dimarts, 29 de juny de 2010

Això del TC i la Roja

Com que d'altres persones com el brillant Modgi, o l'admirable Tiquismiquis, o el senyor Puji ja ho han dit la mar de bé, jo em limitaré a posar-vos aquest bonic vídeo musical explicatiu:


Una espanyola garrula que desafina, un monya xarnegat·ta que aplaudeix, uns que cobren per no fotre ni brot...

diumenge, 27 de juny de 2010

Sant Feliu i Sant Adrià

Diuen molts historiadors que la brutalitat i la mortalitat de la Segona Guerra Mundial va fer oblidar la brutalitat i mortalitat de la Primera Guerra Mundial. Segons l'Internet Movie Data Base, la quantitat de films dedicats a la Segona és unes dotze vegades superior als dedicats a la Primera.

El 12 de novembre del 2001 un Airbus A300 tenia un accident a Nova York, caient en una zona habitada, i hi morien 27 persones. L'impacte dels atemptats de l'11 de setembre del mateix any ha fet que aquest accident caigui en l'oblit.


La revetlla de Sant Joan del 2010 una persona va travessar les vies a l'estació de Sant Feliu de Llobregat, i morí atropellada. Una altra persona també feu la mateixa imprudència a Sant Adrià del Besós i està greument ferida (en el moment d'escriure aquesta entrada, si més no). Però mentre que en el cas de Castelldefels, els mitjans ens han explicat tot el que han pogut de les víctimes, dels seus parents i amics, dels que es salvaren per poc i dels veïns de la zona, en els casos de Sant Feliu i Sant Adrià no en sabem res.

Dotze morts a un, crec que amb això ja està tot dit.

dimecres, 23 de juny de 2010

Sant Joan 2010

A la ciutat que vol prohibir el nudisme i els burkhes, arriba la diada de Sant Joan.
Ja se sap, per la revetlla, petards i petardes.


Jo, amb el vostre permís, m'autoexiliaré una mica.

diumenge, 20 de juny de 2010

Això del lipdub

S'anomena lipdub a un tipus d'enregistrament que combina sincronització labial, una mínima coreografia i doblatge d'àudio per a fer un vídeo musical.

Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, de persones que vocalitzen sincronitzant els llavis amb la lletra d'una cançó que sona des d'una font aliena. Els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita l'enregistrament resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final. (Font: Wikipèdia)

Per poder ser qualificat de lipdub, un vídeo ha de respectar certes regles:

Ser rodat en un sol pla-seqüència, sense que es noti el muntatge;
Comportar una o diverses cançons, originals o reinterpretades;
Mostrar una o diverses persones cantant la cançó (lip dub es tradueix per «doblatge dels llavis»);
Ser accessible i de fàcil difussió. Per exemple, penjat a Internet i fàcil de trobar gràcies a xarxes socials com Facebook o Twitter
.

Darrerament ha estat notícia —i motiu de polèmica— el lipdub enregistrat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Per a no ferir sensibilitats (hi surten la Tura i els seus funcionaris), us poso el lipdub perpetrat a l'institut de la germana d'una amiga.



No cal que patiu, les hamelgues aquestes tenen setze anys, i tal i com podeu llegir en aquest pràctic enllaç al Codi Penal, fer amb les noies el que esteu pensant és totalment legal. Sort que som a Catalunya i no a Texas.

De tota manera no volia parlar de sexe iniciàtic (i tenint en compte que aquestes llavores són de les Terres de l'Ebre, els aprenents serieu vosaltres) sinó dels lipdubs.

Per què sempre són els mateixos els que fan lipdubs? Estudiants i treballadors que intenten crear bon rotllo a l'entorn on passen més hores al dia. Ho entenc, ajuda la convivència i el bon ambient, però no creieu que hi ha indrets i col·lectius humans que ho necessiten molt més? A tall d'exemple:

— El Cottolengo del Padre Alegre.
— La narcosala de Sant Cosme.
— El pati de la presó La Picota, de Bogotà (Colòmbia).
— Les coves de Tora-Bora (Afganistan).
— El corredor de la mort del Centre Penitenciari de Huntsville (Texas).
— El sopar nadalenc de la família Fritzl a Amstetten (Àustria).
— El Palau de la Música Catalana.
— La seu del Ministeri d'Economia i Hisenda.
— Els clubs de fans de Daniel Diges i Michael Jackson.
— Les seus del PSC i CiU.

dissabte, 19 de juny de 2010

Reflexions sexològiques de cap de setmana

Clíniques per a guarir l'homosexualitat? Això no és el que abans en deien Club Whiskeria?

És clar, per això hi anaven els joves quan havien de fer el servei militar: per a vacunar-se i no contraure la malaltia! Tot un any envoltat només d'homes? Era medicina preventiva, per a no patir una epidèmia a les dutxes!

És clar que, tenint en compte la solvència terapèutica de certes professionals, no m'estranya que hi haja tants gais al món.


Recordeu: la salut és mot important, no escatimeu en medicaments!

dimecres, 16 de juny de 2010

La Salut és més que un barri de Badalona


A dues setmanes del Dia de l'Orgull Gai ens assabentem que a Barcelona, ciutat autoproclamada gay-friendly, hi ha clíniques que "guareixen" l'homosexualitat. Els professionals que ofereixen aquesta teràpia afirmen que l'homosexualitat és una malaltia, i per això es remeten a les definicions de salut i malaltia.

salut: [s. XIII; del ll. salus, -ūtis, íd., substantiu corresponent a salvus, -a, -um 'enter, intacte; en bon estat de salut']
f 1 MED 1
Estat en què l'organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions. Benestar físic i psíquic de la persona.

malaltia: [s. XIV; de malalt]
f 1 1 PAT
Nom genèric de tot procés morbós considerat des de la causa inicial fins a les darreres conseqüències. Una malaltia aguda, crònica. Una malaltia contagiosa, aplegadissa, encomanadissa.

2 malaltia mental PSIC PSIQ Deficiència en el procés d'organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.

Tenint en compte la definició, és l'homosexualitat una malaltia? Jo crec que sí.

Si un homosexual passeja tranquil·lament pel carrer i es troba amb un grup d'individus amb el cap rapat, botes militars i bats de beisbol, com els que veiem a la foto, la persona homosexual patirà problemes físics (en forma de contusions i fractures) i psíquics (com angoixa i ansietat).

És més: ser negre, magribí o indigent, també són malalties.

En tot cas, el que cal tindre clar és el següent concepte: patogen. I actuar en conseqüència per acabar amb aquests agents patògens.

Què us sembla una mica de homeopatia? Sí, ja sabeu, el sistema terapèutic basat en el principi hipocràtic de la similitud i en la potenciació o dinamització dels productes medicinals.
És a dir: garrotada als homòfobs, xenòfobs i racistes. Jo crec que seria una teràpia efectiva.

dimarts, 15 de juny de 2010

14 de juny


Un amic meu d'Elx m'ha recordat els fets del 14 de juny del 1925 (durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera). Ací us adjunto una part de l'imeil que m'ha enviat:

Aquest cap de setmana s'ha escollit un nou president a ca'n Barça, i els mitjans de comunicació espanyolistes s'alegren que Joan Laporta acabe per fi el seu mandat.

Jo mai votaria Laporta si es presentara com a candidat a cap partit polític, però li reconec la tasca que ha dut a terme per a mostrar el Barça com a un equip català sense complexos.
Perquè per a anar de Barcelona a Europa no cal passar per Madrid. I això no agrada a la gent que vol mantenir la cultura catalana subordinada a la castellana.

L'han menyspreat, insultat i befat de mil maneres diferents, i tot perquè és un home amb unes idees que els fan nosa.

Entre d'altres crítiques, la caverna espanyola ha criticat Laporta per haver "polititzat" el Barça.
Però qui així parle fa el ridícul, tot demostrant que no ha entès què vol dir el lema "Més que un club".

Un de tants escàndols que li han muntat va ser el de la xiulada amb què les afeccions blaugrana i de l'Athletic de Bilbao reberen l'entrada del rei Juan Carlos I en la final de la Copa del rei l'any 2009.

Aquesta desafecció cap als símbols espanyols, però, no és una invenció de Laporta, ni tampoc va nàixer arran del franquisme.

El 14 de juny de 1925, abans de l'inici entre el Barça i el Júpiter, el públic del Camp de Les Corts va xiular l'himne espanyol. Fixeu-vos en la data: 1925.

Les autoritats espanyoles, aleshores governades per Primo de Rivera, es van afanyar a castigar aquella "afrenta al honor patrio":
Dos dies després, el general Milans del Bosch, com a capità general de la IV Regió Militar, comunicava al president barcelonista que "hasta la resolución que proceda quedava suspendida la celebración de partidos, reuniones, etc".
I el càstig definitiu va consistir en 6 mesos de clausura per a l'estadi de Les Corts i el desterrament del president del Barça, Joan Gamper, qui va haver de dimitir.

En aquella època la repressió era directa:
La Mancomunitat de Catalunya havia estat suprimida, i era prohibit parlar català o mostrar la bandera catalanes en públic. De fet, aquell partit entre el Barça i el Júpiter era en homenatge a l'Orfeó Català, clausurat governativament.
......

Si Catalunya fóra un país normal, el Barça seria només un equip de futbol.
Però no som un país normal perquè no ens deixen.
No oblidem Joan Fuster quan va dir que hi ha catalanistes perquè hi ha espanyolistes.


I per part meua només afegir aquestes dades:

1) A George W. Bush (manàger dels Texas Rangers), Bernard Tapie (president de l'Olimpic de Marselha), Augusto César Lendoiro (president del Deportivo da Coruña) i Paco Roig (president del València CF i accionista de l'Hèrcules d'Alacant... xe quins collons!) ningú els va dir que no barregessin política i esport.

2) Hans Gamper era catalanista, republicà, maçó, protestant i suís. Contra qui juga Espanya demà dimecres?

diumenge, 13 de juny de 2010

Tornen els llambordins

Tal i com ja vaig profetitzar el desembre del 2009, tornen els llambordins.

Supose que els culés passaran l'estiu fent pancartes amb eslògans com Sandruscu dimissió o Van Gaal, si us plau, torna, per quan el FC Sheriff Tiraspol de Transdnístria (un país a emular) ens elimine de la Xampinyons Lik, de la Copa del Rei i de la Copa Catalunya (sí, aquest club també jugarà la Copa Catalunya... total ja deixem que la jugue també l'Apanyó!).

I mentre nosaltres esperem canviar les cabòries pels tot-i-ques, d'altres es posen flamencs i van a votar amb un parell d'urnes ben posades.

divendres, 11 de juny de 2010

El terratrèmol


El terratrèmol provocà una gran devastació. Destruí propietats i acabà amb moltes vides humanes.
I fou per això que prengueren mesures dràstiques, per a que mai més tornés a passar:

Prohibiren els sismògrafs i clausuraren la Facultat de Geologia.

dimecres, 9 de juny de 2010

Veladament


És una llàstima que s'hagi acabat la Lliga de Futbol, i amb ella les travesses, perquè un servidor ha descobert una sorprenent capacitat per predir el futur. Tornem a parlar dels vels islàmics.

La Paeria de Lleida ha iniciat la cursa municipal on es barregen immigració, integració, xenofòbia, islamofòbia, laïcisme, feminisme, catolicisme i ximpleries de tots els calibres.

Intentaré ser breu i concís, tot replicant algunes coses que s'han dit i escrit:

— És una visió errònia i esbiaixada de l'Islam (strike 1): En només dues setmanes he escoltat aquesta frase unes cinquanta vegades. No hi ha cap dubte: Catalunya és el país d'Europa amb major nombre d'ulemes per metre quadrat. Som líders mundials en teologia islàmica... per fi som líders en alguna cosa!

— És una visió errònia i esbiaixada de l'Islam (strike 2): I què? Qualsevol religió és susceptible de ser interpretada i/o manipulada. La religió no és cap ciència, per això està subjecta a la lliure interpretació, i això és vàlid per a qualsevol religió.
Les que són de tradició oral, evidentment, són fàcilment tergiversables. I les que tenen un llibre sagrat també (sobretot si està escrit fa segles i en una llengua morta). Al cap i a la fi parlem de religió, de fe i revelació, no pas de coneixement empíricament comprovat!

— No és per religió: I què? Pot ser per creences religioses, per herència cultural, per costum familiar o per quedar bé amb els sogres, tant li fa! O és que ara els armaris on desem la roba hauran de dur incorporat un polígraf (una "màquina de la veritat") per a determinar quines són les nostres vertaderes motivacions a l'hora de vestir-nos d'una manera o d'una altra?

— Va contra la dignitat de la dona (strike 1): És clar que sí! Va contra la dignitat de la dona tot allò que no estigui autoritzat i beneït per les feministes oficials del règim.

— Va contra la dignitat de la dona (strike 2): Les dones musulmanes, o filles de musulmanes, no són prou intel·ligents i adultes per a decidir elles soletes, cadascuna considerant les seues circumstàncies personals, que consideren digne o indigne per a elles? Per elles i per a elles... o és que les immigrants, i filles d'immigrants, són perpètuament menors d'edat!?
No va contra la dignitat d'una persona dir-li "Ai, mira, tu ets massa tonteta per a prendre decisions tota soleta, així que jo, que sóc molt llesta i molt feminista, decidiré per tu" ?

— Per raons de seguretat no es pot dur la cara tapada: Casc de moto, o de porter d'hoquei, o de jugador de futbol americà; Bufandes, bragues i passamuntanyes quan fa fred; Ulleres de sol i litres de crema protectora quan pega fort el sol; Mascares sanitàries...

— No totes el porten lliurement, n'hi ha que ho fan obligades: I què resoldrem prohibint-lo? Perjudicarem les que el volen dur lliurement, sense resoldre res a les que pateixen una dictadura domèstica. O algú es pensa que aquests paios, els que consideren la seua muller una propietat, tenen cap inconvenient moral en segrestar i atonyinar la dona?
En aquest país hi ha divorci, i una Llei Integral Contra la Violència Domèstica, per a tothom, independentment d'on hagi nascut i quina religió practiqui.

En tot cas, el que cal és informar a totes les dones de quins són els seus drets i deures, i recordar que tenen aquest telèfon, el 900 222 100, a la seua disposició.

— Immigració i religió: Qualsevol religió de vocació universalista (com el cristianisme o l'islam) aspira a guanyar totes les ànimes del Món, i que els que han estat criats en d'altres creences es converteixin a la religió vertadera (sigui quina sigui).

Les primeres mesquites que es feren a Catalunya, a finals dels anys 70', foren obra de catalans conversos a l'Islam. I que quedi ben clar: hi ha molts magribins i pakistanesos que són ateus, o agnòstics, o que, com també fan molts europeus, veuen i practiquen la religió "a la seua manera" (al marge del que diguin els imams).

— Cal dialogar amb els representants dels immigrants: Com? En aquest país hi ha eleccions per a que els immigrants triïn els seus representants en un parlament d'immigrants? No? Doncs llavors no hi ha cap representant legítim dels immigrants.

Fa 30 anys algú es va pensar que la FECAC i Francisco García Prieto representaven dos milions de persones (andalusos i fills d'andalusos) i quin fou el resultat? La Feria d'Abril subvencionada fins a la sopa, i xifres absurdes d'assistència de públic.

En tot cas, els que són creients d'una determinada religió, organitzada i legalitzada, ja tenen els seus dirigents i representants. Però que quedi clar que només representen els seus seguidors, els que van a la mesquita (o església, o sinagoga).

— Cal frenar l'integrisme islàmic: Els dos països del Món que més han patit la violència islamista són la Índia i Israel. Fa més de 60 anys que la pateixen, van començar a patir-la quan encara eren colònies britàniques. I cap d'aquests dos països ha prohibit el burkha!

Allà on cal seguretat, ja hi posen arcs detectors, gossos ensinistrats i soldats armats. Quan cal miren la cara, però sobretot comproven les empremtes dactilars.
És més: cap d'aquests dos països ha pretès tancar les mesquites on es fan discursos radicals. Sabeu que fan quan localitzen un mesquita on l'imam promou la violència? Hi amaguen micròfons, càmeres i, si poden, hi infiltren agents dels serveis secrets. Al cap i a la fi és millor tindre localitzats els que poden sentir temptats de cometre accions terroristes.


En resum: crec que no es pot obligar una persona a dur una determinada peça de roba, però tampoc li podem prohibir. Si una persona vol dur burkha, que ho faci, independentement de les seues motivacions. És més: independentment del seu sexe! O prohibiran el burkha a les dones però els homes el podran dur?

Fa vint anys els punkies duien cresta, ara es posaran burkha.

dilluns, 7 de juny de 2010

Camí de l'exili


No fa tant de temps, a Sants:

M.V.— Ja tenim resposta del govern de Groenlàndia.
Josep— Fantàstic! I què diuen?
M.V.— Doncs que els hi sap molt de greu, però que no et poden ajudar. Es veu que amb això del canvi climàtic i l'escalfament global s'estan quedant sense iglús i no te'n poden oferir cap.
Josep— Merda! I l'ambaixada israeliana?
M.V.— Diuen que no et poden donar la nacionalitat israeliana. Segons el Gran Consell de Rabins, això que tu tens no és una circumcisió, sinó el resultat de practicar el sexe oral amb una noia que tenia Pàrkinson,
bruxisme salvatge i una doble filera d' incisius molt esmolats.
Josep— Intransigents! Sempre prenent-se la Torà al peu de la lletra.
M.V.— Un rabí ha emès un vot particular sol·licitant el telèfon de la noia.
Josep— I el Mossad no em pot oferir protecció?
M.V.— No, estan molt enfeinats amb no-sé-que d'un creuer romàntic per la Mediterrània.
Josep— I Corea del Nord?
M.V.— El teu títol CEAC de Física Nuclear i Fabricació de Míssils Intercontinentals no els acaba de convèncer.
Josep— Com a mínim em concediran el Premi Nobel de la Pau, o el
Premi Andrei Sakhàrov per la meua condició de perseguit i exiliat.
M.V.— Tampoc. Segons les bases, aquest premi està destinat a presos o refugiats per raons de consciència, mentre que tu estàs fugint d'un marit gelós, per haver-te'n anat al llit amb la seva dona.
Josep— La meua vida està en perill... alguna novetat més?
M.V.— Sí, els del PP t'ofereixen un servei d'escortes i cotxe blindat.
Josep— I això?
M.V.— Volen que els hi facis de regidor en algun municipi... a veure la llista... Hernani, Isasondo, Errenteria...
Josep— I algun poble fora d'Euskadi?
M.V.— Sí, Puerto Hurraco.
Josep— Creus que sóc un covard?
M.V.— No, gens ni mica, tu sempre has fugit com un valent.
Josep— Em veus amb escorta?
M.V.— Sí, igualet que a la pel·lícula de Kevin Costner i Whitney Houston
, El Guardaespatlles.

diumenge, 6 de juny de 2010

8 de juny

"Les altres autoescoles t'ajuden a treure't el carnet. Nosaltres, a més a més, t'ensenyem a conduir"



El 8 de juny hi ha vaga de la funció pública.
També faran vaga les acadèmies on es preparen els opositors?

Si bé és cert que aquestes acadèmies són privades i no es veuen directament afectades per la retallada del 5%, també és cert que els que hi estudien aspiren a ser funcionaris. I no n'hi ha prou amb aprovar un examen, cal aprendre a ser un funcionari, amb tots els ets i uts.

dissabte, 5 de juny de 2010

Conspiranoia: Daniel Estulin


Segons el periodista i investigador Daniel Estulin, el Club Bilderberg és una organització molt poderosa i molt perillosa. Segons el seu propi web, el Daniel Estulin és expert en aquesta sinistra organització.

Si realment en Daniel Estulin sap tant d'ells, i ells són tan poderosos i perillosos, com és que encara és viu el paio aquest!?

Només hi veig dues possibilitats:

1) Daniel Estulin està a sou, i sota proteccció, d'una organització encara més sinistra i poderosa. De moment, encara no sé quina. Potser els Maçons, o els Illuminati, o la Unió Esportiva Lleida, o el Club de Fans de Pajares i Esteso.

2) Daniel Estulin està a sou del Club Bilderberg. El Club li paga per a exagerar els seus actes i les seues reunions, i així fer-se els importants i interessants. Són com eixes discoteques que contracten figurants per a fer cua, per a que sembli que hi vol entrar molta gent. O com els restaurants que diuen que has de fer la reserva sis mesos abans, però si truques el mateix dia, casualment hi ha hagut una cancelació i tenen taula per a tu.

dijous, 3 de juny de 2010

Lost in Spain?

Segons els sempre fiables estudis d'audiència, jo sóc l'únic català que encara no ha vist el reportatge de Tv3 "Adéu Espanya?", i tampoc la darrera temporada de LOST.

Si us plau, no em feu spoilers i no m'expliqueu el final de cap dels dos
(diuen pels fòrums que l'illa de LOST és el purgatori, i ESPANYA l'infern).

dimarts, 1 de juny de 2010

La culpa de tot la té Núria Feliu

Histèrica Assassí, criminal
Perplex Com?
Histèrica Criminal, assassí: tu has matat el meu marit!
Perplex Em sembla que s'equivoca, senyora.
Histèrica Tu el dissabte a la nit estaves al bar on era el meu marit.
PerplexSí...
Histèrica I li vas dir que ja havia begut prou, oi?
Perplex Sí. Anava molt passat.
Histèrica I li vas dir que no agafés el cotxe.
Perplex Exacte.
Histèrica I et vas oferir per acompanyar-lo, oi?
Perplex Sí.
Histèrica I li vas demanar un taxi, i li vas donar diners per a pagar el taxi.
Perplex Sí, és cert.
Histèrica Però ell no et va fer cas i va agafar el seu cotxe. I es va estimbar... i es va matar.
Perplex Sí, això m'han dit.
Histèrica Criminal, malparit... TU L'HAS MATAT!!
Perplex Jo?
Histèrica Sí, tu... O no sabies que tu, al meu difunt marit, li queies malament? Com una guitza als collons, li queies. N'hi havia prou que tu diguessis una cosa per a que ell fes tot el contrari. S'HA MORT PER CULPA TEVA!


Segons la llei, la meitat dels magistrats del Tribunal Constitucional ha expirat el seu mandat i se'ls ha de renovar immediatament. És urgent i necessari.

I segons els experts analistes, mentre els catalans insisteixin en la seua renovació, aquesta renovació (tot i ser urgent i necessària) no es podrà fer. No es podrà fer mentre la reclamin els catalans. No es podrà fer perquè la reclamen els catalans. És a dir, que per culpa dels catalans no es renova... perquè demanen que es renovi!