Se'l titlla de racista perquè, en el llibre titulat Què pensa Heribert Barrera (any 2001) va fer esment d'uns estudis científics on es demostrava que els negres dels EUA tenien el CI més baix que la resta de la població. No és referia al conjunt de persones de raça negra, sinó als afroamericans.
Heribert Barrera no és l'únic que ha estat titllat de racista.
Arribats a aquest punt caldria aclarir quatre punts:
1) No hi ha cap relació entre la quantitat de melanina que es té a la pell i la quantitat de neurones que es tenen al cervell. No hi ha cap relació entre la pigmentació dels ulls i els cabells i la velocitat i efectivitat de la sinapsi. No hi ha cap relació entre el gruix dels llavis i la memòria, ni entre la forma del nas i la capacitat de càlcul. En resum: no hi ha cap relació entre les diferències genètiques d'això que anomenem raça i la intel·ligència i les capacitats intel·lectuals (en el sentit més ampli del terme).
Per cert, ja que ix el tema, entre les races humanes les diferències genètiques són molt minses. L' Homo sapiens és un dels mamífers amb menys diversitat genètica.
2) El cervell, com qualsevol altre òrgan, és sensible al tracte que li donem. Fins i tot abans de nèixer, les condicions ambientals condicionen el bon o mal desenvolupament del cervell. La manca de descans, la manca d'estímuls intel·lectual, l'alcohol i diverses drogues afecten negativament el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals.
3) En una societat on es discriminen les persones per raons d'ètnia o raça, aquells que formen part del col·lectiu perjudicat acostumen a manifestar problemes sanitaris derivats de la marginació social.
Per exemple, a la Sud-Àfrica de l'apartheid els negres tenien una esperança de vida molt més baixa que els blancs. Demostrava això que els blancs eren superiors als negres? És clar que no, en tot cas demostrava que els blancs (el poder blanc) havia condemnat a la majoria negra a viure en condicions de vida molt precàries. El mateix es pot dir del rendiment acadèmic dels negres: sense escoles dignes de tal nom, com podien aspirar a competir amb els blancs que tenien escoles on no faltava de res!?
En el cas dels afroamericans, la cosa està ben clara: si un xiquet no ha pogut dormir mai una nit sencera perquè al barri on viu cada nit hi ha xivarri (festes, baralles, batusses de la policia...) el seu cervell se'n ressenteix. Si a l'escola no l'estimulen, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 13 anys ja comença a consumir alcohol, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 15 comença amb la marihuana, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 17 cauen les primeres clenxes de cocaïna, el seu cervell se'n ressenteix. I dò, als 19 anys quin resultat del test del CI us creureu que traurà algú que ha estat condemnat a viure en aquestes circumstàncies!?
No és pel fet de ser negre, si no pel fet de ser un marginat. No és la genètica, és la societat!
Aquests estudis no avalen el racisme, aquests estudis demostren els efectes devastadors del racisme. Sabem que un nadó de raça negra adoptat per una família de raça blanca i classe mitjana-alta tindrà unes capacitats intel·lectuals tant o més bones que un nen blanc.
4) Les mentides dels racistes tenen un gran aliat en el dogmatisme dels que s'anomenen antiracistes. Cal ser molt enze per confondre una símptoma amb una malaltia o un remei. Cal ser molt ingenu per creure que negant els símptomes es guareix una malaltia. Cal ser molt totalitari per voler censurar estudis científics. I cal ser molt estúpid per titllar de racista un estudi que demostra els efectes del racisme.
