Moviments de població

Els treballadors qualificats catalans emigren a països com Alemanya i Holanda. Treballadors qualificats que s'han format amb els nostres impostos, ja sigui amb CFGS (a instituts públics i concertats), ja sigui amb carreres universitàries (a universitats públiques).

Els immigrants que venen fan feines no qualificades i cobren sous de misèria. Alguns d'aquests immigrants són treballadors qualificats, d'altres no, però tots fan i cobren el mateix.

I els catalans que són treballadors no qualificats? Ah, doncs aquests es queden ací, a l'atur, i li donen la culpa de tot als immigrants.


Alguns encara s'estranyaran si el proper 20N aquest andova acaba tallant les dues orelles i la cua.

Morbonomia

A dia d'avui l'economia europea en general, i la catalana en particular, està molt malament, i no hi ha cap dada objectiva que ens faci pensar que d'ací a un any estigui millor. Però tampoc hi ha cap dada objectiva que ens faci pensar que d'ací a un any estigui pitjor.



Aquests dies és notícia el senyor Alessio Rastani i les seues declaracions a la BBC. Si als anys 80' es va parir el terme Reaganomics per a referir-se a les teories i propostes econòmiques de l'administració Reagan, als 90' la Infonomia (en anglès Infonomics) per a l'economia del coneixement, i ja al segle XXI van aparèixer els Freakonomics. Podem dir que aquesta setmana ha nascut la Morbonomia, o economia del Morbo. En anglès Morbidnomics.

Cadascú farà les valoracions pertinents de les paraules d'aquest broker. Jo només donaré dos apunts:

1) En àmbits com la sismologia o la vulcanologia els fenòmens succeeixen independentment de la voluntat humana. Podem ser previsors i allunyar-nos dels llocs amb més risc, o posar sensors per detectar activitat perillosa, però els terratrèmols i les erupcions volcàniques succeiran igualment. L'economia en canvi, en tant que ciència social, és sensible a la voluntat de les persones, ja que són les persones els agents econòmics (cadascú segons les seues capacitats).

2) En economia, com en qualsevol ciència social, es donen les profecies autorrealitzades. I el senyor Alessio Rastani, que profetitza l' imminent enfonsament de l'euro i la pèrdua de milions d'euros estalviats, gestiona importants inversions en or i plata. Or i plata, dos valors segurs fàcils de transportar.

Mireu, un broker!

BREAKING NEWS: sembla ser que el broker és només un modest inversor particular. Sí, és cert que fa anys que es mou per la City i que ha comprat i venut molts actius financers, però no ha fet cap fortuna. L'home tenia ganes de cridar l'atenció.
Això li dóna encara més valor a les seues declaracions, ja que el Morbo no cal que es basi sempre en fets reals, però sí que ha de ser original i creatiu.
Comptat i debatut, aquest andova s'ha limitat a dir el que molts volien escoltar. Sobretot els que estan totalment en contra. Eus ací l'èxit de gent com César Vidal o Salvador Sostres.

Un bar ple de dones

Ciutat de Barcelona, barri de l'Eixample. Festes de La Mercè.

L'home va entrar a un bar. Als pocs segons es va adonar que el bar era ple de dones. En pocs minuts va constatar que era ple de dones que l'ignoraven.
Va meditar breument sobre quina mena de local era eixe i va concloure que només hi havia dues possibilitats:

1) Allò era un bar de lesbianes.
2) Allò era un prostíbul.

Si es tractava d'un bar de lesbianes, l'estaven ignorant pel fet de ser un home. Si es tractava d'un prostíbul, l'estaven ignorant pel fet de ser un home sense diners.

Sense temps ni esma de contrastar empíricament quina era l'opció correcta, va decidir triar la primera i dir que havia acabat la nit fent una cervesa en un bar de lesbianes.

El seu Ego li ho agrairia. Al cap i a la a fi, ser un home té el seu costat positiu. En canvi, ser pobre, mai ha tingut cap cantó bo.

Odissea judicial

La senyora G.Z. fou segrestada, torturada i violada. Per tal de superar la traumàtica experiència, va escriure un llibre on narrava els fets. El llibre fou un best seller i se'n feu una adaptació cinematogràfica, que també va triomfar.
Un tribunal d'Atlanta (Geòrgia, EUA) ha dictaminat que la senyora G.Z. ha de donar el 50% dels beneficis del llibre i la pel·lícula al seu agressor. Al cap i a la fi, sense aquest criminal no haurien existit ni el llibre ni el film.

El senyor X.P. fou víctima d'un atracador que va entrar a sa casa, es va endur tots els objectes de valor amb el cotxe del senyor X.P. Mentre fugia amb el botí, l'atracador va patir un accident.
Un tribunal d'Atlanta (Geòrgia, EUA) ha dictaminat que el senyor X.P. és responsable de l'accident que va patir l'atracador, i que l'ha d'indemnitzar. També ha dictaminat que l'atracador es pot quedar el botí.

Uns assaltants van robar i assassinar uns americans. En la seua fugida amb el botí, el vaixell en el que anaven fou enfonsat. Dos-cents anys més tard, l'empresa Odyssey, arqueòlegs marins i rescatadors de tresors, van trobar i treure del fons del mar el botí.
Un tribunal d'Atlanta (Geòrgia, EUA) ha dictaminat que el tresor robat als americans pertany als espanyols.



No sé a que esperen per a nomenar Fèlix Millet magistrat del Tribunal Suprem.

Quatre amants

L'home casat tenia quatre amants. No era pas un home de gran atractiu físic, desitjat per totes les dones. Tampoc era un home de gran carisma, irresistible tan bon punt parles amb ell. Ni molt menys era un home ric, d'eixos que et tenen mantinguda i entretinguda. Ni tan sols tenia un gran furor sexual.

El que passava és que la seua muller era una dona tan meravellosa i extraordinària, que li calia sumar quatre amants per a estiguessin al mateix nivell.

Reflexions fiscals de cap de setmana

L'any 1977, el govern de l'UCD d'Adolfo Suárez va establir l'impost sobre el patrimoni, també conegut com a impost sobre les grans fortunes. Els successius governs del PSOE, de Felipe González i del PP, de José María Aznar, el van mantidre. L'any 2008, esperonat per la crisi i una empanada econòmica on es barrejava liberalisme, keynesianisme, socialdemocràcia i teoria dels cicles econòmics i astrològics, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, del PSOE, el va abolir.

Ara, sense idees ni esperances, han decidit restablir aquest impost per un període de dos anys. El més curiós de tot és que la oposició política, el PP, i la mediàtica (gairebé tots els mitjans) han titllat la mesura d' electoralista.

Vivim temps interessants: és la primera vegada que pujar impostos és una mesura electoralista!

Sant Ornemi (falca publicitària)

Després de les vacances d'estiu, torna El Web Negre. Ironia, sàtira i humor intel·ligent. Canya i conya en dibuixos, fotomuntatges, textos i vídeos.



També comença una nova temporada del programa de ràdio En Companyia. Cada dilluns a Ràdio Martorell, al 91.2 de l'FM. Si no el podeu escoltar en directe, us el podeu baixar d'internet al blog del programa o al web de l'emissora.

Reflexions laiques de cap de setmana

El Govern català ha decidit modificar la Llei de Centres de Culte. Entre els aspectes més destacables hi ha:

1) Els ajuntaments ja no estan obligats a reservar sòl per acollir/construir aquests centres. "Reservar" no vol dir "regalar", però l'Anglada ja va fer la seua campanya.
És una mesura intel·ligent, tenint en compte la mida de la majoria de municipis, la situació del mercat immobiliari i el caràcter laic que haurien de tindre les administracions públiques.

2) Els temples han de "respectar les característiques arquitectòniques, culturals, de tradició, històriques i els elements artístics dels centres de culte ja existents".
És una mesura que promet ser divertida. Sobretot a llocs com Sant Cosme, Bellvitge o Badia del Vallès.

3) Aïllament acústic dels centres de culte, per a no molestar els veïns.

Aquesta em sembla la més interessant de totes. Què faran amb els campanars i les campanes que sonen tot el sant dia, i tota la punyetera nit!? (cas de l'Albi, Garrigues, hores i quarts, amb toc de recordatori a les hores, en total 90 cops al dia!).

Ja pot enfonsar-se el Món, que seguiran tocant els collons.

El cogombre

El cogombre.
El tema cogombre.
El que vindria a ser el tema cogombre.
Tot el que vindria a ser el tema cogombre.
A nivell de tot el que vindria a ser el tema cogombre.
A nivell de tot el que vindria a ser el tema cogombre i similars.



El que apareix en aquesta imatge no és pas un cogombre, sinó un carbassó. Però si amb perifrasis i crosses lingüístiques ets capaç de multiplicar per set el nombre de paraules que hauria de tindre una frase, no cal que t'esforcis en ser precís. Ni precís, ni concís, ni tan sols interessant.

Més articles, és la guerra!

Després de les darreres ofensives per terra, mar i aire... perdó, volia dir "després de les darreres accions dels poders executiu, legislatiu i judicial" queda palés que cal modificar més articles de la Constitució Espanyola:

—Article 51.1 Actualment afirma que "Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics", però en realitat hauria de dir que "Els poders públics garantiran la defensa de les empreses de serveis bàsics de les queixes dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços el monopoli i els legítims interessos econòmics"

—Article 4.1 On ara diu "La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles" hauria de modernitzar-se i dir "La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga tindrà un toro d'Osborne"

—Article 3.1 On actualment s'afirma que "El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la", hauria de concretar més "El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a ser els únics monolingües d'Europa".

—Article 2.1 On ara diu "La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat", hauria de dir "La sobirania nacional resideix en els governs francès i alemany, així com a les agències d'avaluació Moody's i Standard & Poor's, dels quals emanen els poders de debò". Molt més sincer i ajustat a la realitat.

Posats a fer reformes

Una persona va començar penjant un quadre a la sala d'estar, però mentre el posava bé va veure una taca d'humitat, arreglant les canonades que provocaven la taca va notar que els cables elèctrics estaven mig cremats i calia canviar-los, i per a tal fi calia obrir el fals sostre... quan es va voler adonar, ja estava envaït per un allau d'operaris fent reformes a la llar.



Sense molestar-se en dissimular, el PP i el PSOE han pactat a corre-cuita una reforma constitucional. No s'amaguen de dir que ho fan per la pressió dels líders europeus (Merkel i Sarkozy) i els mercats financers internacionals. Volen reformar l'article 135 de la Constitució Espanyola, que fa referència al dèficit fiscal.

I com era previsible, molta gent ha plantejat que hi ha més reformes constitucionals a fer: el Senat, la successió al tron, el model centralista, el model federal, el Dret a decidir... Sembla que trenta-tres anys després, la constitució del 78 necessita un lífting.

Un servidor, amb la voluntat de servei que em caracteritza, no serà menys i proposarà la reforma d'alguns articles. Ací en teniu alguns.

—Article 5. Actualment diu "La capital de l’Estat és la vila de Madrid". Home... tenint en compte que Madrid és una ciutat cara, on el trànsit està impossible, on no hi ha edificis ni solars disponibles, jo proposaria una altra capital. Una vila amb pisos i edificis lliures, ben barat i on es pugui jugar al golf, l'esport nacional espanyol. "La capital de l'Estat és Polaris World". O fins i tot "La capital de l'Estat és Seseña de gener a juny i Polaris World de juliol a desembre".

—Article 12. Ara hi diu "Els espanyols són majors d’edat als 18 anys". Considerant que la patologia més extesa entre la població és la Síndrome de Peter Pan, i que les lleis protegeixen molt els menors d'edat, jo retardaria la majoria d'edat. La retardaria fins a fer-la coincidir amb l'edat de jubilació: "Els espanyols són majors d’edat als 67 anys".

Imagineu-vos els avantatges: s'acabaria amb l'atur (tot i que augmentaria l'explotació laboral infantil, d'infants de 40 anys), la gent votaria pensant en el llegat que li deixaria als seus néts, els jurats populars estarien formats per persones que tindrien tot el temps del Món per estudiar el cas... Una reforma imprescindible!

—Article 18.4. Actualment diu "La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets". Està bé, però per a ser més concisos hauria de dir "Queda abolit el Facebook".

—Article 20.1, apartat A. Ara hi diu "Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció", també hauria de dir alguna cosa com "Es reconeix i es protegeix el dret a no voler saber que pensen els altres i a no ser bombardejat per tertúlies de tota mena".