Llista Negra 2012

L'any 1988 Clint Eastwood protagonitzava la pel·lícula The Dead Pool, estrenada ací com La Llista Negra. En aquest film hi havia una llista de famosos que moririen durant l'any. Un joc macabre, però divertit.

No és una llista de desitjos, és la combinació del càlcul de probabilitats i el morbo. Com cada any, un servidor fa la seua Llista Negra de 12 noms que podrien caure en els propers 12 mesos:

—Kirk Douglas, actor.
—Joaquín Sabina, poeta, cantautor i politoxicòman.
—María Jiménez, cantant i politoxicòmana.
—Fidel Castro, líder comunista cubà.
—Olivia de Havilland, actriu, famosa per protagonitzar Allò que el vent s'endugué.
—Manuel Fraga Iribarne, polític espanyol.
—Blas Piñar, polític espanyol.
—Moisès Broggi, metge i polític català, guanyador d'un PNPLC.
—Valentino Rossi, motociclista italià.
—Stéphane Hessel, filòsof i indignat.
—Diego Armando Maradona, futbolista argentí.
—Snoop Dogg, cantant de rap.

El Tió restrenyit

Un reproductor de vídeo VHS nou de trinca, una màquina d'escriure Olivetti i entrades per anar a veure els Guerrers de Xian al Fòrum.
Van arribar a l'encertada conclusió que portaven massa temps reciclant els regals.

Malalts sexuals

Entenc que els gais i les lesbianes, després de segles de persecucions, estiguin a la defensiva, però si demà algú publiqués un estudi dient que la heterosexualitat és una malaltia, tindria tot el meu suport.


Us imagineu que la heterosexualitat fos reconeguda com una discapacitat? A la Europa del Benestar implicaria una paga, excempcions fiscals, targeta rosa, places d'aparcament reservades i un percentatge mínim de llocs de treball a les empreses.

Jo ja firme.

[irònic mode OFF]

Això del dia 24

El 25 de desembre és festiu, i el 26 de desembre també és festiu. Per raons diverses, s'ha estès el costum de considerar el 24 de desembre com una mena de semifestiu, i plegar abans del migdia. Puc entendre que si pels espanyols el 26 és laborable, vulguin fer més festa el 24 al vespre, que és revetlla. Però ací ja és festiu el 26, així que tenim prou temps per afartar-nos de menjar, de beguda, de regals i de parents que no suportem.

El més fort és que, com enguany el 24 cau en dissabte (i el 25 en diumenge), a molts llocs han decidit fer el semifestiu el divendres 23 de desembre.



Serà que alguns necessiten uns dies de descans per a recuperar-se de l'aqüeducte de la Puríssima Constitució?

Un premi molt repartit

Un clàssic de la rifa de Nadal és comentar si el premi ha estat poc o molt repartit. I hi ha el consens generalitzat de creure que és bo que estigui molt repartit. Sincerament, crec que això és un error.

La gràcia de la Grossa de Nadal és que permet unes petites acumulcions de capital que treuen estretors a molta gent (tapar forats, que en diuen) i en uns pocs casos es produeix una gran acumulació de capital que permet tirar endavant inversions que poden dinamitzar molt el lloc on ha caigut el premi.... si és que el premiat té esperit emprenedor, és clar.

Un premi perfectament repartit seria d'allò més decebedor: un cop descomptat el benefici que es queda Jocs i Apostes de l'Estat, cada participant rebria el 70% del que ha apostat.

Us imagineu la cara que faria algú que s'ha gastat 10 euros i en cobra 7?

Druts cauts

Li va fer unfollow al Twitter, la va desagregar del Messenger, deixaren de ser amics al Facebook i la va bloquejar al Google +, Tuenti i Flickr.

Ningú sospitaria que havien començat a ser amants.

La Llei de Rothbard

La Llei de Rothbard sosté que una persona preparada s'especialitza i se centra en una àrea en la qual és més feble o, senzillament, va molt errada (i cerca la manera de fer acadèmic el seu error). Com sovint s'ha dir: "cadascú s'especialitza en el que és pitjor".

A partir d'aquest principi, he decidit fer una tesi doctoral en Literatura Turca del Segle IX. Tinc dues bones raons per a fer-ho

1) No sé parlar turc. No entenc ni un borrall.
2) Al segle IX la llengua turca encara no tenia escriptura, així que poca literatura en deuria quedar.



D'altres opcions són el cinema medieval i la marina suïssa.

El futur és dels que s'especialitzen!

Reflexions patriòtiques de cap de setmana

La gent dirà el que vulgui, però ser suís ha de ser esgotador.

Criminals i supervivents

Fa un any es reunien tots els líders àrabs per a donar suport a Omar Hassan Al-Baixir, el dictador sudanès. Quedava un mes per a que els negres del Sudan del Sud fessin el seu referèndum d'autodeterminació i els líders àrabs no podien permetre que uns cafres els plantessin cara.
Cafre és una paraula que ve de l'àrab kafir i servia (i encara serveix) per a definir els negres no musulmans. Després dels genocidis de Darfur i Sudan del Sud, Al-Baixir encara es sentia fort.


Un any més tard, els principals avaladors del règim sudanès han caigut: Gaddafi ha estat linxat, Zine ben Alí i Abdul·lah Al-Sal·lih són a l'exili, i Mubàrak està arrestat a l'espera de judici. Baixar Al-Assad està matant abans de morir (o fugir).
Una any més tard, el Sudan del Sud és independent, i Al-Baixir ―supervivent de mena― ha reconegut la independència i no pensa fer res per a que la gent del Darfur també voti lliurement el seu futur.

De vegades hi ha escletxes per a l'optimisme.

Reflexions comunicatives de cap de setmana

I de què parlem quan no parlem del que hauríem de parlar?

Aqüeducte 2

Mentre uns saturen els centres comercials ―un gran èxit, compren en festiu per morbo, que si no ja ho farien divendres i dissabte― i d'altres pateixen als aeroports o als peatges de les autopistes, segueixen passant coses molt importants.
Alguns exemples:

1) Mata la dona i cobra la pensió de viduïtat. Sis anys fa que la va matar i sis anys porta cobrant la pensió de viduïtat. I com que l'import de la pensió és inferior al salari mínim, no es pot embargar per pagar l'indemnització als familiars de la víctima. Tens un fill nini? Doncs ja pots començar a tremolar.

2) Europa a dues velocitats. Merkel i Sarkozy s'estan manegant la refundació d'Europa. Es parla d'una Europa a dues velocitats o d'una Europa a la carta. L'any 1980 van refundar el Regne d'Espanya amb autonomies de dues velocitats (article 143 o 151, a gust del consumidor), o autonomia a la carta. Uns es van quedar amb el concert econòmic i d'altres amb les presons (i il·lustres inquilins, com El Vaquilla).

3) Temes de conversa. El dimarts tocava parlar de la Constitució Espanyola i a les barres dels bars tothom hi deia la seua. El dijous, en canvi, ningú parlava de l' Immaculada Concepció de Maria.
Podem concloure que als nostres bars hi ha molts experts en Dret Constitucional, però cap en Teologia Cristiana In Vitro.



I ara us deixe, que he de preparar el Festivus.

Aqüeducte 1

Entre els que són a l'atur, els estudiants i els que fan pont, un fotimer de gent va comentant que el dilluns i el dimecres semblen divendres, mentre que el dimarts i el dijous semblen dimarts. Paradoxalment, el divendres semblarà un divendres.

I mentre uns miren el calendari al món van passant coses molt importants. Alguns exemples:

1) Enrique Villarreal, aka "El Drogas", plega del mític conjunt de rock radikal basc Barricada. Jo ja m'ho esperava. Fa temps que El Drogas té ofertes musicals molt més interessants

2) Els presos bascos. Poc a poc i sense fer soroll els presos bascos estan sent traslladats a presons del País Basc. Alguns empenedits amb molts anys de condemna complerts ja comencen a gaudir de permisos penitenciaris. Alguns pensareu que és per la fi d'ETA. Aneu errats, li estan preparant l'indult a un altre basc pres:

Procés lacrimal

Com que ella mai l'havia vist plorar, va arribar a la conclusió que era un home sense sentiments.

Tampoc mai l'havia vist cagant, així que podríem concloure que per a ella, ell tampoc tenia tub digestiu.