Reflexions jurídico-polítiques de cap de setmana

No són el mateix el presos polítics que els polítics presos.


A tots dos els hi ha caigut el pèl, però per causes ben diferents. Un ha anat a la trena per les seues idees, i l'altre serà condemnat (o no) per les seues actuacions.

Les Madones

Són dones.
Són lesbianes.
Són valencianes.
I estan fins els ovaris de les feminazis que s'han autoproclamat representats, dirigents i líders indiscutibles del gènere femení.

I tenen un canal de Youtube, on ens han obsequiat amb vídeos tan bonics com aquest:

Tolerància a domicili

Josep— Bon dia, és vostè el senyor Oriol N'Kono?
Oriol N'Kono— Sí senyor, jo mateix, en què el puc servir?
Josep— He vingut a tolerar-lo una estona.
Oriol N'Kono— Perdó, com diu?
Josep— Què he vingut a tolerar-lo una estona. No coneix vostè el nostre nou servei de l'Oficina per a la No Discriminació: Tolerància a Domicili.
Oriol N'Kono— Però... de què m'està vostè parlant?
Josep— Bé, començaré pel principi: vostè és de raça negra...
Oriol N'Kono— Molt observador...
Josep— I és paricu.
Oriol N'Kono— I a molta honra! El meu oncle és Tommy N'Kono, mític porter del RCD Espanyol durant els anys 80'.
Josep— I és vostè midget, baixet.
Oriol N'Kono— Faig metre cinquanta. La meva alçada no m'ha impedit treure'm dues carreres universitàries i, arribat el cas, em facilita clavar-li un cop de puny als ous dels llargaruts torracollons... com per exemple tu.
Josep— I vostè és calb.
Oriol N'Kono— Doncs sí. Al meu poble diuen que la calvície és símbol d'intel·ligència, que de tant pensar ens cauen els cabells. Per cert, tens una melena molt frondosa, llarga i abundant.
Josep— Gràcies. Seguim, vostè també és gai.
Oriol N'Kono— Sí. Hi tens alguna cosa en contra, o has vingut aquí a lligar?
Josep— Doncs vostè té vuit punts el el Programa d'Ajut Suport i Tolerància. Dos per gai, dos per negre, dos per midget, un per paricu i un per calb.


Oriol N'Kono— Es pot saber què s'empatolla?
Josep— Doncs que segons els barems que ha establert la Generalitat, vostè té dret a que vinguem a tolerar-lo tres cops per setmana: dilluns, dimecres i divendres de 10 a 12...
Oriol N'Kono— Dec d'estar somiant, això no és real, és un somni, o un malson...

Josep— Doncs miri, també està inclós en el pla Dolços Somnis i Servei Despertador.
Oriol N'Kono— Com? Què?
Josep— El truquem a l'hora en que vostè es desperti, tot donant-li missatges de suport i tolerància. Així comença vostè millor el dia. A la nit fem el mateix, per a que descansi bé.
Oriol N'Kono— Dóna gust veure que amb els meus impostos es paguen coses realment útils.

Josep— Oh, i encara no sap vostè el millor.
Oriol N'Kono— Sorprèn-me...
Josep— Un abonament de temporada a l'estadi del RCD Espanyol a Corneprat.
Oriol N'Kono— Moltes gràcies! Ja sóc soci i tinc abonament, així que hi duré un amic per a que vegi el proper partit.
Josep— Sí, un apassionant matx: gais contra midgets.
Oriol N'Kono— Com? Què?
Josep— No coneix vostè la Lliga de Bàsket per la Tolerància i la Diversitat? Doncs demà, a l'estadi de l'Espanyol a Corneprat, juguen gais contra midgets. Òbviament, tots dos són l'equip local.

L'Oficina per a la No Discriminació té tres vacants. Si algú cerca feina, ja ho sap.

Política i gustos personals

Com ja he dit en alguna ocasió, un servidor és un defensor de la Llibertat Individual. Com diu el tòpic, els teus Drets acaben on comencen els dels altres, i de la pell cap endins, és la teua sobirania personal.

I sempre que tinc un debat (o discussió) amb algú que no pensa com jo, sempre m'acaba etzibant el mateix: "Ah, però tu fas talcosa?", "Ah, però a tu t'agrada talcosa?". Talcosa pot ser la droga, la prostitució, el burkha, l'homosexualitat o qualsevol altre element subjecte a la lliure decisió personal. I la resposta més habitual és "I quina importància té això?" . I sovint és que no. No, i què?

Al cap i a la fi, les lleis es basen en un consens social, no pas en uns gustos personals. Al cap i a la fi, respectar les decisions dels altres no vol dir compartir-les ni fer-les pròpies. I les coses no són bones o dolentes només perquè siguin o no siguin del meu gust.

Que jo sàpiga, els únics que fan que els seus gustos personals siguin Llei són els dictadors. Els que pretenen prohibir tot allò que no els agrada són petits dictadors en potència.

Blue Phalanx Shirt (Elvis 3.0)

Well, it's one for the money,
Two for the show,
Three to get ready,
Now go, sportmen, go.

But don't you step on my blue Phalanx shirt.
You can do anything but lay off of my blue Falangist shirt.

Well, you can knock me down,
Ejaculate in my face,
Slander my name
All over the place.

Do anything that you want to do, but uh-uh,
Democrat, lay off of my shirt
Don't you step on my blue Phalanx shirt.
You can do anything but lay off of my blue fascist shirt.

You can burn my house,
Steal my car,
Judge my Caudillo
Bring down our monuments.

Do anything that you want to do, but uh-uh,
Catalan, lay off of my shirt
Don't you step on my blue fascist shirt.
You can do anything but lay off of my blue Phalanx shirt.

El Manneken Piss vestit d'Elvis.

Recomanacions per Sant Jordi 3

NO FICCIÓ

Manar manar Jaume Capdevila KAP, 160 pàgines.
La part bona: una forma amable alhora que contundent d'analitzar la fauna política: anatomia, fisiologia, etologia i evolució.
La part dolenta: costa de trobar, alguns llibreters encara es pensen que l'assaig il·lustrat és un gènere menor.

Manifiesto puta Beatriz Espejo, 258 pàgines.
La part bona: un manifest contundent a favor de la llibertat individual, escrit per una persona que sap del que parla.
La part dolenta: costa molt de trobar. Si us topeu amb una feminazi i li ensenyeu la portada del llibre, pot patir un infart... o una segona menopausa.




FICCIÓ

L'últim patriarca Najat el Hachmi, 332 pàgines.
La part bona: promoció clara i desacomplexada del sexe anal. Si hi ha dones que pateixen de restrenyiment i que es neguen a ser sodomitzades, es pot saber per a que volen tindre cul?
La part dolenta: ves amb compte, que igual algú et convida a prendre cus-cús per a parlar de multiculturalitat. En aquest cas el que has de dir és "sí, és un llibre molt bo, l'he comprat a la Llibreria Europa, on és l'èxit de vendes".

No hi ha terceres persones Empar Moliner, 168 pàgines.
La part bona: estil Empar Moliner, fàcil i agradable de llegir.
La part dolenta: hi ha relats que són molt bons, d'altres no tant.

Egosurfing Llucia Ramis, 336 pàgines.
La part bona: encara no l'he llegit, així que igual estic recomanant un llibre molt bo que va més enllà de les meues minses capacitats.
La part dolenta: encara no l'he llegit, així que igual estic recomanant un trunyacu molt gran.

Conspiranoia: Small Power

Si bé en alguna ocasió han intentat (i aconseguit) dominar la població per la força, tot instaurant terribles dictadures, el seu estil d'exercir el poder acostuma a ser més subtil. No els agrada arengar les masses. Són un poder a l'ombra. Són dels que manen sense ser coneguts. Ells són els que mouen els fils.

Pensa en totes les vegades que has fet un viatge en autocar i no has pogut estirar les cames. Pensa en tota la gent que viatja encarcarada en avions, pensa en tots els que han patit la síndrome de la classe turista. Alguns fins i tot han mort.

Recorda totes les vegades que has topat amb un marc de porta o una viga incomprensiblement baixos.
I recorda també tot el mal que et fan els ronyons d'ajupir-te per agafar coses de prestatgeries incomprensiblemet baixes.

Et penses que tot això és casual? De veres creus que tot plegat és fruit només de l'atzar? No siguis ingenu!
Hi ha una societat secreta que aspira a establir un Nou Ordre Mundial. Un nou ordre on les persones que dirigiran el Món tindran una característica comuna i diferenciadora: ser baixets!

I per assolir els seus objectius no s'aturan davant de res ni de ningú. I faran tot el que calgui per a fer-nos la vida impossible als que no som com ells. La Supremacia Midget és una terrible realitat.

Estavem equivocats: després de mil anys perseguint els jueus ara descobrim que la veritable amenaça, l'autèntica conspiració, era la de Triple Aliança entre Hòbbits, Nans i Barrufets.

Reflexions político-judicials de cap de setmana

L'ésser humà que veieu en aquesta foto inicià la seua carrera política a la clandestinitat i durant el franquisme. Aquest home sap que és enfrontrar-se als grisos i rebre hòsties a comissaria, sense habeas corpus ni cap mena de respecte pels Drets Humans.

I es dóna la circumstància que aquest home també sap que és una garçonada. Sap el que és l'Audiència Nacional (o nazi-anal, segons com es miri) i quin és el pa que s'hi dóna. Menys hòsties que amb els grisos, això és cert, però hòsties al cap i a a fi.


Els que formaren part de Terra Lliure, i patiren les arbitrarietats i mals tractaments de la garçonada, veuen com el jutge Garzón serà inhabilitat per haver intentat jutjar els crims del franquisme.

Si hagués intentat jutjar els guàrdies civils que torturaren els independentistes que havia ordenat arrestar, potser ens ho prendríem d'una altra manera.

Recomanacions per Sant Jordi 2

NO FICCIÓ

Les grans epidèmies modernes Salvador Macip, 272 pàgines.
La part bona: divulgació científica de la bona, amb conceptes clars i concisos, però explicats de manera clara i entenedora. Un llibre que no cau en el sensacionalisme per a fer interessant l'epidemiologia, perquè l'epidemiologia ja ho és de sensacional i fascinant.
La part dolenta: compte no t'equivoquis i acabis comprant qualsevol ensarronada new age, que n'hi ha molts al mercat.

RCDE La història en còmic Lluís Recasens L'avi, 47 pàgines.
La part bona: quan el Barça està vivint els millors moments de la seua vida, un llibre sobre l'RCD Espanyol de Barcelona és el súmmum de l'originalitat; Qualsevol cosa dibuixada per L'Avi és interessant.
La part dolenta: t'arrisques a que et prenguin per paricu, així que procura no llegir-lo en públic.



FICCIÓ

Bulevard de francesos Ferran Torrent, 408 pàgines.
La part bona: és Ferran Torrent, sinònim de bona novel·la.
La part dolenta: No és la millor novel·la de Ferran Torrent. Jo sóc dels que creuen que la millor novel·la de Ferran Torrent encara no està escrita.

Torna-me-la a tocar, Najat.

Funcionari— Bon dia senyor, en què el puc servir?
Veí— Hola bon dia, venia a pagar l'impost de circulació del meu vehicle.
Funcionari— Molt bé. Em pot dir la matrícula del vehicle i el NIF del titular?
Veí— La matrícula sí, però del NIF no en tinc ni idea.
Funcionari— Bé, doncs el nom.
Veí— Tampoc el sé.
Funcionari— I això? No és vostè el titular? O ho és la seua senyora? O son pare, o son fill?
Veí— No en tinc ni idea de qui és el propietari, el cotxe és robat. El vaig furtar jo mateix fa un parell de setmanes.
Funcionari— Ah, doncs en aquest cas posarem el nom i el NIF del titular que tenia l'any passat, i llestos.
Veí— Puc pagar amb targeta de crèdit?
Funcionari— Oh, i tant que sí. Deixi'm la VISA i el DNI.
Veí— Ací els té. Per cert, no aprofitarà que té les meues dades, i les dades del vehicle furtat, per a denunciar-me per robatori?
Funcionari— No, i ara! Això és cosa dels Mossos d'Esquadra. Aquí ens limitem a cobrar i a callar.



L'Ajuntament de Vic ha anunciat que denunciarà tots els immigrants il·legals que s'empadronin a la ciutat. Després de consultar els serveis jurídics, que deien que havien d'empadronar tothom que visqués allà, legal o il·legal, l'Ajuntament de Vic ha decidit empadronar tothom, però que denunciarà els il·legals.

Durant el anys 90', molts ajuntament (majoritàriament bascos i catalans) decidiren mostrar el seu rebuig al Servei Militar Obligatori deixant de fer les tasques de col·laboració que l'exèrcit espanyol els reclamava (llistat de quintos, talla de reclutes, etc...) i aprovant mocions de suport (purament simbòliques) als insubmisos presos.
La pregunta és: els centenars de municipis que no denuncien els immigrants il·legals que tenen empadronats, és que ho fan com a mostra de rebuig de la Llei d'Estrangeria? Penjaran al balcó de l'ajuntament el vell eslògan "La Llei d'Estrangeria per a la Reina Sofia"?

Un altre apunt: crec que tots (o gairebé tots) els usuaris del transport públic estem en contra de l'ús de menors per a la mendicitat, i de les màfies que els exploten. Però no conec ningú que hagi denunciat mai allò que veu gairebé cada dia a Rodalies i Metro. Covardia? Mandra? Complicitat amb el crim?

Al cap i a la fi nosaltres només som ciutadans amb pocs recursos. Però si un ajuntament rebutja una llei, que doni suport a les persones i associacions que també la rebutgen. Si per contra, un ajuntament recolza plenament una llei, que denunciï tots aquells casos d'incompliment d'aquesta llei.

No dic que la Llei d'Estrangeria sigui bona o dolenta. Només reclamo COHERÈNCIA per part de la classe política en general, i d'aquests que es fan dir "el món local" en particular.

Un heroi de guerra

El rebesavi fou un heroi de la Guerra de Crimea.
Era tan valent i aguerrit que, a hores d'ara, encara no sabem a quin bàndol va lluitar.

Cap de setmana faranduleru

Divendres 9 d'abril a Sants

Sessió de cinema faranduleru a l'auditori de les Cotxeres de Sants. A les 21.00 es projectarà el mític film The Rocky Horror Picture Show. Per només cinc euros entrada i kit de supervivència.

Dissabte 10 d'abril a Gràcia

Celebració de la diada de les Illes Pitiüses a Gràcia. Per si algú s'ha despistat, les Illes Pitiüses són Eivissa, Formentera

18:30 hores. Cercavila (plaça de la Vila)
20:00 hores. Ballada popular d'Eivissa i Formentera (plaça del Diamant)
21:00 hores. Degustació gastronòmica de productes típics de les Pitiüses (plaça del Diamant) (aprofiteu per a afartar-vos, que tothom estarà mirant el Barça)
21:30 hores. Concert de música (plaça del Diamant)
Qui hi ha? (barri de Gràcia)
Rock Garage (Eivissa)
4 de Copes (Formentera)
23.00 hores. Celebració de la victòria del Barça al Bernabeu.
00.00 hores. Grans misteris d'Eivissa: hi ha una llegenda que diu que hi ha un solar a primera línia de mar que no és propietat de la família d'Abel Matutes.
00.30 hores. Descobriment de la crua realitat: Formentera ja existia abans de l'anunci d'Estrella Damm del 2009. I fins i tot abans de rodar-se la pel·lícula Lucía y el sexo.
01.20 hores. Descobriment de la crua realitat: per culpa de la pel·lícula Lucía y el sexo, els joves formenterencs són víctimes de l'assetjament sexual per part de les cincuentones assidues als Cinemes Verdi.
02.00 hores. Primeres enclotamentes furtives pels portals.
03.30 hores. Enclotamentes de perfil baix.
05.30 hores. Enclotamentes dignes de ser oblidades.

El Llibre Atracament

A menys de tres setmanes de Sant Jordi toca parlar de llibres, però un servidor no té ganes d'entrar en el vell debat sobre els autors mediàtics i els seus èxits de ventes. Si m'ho permeten, voldria tractar un altre tema relacionat amb Sant Jordi i el negoci editorial: els Llibres-Atracament.

Es pot definir el Llibre Atracament com eixe llibre que està adreçat a un públic concret i minoritari que es veu forçat a comprar el llibre en qüestió, encara que no hi tinga un interès especial. Per la seua naturalesa, el Llibre Atracament no requereix de grans despeses en publicitat ni en distribució, només li cal encertar el col·lectiu al que va adreçat.
Ací teniu les principals tipologies de Llibre Atracament:

ACADÈMIC Es caracteritza per ser imprescindible per a aprovar l'assignatura en qüestió. El títol acostuma a ser força clarificador. L'autor, o un dels autors, és el professor que imparteix l'esmentada assignatura. Hi ha tres tipus de professor que promouen el Llibre-Atracament Acadèmic:

a) El salvador. El que ho fa de bona fe, perquè creu que els alumnes estan perduts sense ell i les seues brillants explicacions.

b) El que té deliris de grandesa, i el llibre és una manera d'assolir la immortalitat intel·lectual. Pot ser que el llibre sigui bo, llavors ningú li farà cas. També pot ser que el llibre sigui infumable, però que l'home tingui cert prestigi i això el salvi.

c) El que vol fer calers. Ras i curt. L' a i el b no es senten amenaçats pel préstec entre alumnes, les fotocòpies o internet. En canvi, el c sí. Tant és així que, si cal, farà actualitzacions del llibre cada any. I les actualitzacions entraran a examen.

Professor — I recordeu que el descobriment d'Amèrica està abastament explicat al meu llibre. De venta a la llibreria del Campus.

Alumne — Això inclou les proves que demostren que Cristòfol Colom era gallec, tartamut i homosexual?

Professor — No, a la meva darrera actualització demostro que, a part de ser gallec, era una dona i abans de descobrir Amèrica era una munyidora de llamàntols.

Alumne— Però el llamàntol és un crustaci, no pas un mamífer. Com es pot munyir un crustaci?

Professor— Tu compra't el meu llibre i en descobriràs tots els misteris.


LOCALISTA Als Països Catalans hi ha més de mil nuclis de població amb menys de mil habitants. Indrets amb una llarga llista de greuges (contra no se sap qui) i on amb poca cosa es pot apujar l'autoestima de la població. Allà tothom coneix l'autor, o els parents de l'autor, del llibre dedicat al poble. I segurament és l'únic llibre dedicat al poble, així que toca comprar-lo. He dit comprar-lo, no pas llegir-lo. Sovintegen els llibres d'història, però la temàtica varia en funció de la formació, aficions i frustracions de l'autor. Alguns exemples:

— Els cavallers de l'Ordre del Temple a Miravet l'autor ha estudiat Història Medieval.

— Els faraons i les piràmides a Sant Boi del Lluçanès l'autor ha estudiat Història de l'Antic Egipte.

— La galvanoplàstia a Sant Jaume de Frontanyà l'autor és el gerent de Galvantitzats del Berguedà SL.

— Cent indrets cinematogràfics d'Arbeca l'autor és un cinèfil miop que ha trobat cent oliveres que s'assemblen molt a d'altres cent oliveres que apareixen a cent pel·lícules de romans. Sobre l'afició que aquest home té pels films de gladiadors, la gent del poble prefereix no fer comentaris.

— Els pronoms febles i la vocal neutra a la parla local de Pinell de Solsonès l'autor ha estudiat filologia catalana, i al seu poble ja no saben que fer amb ell.

— Els phrasal verbs i el genitiu saxó a la parla local de Vilanova de Segrià l'autor és llicenciat en filologia anglesa, i al seu poble ja no saben que fer amb ell.

— Imatges antigues de Viladegarruls l'autor és un geni, al qual tu li dones de franc fotografies antigues dels teus avantpassats i ell te les ven de nou, cobrant-te-les a preu d'obra d'art, juntament amb fotografies de veïns que ja veus cada dia, en un llibre on l'autor només ha posat les notes a peu de foto.

ASSOCIATIU Qualsevol entitat amb més de cent socis i més de vint-i-cinc anys d'història és susceptible de patir la publicació d'un llibre-homenatge-atracament. Tot i que les grans institucions culturals o esportives, com el FC Barcelona, són les que més títols generen cada any, la proporció títols/socis és molt més alta a les entitats més petites. Especialment si els socis de les entitats en qüestió pateixen, o creuen que pateixen, alguna mena d'injusta discriminació.

Alguns exemples:

— Allò que la subvenció s'endugué l'autor voldria posar aquest títol, però als artistes els hi va la cosa abstracta, fins i tot en el llibres d'autohomenatge amb autoajuda i autojustificació.

— Els millors moments de la història del RCD Espanyol si aquest llibre té més de dotze pàgines, és que us trobeu a la secció de Ciència-Ficció.

— Implementant la cosa i d'altres sinèrgies el presumpte autor és un important polític, i la possessió d'exemplars signats d'aquest llibre augura càrrec a la propera legislatura.

Recomanacions per Sant Jordi 1

NO FICCIÓ

El llibre negre de l'emprenedor Fernando Trias de Bes, 183 pàgines.
La part bona: ideal per a emprenedors i potencials empresaris.
La part dolenta: poc interessant per a la resta de la població.

Natural Experiments of History Jared Diamond, 288 pàgines.
La part bona: fa atractiva i fàcil d'entendre la Biologia Evolutiva i la Història Ambiental.
La part dolenta: si no has llegit les seues obres anteriors com El Tercer Ximpanzé, Armes, Gèrmens i Acer o Col·lapse, pots anar un puntet perdut.



FICCIÓ

Los incentes hijos de Dios Pere Perellón, 220 pàgines.
La part bona: hi ha sexe, violència i religió; ambientada a València, cosa que convida a visitar la ciutat de la que en Sant Vicent Ferrer no en volgué ni la pols de les sabates; l'autor i l'obra són desconeguts, cosa que t'estalvia els spoilers (o aixafaguitarres).
La part dolenta: l'autor i l'obra són desconeguts, cosa que fa difícil trobar-lo a les llibreries. Al text s'hi poden trobar curioses catalanades, com "golpe de puño" en comptes de "puñetazo", però més que un defecte, jo crec que és una virtut.

La mala dona Marc Pastor, 250 pàgines.
La part bona: es basa en fets reals, és fidel al context històric i les descripcions són acurades i realistes.
La part dolenta: dóna mala imatge de Sants.