dijous, 30 de juny de 2011

Tahrir i nosaltres

Estaven disposats a lluitar fins la mort. Però no entenien que, si estaven morts, no podien lluitar. (la revolució zombi quedava pendent)
Estaven disposats a lluitar fins les últimes conseqüències, entenen que la conseqüència última havia de ser la victòria. I sense sacrificis.
Portaven tant de temps lluitant per la causa que ho sabien tot de la lluita, però havien oblidat quina era la causa.



El dissabte 12 de febrer, l'endemà de la dimissió de Mubàrak, mentre els militars comencen a treure les barricades, els revolucionaris, per iniciativa pròpia i amb els seus propis recursos, començaven la neteja de la plaça Tahrir. Primer pas cap a la normalitat a Egipte.

Mubàrak i els seus són a la presó a l'espera de judici. Els partits polítics, i totes les altres organitzacions, són legals. I queda pendent convocar les eleccions.



A Catalunya, de moment, no ha canviat res. I la neteja de la plaça costa 240.000 euros i la fa l'Ajuntament.

Et felicito, #acampadaBCN

dilluns, 27 de juny de 2011

No és ell, sou vosaltres, manxecs

Ell Crec que hem de parlar.
Ella Com!? Que em vols deixar!?
Ell No. Bé, sí. No. Sí. Sí.
Ella Però per què!? Parla, cabronàs!!
Ell Mira no anem bé, t'aprecio com amiga, però no estic enamorat de tu. En el fons ets bona persona, però em resultes insuportable. Els nostres gustos són incompatibles i ja m'he cansat d'anar cedint. Ja no m'atreus. Bé, de fet mai m'havies atret gaire.... No m'atreu el teu cos, tampoc la teua cara, m'avorreixen els teus monòlegs, no suporto les teues amigues, ni la teua família, no m'agraden els teu cabells, ni la música que escoltes i sexualment m'ho passaria millor amb una mòmia inca. Això sí, no hi ha terceres persones.
Ella Però... però si jo he estat sempre així! Per què em deixes ara, precisament ara?
EllPerquè ara els teus pares s'han arruïnat i ja no ets un braguetassu.



RENFE supremeix l'AVE entre Conca, Toledo i Albacete. El Ministerio de Fomento, RENFE i ADIF han descobert que no és una línia rendible. O han descobert ara, que el PP els ha guanyat les eleccions a Castella-La Manxa.
Quan el PP governi a Madrid ja sabem on posaran l'Aeroport d'El Prat: a Badalona.

diumenge, 26 de juny de 2011

Auxili, auxili

Ací tenim en Gerard Figueras, dirigent de la JNC i diputat al Parlament per CiU.






L'any 1988, a Santa Coloma de Gramenet Jordi Pujol fou agredit per un grup de veïns. Van ploure pedres i van trencar el cotxe oficial, i el Molt Honorable, en comptes de cridar auxili, es va abraonar i va plantar cara als agressors. Per cert, els agressors foren filmats, però mai els van detindre ni van anar a judici.







Perquè el Pujol, com a mínim, era valent. No debades s'havia enfrontat al franquisme i havia patit la presó i l'exili.

Els convergents d'ara, en canvi, són tan covards que ni s'atreveixen a reconèixer que depenen del PP.

Què és la Llei Òmnibus? Una Llei que deroga o canvia dràsticament 80 lleis del Tripartit. I perquè una única llei? Moltes reformes o derogacions podrien ser recolzades per SI, PSC, ERC o Ciudadanos. Però és clar, CiU no vol coincidir 80 vegades amb el PP. Ni el PP es vol presentar a les eleccions generals coincidint 80 vegades amb CiU.

El que us he dit: són covards.

divendres, 24 de juny de 2011

Partit Transversal

Segons la tradició política europea, els partits d'esquerra i centre-esquerra es diferencien dels de dreta i centre-dreta en matèria fiscal.
Així doncs els partits d'esquerra i centre-esquerra et fan pagar impostos alts però, a canvi, et donen més serveis.
En canvi, els de dreta i centre-dreta et fan pagar menys impostos, però no et donen tants serveis.

El ciutadà pot triar: pagar més impostos i rebre més serveis o pagar menys impostos rebent menys serveis.


Un cop més CiU demostra que és una formació política transversal, ja que fusiona les dues polítiques fiscals en una de sola: pagues més impostos i reps menys serveis.

Com deia el filòsof: Et felicito CiU!

dimecres, 22 de juny de 2011

Pàgina 214



Estic llegint-me L'any de la plaga de Marc Pastor. De moment estic gaudint molt del llibre, però no em puc estar de tractar un tema que em neguiteja: la paginació.

La majoria de llibres segueixen una paginació clàssica: ordre ascendent, d'un en un i començant per l'1. Però també hi ha interessants excepcions. Per exemple Risto Mejide va paginar el seu llibre El pensamiento negativo en ordre decreixent, perquè així els lectors sabessin quant quedava per acabar. Això no és nou, i ja ho havien fet alguns escriptors de la generació beat fa cincuanta anys.
També fou original l'escriptor anglès Mark Haddon, que va publicar el seu llibre El curiós incident del gos a mitjanit amb els capítols ordenats seguint els números primers.
I un autor de contes de terror, un nord-americà del que no en recordo el nom, va escriure un recull de contes on tots tenien 13 pàgines, i aquesta numeració s'anava repetint. No sé fins a quin punt era mèrit de l'autor o del maquetador.

Però el llibre de Marc Pastor presenta una interessant i inquietant característica: la repetició de la pàgina 214.

A la primera pàgina només hi apareix el nom de la col·lecció, Les ales esteses, del que aquest títol n'és el 297. La segona pàgina està en blanc. A la pàgina 3 hi apareix el nom de l'autor, el títol i l'editorial. A la pàgina 4 hi ha el copyright, l'ISBN i dades editorials (el meu és la primera edició, d'octubre del 2010). A la pàgina 5 hi ha la dedicatòria, a una tal Eva. La pàgina 6 està en blanc. A les pàgines 6 i 7 hi ha cites. I a la pàgina 9 comença la novel·la, i també apareixen els números de pàgina.
Aquests números segueixen un ordre correlatiu i ascendent, d'un en un, fins arribar a la pàgina 214.

Un cop arribats a la pàgina 214, totes les pàgines successives tenen el mateix número, el 214, fins arribar al final. Acabada la novel·la hi ha els agraïments, que és i té la pàgina 360. La numeració segueix l'ordre clàssic. A la pàgina 363 hi ha un Addèndum multimèdia que s'allarga fins la pàgina 366.



Per què es repeteix la pàgina 214? Què ens vol dir l'autor? Quin missatge s'hi amaga?
He estat investigant el tema i tinc algunes pistes:

Numerologia: ens haurà deixat en Marc Pastor un missatge ocult en clau numerològica? Si sumem els dígits de 214 obtenim 7. El 7 és, segons la numerologia, el número del pensament, la sabiduria i l'espiritualitat. És clar que, en comptes de sumar els dígits, els podem multiplicar. Llavors obtenim el 8. El 8, segons la numerologia, és el número del poder, l'habilitat executiva i manca d'escrúpuls. Hi ha més possibilitats, com la potenciació (ens dóna 16), la logaritmetització (el 2) i combinacions de sumes, restes, multiplicacions, divisions, potències, arrels i logaritmes: 3, 5, 1.5, 10, 0.5 ....

Article 214 del Codi Penal espanyol: l'autor de la novel·la és criminòleg. I si ens ha deixat una referència al Codi Penal? El Codi Penal espanyol, a l'article 214 diu això "Si l’acusat de calúmnia o injúria reconeix davant l’autoritat judicial la falsedat o falta de certesa de les imputacions i se’n retracta, el jutge o el tribunal ha d’imposar la pena immediatament inferior en grau i pot deixar d’imposar la pena d’inhabilitació que estableix l’article anterior". Hem d'entendre que l'autor considera que el seu llibre és una gran injúria i ja demana perdó?

Article 214 del Codi Penal als EUA: en Marc Pastor, com la majoria de nerds de la nostra generació (i d'anteriors i posteriors, no ens enganyem) té molts referents culturals americans. Es referirà a un dels 50 codis penals que hi ha als EUA? L'article 214 del C.P. de Califòrnia diu això. Assalts i robatoris a trens i autobusos? És cert que molts llegim en el transport públic, però aquest llibre pretén avisar-nos del que passa al vagó mentre estem absorts llegint el seu llibre? A Texas i Nova York no tenen article 214... és aquest el missatge ocult?

Habitació 214: és un film de Marc Higa, ací teniu l'enllaç. La pel·lícula parla de la deteriorada relació entre un fill i son pare. Una referència al protagonista, Víctor Negro, i el seu pare?

Una sèrie: l'autor, i el protagonista de la novel·la, són grans consumidors de telesèrires. Però molt poques han arribat als 214 episodis. Només Els Simpson, on l'episodi 214 versa sobre vandalisme a les escoles. Ens vol fer alguna confessió? Tal vegada, quan era un adolescent va cometre algun terrible acte vandàlic i, fruit del penediment, es va ficar als Mossos d'Esquadra?


Seguiré investigant aquest misteri.

diumenge, 19 de juny de 2011

La profecia dels maies

Després de repassar els seus càlculs he arribat a la conclusió següent: els maies tenien raó, i la fi del Món serà el 2012.

O, per a ser més precisos, la fi del Món fou el 2012. Mirant bé les dades, he trobat un decalatge de 520 anys. La data de la Fi del Món segons els maies, el 21 de desembre del 2012, un cop s'han ajustat bé els càlculs i les dates, es correspon amb el 12 d'octubre del 1492.

Efectivament, fou la fi del seu Món.


Els maies la van encertar. Si algú creu que 520 anys és un marge d'error excessiu, que agafi l'AVE que va de València a Barcelona.

divendres, 17 de juny de 2011

Males combinacions

Hi ha coses que fan de mal combinar. Tradicionalment acotàvem l'alquímia xunga a elements bàsics i qüotidians:

Les cremes de licor amb els refrescos carbonatats.
La pirotècnia i les benzineres.
El bruxisme i el sexe oral.

Aquests darrers dies hem vist més coses que fan de molt mal combinar:

Guàrdia Civil i Oenagé (Tricornis Sense Fronteres).
Sindicats i subvencions.
Patronals i directius que mai han fundat una empresa.
Revolucionaris sense ideologia i Mossos sense criteri.
Mossos d'Esquadra i Festes de disfresses.

dimarts, 14 de juny de 2011

Gris clar



Lliçó política de la setmana: El pitjors enemics dels Partidaris del Blanc no són els Partidaris del Negre, sinó els Partidaris del Gris Clar.

diumenge, 12 de juny de 2011

dijous, 9 de juny de 2011

Quissos i flautes


I com que hi havia tanta gent fent cua a la discoteca, ens hi vam afegir. Segur que a dins s'hi estava la mar de bé.
I com que tanta gent que anava a un laberint a comprar els mobles per peces i mandonguilles de ren, també ens hi vam afegir.
I com que hi havia gent queixant-se, per força havien de tindre raó i els vam donar suport incondicional.


Èpic fail. En els darrers vuit dies ja han estat set les persones que diuen que, amb els meus eslògans, un servidor maigdelseixantavuiteja. De sis d'ells no em preocupa, però n'hi ha un que sí. Bàsicament perquè aquest ho va viure en viu i en directe.
He dit Èpic fail? Volia dir Patètic fail.

Sota les llambordes hi ha cable de coure.
Felip Puig diu "Mai he volgut desallotjar els concentrats". També és cert que mai va voler quedar-se calb i ara mira-te'l.



Odio el Felip Puig. Per culpa del Felip Puig m'he vist obligat a defensar els quissoflautes.

dimecres, 8 de juny de 2011

No t'estressis, reina

Segons la capacitat d'actuació de la Generalitat, hi ha cinc tipus d'acció de govern

1.- Allò que depèn de Madrid.
2.- Allò que depèn d'un acord entre Madrid i la Generalitat, i costa diners.
3.- Allò que depèn d'un acord entre Madrid i la Generalitat, i no costa diners.
4.- Allò que depèn de la Generalitat i costa diners.
5.- Allò que depèn de la Generalitat i no costa diners.

Entenc que en el cas 1 (el Codi Penal, la Llei Penal del Menor) ens queixem amargament i no hi fem res, perquè no hi podem fer res.
Entenc que en els casos 2 i 3 (traspàs d'infraestructures) no es puguin fer moltes coses, ja que dos no es posen d'acord si un no vol, sobretot i cal amollar calers.
Entenc que en el cas 4 (escoles, ambulatoris), hom pot ser tan actiu com potent sigui el pressupost. I en temps de crisi encara més.
Però, en el cas 5, quina excusa tenen? Si hi ha majoria al Parlament i no has de pagar ni cinc... per què no ho fas!?



La Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, afirma que fer la Llei electoral catalana "requereix temps, generositat, serenor i consens". Diu que no hi haurà temps de tirar-la endavant durant aquesta legislatura. Total, només queden tres anys i mig de legislatura! No hi ha temps...

31 anys sense Llei electoral. Després es sorprendrà si el 73% dels catalans dóna suport als indignats.

No t'estressis Núria, que a les fades no se les pot sobrecarregar de feina.

diumenge, 5 de juny de 2011

Mediterràniament

Amb això del canvi climàtic la gent va molt desorientada. Afortunadament les principals autoritats del país, conscients de la gravetat del problema, s'encarreguen de recordar-nos a quina època de l'any som.
Així doncs El Corte Inglés ens informa de l'arribada de la primavera i Estrella Damm ens notifica l'inici de l'estiu (en principi, i si l'autoritat competent no diu al contrari, va després de la primavera i abans de la tardor).
Estrella Damm, amb lloable voluntat pedagògica, no només ens informa del moment, sinó també del lloc. Cada estiu ens recorda on som: a la Mediterrània. Així doncs l'any 2009 filmaren el seu espot a Formentera, el 2010 a Menorca i el 2011 a l' Empordà.

Com que el Mare Nostrum és gran i divers, i els publicistes agafen idees d'on sigui, no em puc estar de proposar nous emplaçaments per enregistrar els anuncis dels propers anys.

Lampedusa. Bonica illa situada entre Tunísia i Sicília. Un mosaic de multiculturalitat: amb refugiats kurds, àrabs, senegalesos, etíops...
Ja veig el videoclip d'una voluntària de la Creu Roja rescatant un nàufrag mandinga i evitant que que mori d'hipotèrmia.

Sant Cosme. Entre l'aeroport d'El Prat i Barcelona es troba aquesta bonica urbanització de low standing a segona línia de mar. Tot i que hi ha gent acampada no s'hi fa cap mobilització d'els indignats. El que passa és que hi ha xabolisme [sota les llambordes hi ha cable de coure].
Ja m'imagino l'espot on els nois que visiten el barri i aprenen a fer interessants combinats de cervesa amb opiacis. També aprenent a reciclar el vidre de l'ampolla, convertint-la en un arma blanca.

Albània. Un país on hi ha més kalaixnikovs que habitants ha de ser divertit per força.

Gaza. Una ciutat governada per Hamàs ha de ser oberta i tolerant. Ja veig el vídeo amb els protagonistes banyant-se despullats a la platja, bevent cervesa i fent unes tapes de pernil.

Melilla. Us imagineu un espot enregistrat a Melilla? Legionarios, una presó xunga, un centre d'internament d'immigrants, una estàtua de Franco i un club de golf just a la tanca fronterera.

Marina d'Or. La Ciutat de Vacances, després de l'esclat de la bombolla immobiliària, és una festa de pisos en venda.




dissabte, 4 de juny de 2011

L'art de plegar

Avui he sabut que un professor de literatura, amant del reggae i l'ska, ha estripat el carnet del seu partit.



La cultura francesa em repugna, però avui valia la pena fer una excepció.



dijous, 2 de juny de 2011

Avi i nét

Parc d'Atraccions, any 2061


Nét— Avi, tu vas participar a la revolució del maig de l'11?
Avi Josep— Eh, sí, d'aquella manera...
Nét— Com? Acampat? Donant flors als policies i cogombres als banquers?
Avi Josep— Sobretot aportant idees. Presencialment i per internet. Vaig parir alguns eslògans i tot.
Nét— Sí? Quins?
Avi Josep— Per exemple:

El que ahir era una solució, avui és un problema. I ja som a demà passat!
No tenim el model perfecte, però tenim un model millor.
Dació Hipotecària amb caràcter retroactiu: o com aconseguir que els que vivim de lloguer li paguem la segona residència als hipotecats que han volgut jugar al Monopoly. Gràcies FROB!

Sota les llambordes hi ha més sòl urbanitzable. Especulador: agafa pic i pala!
El Dret a Decidir inclou el Dret a Rectificar, però no el Dret a Rondinar Constantment.
Felip Puig diu "Mai he volgut desallotjar els concentrats". També és cert que mai va voler quedar-se calb i ara mira-te'l.
Això és gravíssim.
"Socialisme és el que fan els socialistes quan arriben al poder". François Mitterrand, 1981. "Revolució és el que fan els revolucionaris els dies que no plou". Indignats de Barcelona, 2011.
És inadmissible que ara els polítics tinguin sous alts i pensions vitalícies. Que es guanyin la vida com han fet sempre: cobrant suborns i comissions il·legals.

Sense feina, sense casa, sense gos i sense flauta.

Nét— Doncs no em sonen de res.
Avi Josep— És normal, la que va triomfar fou aquesta: "Sempre duré la revolució molt a prop del cor. A la cartera per a ser exactes".
Nét— No li veig la gràcia, ni a aquesta ni a cap altre de les teues consignes.
Avi Josep— Ai, estimat Mustafà-Siddharta, els islamobudistes no teniu gens de sentit de l'humor.



Al prinicipi tots portàvem la revolució al cor. Després es va anar desplaçant, i ara alguns la duen a la boca i en viuen, mentre que d'altres la tenen al cul i s'hi caguen.