dimarts, 30 d’agost de 2011

Què pensen els racistes? I els antiracistes?

S'ha mort el President Heribert Barrera i Costa. A part del homenatges habituals, els sincers i els obligats, s'han produït una sèrie d'atacs. També previsibles, també habituals. Entre d'altres atacs, a aquest home se l'ha titllat de racista.



Se'l titlla de racista perquè, en el llibre titulat Què pensa Heribert Barrera (any 2001) va fer esment d'uns estudis científics on es demostrava que els negres dels EUA tenien el CI més baix que la resta de la població. No és referia al conjunt de persones de raça negra, sinó als afroamericans.
Heribert Barrera no és l'únic que ha estat titllat de racista.
Arribats a aquest punt caldria aclarir quatre punts:

1) No hi ha cap relació entre la quantitat de melanina que es té a la pell i la quantitat de neurones que es tenen al cervell. No hi ha cap relació entre la pigmentació dels ulls i els cabells i la velocitat i efectivitat de la sinapsi. No hi ha cap relació entre el gruix dels llavis i la memòria, ni entre la forma del nas i la capacitat de càlcul. En resum: no hi ha cap relació entre les diferències genètiques d'això que anomenem raça i la intel·ligència i les capacitats intel·lectuals (en el sentit més ampli del terme).
Per cert, ja que ix el tema, entre les races humanes les diferències genètiques són molt minses. L' Homo sapiens és un dels mamífers amb menys diversitat genètica.

2) El cervell, com qualsevol altre òrgan, és sensible al tracte que li donem. Fins i tot abans de nèixer, les condicions ambientals condicionen el bon o mal desenvolupament del cervell. La manca de descans, la manca d'estímuls intel·lectual, l'alcohol i diverses drogues afecten negativament el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals.

3) En una societat on es discriminen les persones per raons d'ètnia o raça, aquells que formen part del col·lectiu perjudicat acostumen a manifestar problemes sanitaris derivats de la marginació social.
Per exemple, a la Sud-Àfrica de l'apartheid els negres tenien una esperança de vida molt més baixa que els blancs. Demostrava això que els blancs eren superiors als negres? És clar que no, en tot cas demostrava que els blancs (el poder blanc) havia condemnat a la majoria negra a viure en condicions de vida molt precàries. El mateix es pot dir del rendiment acadèmic dels negres: sense escoles dignes de tal nom, com podien aspirar a competir amb els blancs que tenien escoles on no faltava de res!?

En el cas dels afroamericans, la cosa està ben clara: si un xiquet no ha pogut dormir mai una nit sencera perquè al barri on viu cada nit hi ha xivarri (festes, baralles, batusses de la policia...) el seu cervell se'n ressenteix. Si a l'escola no l'estimulen, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 13 anys ja comença a consumir alcohol, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 15 comença amb la marihuana, el seu cervell se'n ressenteix. Si als 17 cauen les primeres clenxes de cocaïna, el seu cervell se'n ressenteix. I dò, als 19 anys quin resultat del test del CI us creureu que traurà algú que ha estat condemnat a viure en aquestes circumstàncies!?

No és pel fet de ser negre, si no pel fet de ser un marginat. No és la genètica, és la societat!
Aquests estudis no avalen el racisme, aquests estudis demostren els efectes devastadors del racisme. Sabem que un nadó de raça negra adoptat per una família de raça blanca i classe mitjana-alta tindrà unes capacitats intel·lectuals tant o més bones que un nen blanc.

4) Les mentides dels racistes tenen un gran aliat en el dogmatisme dels que s'anomenen antiracistes. Cal ser molt enze per confondre una símptoma amb una malaltia o un remei. Cal ser molt ingenu per creure que negant els símptomes es guareix una malaltia. Cal ser molt totalitari per voler censurar estudis científics. I cal ser molt estúpid per titllar de racista un estudi que demostra els efectes del racisme.



dissabte, 27 d’agost de 2011

Un carrer de Sants

Hi ha un carrer de Sants on els veïns i comerciants fan aportacions econòmiques a la Comissió de Festes del carrer. Però, a diferència d'altres carrers, en aquest les contribucions tenen per objectiu evitar que un any més es celebri en eixe carrer la festa major.

No us puc dir quin carrer és, només que és un carrer que en els darrers anys no pateix talls circulatoris ni soroll. Els actes vandàlics durant els dies de festa també han minvat una mica. I els veïns ja no pateixen vergonya aliena pel guarniment que s'hi fa.

dijous, 25 d’agost de 2011

Desconnexió de Sants

Aquest agost hi ha hagut desconnexió de Sants. No desconnexió a Sants, cosa impossible amb la festa major i el xivarri generalitzat, sinó desconnexió de l'estació de Sants. Desconnectada de Bellvitge i de L'Hospitalet, i de les línies que van cap el sud.

De l'objectiu de l'obra, la cobertura de les vies que farà que els veïns d'un segon pis passin a viure a un soterrani, i els de la planta baixa a l'infern, no en diré res, de moment. Els veïns ja estan prou emprenyats. Del que sí que parlaré és de la gestió d'aquesta desconnexió.



Una obra d'aquesta envergadura no s'improvisa. Fa més d'un any que sabien que haurien de desconnectar el servei, així que haurien pogut planificar una mica:

1) Màquines expenedores de bitllets Mitja Distància. Anem a vore, a Sants hi ha aquestes màquines, que funcionen igual que les de Rodalies o el Metro. Si ja sabien que farien aquest tall, costava gaire portar-ne un parell a L'Hospitalet i a Bellvitge?

2) Pagament amb targeta. Qualsevol botiga de barri té un lector de targetes, per a poder pagar sense diners en efectiu. Però les estacions de Bellvitge i de L'Hospitalet no. Tant costava? A Sants bé que es pot pagar amb targeta!
El més greu és que dins d'aquestes estacions no hi ha cap caixer automàtic, així que t'has de buscar la vida fora.

3) Personal a la finestreta. Si fruit d'aquesta desconnexió d'ha de multiplicar el nombre d'usuaris que van a Bellvitge i L'Hospitalet, no fóra més lògic augmentar el personal de finestreta que ven bitllets? Sobretot si no hi ha màquines expenedores de MD. Poden contractar gent a l'atur, o desplaçar alguns dels que són a Sants.
El que és un despropòsit és que només una persona —només una!— atengui tots els viatgers.

4) Informadors. Això sí, han contractat moltíssims informadors. Són persones amb armilles llampants que et diuen per on has d'anar. El problema és que molts d'ells són sudamericans que no saben un borrall d'anglès, ni de francès, ni de català.
M'ha tocat fer de traductor: un informador (paioponi, per si us interessa l'ètnia) parlava en espanyol sud-americà i jo havia de traduir a uns guiris.

Us preguntareu si el tall amb Bellvitge i Cornellà, entre el 4 i el 27 d'agost, ha reduït l'afluència de killus a les festes de Sants. La resposta és no: venen en metro, caminant o en cotxe tunejat.

dimarts, 23 d’agost de 2011

Paioponi calb glumcida travel·lo

Diuen que de mentides n'hi ha de diferents mides: petites, mitjanes, grans i estadístiques. Feia mesos que no em mirava bé les estadístiques del blog, especialment les que tenen a veure amb les fonts de trànsit i les paraules de cerca.

La darrera vegada que m'ho vaig mirar fou al maig, amb les eleccions, i vaig descobrir que m'havien enllaçat des de la pàgina de la CUP. Ara he trobat encara més sorpreses. A part de rebre visites de blogs que fa setmanes que no s'actualitzen, resulta que la gent ve a petar a aquesta pàgina fent les següents cerques:

caçadora de cossos: 20 visites en el darrer mes. 153 visites en els darrers quatre mesos.

georgina rieradevall: 9 visites en el darrer mes

mohamed jordi: 6 visites en el darrer mes

Garrigues gay: 6 visites en el darrer mes

gay glumcida experience: 5 visites en el darrer mes

Paioponi calb : 5 visites en el darrer mes

glumcida travel·lo: 5 visites en el darrer mes

temples killus: 4 visites en el darrer mes

Garrigues gay glumcida experience: 4 visites en el darrer mes

Paioponi calb glumcida travel·lo: 3 visites en el darrer mes

cabells curts: 3 visites en el darrer mes


No sé ben bé com funciona el motor de cerca de Google. Sé que han canviat uns quants cops l'algoritme, per tal d'evitar que segons que (o segons qui) sortís al principi d'una determinada cerca. Però el més preocupant és: qui carai vol trobar res sobre paioponis calbs o travel·los amb glumcida?


Internet comença a fer por.



Efectivament, en aquesta foto hi ha tres cacauets. Tres cacauets que no tenen cap relació amb l'entrada d'avui, però de la cerca d'imatges ja en parlarem un altre dia.


diumenge, 21 d’agost de 2011

Gaddafi plega

Es confirma que el líder libi Muammar Al Gaddafi ha fugit.



Contretament és a Sants, gaudint d'una festa major on ell s'hi troba molt a gust, ja que hi ha la perfecta combinació de moros, killus, gitanos, buscabregues i radikals ideològicament dispersos i confusos.

dimecres, 17 d’agost de 2011

El terrible home blanc



Tenia la sort de ser un home blanc, europeu i heterosexual, sa i sense cap discapacitat. No és que tot això el fes creure's millor que els altres, gens ni mica, però sí que hi veia un gran avantatge: ningú pretenia representar-lo, ningú volia alliberar-lo.

I com que ningú creia representar-lo ni alliberar-lo, ningú li deia el que havia de fer, ni que era digne o indigne de la seua condició.

Ningú aspirava a alliberar-lo, així que no havia de patir les imposicions dels alliberadors.

divendres, 12 d’agost de 2011

Noces garriguenques 3

Al Món hi ha milions d'homes capaços de fer-se el nus de la corbata amb els ulls tancats, però cap d'ells surt a aquesta foto.



La mida de les mànigues de les americanes, un altre tema a tractar.

diumenge, 7 d’agost de 2011

Noces garriguenques 2

Això d'anar a un bodorriu és més complicat del que sembla. La coincidència de l'agost amb el Ramadà fa que al barri on visc només estiguin oberts els comerços regentats per paioponis. La meua dieta n'ha sortit greument afectada i estic guanyant pes i perdent alçada.

Per tal de combatre els efectes de la mala alimentació he decidit provar el famós Mètode Dukan, a vore si és tan efectiu com diuen.
He fet una cerca per internet i m'he trobat això:






I la veritat és que és molt efectiu: escoltar cada dia aquest grup et provoca tal diarrea que en un parell setmanes et quedes ben prim.

Per cert, algú hauria de llençar-li a la cara un quilo de sardines podrides, així veuria el Mikel Erentxun on coi van cent gavines.

dijous, 4 d’agost de 2011

Noces garriguenques 1

Estimats lectors, estimades lectores

aquests dies he tingut el blog una mica abandonat, molts de vosaltres us haureu trobat perduts sense aquest far que us il·lumina i algú fins i tot s'haurà preguntat què ha estat de mi, a vore si m'ha passat res de greu.

No cal patir, de moment. El que passa és que m'han convidat a unes noces a Les Garrigues. Açò és més dur i complicat del que sembla. Per exemple: com collons es fa el nus de la corbata?



És clar que, tractant-se de Les Garrigues, també hi puc anar amb xil·laba.