Les cabòries del Montilla

La vuitena legislatura arriba a la seua fi i aquesta tardor hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. És potestat del futur ex-president de la Generalitat, el Molt Honorable José Montilla, triar la data dels comicis. Triar la data dins dels límits legals, és clar. I segons sembla, això és ben fumut i és un dels culebrots polítics de l'estiu.

El President Montilla amb un dels seus assessor més influents, prenent decisions difícils.

Amb motiu del meu aniversari, Sa Santedat el Pare Benet XVI (Ratzinger Z) visitarà Catalunya. El meu consultori religiós és un èxit i rep milers de consultes d'arreu del Món, i aquesta és la raó per la qual l' Església Catòlica està intentant fitxar-me. Malauradament, el meu representant està negociant amb la Comunitat Mormona Polígama de Utah i els catòlics romans hauran d'esperar fins la temporada vinent per a fer el seu fitxatge mediàtic.

Però el que té repercussió política de tot plegat és que el cap de setmana del 7 de novembre, amb tot el rebombori de la visita papal, queda descartat per a les eleccions. Fem una ullada a les altres dates possibles:

— 12 de setembre: una Diada sense pont i a sobre amb eleccions? Després d'un estiu de núvols i pluges on no hem pogut gaudir de la platja (un dels pocs serveis gratuïts que té aquest país)!? La gent aniria a votar emprenyada, i això sempre és perillós. I a més a més el Barça juga contra el sempre complicat Hèrcules. Queda descartat.
— 19 de setembre: el Barça juga contra l'Athlètic de Madrid, les comparacions de Laporta amb Jesús Gil serien inevitables, i perilloses. Queda descartat.
— 26 de setembre: són les Festes de la Mercè a Barcelona i de Santa Tecla a Tarragona. No ens podem arriscar a que la gent vagi engatada a votar. Queda descartat.

— 3 d'octubre: és l'aniversari del meu amic Sergi BR, i el pobre no lliga gens i està en plena crisi dels 50 (en això també és precoç). Queda descartat (el dia, no pas el Sergi... tot i que ell també és força descartable).
— 10 d'octubre: un Día de la Hispanidaz sense pont i a sobre amb eleccions? Després d'un estiu de pluges on no hem pogut gaudir de la platja (un dels pocs serveis gratuïts que té aquest país)!? La gent aniria a votar emprenyada, i això sempre és perillós. Queda descartat.
— 17 d'octubre: es commemora el 80è aniversari de la condemna a 11 anys de presó del mític Al Capone, tot un referent per a la classe política catalana. Queda descartat.
— 24 d'octubre: I el Barça juga contra el Saragossa... i el Jiménez-Lossantos és soci del club manyo! Queda descartat.
— 31 d'octubre: pont de Tots Sants. Uns aniran a celebrar el Halloween a Port Aventura, i d'altres amb les castanyes, els panellets i els moscatells... i tots podrien votar sobre els efectes d'un castanyot. I molts estarien temptats de votar opcions polítiques de les que fan por. Queda descartat.

— 14 de novembre: és el Dia Mundial de la Diabetis, i el dia abans és el Dia Mundial Contra l'Exclusió Social. L'ensucramenta de la jornada electoral no és bona pels diabètics, i per a exclosos socials ja tenim prou amb els de Ciutadans, UPyD i tots els altres extraparlamentaris. Queda descartat
— 21 de novembre: el Barça juga contra l'Almeria. Un partit de màxima rivalitat, la gent pensaria en el futbol i no en les eleccions. Queda descartat.
— 28 de novembre: es juga el Barça-Madrit. La gent podria estar temptada de votar el Laporta (si són del Barça) o el Partit Pirata (si són del Madrit). Queda descartat.

— 5 de desembre: pont de la constitució i la puríssima? (aka la Putíssima constitució). Queda descartat.

Et felicito, fill!

Així doncs, si és impossible fer les eleccions perquè no tenim cap data disponible, com ens ho fem per a triar un nou Molt Honorable?
Jo, humilment i amb la voluntat de servei que em caracteritza, propose tres alternatives:

1) Insaculació. No és cap pràctica sexual, colla de malpensats. És una forma d'elecció de càrrecs mitjançant sorteig: es posen els noms en un sac i se'n tria un a l'atzar. Segur que els del PP i Ciutadans recolzen aquesta iniciativa... és l'única manera que tenen d'arribar a la presidència.

2) Clonació. La Generalitat de Catalunya ja ha tingut 128 presidents d'ençà que es va fundar. Segur que entre aquests 128 presidents trobem un home que ens faci el pes. Un cop triat només cal desenterrar-lo, prendre'n una mostra d'ADN i clonar-lo. Si Catalunya és capdavantera en Biotecnologia i també en Creativitat Política, perquè no combinem aquests dos talents per a eixir de l'atzucac institucional en el que les dissorts del calendari ens han ficat?

3) Concurs televisiu. Si serveix per a triar la Nova Trinca o el representant d'Espanya al Festival d'Eurovisió, també pot ser útil per a triar el nou President de la Generalitat. El sistema de votacions mitjançant SMS és més còmode (els abstencionistes ja no tenen excusa) i aporta recursos econòmics a les anorèxiques arques de la Generalitat.

Pau Gasol i José Montilla, dos catalans que estimen Espanya.

Estivacions 4

Ja s'han acabat les meues dues setmanes de vacances, així que he deixat la parella i els sogres criant dromedaris a les Garrigues i m'he tornat cap a casa, a Sants. El meu retorn ha estat motiu de joia i alegria per a la resta de veïns del barri, que m'han rebut guarnint els carrers i m'han obsequiat amb nou dies de festes i celebracions.

Observeu l'estat dels meus vuit sogres després d'uns dies de convivència amb mi

No sé com m'ho faré per a matinar cada dia, però ho intentaré. Mentre arriba la fi de festa, us deixe amb quatre reflexions estivals:

1) Guinea Equatorial. El règim dictatorial de Teodoro Obiang Nguema ha executat quatre dissidents, José Abeso Nsue, Manuel Ndong Anseme, Jacinto Michá i Alipio Ndong Asumu. L'assassinat institucional ha passat enmig del més absolut silenci internacional. Hi ha dictadures que, facin el que facin, són el focus d'atenció, mentre que d'altres règims poden seguir amb els seus crims amb la millor de les complicitats: el silenci.

2) Joan Clos. L'Assemblea General de les Nacions Unides ha ratificat el nomenament de Joan Clos com a director de l'agència de la ONU per a les ciutats sostenibles. Alguns pensareu en el Principi de Peters, d'altres directament veureu l'imminent apocalipsi maia del 2012. Però no cal patir, que és inofensiu.
L'ONU té la seua seu a Nova York i distribueix pel Món la ubicació de les seues agències seguint un criteri molt estricte i fàcil d'entendre. L'UNESCO té la seua seu a Paris, la FAO la té a Roma i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica es troba a Viena. No cal patir, l'agència que dirigirà Joan Clos té la seua seu a Nairobi (Kènia).

3) Brindis per les dones preses. En el marc incomparable de les festes majors de la vila de Sants (versió alternativa) demà dijous tindrà lloc un brindis per les preses. I com ja és tradició, l'acte ha estat prohibit per l'Audiència Nacional.

No cal dir que hi haurà aldarulls, i aquests seran de debò, no com els dels monyes de Gràcia.
Alguns pensaran que la causa dels disturbis serà política, però van errats. A Sants políticament tenim de tot, però si en alguna cosa ens posem d'acord és en la nostra fascinació per les dones presidiaries i en el dret a beure i brindar quan, com i per qui ens roti.

Prohibir-nos la beguda i les dones a nosaltres!

Mauritania affair

Pijo truck on the road to Sahara
I used to make a living, man
charging tolls, and being sociat·ta.
Now I'm a tourist with an ONG,
Hooray for the PSC!
Baby, baby, make me progre
Baby, baby, make me muslim.

We'll ban the muslim burkha now
First step- Haima party go-go
I give money to terrorist man
And suck his banana
Hooray for Al-Qaida!
Baby, baby, make me progre
Baby, baby, make me muslim.

Pijo truck on the road to Sahara
I used to make a living, man
good jobs for sociat·tes.
Now I'm a tourist with an ONG,
Hooray for the PSC!
Baby, baby, make me progre
Baby, baby, make me muslim.

We'll ban the muslim burkha now
First step- Haima party go-go
I give money to terrorist man
That's coherence, sociat·ta,
Hooray for Al-Qaida!
Baby, baby, make me progre
Baby, baby, make me muslim.

Estivacions 3

Els residents a les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme i Vallès Occidental ens queixem molt del mal funcionament de la nostra xarxa de rodalies, però com a mínim tenim tren de rodalies. Els de la comarca de les Garrigues ni això. No tenen tren i no saben ni el que és.
Amb la pedagogia que em caracteritza, he explicat a unes garriguenques que és això del tren.

Amb els cabells curts, coses de l'estiu.

I mentre descanse i em prenc unes vitamines per a recuperar-me, us deixe amb quatre reflexions estivals:

1) Melilla. Les policies espanyoles poden ser tan dolentes com els policies espanyols. Però quan es combina el masclisme amb el nacionalisme i el Ramadà, llavors els irredemptistes marroquins sí que rebutgen la violència policial. De tot plegat em permeto destacar dues coses: el silenci de Bibiana Aído i el seu Ministeri d'Igualtat (el nom vindrà perquè li és igual tot) i l'efectivitat del boicot marroquí a Melilla. Tantes campanyes de boicot espanyol als productes catalans, i la nostra economia sobreviu, en canvi, amb només una setmaneta de boicot marroquí els melillencs ja tenen problemes d'abastiment. Qui depèn de qui?

2) Waziristan. L'única part del Pakistan que no ha patit per les pluges i les inundacions ha estat l'Emirat Islàmic del Waziristan, el territori on manen els talibans. Casualitat? Un càstig diví? I si resulta que fins i tot Al·lah és un integrista islàmic!?

3) Pakistan. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha destinat 200.000 euros d'ajuda humanitària al Pakistan. Amb més de 1600 morts i més de vint milions de damnificats a causa de les pluges i les inundacions, pot semblar que és poca ajuda, però comparada a les aportacions d'altres països (i tenint en compte els nostres recursos econòmics) és molt generosa. Els desastres naturals permeten veure com poden ser de solidaris els governants i els ciutadans de cada país... i copsar que hi ha països que cauen millor que d'altres! Per raons que desconec, el Pakistan no cau bé a Occident.

Fa sis mesos, arran del terratrèmol que va destrossar Haití, les meues perruqueres dominicanes deixaren anar comentaris molt cruels contra els pobres haitians. Supose que és pel pes de la Història i del mal veïnatge, però no vull ni pensar com reaccionarien els espanyols si un tsunami inundés l'Empordà o si un terratrèmol arrasés el Bages.

Estivacions 2

Estimats lectors, estimades lectores

supose que vostès estan esperant una crònica de les meues vacances a cals sogres a la bonica comarca de les Garrigues. De moment no puc narrar res, puix encara estic en estat de xoc després de vore els costums agrícoles i ramaders d'aquesta curiosa comarca. A tall d'exemple us deixe aquest vídeo il·lustratiu.
La rossa és una cosina segona de la meua senyora. El paio que fuma és un dels meus sogres i el cèrvid és el nou solista que han fitxat a la coral dels Nens Cantors de Viena.

Així doncs, mentre espere que els medicaments que m'han receptat facen el seu efecte, us deixe amb quatre breus reflexions:

1) Brigadista cremat. Portugal i Galícia estant patint greus incendis forestals. A la zona de Fornelos han mort dos integrants de la Brigada Forestal. Un d'ells ha estat incinerat i les seues cendres han estat llençades a la muntanya, ja que aquesta era la seua voluntat. Afortunadament la nena que ha resultat ferida en l'incendi d'un iot a Platja d'Aro no ha mort... no fos cas que en les seues darreres voluntats hi fos la de ser incinerada i llençada al mar!
No sóc supersticiós, però a les meues darreres voluntats hi posaré alguna referència a la possibilitat de momificar el meu cadàver farcit de pastilles de Viagra, per a deixar-lo després en exposició a la sala Bagdad de Barcelona (o al Saratoga de Castelldefels).

2) Inactivitat estiuenca. Es nota que som a l'agost profund: fa ben bé dues setmanes que no es constitueix cap nova organització (plataforma, partit, coalició...) independentista.

3) Lourdes. Cal evacuar 30.000 peregrins de Lourdes, el dia de l'Assumpció, per una amenaça de bomba? Però, que no s'hi fan miracles allà? No poden confiar en que siga la pròpia Verge qui desactive la bomba i arreste els terroristes?
Sants miraclers i Superherois, diferències de màrketing i poca cosa més.

No faré cap comentari sobre mossens, gais i nens. El meu advocat també fa vacances.

Estivacions

L'amenaça de vaga per part dels controladors aeris ha provocat un allau de cancel·lacions. Jo mateix, sense anar més lluny, tenia previst dedicar l'agost a fer el Hilton Mamelludes World Tour (una volta al món consistent en anar a hotels de cinc estrelles acompanyat de dones que gastin sostenidors de la talla 95, o més) i, per estalviar-me problemes amb els controladors, l'he cancel·lat i m'he anat a passar uns dies a cals meus sogres (el vuit sogres) a les Garrigues.

I al final no fan vaga, ves quina cosa!

En fi, ho celebraria, però resulta que tot just avui comença el Sagrat Mes del Ramadà, així que continuaré amb l'operació bikini i faré dejú.

Casualment també avui l'OMS ha tingut el bonic detall de decretar la fi de la pandèmia de Grip AH1N1.

Prohibeixen el burkha perquè no es pot anar amb la cara tapada? Doncs també haurien de prohibir els atacs d'histèria col·lectiva.

Solingen 1993

El passat mes d'abril, el barri badaloní de La Salut fou notícia arran d'uns incidents xenòfobs contra uns gitanos romanesos. La Plataforma de l'Anglada i el PP del García Albiol aprofitaren per a ficar cullerada, els tertulians parlaren dels problemes de l'ètnia gitana, de la immigració romanesa, de l'atur i de la delinqüència. I quatre setmanes després, les calúmnies d'opinió i les tertúlies ja estaven ficades en d'altres temes.

La setmana passada vaig estar xerrant amb un petit empresari d'Hostafrancs, membre de l'Església Evangèlica de Filadèlfia i gitano. Un dels temes de conversa fou el dels gitanos romanesos de La Salut de Badalona, i el gitano català m'informà que aquests romanesos tenien un llarg historial.

Fa disset anys, a la ciutat alemanya de Solingen hi hagueren uns violents incidents contra un alberg on s'allotjaven immigrants. La causa fou l'actitud incívica i delictiva d'uns gitanos romanesos que, des de l'any 1991, anava passejant i provocant problemes a diferents ciutats alemanyes (Hoyeswerda, Rostock, etc...).
Segons em va explicar el gitano català, aquests gitanos romanesos de Badalona són els mateixos que ja estaven donant problemes a Alemanya durant els anys 90'. Són les mateixes famílies de gitanos romanesos: brutes, incíviques, delinqüents i endogàmiques. Sembla ser que porten dues dècades donant voltes per Europa, i provocant problemes allà on van.

Així doncs, mesos després de que tothom comentés la notícia, arribem a la conclusió de que no era un problema cultural (pel fet de ser gitanos, o romanesos), ni un problema social (pel fet de ser pobres i analfabets), era i és un problema genètic: són una família de tarats.

Alguns diran que relacionar la genètica amb la delinqüència és racisme, però no és així. Hi ha famílies tarades de totes les races. Per exemple els Catoños a Catalunya, són ben blancs. Segons els estudis de genètica i conducta, aquestes conductes es donen en famílies, especialment en les endogàmiques, però no són pas extrapolables a ètnies i races.

Alguns voldran insistir en que això és una cosa social, socio-econòmica o socio-educativa. Van molt errats, de famílies tarades també n'hi ha que tenen molt de patrimoni i han anat a les millors escoles privades. A la foto teniu un exemple ben il·lustratiu.


Què? Comencem a redactar lleis que promoguin l'eugenèsia?

Això del toreig

Sobre l'abolició de les curses de braus a Catalunya ja s'ha dit molt, fins i tot jo he dit la meua. Em limitaré a fer quatre comentaris.

1) Alfredo Pérez Rubalcaba. El ministre de l'interior fou el primer polític espanyol a dir la seua i va afirmar que "s'havia de respectar la votació del Parlament català" i que la decisió "no s'havia de polititzar". Home, ja va bé que algun espanyol respecti el que es vota en el nostre Parlament, però considerar que allò que es vota en una cambra legislativa no s'ha de polititzar... no sé que dir-vos, o té molt mal concepte del seu ofici —la política— o té una percepció molt pobre —i molt realista— d'allò que és (i pot fer) la nostra cambra legislativa.

Si allò que voten els nostres diputats i diputades no és política, llavors què és? Tal vegada són deliberacions teològiques, que només importen a uns pocs creients? Potser és una tertúlia de cafè, on allò que es diu no té més transcendència?

Amb quina elegància i discreció ens ho ha deixat ben clar el senyor ministre.

amb dos collons, torejant el Parlament català.

2) Indemnitzacions. Alguns pro-taurins afirmen que la prohibició li costarà a cada família catalana 45 euros (11.25 euros per persona) d'altres, més abrandats, afirmen que 250 euros per família. No sé com han fet els càlculs —si n'han fet cap— en tot cas esgrimeixen l'argument de les indemnitzacions després de la prohibició.
No han aclarit a qui cal indemnitzar, ni per què, ni en quant, però el raonament és curiós.

Quan, per raons de seguretat, prohibiren fumar a les benzineres, no indemnitzaren ningú (ni benzineres, ni empreses tabaqueres). Quan, per raons de salut, prohibiren fumar al lloc de treball, no indemnitzaren tampoc ningú (ni els empresaris, que perdien hores de treball de "sortir cinc minutets per a fer un piti", ni les tabaqueres).

La ministra d'Igualtat, la senyora Bibiana Aído, vol prohibir els anuncis de relax a la premsa escrita. Quan ho faci, també es pagaran indemnitzacions? En cas afirmatiu, a qui? Als treballadors dels bordells? Als empresaris, als clients? Als diaris, que perden anunciants? Als fabricants de preservatius? Als creatius publicitaris, que perden la seua principal font d'inspiració?

3) Gires de comiat. Quan un conjunt musical està en plena decadència acostuma a anunciar una gira de comiat, per a tornar a omplir sales. Amb això dels toros està passant quelcom semblant: l'anunci de la seua fi el gener del 2012 provoca la curiositat (en algun cas, fins i tot l'interès) d'alguna gent per anar-ho a veure per última vegada. Segurament, La Monumental de Barcelona, tornarà a omplir-se abans de tancar.

Ja posats podrien fer el mateix amb d'altres manifestacions culturals que estan en decadència: teatre, cinema espanyol, cinema català, museus d'art... que les prohibeixin, tot donant marge fins el 2012, i així tindran espectadors durant un any i mig.

el toreig de cries de foca, una opció a considerar.

4) Usos alternatius. Molt bé, si a partir de l'1 de gener del 2012 no s'han de fer més curses de braus a Catalunya, què en faran els propietaris de La Monumental de Barcelona?
Jo proposo un concurs d'idees, on la gent d'aquesta ciutat de dissenyadors i il·luminats pugui proposar tota mena d'usos alternatius

— Una pista d'esquí pels jocs olímpics d'hivern del 2022.
— Fer-hi un gran aparcament gratuït, per a compensar de tanta àrea verda.
— Una megapista d'skate, per a passejar tranquil per les places dures de la ciutat

...........

En tot cas, no cal fer-se gaires il·lusions. Fins la primavera del 2012 el Tribunal Constitucional pot petar-se aquesta Llei. I si no el PP, que probablement guanyarà les eleccions de març del 2012, ja farà alguna Llei Orgànica que protegeixi la Fiesta.