No sé a que esperen les autoritats per a treure del carrer les perillosíssimes parades de castanyes i moniatos, així com per prohibir begudes poc sofisticades com el moscatell o la ratafia.
En canvi les carabasses de Halloween són d'allò més inofensives.
Hores d'ara tothom ha llegit i escoltat les declaracions de Gregorio Peces Barba i l'animus iocandi que ha al·legat. Bé, ell tot i fer les bromes al conclave dels advocats espanyols va dir "en clau d'humor", però sent del gremi que és, fóra més propi dir-ho en llatí: animus iocandi.
Potser l'home volia aplicar la màxima que diu que l'humor és "una tragèdia més el pas del temps". Per això ha considerat que no és el mateix fer broma dels bombardejos a la ciutat catalana que amb el de Gernika durant la Guerra Civil, o els atemptats d'ETA.
Però com que ETA ja és història, proposo seguir l'exemple de Gregorio Peces Barba i fer acudits sobre les víctimes d'ETA. Per exemple:
— Sabeu per què la Guàrdia Civil va anar a rescatar l'Ortega Lara? Perquè no tenia el zulo declarat com a segona residència.
— En què s'assemblen Ortega Lara i Chiquito de la Calzada? En que donen dues passes i diuen "No puedo, no puedo
— "A vivir, que son dos días". Firmat: Miguel Àngel Blanco
Aquest cap de setmana els mitjans de comunicació s'han fet un fart d'explicar-nos la història d'ETA i del conflicte basc. Com que cada cop som més els catalans que veiem el Món en clau APM? no em puc estar de fer un resum dels reportatges en aquesta clau.
Segons Carles Francino:
Segons el GARA:
Segons els que ja donen per perdudes les eleccions:
Segons l'ABC:
Segons Intereconomía:
Entenc que algunes persones es puguin sentir ofeses:
Ja fa set anys, deu mesos i vint dies que ETA va passar a tindre la mateixa perillositat importància al meu dia a dia que les FARC, l'LRA o els integristes hindús. De fet, tenint en compte la quantitat de pakistanesos, algerians, colombians i peruans que viuen al meu barri, m'afecta més la violència als seus països d'origen que els caixers automàtics que es puguin cremar a Sestao.
Però veient com n'és d'important pels espanyols el darrer comunicat d'ETA, i veient com pateixen per quedar-se sense el seu millor enemic, no em puc estar de regalar-los-hi un darrer titular: A GADDAFI L'HA MATAT ETA.
Algo se muere en el alma, cuando un enemigo se va....
Abans, quan els pares dels alumnes eren uns pobres analfabets que no havien pogut anar a l'escola, els pares respectaven —i feien que els seus fills respectessin— els mestres i professors.
Ara, que els pares són uns rics analfabets que han hagut d'anar a l'escola i l'institut, els pares ja no respecten els mestres ni els professors.
AENA i el Ministerio de Fomento han decidit endarrerir tres mesos la privatització dels aeropors d'El Prat i Barajas. "El motiu per a l'ampliació del termini és la petició per part de les empreses participants en el concurs a causa de les dificultats per reunir el finançament necessari per a la data establerta", és a dir, que els aspirants a comprar no tenen dobelers ni crèdit. Ni cash ni VISA.
És una llàstima que el govern espanyol no es pugui vendre els aeroports rendibles i quedar-se només amb els que no rutllen. Tot i que els que no funcionen com aeroports poden tindre d'altres utilitats. Per això proposo algunes tècniques de màrketing avançat, per a veure si s'anima la cosa i troben compradors més solvents.
—Aparcament: A Madrid sempre és difícil trobar lloc on aparcar, que aprofitin les pistes d'aterratge menys utilitzades.
—Ampollot i Rave: Siguem realistes, als joves els agrada beure i anar de farra. Per a evitar que no molestin els veïns poden llogar pistes d'aeroport.
—Càmping: Calia tancar els mític càmpings de la Balena Alegre i el Torito Bravo per a fer la nova terminal d'El Prat? Si en temporada alta no hi ha prou habitacions d'hotel, es pot aprofitar i acampar a l'aeroport.
—Sector serveis: Exerceixes l'ofici més antic a l'autovia de Castelldefels i vols un lloc ample i còmode per atendre els teus clients? Compra't un parell de pistes de l'aeroport.
Per començar haurien d'oferir regals addients amb cada aeroport, coses útils i pràctiques, com una Blackberry o una Power Balance.
Per tal d'animar les subhastes jo m'adaptaria a la realitat. Potser en comptes de dir "Algú ofereix 100.000? El senyor de l'americana d'Armani ofereix 100.000?" caldria animar la subhasta amb frases com "100? He sentit 100? la noia de les rastes? l'indigent del Don Simón?"
I si no, ja que són aeroports, que aprenguin dels ports i de les subhastes de peix.
Portava cinc dies sense actualitzar el seu blog, i sense dir res a les xarxes socials. Cinc llargs dies sense enviar correus electrònics, ni SMS, ni tan sols trucar per telèfon.
—Així la gent es pensarà que tinc una Blackberry— pensava el pobre de solemnitat.
Per tal de fer més versemblant la mascarada, durant cinc dies tampoc es va afaitar, ni dutxar, ni es va posar roba neta.
—Un bon usuari de Blackberry confia en totes les seues aplicacions: iPhaitada, iDutxa, iRentadora...— afirmava convençut.
I els captaires de la ciutat guardaren un rigorós dol per la mort d'Steve Jobs.
Enguany l'1 de maig ha caigut en diumenge, igual que l'11 de setembre i el 9 d'octubre. El poc estimat 12 d'octubre ha caigut en dimecres. Amb la quantitat de gent a l'atur que hi ha no es nota tant, però hi ha anys en els que el calendari és amable i deixa que els festius caiguin en dilluns o en divendres, permetent un cap de setmana llarg. Alguns festius molt propers en el temps, com el 9 i el 12 d'octubre, havien arribat a caure en divendres i dilluns, permetent unes curtes vacances als valencians.
Fa molts anys que algunes veus proposen passar tots els festius a dilluns, evitant així el catxondeig dels ponts i els aqüeductes. Alguns proposaven la paraula Holimonday.
Sóc partidari de celebrar els festius a dilluns, i així guanyar un cap de setmana llarg. També sóc defensor del laïcisme, i que les festes de caràcter religiós, qui les vulgui fer, que se les agafi els dies d'afers propis. Però també sóc realista i sé que costa canviar inèrcies. Per això proposo un calendari variable, segons les necessitats de festius. A tall d'exemple:
—Setembre. Què enguany la Diada Nacional ha caigut en diumenge? Doncs res, celebrem la Diada Nacional de Cap Verd, que es celebra el 12 de setembre, que cau en dilluns. El 2012 podríem triar entre celebrar la Diada Nacional de Belize o la de Gibraltar. Jo voto per la segona.
—Octubre. Que la Diada Valenciana, commemorant l'entrada de lo Rei Jaume I a València ens ha caigut en diumenge? Doncs res home, el 10 d'octubre és dilluns i podem celebrar la Diada Nacional de les Illes Fiji (allò sí que és una Terra Mítica, i no el que va fer S'Aplana!). El 2012 es podria celebrar el Dia Nacional de Nigèria, l'1 d'octubre que cau en dilluns. Tenint en compte el nivell d'honradesa dels polítics nigerians i valencians, ningú notarà la diferència.
—Novembre. Cal celebrar el Dia de Tots Sants, també anomenat dels Difunts o Halloween? Al cap i a la fi, si el que volem és anar a passar uns dies a Port Aventura, el Dia Internacional de la Obesitat o el Dia Internacional de la Diabetis ja van bé. Sobretot tenint en compte l'afartamenta de castanyes, panellets, moniatos i ratafia. Si algú vol insistir en la cosa sinistra, pot celebrar el Dia del Príncep Rainier de Mònaco.
—Desembre. El que originàriament era la festa pagana del Solstici d'Hivern fou adoptada com a Natalici de Jesús. No està malament, sobretot si també celebres Sant Esteve i fas dos dies seguits de festa, però posats a quadrar millor els festius al calendari, sobretot havent la cosa aquella de la Constitució i la Puríssima, jo proposo celebracions alternatives: el Dia dels Advocats Indis, cada 3 de desembre; el Dia Internacional Anticorrupció, el 8 o 9 de desembre; el Dia dels Primats, el 14 de desembre; el Dia dels Treballadors i Treballadores Sexuals, cada 17 de desembre.
—Espanya. No m'he oblidat d'aquest bonic país. Quin dia podrien celebrar la seua Diada Nacional (i no nacionalista)? L'1 d'octubre, aniversari d'Antonio Gala, Emilio Botín i Francisco Álvarez-Cascos (lírica, poder i testosterona nacional). Ara, que si volen seguir celebrant el 12 d'octubre, que ho facin per una bona raó: l'aniversari de la cantant Melody.
En ecologia, s'anomena pionera a l'espècie que té una taxa de reproducció elevada i és capaç d'aprofitar ràpidament un espai deixat erm en l'ecosistema. Aquestes característiques els permeten ser les primeres en colonitzar un medi sotmès a una pertorbació, com per exemple un terreny incendiat, afectat per una erupció volcànica, o qualsevol pertorbació important.
En ser capaces d'instal·lar-se en medis profundament alterats i inhòspits, els oportunistes contribueixen a crear-hi condicions favorables per a espècies posteriors, més exigents.
En microbiologia s'anomena infecció oportunista a tota malaltia causada per un patogen que habitualment no causa patologies a les persones amb un sistema immune sa. Un sistema immune malalt representa una oportunitat per al patogen de causar infecció. No deixa de ser una variant de l'espècie pionera.
L'any 1993 va aparèixer Herbalife als Països Catalans. La recuperació econòmica de finals del 1995 la va fer desaparèixer. L'esclat de la bombolla tecnològica, allà l'any 2000 els féu reaparèixer, però van desaparèixer. A finals del 2007 tornaren a fer acte de presència i encara romanen pels nostres carrers.
És inadmissible que siguem a l'any 2011 i que es accessos al transport públic no estiguin adaptats. Avui en dia, les persones que van amb crosses o amb cadira de rodes són les úniques que no es poden colar al tren, metro, tramvia o autobús.
Aquests dies ha estat notícia l'escriptor basc Joseba Sarrionandia Uribelarrea. Novel·lista, dramaturg, poeta, traductor i assagista, ha estat guardonat amb el Premi Euskadi de Literatura pel seu treball Moroak gara behelaino artean?. Li sobren mèrits literaris i la cosa no tindria més importància si Sarrionandia, conegut també com a Sarri, no fos un etarra fugat.
S'integrà a ETA a finals dels 70' i l'any 1980 fou condemnat a 22 anys de presó. No tenia, ni té, delictes de sang. Cinc anys després es va fugar juntament amb un altre membre de l'organització, Iñaki Pikabea, Pitti, de la presó de guipuscoana de Martutene amagat dins d'un altaveu després d'un concert del cantant Imanol.
La caverna espanyola està enfurismada i no volen que aquest premi, dotat de 18.000 eurets, li sigui concedit. No addueixen la qualitat literària de l'obra —encara no ha estat traduïda a l'espanyol, ni al català— si no al passat etarra de l'autor. La cosa té el seu que, ja que, normalment, no et lleven un premi si no és que has fet alguna trampa per aconseguir-lo: dopatge en l'esport, plagi en la creació artística o falsificació de dades en la investigació científica.
Els catalans, poble creatiu i original on els hi hagi, ja fa anys que vàrem desenvolupar una nova modalitat d'exclusió del premiat: absència en l'acte de lliurament. Són molts els premis literaris, artístics o cívics on el guardonat rebrà el premi sí, i només sí, assisteix a l'acte de lliurament. Si per la raó que sigui no hi pot anar, ja no és digne de tal reconeixement.
Si bascos i espanyols no fossin tan hispanament bascos (o bascament espanyols) aplicarien la fórmula catalana i no li donarien el premi fins que fes acte de presència.
Probablement els menors de 30 anys no coneguin aquesta cançó. No passa res, l'original és aquesta.
Què passa quan una religió perd tots els seus adeptes? El Deu (o els deus, si és una religió politeista), que fa? Busca nous creients? Fa com els vells musics i es reinventa? Reapareix amb un nom nou i nou aspecte? S'associa amb altres deus que estan passant pel mateix tràngol?
O no és cap tràngol? Potser acaben farts de segons quins fidels...
Un cop va perdre el darrer dels seus seguidors, el deu Mithras es va fer torero? En cas afirmatiu, una plaça de bous és un temple? Es pot reaprofitar La Monumental de Barcelona per a fer-hi una gran mesquita?
Un Indret Qualsevol, Països Catalans, French Southern Territories
Poques coses bones puc dir sobre mi, així que no diré res si no és en presència del meu advocat.
En tot cas confirmar-vos que sí, que jo sóc l'Intel·lectual Punk.
I també recordar-vos la vella dita rossellonenca "només hi ha 10 tipus de persones: els que entenen els binaris i els que no".
I sóc del Barça només quan guanya
