Trucada d'emergència

[Una urbanització perduda a la Marina Baixa. Un dia entre setmana, temporada baixa. Interior/Nit]

Ciutadà— Escolte, és la policia? Tinc una emergència!
Policia Nacional— Perdone, pero no entiendo valenciano. Puede hablar en castellano?
Ciutadà— Si, perdone ustet. Que digo que tenemos una urgensia, que hay unos individuos que han entrado en la urbanisasión y...
Policia Nacional— Uy, uy, uy... Mal vamos! No tenemos agentes disponibles, en estos momentos todos nuestros recursos humanos están analizando las 270 listas electorales de Bildu y, de paso, todas las demás candidaturas a los 125 municipios vascos y 250 navarros. Todas no, sólo las que tengan nombres raros. Además, de lo que pasa en las zonas rurales, como la urbanización alegal en la que usted vive, se encarga la Guardia Civil.
Ciuadà— Ustet perdone. Ahora mismo llamo al cuartelillo de la Benemérita. Tenga ustet buen servisio y passe buena noche.
Policia Nacional— Buenas noches.

__________

Benemèrita— Guardia Civil, dígame?
Ciutadà— Escolte, que tenim una urgència i una emergència!
Benemèrita— No entiendo, puede hablar ustez en cristiano!?
Ciutadà— Si, perdón. Que digo que tenemos una emergensia, que hay unos individuos pressuntamente sospechosos que han entrado en la urbanissassión y...
Benemèrita— Uy, uy, uy... Mal vamos! No tenemos agentes disponibles. En estos momentos todos nuestros efectivos están buscando a Wally.
Ciutadà— Como!?
Benemèrita— Que estan revisando las fotos y vídeos de los mítines de Bildu, Aralar, PNV y similares, a ver si ven algún batasuno escondido entre el público asistente. Es como los dibujos esos de "Dónde está Wally?".
Ciutadà— Y no queda ninguno disponible?
Benemèrita— No, porque uno está de baja por depresión, otro en la misión humanitaria en el Líbano y otro haciendo un cursillo de reiki con la interpol.
Ciutadà— Y que hago!? Paressen peligrossos!!
Benemèrita— Pruebe ustez con la policia municipal de su pueblo.
Ciutadà— Muchas gracias, ahora mismo lo hago.

__________

Guàrdia Urbana— Policia Municipal, bona nit, en que el podem ajudar?
Ciutadà— Oiga, tengo un problema urgente!
Guàrdia Urbana— Si ho preferix, em pot parlar en valencià.
Ciutadà— Ai, moltes gràcies.
Guàrdia Urbana— A vostè, que amb els seus impostos m'ha pagat els cursos. Ací mateix tinc el títol, acabat de portar d'Eivissa.
Ciutadà— D'Eivissa?
Guàrdia Urbana— Sí, d'Eivissa. Si els del Principat de Catalunya van a examinar-se a Vinaròs, els valencians ens examinem a Eivissa.
Ciutadà— És més fàcil allà?
Guàrdia Urbana— No ho sé, però qualsevol excusa és bona per marxar uns dies de vacances. Si els barcelonins s'examinen a Marina d'Or, nosaltres fem l'oral a Farina d'Or... he he he...
Ciutadà— Serà drogota el tio!? En fi, al tema, que tenim uns encaputxats armats intrusos ací a l'urbanització i...
Guàrdia Urbana— Ui, ui, ui... Malament anem! No tenim efectius disponibles!
Ciutadà— Què me diu vostè ara!?
Guàrdia Urbana—El que sent. Els nostres agents estan molt ocupats destruïnt documents i formatejant els discs durs dels ordinadors.
Ciutadà— I açò!??
Guàrdia Urbana— Collons, que en un mes tenim eleccions i no sabem qui les pot guanyar. Cal destruir les proves.
Ciutadà— I a mi qui m'ajuda!?
Guàrdia Urbana— Si han vingut en cotxe, podem enviar-hi la grua i que se l'emporte. No evitarem el robatori, però tampoc podran gaudir del botí.
Ciutadà— No, són xoriços sostenibles i han vingut en bicicleta. Què puc fer?
Guàrdia Urbana—Fixe's vostè en els pressumptament sospitosos. D'on són?
Ciutadà— I jo què sé? Per a que val això!?
Guàrdia Urbana—Si són moldaus o romanesos, diga vostè "Nu mă răni, nu le încalcă. Vă încălcaţi fata de vecinul meu, care este mai tanara si mai frumoasa."
Ciutadà— Què vol dir?
Guàrdia Urbana—Vol dir "No me faça mal a mi, millor viole vostè a la filla del veí, que és més jove i guapeta".
I si són albanokossovars, ha de dir "A nuk e lënduar mua, nuk e shkelin ato. Ju shkelin vajzën e fqinjit tim, i cili është më i ri dhe prettier."
Ciutadà— I que carai vol dir això?
Guàrdia Urbana—El mateix, però amb pitjor sonoritat.

Fracàs literari 3

Sempre m'ha agradat la ciència-ficció. M'agradava llegir ciència-ficció i tenia ganes d'escriure'n un relat. Però no volia caure en les mateixes ciències ficcionables de sempre: astronomia, física nuclear, física quàntica, neurofarmacologia, intel·ligència artificial... volia fer quelcom diferent. Volia escriure una novel·la de ciència-ficció basada en les ciències que mai són ficcionades per la ciència ficció.


Vaig triar l'edafologia, la ciència del sòl, i vaig començar un relat de ciència-ficció edafològica: un misteri de sòls argilosos que es tornaven llimosos i sòls llimosos que es tornaven sorrencs. Un científic que desenvolupa a una tècnica per a moure l'horitzó A al lloc de l'horitzó B i l'horitzó B a l'alçada del C. Per últim, una societat secreta que aspirava a dominar el Món convertint els sòls àcids en bàsics.

Potser tenia poca acció, però no és fàcil relatar trepidants persecucions entre grans de sorra.

Impressions de Sant Jordi

Aquest Sant Jordi m'ha deixat moltes impressions, però la majoria són les mateixes cada any. En tot cas avui només us en comentaré dues:

—El BBVA ha inicia una campanya de recollida de llibres. Aquests llibres seran donats als centres penitenciaris del país, per a que els reclusos puguin llegir. S'accepten llibres de qualsevol temàtica, només cal que estiguin en bon estat.

Aquests del BBVA saben optimitzar els seus recursos: fan obra social i, de passada, preparen el futur dels seus directius.

En tot cas, per a fer una obra social que beneficiï a tota la societat, també podrien enviar a la presó a determinats autors. Molta gent ho agrairia. Bé, els que són a la presó o hi tenen familiars tancats no, però ja se sap, no es pot satisfer tothom.



—Un clàssic de Sant Jordi són els autors signant exemplars dels seus llibres. N'hi ha que tenen més èxit que d'altres, açò ja ho sabem. El meu dubte és: que passa quan un lector compra llibres d'un autor ja mort? Que no té dret a que li dediquin el llibre!?
Per tal de compensar aquesta terrible injustícia he pensat en dues possibles solucions:

1) Que les múltiples paradetes on venen llibres (i tota mena de gadgets) esotèrics i paranormals ofereixin un servei de Ouija amb signatura de llibre.

2) Que els autors que no tenen lectors facin un curset de grafologia i així puguin imitar la lletra dels autors morts i signar dedicatòries als lectors dels autors difunts.

Fracàs literari 2

Volia escriure una novel·la d'aventures adreçada principalment al públic infantil i juvenil (és a dir, preadolescents i adolescents curts de tecnologia), però la cosa tampoc va funcionar.

El tresor ocult era poc valuós i no valia la pena anar-lo a buscar. La civilització perduda només havia fet una aportació important a la Humanitat: desaparèixer. I els dolents, en el fons, eren gent de bona pasta que s'havia equivocat.


I els arqueòlegs només sabien perdre el temps amb estèrils debats historiogràfics i metodològics.

Fracàs literari 1

Volia escriure un relat d'inspiració tolkeniana, però no me'n surto. Els hòbbits se'm fan prims i amb els peus depilats, els elfs m'ixen lletjos i malaltisos, i els nans els tinc alts i claustrofòbics. Del mag no us en puc dir gaire res, només que el tinc amb ansiolítics i visitant els psicoterapeuta dos cops per setmana.

El que diuen dels elfs i el sexe és cert. En canvi, el que es creu dels gais és fals: ni elegants, ni sensibles, ni sofisticats.

Quatre apunts breus (SS)

Estimats lectors, estimades lectores:
sé que amb això de la Setmana Santa, els Barça-Madrid i Sant Jordi aneu tots de bòlid, així que em limitaré a fer quatre apunts breus

1) Bustos vol més. Un clàssic de la precampanya electoral són les declaracions d'alguns polítics queixant-se de la llei electoral. El darrer ha estat l'alcalde de Sabadell i president de la Federació Catalana de Municipis, Manel Bustos. Bustos aposta per l'elecció directa per triar els alcaldes, diu que és clau per evitar que “sumes de perdedors” impedeixin governar al candidat més votat. I això ho diu un paio que, amb el 40.8% dels vots s'ha quedat a un sol regidor de la majoria absoluta.

Probablement la seua queixa ve donada pel fet que d'altres batlles amb el mateix percentatge de vots que ell —o fins i tot menys!— tenen majoria absoluta.
Aquestes immerescudes majories absolutes tenen res a veure amb certes alcaldades i amb nombrosos casos de corrupció? Pensem-hi.

2) PCC vs PCC. Aquests dies es celebra a Cuba el VIè Congrés del Partit Comunista de Cuba. No entraré a analitzar la situació política, econòmica i social de Cuba, això ja ho farà gent que en sap (o gent que no en sap gens, però que cobra per opinar). Tampoc parlaré sobre la ideologia, estratègia i organització del PCC. Només comentaré un detall, fixeu-vos en el logo del PCC:



I ara compareu-lo amb el del Partit dels Comunistes de Catalunya:



Per alguna raó, els partits comunistes llatinoamericans (PCC, PSUV, PCP-SL...) posen la bandera nacional per davant de la bandera del partit. En canvi, els partits comunistes europeus (PCC, PSUC, PCF, PCP i, en la seua època PCI i PCE) posen la bandera comunista per davant de la nacional.

3) Escriptors amb coneixement de causa. L'escriptora catalana Lluïssa Forrellad ha tret una novel·la titulada L'olor del mal i ambientada a la Roma de la post-guerra (anys 1945-1951). Es tracta d'una novel·la negra centrada en la pederàstia on hi ha mossèns i assassins. L'escriptora Lluïssa Forrellad afirma ser una enamora de Roma però, segons ella mateixa confessa, no hi ha estat mai! Només hi va dinar un dia, per a ser exactes.

Tenint en compte que aquesta senyora no ha estat mai a Roma, que no és ni ha estat mossèn i que, segurament, no té cap relació amb la pederàstia... es pot saber que carai ens vol explicar!?

Tenint en compte que els nens italians de la postguerra, les víctimes reals d'aquests pederastes, encara són vius... no estarà ficant la pota? No s'arrisca a que algú que conegui el tema li esmeni el llibre? Si tant li agrada Roma, podria haver ambientat la novel·la a la Roma del segle XVI, i segur que ningú li duria la contrària. O sí.

4) Roses i capullus. Aquests dies una ex-nòvia o ex-amant ha reaparegut a la teua vida? Ha semblat una trobada casual? O has rebut un imeil amable preguntant que és de la teua vida? Frases com "Què fas per Setmana Santa" o "On veuràs el Barça", acompanyades d'invitacions per quedar? A què es deu aquest interès sobtat?

No patiu, que no vol amor ni sexe. Només té un problema: necessita que algú li regali una rosa per Sant Jordi. I vosaltres fóreu els darrers capullus. En aquests casos, com en qualsevol altre segrest, el més assenyat és pagar i callar.

Heroisme editorial

S'acosta Sant Jordi i cal decidir quins llibres regalem. Amb la voluntat de servei i la manca de coneixement que em caracteritza, us proposo regalar llibres heroics. No em refereixo a llibres que narrin gestes heroiques, sinó a llibres que cal ser molt valent per a editar-los.

—Infierno helado de Lincoln Child. L'editor ens ha explicat plantejament, nus i desenllaç a la solapa del llibre. I encara li ha sobrat una mica de lloc per a mentar els morts de l'autors. No és l'únic cas, s'ha posat de moda assassinar vilment l' interès que puguin tindre moltes novel·les de misteri. Segur que així venen més exemplars? O és pura animadversió envers l'autor.

—Barcelona on the rocks de Sergi Fidalgo. La clàssica guia de bars i restaurants de Barcelona (no hi ha collons a fer-ne una sobre Les Borges Blanques). Amb un gran domini del màrketing, del timing i del sentit de l'oportunitating, han decidit presentar en societat aquest llibre el dia ... 30 d'abril!

Arribats a aquest punt, no em puc estar de fer algunes recomanacions editorials, encara més heroiques:

—Alta gestió empresarial de Fèlix Millet.

—L'art de fer i conservar amics de Salvador Sostres.

—Viure feliç amb la família de Josef Fritzl.

Avís important

Estimats lectors, estimades lectores Conscient de la crisi econòmica i creativa que sacseja el país (i el continent sencer), he pres la següent decisió: enguany no trauré cap llibre per Sant Jordi.

I ara us deixe, que m'esperen per a la processó els amics de la Germandat del Cristo del Gran Poder d'Alabama.

Endavant Mohamed Jordi

Avui alliberen els nostres mòbils, demà alliberaran el nostre país.

آزادی

Rescue me (rescue us)

Rescue me
And save my failed banks
Rescue me
I want your generous cash

Because I'm ruined
And it is true
I need you
And your money too

Come on and rescue me

Come on, germans, and rescue me
Come on, austrians, and rescue me
Because I need you and your guide
Can't you see that I'm lonely

Rescue me
Come on and by my debt
Take your founds and pay my mistake

Because I'm poorly
And it is true

I need you
And your money too

Come on and rescue me
Come on, dutches, and rescue me
Come on, flemish, and rescue me
Because I need you and your guide

Can't you see that I'm fucked.

Rescue us
And subsidize our farms
Rescue us
And buy our bad scraps

Because we are lonely

And it is true
We need you
And your money too
Come on and rescue us.

Come on baby

Pay all baby (pay all baby)
Save me baby (save me baby)
Subsidize me baby (subsidize me baby)

Can't you see we need you baby

Can't you see that We are poorly!?

Rescue us
Come on and save our banks
Come on, baby and be our boss
Because we need you
Because we want you

Can't you see that We are fucked!?

Mmm-hmm (mmm-hmm)
Mmm-hmm (mmm-hmm)

Pay all baby (pay all baby)

Save us baby (save me baby)

Subsidize us baby (subsidize me baby)
Mmm-hmm (mmm-hmm)

Can't you see that We are poorly!?

Jo votaré NO

Un servidor viu i està empadronat al municipi de Barcelona (a les afores de Badalona) i el proper diumenge 10 d'abril està convocat a participar en una consulta popular. Una consulta popular sobre la independència de Catalunya.

Es tracta d'un referèndum que no és legalment vinculant, però que sí que és políticament important. I precisament per això, perquè no és vinculant però sí que és important, aniré a votar i votaré que NO. Vull una Catalunya independent, però votaré no.

Tot va començar el setembre del 2009, quan a Arenys de Munt un grup de partidaris de l'autodeterminació va convocar un referèndum simbòlic, local i no vinculant sobre aquesta qüestió. El referèndum tenia el suport de l'Ajuntament i, com a cosa purament simbòlica, no havia de tindre més transcendència. Però l'Espanya Eterna, tant en la seua vessant institucional a través de l'Advocacia de l'Estat, com en la seua vessant més lumpen mitjançant la Falange, s'hi van oposar. I tal i com ja havia passat anteriorment amb la crema de fotos del rei (recordem que els volien condemnar per terrorisme), una part important del país es va mobilitzar a favor de la causa.

El PSC, tot i ser partidari del federalisme i de la democràcia, va rebutjar el referèndum. El PSC, malgrat ser el partit que governava la generalitat i els ajuntaments més poblats, es va acovardar. El PSC, malgrat els milers de militants i els centenars de milers de votants, no va voler plantar-li cara a quatre fatxes.

El PSC podria haver fet campanya pel no. Podrien haver anat a votar, tot demostrant que no es deixen intimidar pels feixistes, i podrien haver demanat el no, ja que ells no són independenistes, sinó federalistes. És legítim ser federalista, és legítim no voler la independència, però és patètic acollonir-se per quatre fatxes. En comptes de demanar el no, van clamar per l'abstenció i el quedar-se tancadet a casa i tremolant de por.

La participació fou del 41% i va guanyar el sí. Si hagués estat del 80% hauria guanyat el no i, sobretot, hauria guanyat la democràcia. I la cosa s'hauria acabat ací.

Durant l'any i mig següent s'han multiplicat les consultes arreu del país. La participació ha estat desigual, però a tot arreu ha guanyat el sí. I aquest és el drama: que els contraris a la independència sembla que siguin contraris a la democràcia. Exceptuant un parell de casos, no han tingut valor per a fer campanya pel no. I segur que en molts municipis haguessin guanyat.

Diumenge aniré a votar i votaré que no. Perquè no és legalment vinculant, però sí és políticament important: cal demostrar als federalistes que les urnes no mosseguen, i que qui ha de triar el futur de Catalunya és el Poble Català.

I quan arribi el dia del referèndum vinculant, eixe dia votaré SÍ.

La caçadora de cossos

M.V.— Com es diu "moraleja" en català?

Josep— Najat El-Hachmi.

M.V.— He dit "moraleja", no "mora lletja".

Aquest dimecres Barcelona ha viscut tres esdeveniments culturals de gran envergadura: el concert de Justin Bieber, el partit del Barça contra el Xàkhtar i la presentació del darrer llibre de Najat El-Hachmi.

La caçadora de cossos és un llibre on es detallen quinze encontres sexuals que té la protagonista amb quinze homes diferents. Sense noms i amb moltes descripcions. Ahir dimecres en feu la presentació a l'FNAC del centre comercial Arenas, i jo hi vaig anar.

— Temples killus. Tradicionalment, els killus de Sants anaven a Gran Via 2. L'obertura de l' Arenas els ha donat un nou lloc on trobar-se i consumir. Tenint en compte la poca afició a la literatura que tenen els killus i el racisme que practiquen, fer en aquest lloc la presentació d'un llibre de Najat El-Hachmi és, com a mínim, un esport de risc. La plaça d'Espanya era plena de noietes que anaven al concert de Justin Bieber, ucranians que anaven al futbol i romanesos carteristes.

Malauradament no hi va haver incidents. És una pena, els incidents sempre ajuden a vendre.

— Erotisme i gènere. Si ens fixem en les novel·les i llibres de relats eròtics que més han venut en aquests darrers quinze anys (o que han rebut més reconeixement, que a falta de vendes és un consol), tant originals catalans com traduccions, observem que la gran majoria han estat escrits per dones. De Maria de la Pau Janer fins a Catherine Millet, passant per Melissa Panarello o Lucrècia de Borja (internet és un suport més on publicar literatura), la literatura eròtica que triomfa està feta per dones. Només en Salvador Macip i els Germans Miranda han aconseguit fer-se un foradet a la llista dels més llegits.

Hi ha homes que escriuen novel·la eròtica, però són poc llegits. Crec que això es déu, bàsicament, a que els lectors abans de mirar el text miren l'autor. I en el cas de l'erotisme escrit per dones, les lectores creuen que s'hi veuran reflectides (encara que les biografies de l'autora i la lectora no s'assemblin gens al que li passa a la protagonista) i els lectors es posen a to imaginant l'autora fent el que descriu.

Moralitat: si vols que llegeixin els teus relats eròtics, signa amb nom de dona. Si pot ser, afegeix detalls morbosos com l'edat (Melissa Panarello), l'ofici (Valérie Tasso), el nom de les parelles (Catherine Millet) o l'origen ètnic.

I, posats a ser innovadors, d'altres detalls personals que encara no han estat explotats, però que poden tindre el seu públic:

— Només de cintura cap a dalt: experiències sexuals d'una dona en cadira de rodes.

— Inevitablement obertes de cames relats humits de cambodjanes víctimes de les mines antipersona.

— Quant més pelut, més viril: diari eròtic d'una veterinària del zoo.

— Com? Que era al revés? Que me la ficaves tu a mi? La vida sexual d'una dona amb dislèxia.

Reelect

My party said me go to reelection

I said no, no, no.

Yes I'm burned out, but when I come back

You will lost, lost, lost.

I 'm losting money and time

And if my comrades think I'm fine

They are tried to make me go to reelection

And people say out, out, out.

Only vote for me jerks and gays

And precampaign lasts 70 days

Because there’s nothing, nothing you can teach me

That I can’t learn, no future, no way

My comrades are smoking grass

and fucking the working class

They’re tryin to make me go to ballot box

and I said no, no, no

Yes, your future is black,

but when I come back

You wont know, know, know.

I'm losting money and time,

And if my comrades think I'm fine,

They tried to make me go to reelection,

I wont go, go, go.

Rubalcaba said, what hell are you doing here?

I said, I got no idea I'm gonna, I'm gonna loose my baby

So I always keep a bottle near

Said, I just think you’re depressed

Vote me, yeah baby And the rest

They are tryin to make me go to ballot box

and I said no, no, no

Yes, your future is black,

but when I come back

You are lost, lost, lost

I don’t ever wanna drink again

I just, oooh, I just need a friend

I'm not gonna spend 10 weeks

Have everyone think im on the mend

It’s not just my pride

It’s just till these illusions have died

They’re tryin to make me go to elections

I said no, no, no

Yes your future is dark,

but when I come back,

You are lost, lost, lost

I'm losting money and time,

And if my comrades think I'm fine

They are trying to make me go to elections

And people say out, out, out.