El Nen de les Vedelles

L'any 2009, l'economista català Santiago Niño Becerra va publicar un llibre titulat El crac del 2010 (Editorial Los Libros del Lince, 232 pàgines).
La tesi central d'aquest assaig és que les nostres estructures productives no estan adaptades als nous temps i que patirem una crisi semblant a la del 1929 — una profunda crisi i una posterior i llarga depressió que es pot prolongar fins el 2020— on la taxa d'atur arribarà fins el 30% i el preu del barril de petroli als 250 $.

Per a Santiago Niño Becerra, el que ha passat entre 2007 i el 2009 no és la crisi —que s'ha avançat, com la regla d'una que jo em sé— si no la precrisi.
A l'any 2010 li queden poques hores de vida i les seues prediccions no s'han acomplert.
La situació econòmica és dolenta, i res ens fa pensar que el 2011 sigui millor... però és igual de dolenta que la del 2009 o el 2008! Estem igual de malament.


Potser en Santiago Niño Becerra es va equivocar de carrera, i en comptes d'estudiar Economia hauria d'haver-se especialitzat en Quiromància o Astrologia (disciplines que tenen el mateix rigor científic que l'Economia).

Però, posats a canviar d'ofici, jo suggereixo algunes alternatives al senyor Santiago:

— Tertulià de Punto Pelota: "És impossible que el Barça guanyi la Lliga, la Copa del Rei, la Xampinyons, la Supercopa de la lliga, la Supercopa d'Europa i la Intercontinental".

— Estratega del PSC: "No crec que els de CiU treguin més del doble d'escons que nosaltres".

— Estratega d'ERC: "No baixarem fins a 10 escons".

— Sindicalista d'alt standing: "Això de la militarització i l'estat d'alarma és un farol".

— Tour operador: "Haití és una destinació turística que ho petarà bastant".

— Director de Wiki Leaks: "A les sueques els agrada follar a pèl".

Als pobles, ja se sap

"Als pobles petits, ja se sap... "
"A les grans ciutats, ja se sap... "

Conclusió: ens falta informació sobre les poblacions mitjanes.

Si els barcelonins tenen el Gaixample, els garrulets tenen el Gaigarrigues.

Diades d'Amor i Pau

El Nadal és un dia d'amor i pau a tot el Món, per això els catalans ensenyem als nostres menuts que, si vols que et donin bons regals, has de colpejar violentament, tot cantant alegrement, un pobre ésser indefens.



I ara, amb el vostre permís, vaig a felicitar el Nadal a qui es mereix cagar molts regals.

Per Nadal, qui res no enclota res no val

La tardor ja ha passat i el Nadal ja és aquí.


Santa Klaus Vermell. El color vermell i blanc del Pare Noel té el seu origen en la Coca-Cola, que l'any 1931 va popularitzar aquesta imatge. Val a dir que anteriorment, entre 1901 i 1931, el Pare Noel era vestia de color marró i negre, ja que estava patrocinat per una marca de rom. Però abans anava de verd, ja que era el color distintiu dels productors d'infusions de menta. I anteriorment de taronja, que estava patrocinat per Orange Telecom.

Tapar forats. Quan un premiat amb la Grossa de Nadal diu que dedicarà els calers del premia tapar forats, vol dir que s'ho deixarà tot en clubs whiskeries.

Divendres 24. El divendres 24 de desembre és un dia laborable, i els divendres laborables hi ha metro fins les dues de la matinada. El divendres 24 de desembre és vigília de festiu, i les vigílies de festiu el metro obre fins les dues de la matinada. Però avui, divendres laborable i vigília de festiu, el metro tancarà a les onze de la nit, oferint tres hores menys de servei.
Si els ajuntaments metropolitans volen fer festiu el dia 24 de desembre, que ho facin, que tenen competències. Al cap i a la fi fa uns mesos l'Ajuntament de Barcelona va plantejar de fer festiu el dia de Sant Valentí. En tot cas reclamem dues coses:

- Coherència: si un dia és laborable, s'ha de treballar i pagar com a laborable; i si és festiu, s'ha de treballar i pagar com a festiu. Ens volen fer creure que tots els treballadors de TMB són fervents catòlics que aniran en massa a celebrar la Missa del Gall? No hi ha personal per a treballar aquesta nit?
- Seguretat viària: avui molta gent sortirà de festa, i molta gent beurà. Què pretenen? Que milers de borratxos agafin el cotxe i provoquin accidents? La propera vegada que els sindicats de TMB convoquin una vaga, penseu en els morts i ferits que haurà aquesta nit.
(Com? Què aquesta darrera frase ha estat massa demagògica? Sí, segurament és demagògica, però és l'època que ens ha tocat viure)

Dissabte 25

Si les autoritats internacionals no ho impedeixen, aquest dissabte vint-i-cinc de desembre, Solstici d'Hivern, Natalici de Mithras i Dia de Nadal, un servidor anirà a la casa dels sogres a endrapar.

Com ja sabeu, mon sogre és calb. I això és un problema per a mi. Quin és l'origen la calvitifòbia que m'afecta?

Un trauma infantil?

Frustracions per què m'ha estat negada la sort?

Ideologia? Violència?



Si algú té alguna bona idea per a sobreviure amb dignitat aquests dies, que ho digui on posa Comentaris.

La gent s'autocita

Enccoratjar un blogaire per a que s'autociti és com dir-li a un ludòpata que és el seu dia de sort, o a un ninfòmana que ha de gaudir del seu cos: totalment innecessari, ja ho fan solets. De tota manera, si tens un bona excusa per a practicar el teu vici, el practiques més a gust.

Un servidor predica amb l'exemple i fa d'apòstol de l'autocita, raó per la qual s'ha passat per blogs d'amics, coneguts, saludats i estrangers que no conec de res, tot deixant els meus comentaris amb l'autocita corresponent.


Lligar temes no és fàcil. A tall d'exemple, alguns llocs on m'he autocitat:

- Blog de trens: "Ah, com m'agraden els trens que van per la costa mediterrània. http://descans.blogspot.com/2010/07/foment-de-dites-i-refranys.html". Trens i sexe, sí, una lògica associació d'idees.

- La Llum de Janus: "Ui, aquest dibuix és el que jo em pense? Sí, sí... són espermatozous... I parlant de semen: http://descans.blogspot.com/2010/05/una-festa-desfassa-i-ambigua.html" Bé, potser el que hi ha al dibuix són llumets de Nadal... però a mi m'han semblat espermatozous lluminosos. Nadal i sexe, sí, una lògica associació d'idees.

- Can Ferrús: "M'agrada el Turó de l'Home. Saps quin és l'origen etimològic d'aquest topònim? Es veu que a principis del segle XII, al cim del Turó, quan arribava la nit de Sant Joan tot d'homes anaven a pescar sirenes.Sí, pescaven sirenes. Les sirenes són dones amb cua: http://descans.blogspot.com/2009/01/ho-confesse-magraden-les-trans.html. I com que allò era un camp de naps, doncs li posaren aquest nom." Muntanyes nevades i sexe, sí, una lògica associació d'idees.

Gaudiu de la setmana de l'autocita!

Tomàquets amb gust de tomàquet

"El canvi de debò és que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet" Joan Saura, any 2003

Set anys després no hem tancat les nuclears i, probablement, ens fotran un cementiri nuclear a Ascó.
Set anys després hem doblat el nombre de pobres.
Set anys després seguim sense oportunitats per a decidir.

I set anys després, els tomàquets segueixen sent insípids.

#etfelicitofill

Violència estadística

La Generalitat de Catalunya ha publicat l' Enquesta de Violència Masclista a Catalunya 2010. Com és habitual en aquests casos, les dades són preocupants.

És preocupant i indignant que un 26% de les dones catalanes hagin estat víctima d'alguna mena de violència. Hom es pregunta per a que paguem policies i jutges si després no serveixen per a protegir els més indefensos de la nostra societat.

Però també és preocupant com es formulen algunes preguntes i quina mena de conclusions se n'extreuen. O se'n volen extreure. Fixeu-vos en aquesta, a les pàgines 18 i 19 de l'esmentat informe:

Ara li llegiré una relació de comportaments que alguns homes practiquen amb les seves parelles. Indiqui, si us plau, fins a quin punt li sembla que aquests comportaments són formes de violència masclista?
Valori-ho en una escala de 0 (no ho són gens) a 10 (ho són totalment)

— Donar-li una bufetada, un cop, una empenta. Ah, per increïble que sembli, hi ha enquestats (i enquestades) que consideren que això no és violència masclista. Bé, potser no és masclista, però en qualsevol cas sí que és violència.
— Llançar-li un objecte en una discussió. És sorprenent que algú cregui que no és violència masclista. I què és? Un entrenament per a les proves d'atletisme? Bé, en tot cas és violència. Potser no és masclista, però és violència.
— Controlar on és i què fa en cada moment. Bé, tot i que no és ben bé violència, sí que, en molts casos, és el preludi de la violència. En tot cas no és masclista, ja que això no distingeix gènere.
— No tenir mai en compte la seva opinió. QUÈ!? Ara sí que estic flipant. Els experts i les autoritats del nostre país consideren que no tindre en compte l'opinió d'algú és un acte de violència??
Així doncs, si a l'empresa on treballo no tenen mai en compte la meua opinió, sóc víctima de violència laboral? I si la meua comunitat de veïns no té mai en compte el meu parer, estic sent víctima de violència veïnal? Si els polítics i funcionaris d'aquest país mai tenen en compte la meua opinió, puc dir que sóc víctima de la violència de l'estat?

Tants anys creient que per a ser un mateix cal saber passar de l'opinió dels altres i ara veig que no, que si ho faig estaré exercint violència contra els altres. Tants anys passant dels altres, convençut de fer el bé perquè no em ficava en els seus afers, i ara em diuen que estic agredint els altres.

Un com més les feminazis s'aprofiten de drames terribles per a imposar-nos la seua dictadura. Pretenen regular les relacions privades entre particulars?

Sí, espereu-vos el pitjor: volen regular les relacions privades entre majors d'edat.

Recordeu: setmana de l'autocita

Vols emular els intel·lectuals catalans de més prestigi?
O prefereixes emular els que no tenen prestigi i ni tan sols es poden considerar intel·lectuals?

COMENÇA LA SETMANA DE L'AUTOCITA

Tens la sensació que ningú dirà les coses millor que tu? Creus que la conversa és interessant mentre parles tu, però que quan ho fa el teu interlocutor la cosa perd? Consideres que està bé promoure el diàleg, però que en el teu cas cal caure rendit al monòleg?

Recorda, el proper dilluns 13 de desembre comença la setmana de l'autocita.
Fes la teua calúmnia d'opinió amb referències a la persona que més confiança et mereix: tu mateix. (he dit "columna" o "calúmnia"?)
Exerceix de Nostradamus amb caràcter retroactiu i recorda a tothom que tu ja ho vas predir fa temps.
Omple el teu blog, twitter i facebook d'enllaços als teu blog, twitter i facebook. Al cap i a la fi, les xarxes socials serveixen per a que la societat conegui els teus pensaments.


Ells ja ho fan, autociteu-vos vosaltres també!

Polla pecadora

L'any 1991 el boxador Mike Tyson fou acusat de violació. Una noia major d'edat, anomenada Desiree i portadora de la corona de Miss America Negra, va pujar a l'habitació de l'hotel del boxador i va intimar amb ell. Petons, carícies i tocaments. Però, segons el relat de la noia, en un moment donat va decidir fer-se enrere i el boxador no li va fer cas. Mike Tyson fou declarat culpable.

L'any 1991 el metge William Kennedy, membre del clan Kennedy, fou acusat de violació. Una noia major d'edat anomenada Patricia va visitar la mansió que la família Kennedy tenia a Florida, va passejar per la seua platja privada amb William Kennedy i, després de petonejar-lo i masturbar-lo, mentre ell la penetrava li va etzibar "puta" i d'altres insults i ella, ofesa, es feu enrere. William Kennedy fou absolt.

Els dos casos coincidien en dates i circumstàncies, però diferien en protagonistes. El metge blanc de família rica fou absolt, mentre que el boxador negre de família pobre fou condemnat. I, ves per on, l'opinió pública americana (i europea) va considerar que el blanc era culpable, però que la seua poderosa família havia mogut fils per absoldre'l.
I la mateixa opinió pública americana (i europea) va opinar que el negre era innocent, i que tot plegat era un muntatge de la màfia de la boxa i les apostes, per a treure's de sobre un obstacle. En aquella època ningú apostava pel rival de Tyson, i ningú donava més de dos assalts, així que el negoci de les apostes pugilístiques estava a punt de fer fallida.

Un angelet

Aquests dies es parla molt de WikiLeaks, de Julian Assange i de violacions. Segons el que s'ha publicat fins ara, el delicte sexual que imputen a l'Assange es basa en el fet que, tot i tractar-se de dues persones majors d'edat que mantenien relacions sexuals voluntàriament, l'imputat no va utilitzar correctament el preservatiu, i aquest es va trencar (el condó, no pas l'home). I, segons la legislació sueca, no emprar condó quan la dona vol condó, és delicte (sense distingir si es fa per la força, per engany o per error).
De moment, el que s'ha publicat és això, sense contrastar, com és habitual.

A l'esquerra l'Assenge, a la dreta una conseqüència menys greu de no usar condó.

Si volen fotre el Julian Assange, el millor que poden fer és absoldre'l. Es trobarà com el Kennedy, a qui tothom considera culpable. En canvi, si el condemnen, li passarà com al Tyson i tothom el veurà com la víctima d'una conxorxa.

Com deia un vell gitano d'Hostafrancs quan et volia maleïr: "Així tinguis mil judicis i els guanyis tots mil!"

Reflexions professionals d'aqüeducte

El somni professional d'un dissenyador de moda és vestir-se amb la roba que ell mateix dissenya. La majoria ho aconsegueixen.
El somni professional d'un arquitecte és projectar ell mateix la seua pròpia llar. Alguns ho aconsegueixen.
El somni professional d'un enginyer d'automoció és dissenyar ell mateix el seu propi automòbil. Uns pocs ho aconsegueixen.



El somni professional d'un metge forense és fer-se ell mateix la seua pròpia autòpsia i firmar-se ell mateix el seu propi certificat de defunció? De moment, cap ho ha aconseguit.

Militarització i Estat d'Alarma

Arran de la vaga il·legal i salvatge que han perpetrat els controladors aeris, el govern central ha decidit militaritzar el servei i decretar l'Estat d'Alarma.
Feia més de trenta anys que el govern espanyol no militaritzava un servei públic. La darrera vegada fou en temps de l'UCD.
Per primera vegada en democràcia, s'ha decretat l'Estat d'Alarma (d'acord amb el que estableix l'article 116.2 de la Constitució Espanyola). Mai abans s'havien decretat aquestes mesures excepcionals. Ni tan sols durant els atemptats de l'11M.
I la població, en comptes d'alarmar-se o rebotar-se, dóna ple suport al govern.

Vist l'èxit d'aquesta decisió, humilment li propose al govern central (el que té poder de debò) que faça aquesta mesura extensiva a d'altres àmbits.

— Ensenyament. Fart de ninis indisciplinats i de mestres desmotivats o manifestament poc útils? Militaritzem l'ensenyament.
Els resultats seran igual de dolents, però ens quedarem més a gust.

— Sanitat. Avis addictes a les receptes? Gent que no respecta els torns a la sala d'espera? Professionals de la sanitat que no compleixen? Un sergent fotent crits i ja tenim els jubilats fent flexions al passadís de l'ambulatori.

— Prostíbuls. Diuen que és l'únic servei públic que funciona. Però no em negareu que, d'uniforme i amb manilles, la cosa guanya.

Quant la sergent ordena revisar l'armament, el recluta calla i obeeix.

Tardor calenta 5

Després de les eleccions, del Barça-Madrid i de la trepidant final de la Copa Catalunya, arriben els dies de recolliment, participacions de loteria, esbroncades familiars i atracaments amb violència i intimidació contra un pobre tronc indefens.

Al Nord i al Sud. Tots els mitjans de comunicació coincideixen en dir que CiU i Artur Mas "han arrasat" a les eleccions del diumenge. Si obtenint el 38% dels vots, amb una participació del 60%, el convergents "han arrasat", que haurem de dir del PP-CV i del Paco Camps, que amb una participació del 70% obtenen el 53% dels vots!?
"A la búlgara", "Per aclamació", "No són votants, són cheerleaders", "Habemus Papa"...

Independència i independentisme. Tots els analistes coincideixen (o coincidien) en dir que la independència de Catalunya està cada cop més a prop. Amb el vostre permís, li faré una ullada al web gencat.cat amb la calculadora:

L'any 2003, les dues formacions obertament independentistes que van concórrer a les eleccions (ERC i Estat Català) obtingueren 546214 vots.
L'any 2006, les dues formacions obertament independentistes que van concórrer a les eleccions (ERC i el Partit Republicà Català) obtingueren 422379 vots.
L'any 2010, les quatre formacions obertament independentistes que van concórrer a les eleccions (ERC, SI, RI i BSC) obtingueren 360352 vots.

M'ho sembla a mi, o arribarem a la independència sense independentistes? A la independència per saturació d'Espanya? Serem independents per pur afartament de centralisme?
Ja m'imagine el President Artur Mas, al balcó de la Generalitat proclamant "És igual, deixem-ho estar, que amb Espanya no hi ha res a fer i si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit!". Sense èpica, sense passió, sense violència, sense voler...


Màxims, mínims i desproporcions. Fa trenta anys que els ciutadans de Catalunya esperen una Llei Electoral Catalana. Si mirem el resultat de les eleccions del diumenge passat, veiem que CiU amb 1.198.010 vots obté 62 escons, és a dir que cada escó li costa 19.322 vots. C's amb 105.827 vots obté 3 escons, és a dir que cada escó li costa 35.275 vots.
Amb 75.321 vots, la PxC es queda fora del Parlament, igual que RI i els seus 39.922 vots.
Aquesta legislatura s'aprovarà una llei electoral pròpia i proporcional? Jo crec que no, al senyor Artur Mas no li convé.