diumenge, 29 de gener de 2012

Homes de poca fe 1

Si llegim els textos sagrats de les religions majoritàries ens trobarem la descripció d'allò que Deu considera dolent ço és: pecat i el càstig que rebrà el pecador.

Per alguna estranya raó els integristes religiosos no esperen a que Deu castigue el pecador, sinó que són ells els que s'avancen i li fan la feina. Per què ho fan? És per impaciència, no poden esperar fins el Dia del Judici? És per vanitat i egolatria, per voler fer ells les coses que fa Deu? O és que els fonamentalistes religiosos en realitat són homes de poca Fe, i no estan segurs de que el Totpoderós complisca la seua paraula?


Una mica groc? Tot depèn del color del cristall amb el que em mireu

dissabte, 28 de gener de 2012

La paradoxa dels foguerons

Aquest cap de setmana es celebra l'Any Nou Xinès i Sa Pobla a Gràcia. Tot i que a Gràcia hi transiten un elevat nombre de mudarnillus, sobretot entre els (presumpte) estudiants mallorquins a Barna, aquests dies es transmuten en folkis i es tornen d'allò més tradicional.



I ves per on, que qui millor toqui la ximbomba mallorquina, no acabarà sol a sa casa tocant la simbomba. Recordeu: és any nou xinès, així que tindrà final feliç amb una al·lota balear.

dimecres, 25 de gener de 2012

Apunts autobiogràfics 1

Vaig començar amb mal peu. El meu fou un part complicat: vaig néixer al tretzè mes d'embaràs. Ma mare va suspendre el curs de preparació al part i va haver d'anar a recuperació.

Els anys de la meua infantesa estigueren profundament marcat per l'integrisme religiós que professaven els meus pares. Eren tan fanàtics que, hores d'ara, encara no sé quina religió practicaven.

Tinc bons records de l'escola: un neurocirurgià em feu una lobotomia que m'esborrà els records de setembre a juny, entre els sis i els tretze anys. I ja se sap: els no-records són bons records.



De la meua afició a la novel·la rosa ja en parlarem un altre dia.

dilluns, 23 de gener de 2012

Sessió de ouija

A la taula i amb la mèdium s'hi congregaren els familiars del finat. L'estimaven, l'enyoraven i tenien alguna conversa pendent amb ell. Tot i tractar-se d'una família il·lustrada i viatjada, o precisament per això, provaren amb aquesta tècnica esotèrica per contactar amb els éssers estimats del Més Enllà.


La mèdium seguí el procediment habitual per entrar en estat de trànsit de consciència (o com en volguessin dir). Al principi el gotet es movia lentament, després més ràpid i al final tot sol, sense l'acompanyament dels dits dels pressents. Sense cap ma ni cap dit, el got avançava decidit lletra per lletra. Un poltergeist en tota regla?

Bé, només foren 39 lletres, formant un total de 9 paraules, però el missatge de l'esperit era clar i contundent:

A- I-X-Ò É-S U-N-A E-N-G-A-N-Y-I-F-A, D-E-I-X-E-U D-E P-E-R-D-R-E E-L T-E-M-P-S!

La mèdium finalitzà la sessió amb la sensació agredolça de saber que els esperits existien i es podien comunicar amb els vius, però que la seua feina no tenia cap mena de prestigi.

Un talent desaprofitat.

diumenge, 22 de gener de 2012

Reflexions creatives de cap de setmana

En la societat de consum en la que vivim allò que no té nom no existeix. És lògic que els professionals de la mercadotècnia (o màrketing) dediquin esforços a triar el nom dels productes o serveis. D'açò, que en català en diem anomenar, els creatius en diuen nàming. Fins i tot hi ha empreses especialitzades en la tria de nom. La meua pregunta és: com s'anomenen a si mateixes les empreses de naming?

He fet una cerca per internet i m'han eixit aquests noms:
Summa, Nombra, Ginkgo Comunicación, Naming Barcelona, El Nombre de La Cosas, Ecta 3, Names ‘n’ Brands, Branward.

I amb aquests noms ens hem d'enrefiar de la seua capacitat per a posar noms!?

Tampoc ens hem d'enrefiar d'un metge amb cara de poca salut.

dijous, 19 de gener de 2012

Valhalla Montigalà, Niflheim Gran Via


"Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit Svelvik, una taula Bjursta, una cadira Börje i un llum Årstid, perquè s'hi pugui retirar sempre que vingui. " Segon Llibre dels Reis, capítol 4, verset 10.



Aprofita les rebaixes, abans no esdevingui el Ragnarök.

dilluns, 16 de gener de 2012

He dit sord, no bord

Sa Majestat Alfons XIII de Borbó i Hagsburg-Lorena, rei d'Espanya del 1902 al 1931, es va casar amb Victòria Eugènia de Battenberg l'any 1906. Aquest matrimoni tingué sis fills. En destacarem:

Alfons Pius Cristià Eduard, el primogènit. Va renunciar als seus drets al tron per poder-se casar amb una cubana que no tenia sang reial. Després es va divorciar i es va tornar a casar. Va morir en un accident de trànsit a Miami, sense deixar descendència legítima (il·legítima potser sí, però ningú ha demostrat fefaentment res).

Jaume Leopold Isabelí Enric Alexandre Albert Alfons Victor Acaci Pere Pol Maria de Borbó i Battemberg, el sord. Son pare el va obligar a renunciar als seus drets dinàstics a causa de la seua sordesa (hi ha qui discuteix la validesa del la renúncia).

Avui en dia ens trobem amb un príncep hereu casat amb una divorciada, una infanta (i Duquesa de Lugo) divorciada (cesse temporal de la relació matrimonial) i una altra infanta (i Duquesa de Palma) casada amb Iñaki Urdangarín. Iñaki Urdangarín es va lliurar de fer el servei militar adduint sordesa complerta.



Ja ho sabeu perquè Sa Majestat Alfons XIII va deixar de ser rei l'any 1931?

diumenge, 15 de gener de 2012

Gràcies Fraga!

És llei de vida, i feia dies que s'esperava la notícia. De fet jo ja l'havia posat a la Llista Negra del 2012. I també ens esperàvem que la dreta ultramuntana li voldria fer un sentit homenatge. L'eslògan que han triat és Gracias Fraga.

Doncs res, donem-li les gràcies, que s'ho mereix:

Gràcies per haver parat els peus a perillosos comunistes com Adolfo Suárez i Felipe González.
Gràcies per haver aturat a terribles separatistes com Josep Tarradellas, Narcís Serra i Miquel Roca.
Gràcies per haver regalat una província espanyola, la més extensa i menys poblada, al Marroc. Sí, l'any 1976 el Marroc ja era una democràcia modèlica, i els ex-panyols del Sàhara Occidental viuen la mar de bé.
Gràcies per haver fet que joves maoistes com Pio Moa i Federico Jiménez Losantos veiessin la llum.





Algú hauria d'anar a la sala de vetlles on tenen a Fraga i escriure al llibre de condolències alguna cosa com "Tens dret a romandre en silenci, si renuncies a aquest dret qualsevol cosa que diguis serà emprada en contra teu. Tens dret a un advocat, si no en disposes d'un de propi te n'assignarem un d'ofici... "

dijous, 12 de gener de 2012

Més llarg del compte

Tenia una bona història per explicar i féu un conte de 10 pàgines. Però un conte sol no es podia publicar, així que l'editor li feu allargar el relat fins fer una avorrida novel·la de 200 pàgines.

Tenia un bon argument i bons personatges per a un migmetratge de 40 minuts. Però la indústria cinematogràfica no produïa aquesta mena de films, i a les sales no es projectaven migmetratges. Així que el productor li feu allargar la cosa fins enregistrar un avorrit llargmetratge de 150 minuts.

Tenia idees i ganes per a tres cites interessants, amb conversa divertida i sessions de sexe espectacular. Però ella va voler una relació més llarga.

dilluns, 9 de gener de 2012

Tres unces

Tres unces, això tot el que m'he engreixat entre Hanukà, Festivus, Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Ni Pronokal, ni mètode Duncan, ni dietes... una crisi totxaca com la que tenim, això sí que ajuda a mantindre la silueta!


Aniria de rebaixes, que tot em queda bé amb el tipet que tinc, però no tinc calers per gastar.

dimecres, 4 de gener de 2012

Prenent mesures

Els pares obligaven el vailet a menjar bleda, però el nen no en volia. Els pares l'insultaren, l'amenaçaren i l'agrediren: primer clatellots, després plantofades i al final cops de puny. Fins i tot el lligaren a la cadira per a que mengés bleda, que segons els pares és molt sana.

Un cop es va saber la terrible història, la societat es va quedar corpresa i les autoritats decidiren prendre mesures urgents per a que mai més tornés a passar. Fugint de paraules buides, i conscients que el que calia era actuar, opinaires i polítics coincidiren en que calia anar a l'arrel del problema, així que no dubtaren ni un segon en prohibir les bledes.

Prohibiren la plantació, comerç i consum de bledes. Sotmeteren els restaurants a estricta vigilància, sobretot els vegetarians, i feren campanyes de conscienciació a escoles i mitjans de comunicació. La història del nen obligat a menjar bledes, el drama del xiquet vexat i colpejat per no menjar bledes, no podia caure en l'oblit.

Actualment encara hi ha funcionaris del Ministeri d'Agricultura patrullant per camps i boscos, per si troben algun exemplar de Beta vulgaris arrencar-lo de soca rel.

dimarts, 3 de gener de 2012

De capa caiguda

Sospites que no estàs bé quan la gent comença a donar-te consells sense tu demanar-los.
Saps que estàs malament quan persones normals i racionals comencen a donar-te consells obvis, absurds i fins i tot estúpids.