Els pares obligaven el vailet a menjar bleda, però el nen no en volia. Els pares l'insultaren, l'amenaçaren i l'agrediren: primer clatellots, després plantofades i al final cops de puny. Fins i tot el lligaren a la cadira per a que mengés bleda, que segons els pares és molt sana.
Un cop es va saber la terrible història, la societat es va quedar corpresa i les autoritats decidiren prendre mesures urgents per a que mai més tornés a passar. Fugint de paraules buides, i conscients que el que calia era actuar, opinaires i polítics coincidiren en que calia anar a l'arrel del problema, així que no dubtaren ni un segon en prohibir les bledes.
Prohibiren la plantació, comerç i consum de bledes. Sotmeteren els restaurants a estricta vigilància, sobretot els vegetarians, i feren campanyes de conscienciació a escoles i mitjans de comunicació. La història del nen obligat a menjar bledes, el drama del xiquet vexat i colpejat per no menjar bledes, no podia caure en l'oblit.
Actualment encara hi ha funcionaris del Ministeri d'Agricultura patrullant per camps i boscos, per si troben algun exemplar de
Beta vulgaris arrencar-lo de soca rel.
