Frau diplomàtic a gran escala

La setmana passada va presentar la seua dimissió el president de la Unió per la Mediterrània, el jordà Ahmed Massadeh. El senyor Massadeh va al·legar la falta de recursos, però jo sospito alguna cosa pitjor: algú va mirar el mapa i va descobrir que Jordània no té sortida a la mar Mediterrània!


Malgrat tot, aquest no és l'únic frau diplomàtic que hi ha. Ací en teniu uns quants més:

— Unió per la Mediterrània: (o Euromediterrània) és una organització internacional de col·laboració i desenvolupament de relacions internacionals formada per 43 països de la Unió Europea i/o de la riba de la Mediterrània. Hi ha un altre intrús, a més de Jordània: Mauritània. I després critiquen que Tv3 posi el mapa dels Països Catalans a la informació meteorològica.

— Organització Internacional de la Francofonia: Aplega els estats i territoris autònoms de llengua i cultura francesa. Ja sigui perquè la majoria dels seus habitants tenen el francès com a llengua materna (cas de França i el Quebec), o perquè formaren part de l'imperi colonial francès (cas de Madagascar i el Senegal), o perquè formaren part d'un estat francòfon (cas de l'antic Congo Belga, actualment RD Congo).
Per què Romania i Moldàvia en formen part? Potser perquè parlen una llengua romànica, emparentada amb el francès. Però... Bulgària, Albània i Guinea Equatorial... per què en són membres si no parlen francès!?

Un moment... he posat a la mateixa frase les paraules "Bulgària", "Albània", "membre" i "francès"? No cal fer més metàfores.

— Lliga Àrab: és una organització política internacional d'estats àrabs. Per què carai Somàlia (o el que en queda) en forma part? A Somàlia no parlen pas àrab. Serà que els diplomàtics somalis hi va a sobreviure, alimentant-se dels Ferrero Rocher que donen a les recepcions? Si és així esperem que no els enxampin i que puguin seguir endrapant.

— Consell Àrtic: El Consell Àrtic és una organització internacional que tracta temes relacionats amb l'Àrtic (fronteres, recursos naturals, navegació, investigació científica) i els seus pobles indígenes. En són membres el Canada, Dinamarca, EUA, Finlàndia, Islàndia, Noruega Rússia i Suècia. També hi ha països que en són membres observadors. I un d'aquests observadors és... ESPANYA!

La pregunta és: què hi observa Espanya allà? Com les escandinaves van a la sauna? Com els russos beuen vodka? Com les lapones castren els rens amb les dents?

Ja sabem com farà el govern la propera retallada

L'escola de Borja

[Despatx del director d'un col·legi privat. Interior, Dia]

Director— Passin i seguin, si us plau.
Papa— Gràcies, senyor director.
Director— Primer de tot els vull dir que em sap greu, però per raons de salut no podíem permetre que el petit Borja anés de colònies amb els altres nens...
Mama— Però si no estava pas malalt!
Director— Sí, però havia esternudat i no podíem córrer riscos. Es comença amb un petit esternut i s'acaba amb una epidèmia d'èbola.
Papa— I l'excursió a Port Aventura? Per què no el va deixar anar?
Director— El vertigen i l'al·lèrgia al pol·len.
Papa— Però si no és pas al·lèrgic, i tampoc té vertigen!
Director— Ja... però sense el certificat mèdic... no podem arriscar-nos i, per si de cas, el vam deixar fent deures a la biblioteca de l'escola.
Mama— Bé, anem al gra. Què passa amb les notes del Borja?
Director— Ho ha suspès tot.
Mama— No pot ser, és un nen molt estudiós i aplicat.
Papa— Podem fer una revisió dels exàmens?
Director— Sí, és clar. Comencem per llengua. Mirin-s'ho bé...
Mama— Perquè marquen en vermell les paraules "més o menys", "àdhuc" i "nogensmenys"? Són correctes, estan correctament emprades i escrites...
Director— Nooo... estan mal escrites. Si s'hi fixen bé veuran que hi posa "méş o menỵs", "ādhuc" i "nogensmẹnys". Amb això d'internet i la globalització els barbarismes ja no són només castellanismes. Hi ha lituanismes, albanismes, suequismes...
Papa— Em sembla que filen massa prim, només fa cinquè de primària! En fi, passem a les matemàtiques.
Director— Gravíssim, fixi'ns en aquest resultat: 1227.366
Mama— I quin era el correcte?
Director— 1227.365
Papa— I aquest? Aquest està bé!
Director— No. En aquest el resultat correcte és 13.21 i el seu fill ha escrit 13,21
Papa— M'ho sembla a mi, o vostè li té mania al nostre fill?
Director— Gens ni mica! Que el pare sigui maquinista de RENFE Rodalies i la mare controladora aèria no hi té res a veure. Nosaltres ens limitem a treballar amb el zel professional que se'ns reclama.

Serviu-se-la ben freda.

Copagament parlamentari

Amb els impostos que paguem entre tots financem els serveis públics, dels que tots en gaudim. Però actualment el nostre sistema té més despeses que ingressos, i aquest dèficit no fa més que pujar. Per tal de mantindre el sistema en un futur, els governants proposen el copagament.

El copagament consisteix en fer que la persona beneficiària d'un servei pagui una part del servei. L'import que s'ha de pagar no és una quantitat fixa, sinó que depèn de la capacitat econòmica personal del beneficiari, segons la seua renda i el seu patrimoni.

És el cas del Copagament Sanitari: si ens hem de fer una radiografia, haurem de pagar una part del cost d'aquesta radiografia. Si tenim pocs ingressos i poc patrimoni, la quantitat serà ínfima, simbòlica. En canvi, si cobrem un bon sou i tenim molt patrimoni, llavors en pagarem una part més alta. En tot cas, si no ens hem de fer cap radiografia, no caldrà que paguem res.



De la crisi, com del porc, tot s'aprofita. I l'ofensiva cretinitzadora i el nacionalisme espanyol, dues reconegudes xarcuteries, han aprofitat per posar el crit al cel sobre l'ús del basc, el català i el gallec al Senat espanyol. Segons els tertulians habituals, això és massa car i amb la crisi que patim i el dèficit que tenim, no ens hem de gastar els calers en intèrprets i traductors.

Bé, per tal de satisfer la voluntat d'estalvi i respectar el dret a parlar gallec, català i basc, jo us proposo el Copagament Parlamentari: que cada senador que necessiti un servei de traducció pagui una part del cost en funció dels seus ingressos i patrimoni. Que no són baixos, tot sigui dit.

Què dels 259 senadors hi ha 192 que no entenen ni un borrall de català? Doncs que entre aquests es paguin la meitat del que costa la traducció. Els que si saben català no cal que paguin res, ja que a ells no els cal el traductor. El mateix es pot dir del gallec i el basc.

El sistema estalviaria diners i els espanyols aprendrien el valor de saber idiomes. No diuen que és una riquesa? Doncs ara la podran quantificar?

Crida a la lluita armada

Benvolguts conciutadans:

L'ofensiva cretinitzadora va a més i la proximitat de les eleccions municipals no fa més que accentuar una de les seues manifestacions més perilloses: el fenomen NIMBY.

NIMBY és un acrònim anglès que significa Not In My Back Yard (no al meu pati del darrere). Descriu la reacció de ciutadans que s'organitzen per a enfrontar-se als canvis i a projectes d'instal·lació d'infraestructures considerades com a perilloses o desagradables, amb raó o sense. Massa sovint sense. Segons la Wikipèdia, aquest acrònim el va crear en Nicholas Ridley, el secretari de Medi Ambient britànic en temps de Margaret Thatcher.

El NIMBY és el fenomen que experimenta la gent que genera residus, però no vol un abocador; vol que els delinqüents siguin empresonats, però no un centre penitenciari al costat de casa; vol telefonar a tot arreu, però no vol cap antena al seu veïnat. Una variant del principi es diu SPAN o “Sí, però ací no”. Ideològicament parlant, el NIMBY és una barreja perversa del moralisme de la dreta conservadora, d'ecologisme mal entès i d'una interpretació molt patillera del concepte "externalitat negativa".

Al nostre país hi ha hagut reaccions Nimby contra tota mena de projectes: pipicans als parcs (increïble, però cert), escoles per a discapacitats o repetidors de telefonia mòbil. Crec que ha arribat l'hora de plantar cara al Nimby i a l'ofensiva cretinitzadora.

I crec que la millor manera de combatre'ls és deixar-los en ridícul. Als nimbies, als mitjans de comunicació que els hi fan d'altaveu i als polítics que els fan cas.
Humilment us proposo algunes accions per a provocar-los:


1) Estaques al camp. Línies de Molt Alta Tensió, abocadors, embassaments... totes les grans infraestructures van precedides d'un treball de camp, on els topògrafs marquen amb estaques el lloc on es farà l'obra. En els darrers anys, l'aparició d'estaques als camps ha provocat reaccions irades de veïns i alcaldes que temen que els hi facin alguna cosa al poble.
L'acció és senzilla: plantar estaques als camps. Convé que les estaques portin escrita alguna codificació, amb lletres i números correlatius, per a que el garrulet nimby que la trobi n'endevini l'objectiu. Per exemple LMAT 122, LMAT123, LMAT 124 ... si fem l'acció a algun lloc per on passarà la MAT.

Per només trenta cèntims podeu comprar un paquet de 25 estaques. I després a gaudir veient l'alcalde del poble posant el crit al cel al Telenotícies.


2) Timbre vermell. En què s'assemblen els catòlics, les feminazis i els especuladors immobiliaris? En que no volen prostitutes al seu edifici. Aquesta acció és encara més senzilla: només cal agafar un retolador vermell i pintar el botó de l'intèrfon d'un pis buit o, molt millor, amb ocupants intermitents. En pocs dies els rumors correran pel veïnat, qualsevol soroll o desperfecte a l'edifici (o al carrer) serà atribuït a la meuca i els seus clients i, en poques setmanes, ja hauran presentat una queixa a l'ajuntament.
Si voleu anar més lluny, podeu repartir algun fals flyer de prostíbul (a València i a Barcelona els donen al metro) amb l'adreça de l'edifici, però sense especificar el pis.


3) Rètol i tanques al descampat. Prop de ta casa hi ha un descampat amb una filferrada mig trencada? Ningú sap de qui és ni què s'hi vol fer? Doncs ara és la teua! Només has d'encarregar una petita tanca publicitària (per 15 euros en pots trobar de molt bones) anunciant-hi la construcció d'alguna cosa que exciti els nimbies.
Una característica d'aquesta gent és que mai contrasta la informació, ells es mouen per rumors, així que, per a fer-ho divertit, cal que qui s'anunciï sigui una institució inexistent. Pot ser pública o privada, tant li fa. Per exemple:

— Departament de Sanitat, Servei d'Atenció als Drogodependents Seropositius Mentalment Pertorbats.
— Regidoria de Medi Ambient, Àrea d'Animals Perillosos, Plantes Carnívores i Bolets Al·lucinògens.
— Associació Cultural Islàmica Mul·là Omar.
— Centre d'Estudis Biomèdics Josef Mengele.
— Associació Michael Jackson d'Amics de la Infància.

No heu de concretar que s'hi farà, no cal. Una altra característica dels nimbies és la seua gran imaginació.

Si teniu més idees, proposeu-les on posa Comentaris.

A LES ARMES CIUTADANS!

Converses molt post-coitals (tres anys després)

Ella— El gos és el millor amic de l'home, però el millor amic de la dona és el gai.
Jo— I pensar que abans de conèixer-te jo era un home tolerant.

______________

Jo— Quin mareig! Però... per què t'has posat tant perfum, no veus que ho empudegues tot?
Ella— Perquè he quedat amb un home casat.

______________

Jo— I què ha estat de la teua vida sexual aquest darrer any?
Ella— He fet un ménage à trois, un trio. Dos homes i jo.
Jo— T'ho vas passar bé?
Ella— No gaire. Estaven més pendents de donar-se plaer a ells que de donar-me'l a mi.
Jo— Bé, igual és que hi ha poca gent purament bisexual, al 50-50%. La majoria prefereixen una cosa o l'altra, 40-60%...
Ella— Deixa't estar, que el costa és trobar homes que em fotin cas!

______________

______________

Ella— Aquell amic teu que era verge, encara segueix verge?
Jo— Sí. Coneixes alguna noia que vulgui quedar amb ell?
Ella— No, conec el que redacta la llista de candidats per a rebre la Creu de Sant Jordi.

Antecedents policials

Un cop més, els informatius ens parlen d'una persona que té "antecedents policials". Què vol dir "antecedents policials"? Doncs que acumula moltes detencions, cosa que segons sembla, ja converteix en culpable el detingut.

Això va començar a finals dels anys 90', a Antena 3. Després Canal 9 i Tve s'afegiren al carro, i ara fins i tot Tv3 empra aquesta expressió: antecedents policials.

El que no entenen els periodistes i opinaires que tenim en aquest país és que, en un estat de Dret, les sentències es dicten als tribunals i no a les comissaries. I que la Justícia l' administren els jutges i no pas els policies.
40 detencions no vol dir 40 condemnes en ferm. Fins que no tingui com a mínim una condemna, el detingut és innocent.

És cert que la majoria de jutges són lents i mediocres, però la majoria de policies també ho són. No veig perquè hem de creure que uns són molt menys diligents que els altres.

Com que intento ser constructiu i positiu, i sé que molts periodistes llegeixen aquest blog (poca feina, certament), us adjunto algunes expressions més per a criminalitzar millor:

— Antecedents notarials: s'aplica quan la persona a criminalitzar ha anat molt sovint al notari, ja sigui per la compravenda d'immobles, per herències o per qualsevol altra raó. Per exemple: "L'especulador immobiliari acumulava més de 60 antecedents notarials, tots a la costa empordanesa". "La vídua acumulava cinc antecedents notarials, tots d'homes vells i rics que la deixaven com a única hereva".

— Antecedents fiscals: l'hem d'emprar quan la persona a criminalitzar ha tingut moltes relacions amb Hisenda. Per exemple: "El narcotraficant pagava puntualment l'impost de circulació del seu Ferrari, tenia molts antecedents fiscals".

— Antecedents intestinals: s'utilitzarà aquesta expressió per a referir-se a totes aquelles persones que disposin d'aparell digestiu i l'hagin fet servir com a mínim una vegada. Per exemple: "Cal recordar que aquest caníbal feia anys que acumulava antecedents intestinals!?".

— Antecedents genitals: sempre que hi hagi un delicte sexual pel mig, cal destacar que el culpable tenia genitals. "Els testimonis, les empremtes dactilars i la prova de l'ADN diran que és innocent, però jo no me'n refio ni un pèl: segur que és el violador. Tinguem en compte que té antecedents genitals".

140 euros

He perdut 140 euros.
El divendres de la setmana passada vaig quedar amb un amic i vaig perdre 140 euros. Jo duia els calers per a comprar-me roba aprofitant les rebaixes, tasca que per problemes d'agenda havia posposat per a l'endemà. La darrera vegada que els vaig veure va ser al convidar-lo a prendre unes cerveses a un bar de Santa Eulàlia. Probablement em van caure pel carrer, al canviar la cartera de butxaca. No crec que me'ls furtessin, ja que la cartera la conservo, amb totes les targetes.

Ha passat una setmana i encara estic trist. En el moment de comprovar la pèrdua, dissabte al matí, vaig sentir ràbia, però sobretot porto una setmana sentit molta pena i molta tristor. He estat fent exercicis per a superar la pèrdua, però no me'n surto.

1) Equiparació. Què són 140 euros?

— Uns 2 , 3 o 4 dies de treball, segons el sou de cadascú.
— 7 texans dels que em compro per les rebaixes.
— 112 samarretes de les que em compro per les rebaixes.
— 40 dürüms dels que serveixen al costat de ma casa.
— Una nit de passió amb aquesta senyoreta.
— 438 cerveses de les que convido a aquest amic.

2) Consoladores i compensadores.
La pèrdua de 140 euros m'ha deixat més trist i cap cot que la majoria de ruptures que he tingut. "Això nostre no va enlloc, serà millor que ho deixem" és una frase que m'han dit molt, però que, la majoria de vegades, no m'ha afectat gens.
Les dones també poden ser rapinyaires, i quan una m'ha deixat sempre ha aparegut alguna altra disposada a consolar-me. En canvi, amb els 140 euros, ningú m'ofereix 140 euros de recanvi.
Ni tan sols 70 euros (que ja ve a ser el consol que em donaven algunes, però tampoc estava jo en condicions de ser massa exigent).


3) Pèrdues i beneficis.

Explica l'Albert Espinosa que tota pèrdua implica un guany. Ell va perdre una cama, però va guanyar un monyó.

Jo he perdut 140 euros, però he guanyat aquesta entrada al blog.

Espai gratuït: PDLPEA

Espai gratuït de propaganda electoral: Partido de los Pensionista en Acción (PDLPEA)

EL PDLPEA és un partit de caràcter social, sense vinculació a cap agrupació política, associació, sindicat o creença religiosa. És un partit té com a finalitat la defensa dels interessos dels/les pensionistes, jubilats/es, vidus/es, els i les orfes, i d'aquells grups socials que perceben o tenen dret a percebre alguna prestació estatal, autonòmica o municipal.
El PDLPEA és un partit que sempre estarà a prop d'aquells grups socials més desfavorits, que lluitarà per aconseguir millores socials per als més desprotegits, sempre ignorats pel sistema, i vigilarà per a què es compleixin les promeses electorals que es fan en els períodes d'eleccions

Com? Que aquest anunci arriba tard? Que arriba tard perquè les eleccions van ser fa dos mesos?
És igual, no cal patir, que no tenim pressa...

Nosaltres no ens jubilarem fins els 70!

Un pensionista a punt d'entrar en acció

Els sindicats, la patronal i el govern estan negociant, així que...

Ja podem anar buscant la nostra pensió als indrets habituals

Assessor extern

Avui hem sabut que l'ex-president espanyol José María Aznar cobrarà 200.000 euros cada any per a fer d'assessor en afers llatinoamericans a la companyia ENDESA. El també ex-president —i també espanyol— Felipe González cobrarà 126.500 euros anuals per donar consells a l'empresa Gas Natural.

No sabia que Llatinoamèrica fos tan complicada i que calgués gastar-se tants doblers en assessors

Un servidor no ha estat mai al Continent Paiopònic, però sí que coneix prou bé discoteques com Caribe Caliente, restaurants temàtics com El Mayakumbo de Guacachamba, perruqueries com Los Pelitos de Gladys i associacions culturals com els Latin Kings. És per això que, amb el caràcter emprenedor que em caracteritza, ofereixo els meus serveis per assessorar en matèria llatinoamericana.

Ací teniu una bestreta:

— "Eres como la muerte de Apango; que ni chupa, ni va'l fandango".
— "Acocote nuevo, tlachiquero viejo"
— "Cuando una dominicana disse que no, no siempre quiere dessir que no"
— "Ahora verás huarache, ya aparesió tu correa"
— "No me traigas tus nahuales, que se chahuistlean las milpas"

Com que probablement no teniu el Nivell C d'espanyol (l'eduació pujolista, ja se sap), ni tampoc teniu coneixements en matèria d'enginyeria industrial i dret internacional, us faig una traducció/adaptació d'aquests populars refranys:

— El 3% és la comissió de l'alcalde. Pel senyor ministre és el 4% i pel president el 5%
— La multa per conduir borratxo i atropellar un indi és de 15.000 pesos. Multa de 20.000 per anar torrat i recompensa de 5.000 per carregar-se l'indi.
— No cal millorar les condicions de seguretat a la mina: en el fons ja els agrada passar uns dies d'esbarjo a l'habitació fosca. I després la colla de maricons fa uns calerons desfilant pels platós.
— Això no és una dictadura, és una democràcia light.

Ai sí, la notícia del dia

Segons els mitjans de comunicació bascos i espanyols, la notícia del dia és que ETA ha anunciat un alto-el-foc permanent i verificable.

Això serà notícia a Euskal Herria i a Espanya, però a Catalunya ja fa set anys que tenim aquesta treva.

I quan fou mort el combregaren.

Reflexions polítiques de cap de setmana

És l'Alvárez Cascos la Montserrat Nebrera del PP asturià?
Si ella era una MILF (Mother I'd Like to Fuck), ell és un OFILF (Old Fascist I'd Like to Fuck) ?

Es pot saber on té ficada la ma el senyor Cascos?

Comencen les rebaixes?

Oficialment, avui divendres comencen les rebaixes.
Però, en realitat, ja fa 40 dies que començaren les rebaixes:

— Concert econòmic
— Dret a decidir
— 80 Km/h
— Control intern dels Mossos d'Esquadra
....



Artur Mas: el govern dels millors descomptes.

I recordeu: el que ells anomenen rebaixes massa sovint són saldos!

Any nou, mansió nova

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores:

aquests dies el meu blog té una activitat sota mínims. Aquesta aturada no és deguda als excessos nadalencs, ni a un pic de feina, ni que m'hagin segrestat un regiment de rosses mamelludes amb desitjos incompresiblement libidinosos. Res de tot això.

El que passa és que estic de mudança. Em canvio de pis.

El meu dubte és:

Quatre mudances en menys d'una dècada és ser nòmada?

Els tuaregs són els homes blaus del desert. Els del bosc s'anomenen barrufets.