I després una sobre el Monstre de Blackenstein

3) Cara a cara. Aquest no és pas un país bipartidista. Políticament parlant, més aviat és un país polígam. Si s'ha de fer debat un debat cara a cara entre el candidat de CiU i el del PSC, també caldria fer un altre debat entre el candidat de Ciudadanos i el de la UPyD, un altre amb el de Reagrupament i el de Solidaritat. i un altre entre el PP i Falange Española.

És lògic, oi? Al cap i a la fi són parells de candidatures que proposen el mateix!