Una història real

Fa molts i molts anys, quan la meua tieta era una adolescent, a Sants hi vivia un home que patia de mal d'esquena.
En aquella època la sanitat era precària i només hi havia un metge de barri que atenia com podia a la seua petita consulta. L'home hi va anar i li va explicar el seu cas.
Com que en aquell temps els fisioterapeutes eren pocs i molt cars, el metge no li podia receptar unes sessions de teràpia, només fregues casolanes i dormir amb l'esquena ben recta en un llit dur.
En aquells anys no hi havia matalassos de làtex, ni viscoelàstic, ni res de tot això. Només els matalassos tous farcits de llana.
I també, en aquell llarg període de pobresa, la gent estalviava per tindre un lloc on caure mort. I fou per això que el metge li va preguntar

Metge— Escolta, que ja tens pagat el funeral?
Pacient— Sí, ja ho tinc tot pagat: taüt, nínxol i funeral. Amb la Mútua Gremial.
Metge— Doncs mira, tinc una idea...

I fou així com el metge li va proposar emprar el taüt —que en eixa època els tenien en stock a les pompes fúnebres— per dormir.

I fou així com l'home tenia el taüt al dormitori de casa, i hi dormia cada nit. Alguna vegada a les visites els feia la broma de fingir que estava mort de cos present.

I ací acaba la història real. Aquesta història podria tindre finals més interessants. Per exemple:

"Fins que un dia, que la seua muller havia anat al poble a visitar uns parents, li va caure la tapa del taüt i es va quedar travada. Ningú el va poder ajudar i va morir d'ofec, pànic i sed."

O potser

"Fins que un dia una visita va patir un ensurt molt gran i va caure fulminada d'un infart".

Serien finals més divertits, però llavors ja no seria una història real.
Probablement per això hi ha tantes històries basades en fets reals, és a dir històries verídiques que comencen bé però que acaben fluixes, i amb la ficció els fan un final millor.

L'anàlisi definitiva

A veure, que el dissabte juga el Barça i ací encara estem amb les acampades i les eleccions. Per tal de resoldre els vostres dubtes i deixar que les vostres neurones es concentrin en les coses realment importants, us aclariré tres conceptes.

—Bullangues i toros. S'anomena Bullangues als avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes entre 1835 i 1843. Segons la premsa de l'època, qualsevol excusa era bona per muntar barricades i cremar convents. Segons les cròniques (que mai han estat imparcials) una d'aquestes es va produir arran d'una mala tarda taurina a la Barceloneta. Els indignats amb la manca de trapío i bravura dels bous cremaren esglésies en senyal de protesta.
No es desallotjaren el concentrats a la plaça de Catalunya de Barcelona, i la plaça Ricard Vinyes de Lleida, quan la llei ho exigia —la jornada de reflexió— però sí quan juga el Barça.
Crec que en aquests moment el Conseller Felip Puig està pregant per la derrota del Barça.

—Combinatòria municipal: després d'analitzar detingudament els resultats d'aquestes eleccions, he comprovat allò que ja vaig predir fa un parell de mesos. No hi ha cap municipi on hi hagi simultàniament regidors de la PxC, CUP i Ciudadanos. I és una llàstima, perquè el ple municipal seria d'allò més entretingut.

—Esquerra Republicana de Catalunya: Què està passant a ERC? Desorientació? Errors estratègics? Manca de comunicació? No, res de tot això. El que passa és que els dirigents d'ERC no han entès el funcionament de l'Excel.
Qualsevol usuari del paquet Office faria una gràfica de l'evolució del vot com aquesta



Però els caps pensants del partit de Companys i Macià no tenen gaire traça amb els fulls de càlcul, i a l'hora de fer la gràfica posen l'eix temporal en sentit invers.



I és clar, sembla que tot va molt bé.

Primera o segona persona?

És curiós com canvia el significat d'un verb, segons si es conjuga en primera, segona o tercera persona.
Per exemple, quan algú diu "Tots som iguals", normalment vol dir "Tots som igual de bons".
En canvi, quan hom diu "Tots sou iguals", el que acostuma a voler dir és "Tots sou igual de dolents".

Ai sí, l'anàlisi electoral del dia

Com? Què s'han celebrat eleccions i jo encara no he fet la meua anàlisi? I realment cal que jo us expliqui el que ha passat?

−Participació: Un cop més, al Principat de Catalunya l'abstenció segueix sent espectacular. Tot el contrari que al País Valencià, per cert. Algú té alguna idea per fer pujar la participació? No sé, regalar alguna cosa als assistents, sortejar una panera entre els participants, obligar els apoderats a anar despullats pel col·legi electoral. S'accepten suggeriments, quan més obscens i pornogràfics, millor.

−Tots són minoritaris: A Tarragona la força més votada ha obtingut el 36.9% dels vots. A Manresa el 35.0%. A Girona el 31.5%. A Barcelona el 28.7%. Al Principat de Catalunya, el verb "arrasar" no és el més indicat per comentar els resultats electorals. Al final resultarà que tots votem partits minoritaris. Tot el contrari que al País Valencià, per cert.

−PxC: La majoria de votants de la PxC no volen que la PxC guanyi. La majoria voten la PxC per queixar-se i donar un toc d'atenció. Que els mitjans ignorin la PxC i les enquestes en minimitzin els resultats, afavoreix la PxC.

−Santa Eulàlia de Provençana: A la Casa Galega de Santa Eulàlia em vaig trobar els de la PxC celebrant l'èxit electoral del seu partit. Que no estaven en contra de la immigració? Que no rebutjaven les subvencions a les associacions d'immigrants?



−Elx: Per primera vegada en 32 anys, el PSPV-PSOE no ha presentat cap familiar meu a les seues llistes municipals d'Elx. I per primera vegada en 32 anys, el PSPV-PSOE ha perdut l'Ajuntament d'Elx. I per primera vegada en 32 anys, el PP ha ficat un parent meu a les seues llistes d'Elx. I per primera vegada en 32 anys, el PP ha guanyat, obtenint majoria absoluta, a Elx.
Casualitat? Fent una repassada de la biografia política dels meus parents, d'Elx fins a Paris, de la Segona República fins ara, s'observa una clara tendència: sempre guanyen!
Ara el que cal saber és si les victòries es deuen al seu gran carisma i encertada estratègia electoral, o si el que passa és que, genèticament, els meus estan condicionats a acostar-se al Sol que més escalfa (fins i tot quan les enquestes deien el contrari, cosa que implicaria clarividència).

Reflexions indignades

Com que és jornada de reflexió, reflexionarem.

−Meditació: Hi ha algú que realment reflexioni durant la jornada de reflexió? Hi ha molta gent als temples zen o a les cel·les de Montserrat?

−Senyals de dol: Un terratrèmol a Llorca (Múrcia) provoca vuit morts. En senyal de dol tots els partits polítics catalans suspenen la campanya durant tot un dia. En canvi, una dona mor en ensorrar-se el seu pis a Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès) i només suspenen la campanya a Santa Coloma. Uns dies més tard, també a Santa Coloma, un incendi provoca un mort i uns quants ferits i no suspenen la campanya electoral ni a Santa Coloma.
Un accident aeri provoca 22 morts a l'Argentina i ni ho comentem.

Què passa? Què Girona és més a prop de Llorca que no pas Santa Coloma de Gramenet? Que no hi ha argentins visquent a Catalunya, ni argentins d'origen català? O és que la vida dels murcians és més important que la dels altres!?

Cal destacar que a Cantàbria, el president Revilla i el seu PRC no van suspendre la campanya electoral en senyal de dol pels murcians. És clar que els càntabres en general, i Revilla en particular, no cal que demostrin la seua espanyolitat.



−Revolucions sense el 2.0: Ara sembla molt fàcil mobilitzar la gent i llençar eslògans mitjançant el telèfon mòbil, el correu electrònic i les xarxes socials. Però us imagineu la feinada que va tindre Lenin enviant telegrames als seus? O Robespierre llençant consignes amb coloms missatgers?
Abans les revolucions (com el ciclisme) sí que tenien mèrit, sense tanta tecnologia!

Estrangers delinqüents

És un tema del que fa temps que se'n parla i ara, que som al punt àlgid de la campanya electoral, encara més: Els estrangers delinqüents.

Ara que fins i tot les garrules pseudo-revolucionàries bramen contra els estrangers en general i els estrangers delinqüents en particular, m'agradaria matisar una cosa: no tots els delinqüents estrangers són dolents, alguns poden ser beneficiosos. M'explico: segons com ens afecten, hi ha cinc grans categories d'estrangers delinqüents. De més a menys nocives, són aquestes:

1) Estrangers que venen a delinquir. Normalment són persones que ja estan formades en el delicte i que ja tenen experiència en l'activitat que desenvolupen. Acostumen a ser grups organitzats i n'hi ha de diferents menes: des de veterans de la guerra de Bòsnia que assalten xalets fins a gitanos que practiquen la mendicitat amb menors, passant per carteristes, falsificadors de documents (Barcelona n'és la capital del sud d'Europa) i estafes immobiliàries (a la costa valenciana s'hi han donat molts casos).

2) Estrangers que es tornen delinqüents. Es tracta de persones honrades que venien ací a treballar i a triomfar (persones mal informades, com es pot deduir) i que per supervivència, o per pagar els deutes de la seua aventura europea, acaben delinquint. La majoria es dedica a la venta de drogues a petita escala i a furts sense violència.

3) Estrangers que treballen fora de la llei. Són eixos estrangers que treballen sense contracte (no tenen permís de treball, no els fan contracte, etc...). Fan de venedors de roses, de llaunes de cervesa o refrescos, paletes o personal domèstic. Tot i que no cometin cap crim, el fet de treballar sense cotitzar, el fet de desenvolupar negocis sense permisos ni pagar impostos, els converteix en delinqüents.

4) Refugiats. Hi ha persones que viuen ací perquè al seu país són considerats delinqüents. En alguns casos són persones que, d'acord amb les nostres lleis no han comès cap crim i ací són acollides. En d'altres casos han fet coses que ací consideraríem delicte, però pel context del seu país ho trobem justificat. En el primer cas tindríem refugiats com el Dalai Lama (no han matat una mosca, però a la Xina el volen empresonar). En el segon cas tenim els "ambaixadors" de la RASD, gent del Frente Polisario que ha lluitat contra el Marroc (i ha matat soldats marroquins) però que aquí estan protegits i no seran extraditats (per més que el Marroc els equipari amb els etarres).

5) Retirats. Són persones que han comès delictes en d'altres països i que venen ací a retirar-se. Alguns no han estat mai enxampats ni identificats, d'altres han pogut canviar d'identitat o s'han vist afavorits per la prescripció de delictes o l'absència de convenis d'extradició. Es tracta de persones que venen amb molts diners i volen gaudir de la jubilació. Són persones discretes, que no es fiquen en problemes i que respecten les nostres lleis. Gasten molt i molesten poc.

Crec que tots estem d'acord que no volem els de la categoria 1.
Les categories 2 i 3 en part són culpa nostra: o els donem mitjans per guanyar-se la vida honradament o els expulsem del país. I, òbviament, és pitjor la 2 que la 3.
La categoria 4 pot despertar moltes simpaties, però també ens pot ficar en problemes: volem que el govern xinès compri el deute públic espanyol? Volem exportar allà els nostres productes? Doncs llavors ens hauríem de plantejar si ací hem de tindre refugiats tibetans, o xinesos que han hagut de fugir per denunciar les violacions dels Drets Humans.
I per últim, la categoria 5. Crec que és la millor: aporten diners al país (sobretot als restaurants, als clubs de golf, als prostíbuls i als concessionaris d'Audi) i no generen problemes (recordeu: no es caga allà on es menja).

Països com Brasil o Mònaco bé que s'han beneficiat de gent com Ronnie Biggs o El Dioni.
Oi que volem turisme de qualitat i no turisme de borratxera? Doncs amb la delinqüència estrangera hauríem de fer el mateix: oferir un retir daurat als xoriços d'alt standing.

El dia de la Noa (strike 1)

Josep— No pot ser, el nostre amor és impossible.
N.L.— Per què?
Josep— Perquè tinc bon gust.

Preparant el dia 15

Que si les eleccions, que si el Barça...



Que si el terratrèmol murcià, que si el judici dels Tous...



No ens oblidem d'allò més important: ben aviat serà 15 de maig!

I caldrà actuar en conseqüència.

Frenant els vampirs

Cada vegada hi havia més vampirs, el pànic regnava entre la població i les autoritats no sabien com frenar-ne l'expansió (dels vampirs, i del pànic també).

No volien recórrer als vells mètodes, que eren ineficaços (les creus ja no espantaven ni els ateus), inespecífics (els al·lèrgics a l'all s'havien queixat, i amb raó) o excessivament violents i cruels (no em direu que clavar una estaca al cor, encara que hom sigui un no-gaire-viu, més-aviat-mort, és un crim: un quasi-assassinat, en llenguatge tècnic-jurídic).

És per això que els més visionaris proposaren ocupar el nínxol ecològic propi del vampir. Sense espai i sense recursos, els vampirs estaven condemnats a l'extinció.

I fou així com els prohoms del país lideraren el procés de fre i derrota dels vampirs: dormint de dia en taüts (les urnes per a cendres d'incinerats foren descartades per petites i incòmodes) i eixint per les nits a mossegar la gent i nodrir-se de sang fresca (la moral sexual de la societat desaconsellava perdre el temps cercant verges), tot esperant que la resta de la població, seguint el tradicional filtratge cap a baix, en prengués exemple i els imités.

I així, vampiritzant-se, acabaren amb els vampirs. Si més no és el que ens digueren, entre mossegada i mossegada.

I si per frenar en Le Pen, el Sarkozy ha de fer seu el programa electoral del Le Pen, per aturar la PxC, el PP no té cap problema per adoptar el fons i les formes de l'Anglada.

Val a dir que els fraguistes, a diferència dels gaullistes, no han d'esforçar-se gaire.

Reflexions periodístiques de cap de setmana

La Junta Electoral Central (JEC) ha ordenat a les cadenes privades que als seus espais informatius apliquin el sistema de blocs electorals, com ja es fa a les públiques.
Ja sabeu que en penso del tema, però no em puc estar de fer dues breus reflexions.

1) Com aplicaran televisions com Intereconomía TV o VEO 7 "els criteris de pluralisme, neutralitat i proporcionalitat en períodes electorals", sobretot quan parlin de partits com ERC.

2) Si el temps que dediquen en els informatius a cobrir l'actualitat electoral de cada candidatura va en funció dels resultats de cada candidatura a les anteriors eleccions, com s'ho van fer per cobrir la informació electoral de les primeres eleccions democràtiques?

Això del Bin Laden

L'any 1980 va aparèixer al Perú un grup guerriller anomenat Sendero Luminoso, liderat per un professor universitari, Abimael Guzmán.

Es calcula que Sendereo Luminoso va matar a més de 31.000 persones.



L'any 1992 el seu líder messiànic fou capturat viu, jutjat i empresonat. I no només això: la seua exhibició pública va significar la seua mort com a líder. La gàbia de zoo, el vestit a ratlles i el discurs incoherent mataren el líder. Milions de peruans desitjaven la pena de mort per al que es feia dir "Presidente Gonzalo", però la seua execució —judicial o extrajudicial, tant li fa— l'hauria convertit en un màrtir. I els màrtirs són difícils de vèncer.

Ara és un vell xaruc, un personatge patètic que a base de suplicar clemència ha perdut l'aura de revolucionari.

Al Perú segueix havent-hi gent pobre i cabrejada, i segueix sent un país perillós. Però molt menys perillós que fa vint anys. I avui en dia ningú amb dos dits de front reivindica la figura d'Abimael Guzmán. Tot el contrari que Ernesto Che Guevara, que segueix sent un símbol.

De la figura d' Ussama bin Laden ja en parlarem d'ací a 20 anys, però de moment sembla més que han fabricat un Che Guevara islamista, en comptes de reduir-lo a la categoria de penós Guzmán.

Compte amb els màrtirs, que és molt difícil matar-los.

Pàgina 121 (Najat)

Aquest Sant Jordi em van regalar el llibre de Najat El Hachmi La caçadora de cossos. No en faré una crítica literària (de moment) però sí que us faré un comentari sobre la redacció.

La protagonista és una noia que treballa netejant en una fàbrica (sospitem que Casa Tarradellas). Treballa en el torn de nit i per això dorm de dia. I es treu un sobresou netejant la casa d'un particular. Al propietari, un escriptor, li explica el seu horari a la fàbrica, a la pàgina 121 "De sis a deu del matí".

Analitzem la frase: "De sis a deu del matí" què vol dir? De 06.00 a 10.00? Això és mitja jornada. És cert que ha de matinar molt, però anant-se a dormir d'hora i fent la migdiada ja va ben descansada. O potser vol dir de 18.00 a 10.00? En aquest cas la dona treballa setze hores diàries, dues jornades laborals cada dia! No té temps ni energies per a fer feines extres, ni tampoc sembla que hagi de necessitar un tercer sou.

Probablement, el que l'autora volia dir és "De deu a sis del matí" o, per a ser més precisos, "De deu de la nit a sis del matí", que és el que es correspon amb el torn de nit de la majoria de fàbriques del nostre país. I és el torn on, si no hi ha producció, es concentren les tasques de neteja i manteniment.

No és la primera vegada que em trobo que es publiquen bones novel·les amb petits errors, fàcilment evitables. Ja ho vaig comentar amb El joc de Déu de Salvador Macip.
Per què passa això? És que a Columna Edicions no tenen correctors? L'editora es llegeix els originals? O és l'autora, la Najat El Hachmi, que no deixa que ningú li toqui ni una coma?

I alguns s'estranyen de que jo no tregui cap llibre!

La setmana de la B

Segons uns periodistes sense feina experts, aquesta és la setmana informativa de la B. Cada dia tenim una notícia d'impacte que comença per la lletra B.

Boda reial, Beatificació papal, Bildu, Bin Laden, Barça...

M'agradaria saber com acabarà aquesta setmana: Bondage i Borbons? Bàsket i Bukkake? Bestialisme i Bugchasing?

En tot cas el millor vosaltres ho veureu (i joho viuré) d'ací a dos mesos, amb la setmana de la J: Japoneses, Jovenetes i Josep.

Fracàs literari 4

Havia decidit escriure una novel·la eròtica. Eròtica i realista: un conjunt de relats on es descrivien amb tots els detalls necessaris els meus encontres sexuals. Bé, tots no, només els més excitants.

Després de llegir la novel·la, els crítics literaris dubtaven si s'havia de classificar a com a drama o com a comèdia.

Actualment es pot trobar a la secció d'Autoajuda, amb el subtítol "No et queixis, que n'hi ha que estan molt pitjor".